Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12214episodis
Club Alternatiu del 30/6/2019 - episode art
Club Alternatiu

Club Alternatiu del 30/6/2019

Fem que la tarda dels diumenges sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Martínez.

Empanada Cultural del 30/6/2019 — Finals i testaments: Agnès Varda, Orson Welles, Neon Genesis Evangelion i The End of the F***ing World - episode art
Empanada Cultural
1h

Empanada Cultural del 30/6/2019 — Finals i testaments: Agnès Varda, Orson Welles, Neon Genesis Evangelion i The End of the F***ing World

Idea força de l’episodi • Tema transversal: com s’acaben les coses — com es tanca una obra, una etapa o una vida artística. • Quatre eixos principals: Agnès Varda (testament en vida), Orson Welles (obra pòstuma i autoria), Neon Genesis Evangelion (finals polèmics i reconstruccions), The End of the Fing World* (del fanzine a la sèrie i el “nihilisme millennial”). Cinema: Agnès Varda — “Varda par Agnès” (documental) • Estrena de la seva darrera pel·lícula (documental) com a testament fílmic conscient: Varda revisa la seva obra (cinema, fotografia, instal·lacions) i la seva mirada social i feminista. • La cineasta —amb 52 títols i una energia incombustible— tanca cicle després de rebre l’Oscar honorífic (2017) i la Càmera de la Berlinale, convertint la pròpia pel·lícula en un comiat lúcid i poètic. • Idea clau: domini del temps i de l’espai per decidir el propi final i evitar que siguin d’altres qui el reescriguin. Cinema: Orson Welles — “The Other Side of the Wind” + “They’ll Love Me When I’m Dead” • Díptic a Netflix sobre Welles: la pel·lícula inacabada finalment muntada per tercers i el documental que explica el seu caos creatiu i els darrers 15 anys. • Debat central: què és autoria quan una obra s’acaba sense l’autor? Fins on és “de Welles” el film resultant? • Parallels i ecos: metacine, exili artístic, amistats creatives (Huston, Bogdanovich, Oja Kodar) i la comparació amb la Sagrada Família de Gaudí (obres continuades per d’altres). "Lo malo de la izquierda estadounidense es que traicionó para salvar sus piscinas... Fueron ellas mismas las que se demolieron dando paso a una nueva generación de nihilistas." • Nota curiosa: Welles també va coquetejar amb la música i apareix en anècdotes vinclades a projectes mítics inacabats (com el “Dune” de Jodorowsky). Anime: Neon Genesis Evangelion — finals, polèmiques i “rebuild” De què va (a grans trets) • Terra post-cataclísmica (2015), Àngels atacant i organització NERV (anomenada “NERF” a la conversa) que combat amb EVA pilotats per adolescents (Shinji, Rei, Asuka...). • Misteri central: EVAs com a éssers biològics vinculats a Adam i Lilith; profecies, Tercer Impacte i dissolució de la individualitat en un “tot”. Final i recepció • Episodis 25-26: tancament oníric, metafísic i econòmicament auster, que va dividir l’audiència. • Resposta als fans: el film “The End of Evangelion” reinterpreta el final, satisfent en part el fanservice però alhora crític amb els desitjos més superficials del fandom. Rebuild i llegat • Projecte “Rebuild of Evangelion” (4 pel·lícules): relectura que es desvia progressivament de la sèrie original (You Are (Not) Alone; You Can (Not) Advance; You Can (Not) Redo; final pendent en el moment de la conversa). • Context personal: Hideaki Anno (depressió, posterior recuperació amb “Shin Godzilla”). • Disponibilitat: la sèrie i pel·lícules relacionades arriben a Netflix, reforçant el seu estatus de mite pop i filosòfic. Còmic i adaptació: The End of the F***ing World • Origen: fanzine/tira de Charles Forsman (Oily Comics). El director Jonathan Entwistle en fa un curt que obre la porta a Netflix. • Adaptació: molt fidel al to i al llenguatge “cinematogràfic” del còmic (el·lipsis, composició). El mateix autor celebra que la sèrie aporti més profunditat gràcies a la música i la interpretació. • Diferències: el còmic és més cru i gore (impuls assassí, sectes, conseqüències físiques); la sèrie modula violència i sexualitat i deriva cap a un nihilisme generacional més ampli i digerible. • Temes: ràbia i dolor adolescents, marginació, paternitats trencades, no future, ecos de Bonnie & Clyde, Assassins nats i to “Xavier Dolan”. • Estat de la sèrie: final de temporada més obert, confirmació d’una T2, i debat sobre quan convé acabar versus allargar per demanda i mercat. Comunitat i continuïtat del programa • Aparició simpàtica de l’oient Carme, que anima a mantenir el programa (bromejant amb un “Verkami”). • Anunci de xarxes socials (Instagram: @empanadacultural; Twitter i Facebook en camí) i d’una “gazpacho edition” estival fora d’antena. • Missatge final: tornada al setembre després d’unes setmanes de pausa. Agenda ràpida (recomanacions) • Cinema: “Varda par Agnès” (5 de juliol); “Los días que vendrán” (Marqués-Marcet); “The Dead Don’t Die” (Jim Jarmusch); “Matrix” torna a sales. • Sèries: Stranger Things (T3, 4 de juliol); The Boys (27 de juliol, Amazon Prime). • Música: Charlotte Gainsbourg (Festival de Peralada) i sessions synthwave (dimecres 5 i dissabte 6). Conclusió • L’episodi articula, amb exemples potents, que acabar bé és un art: Varda ho converteix en obra; Welles obre el debat sobre l’obra pòstuma; Evangelion mostra que els finals també són dialògics amb els fans; i TEOTFW evidencia com l’adaptació pot enriquir l’original sense trair-lo.

Babilònia del 27/6/2019 — Fi de temporada a Babilònia: L’herència, Los asquerosos, Txernòbil, Elisa y Marcela, Toc Toc, Aladdin, The Wanderers i Apollo 11 - episode art
Babilònia

Babilònia del 27/6/2019 — Fi de temporada a Babilònia: L’herència, Los asquerosos, Txernòbil, Elisa y Marcela, Toc Toc, Aladdin, The Wanderers i Apollo 11

Panorama general de l’episodi Últim programa de la temporada de Babilònia amb tot l’equip reunit. Un menú molt variat amb dues lectures, una minisèrie impactant, cinema per a tots els gustos i un documental d’arxiu modèlic. També hi ha espai per a homenatges i per a una breu reflexió sobre autoria radical. "Portem més anys que un calendari… l’audiència ha decidit que ens quedem a la graella." Llibres L’herència (Las tormentas de agosto), de Josep de Botella • Premissa: un empleat de banca rep una herència misteriosa del tiet viatger i inicia una mena de gimcana pel món per descobrir-la. • To i temes: aventura lleugera i estiuenca que defensa la vida menys predeterminada, l’esperit lliure i les relacions humanes per sobre de la dependència tecnològica. • Escenaris: Marroc, Taormina (Sicília), Kènia (Gàlia), Barcelona i Menorca. • Tocs actuals: assistent digital anomenada Sondra que organitza la vida del protagonista, subratllant la seva dependència inicial. • Veredicte: lectura d’estiu molt amena i recomanable. Los asquerosos, de Santiago Lorenzo • Arrencada: un jove, per una circumstància que l’obliga a fugir, s’amaga a Zarudiel, poble gairebé abandonat. Hi viu en solitud volguda amb l’ajut logístic de l’oncle i comandes del Lidl. • Gir: arriben uns veïns sorollosos i invasius, els “Mochuflas”, i comença una venjança tan imaginativa com ferotge. • Estil: prosa concisa, precisa i molt visual; un llenguatge ric i personal que molts qualifiquen d’“espectacular”. • Temes: autodescoberta, misantropia lúcida, crítica al “cunyadisme/dominguero” i a la baja estofa del xonisme. • Recepció: gran sorpresa de Sant Jordi (entre els més venuts en castellà). "És espectacular la manera… la literatura que fa aquest individu." Sèrie Txernòbil (HBO Miniseries) • Format: 5 episodis d’1 hora; fenomen d’audiència post-Joc de Trons. • Base: inspirada en informes oficials i extraoficials sobre l’accident; aposta per explicar què va passar i per què, sense maquillatge. • Impacte: atmosfera claustrofòbica i terrorífica (radiació, liquidadors, risc d’“explosió atòmica”). • Personatges: científic protagonista amb nom real; una científica “composita” (Emily Watson) que simbolitza la comunitat investigadora; comissari polític amb matisos. • Producció: rodatge en una central bessona (Ignalina) per reforçar el realisme. • Moments: robots que es fonen per la radiació; relleus d’operaris amb exposicions d’1–2 minuts; hospitals i ciutat evacuada. • Veredicte: molt recomanable, rigorosa i potent visualment. Cinema Aladdin (2019, Guy Ritchie) – amb Will Smith • Producció d’alt pressupost, brillantor “Bollywood”, ritme festiu i familiar. • Eficàcia comercial i enganxada del públic jove; espectacle correcte en pantalla gran. Obituaris i homenatges • Franco Zeffirelli (96): record a Hamlet (1990, Mel Gibson) i a l’icònica banda sonora d’Endless Love. • Chicho Ibáñez Serrador: pilar de la TV (Un, dos, tres…) i del gènere de por. • Laura Almerich: guitarrista de Lluís Llach (so de “Laura” de fons). Albert Serra, “radical i lliure” • Reflexió sobre el seu cinema contemplatiu, de càmera fixa i tempo alentit (p. ex. La mort de Lluís XIV): "El tempo es pot frenar… i ell ho fa molt bé." Elisa y Marcela (Isabel Coixet) • Història real del primer matrimoni entre dones a l’Estat espanyol (Galícia, 1901). • Protagonistes: Natalia de Molina i Greta Fernández; posada en escena en blanc i negre amb recursos del cinema mut (iris, ratllades, “pel·lícula malmesa”). • Temes: identitat, passar per home per burlar la llei, amor clandestí i persecució social. • Escenes d’intimitat: naturalesa i credibilitat destacades. • Veredicte: encantadora i molt recomanable. Toc Toc (comèdia coral) • Punt de partida: diversos pacients amb TOC i trastorns afins esperen una eminència mèdica a la mateixa hora i han de conviure a la sala d’espera. • Trastorns retratats: - TOC de verificació (compulsions de comprovació) - Misofòbia/gèrmens (rentar-se les mans constantment) - Aritmomania (comptar-ho tot) - Evitar línies en trepitjar rajoles - Ecolàlia (repetició exacta de frases) - Síndrome de Tourette (tics i paraulotes compulsives) • Repartiment: Rossy de Palma, Paco León, Alexandra Jiménez, Óscar Martínez, entre d’altres. • Origen: adaptació de l’obra de teatre de Laurent Baffie. • Debat: humor amb respecte i voluntat de normalitzar vs. el risc de simplificació. • Veredicte: comèdia àgil i entretinguda. The Wanderers (1979, Philip Kaufman) • Context: Nova York, 1963. Bandes juvenils italoamericanes; coming of age i pèrdua de la innocència. • Protagonista: Ken Wahl (recorda el tipus de galà de Tom Cruise primerenc). • Trama: enfrontaments entre bandes; nòvia embarassada i sogre mafiós; fascinació per una noia (Karen Allen) que encarna l’onada cultural que ve (Dylan, contracultura, alliberament). • Estètica i música: doo-wop/rock & roll (“The Wanderer”) com a banda sonora identitària; gran batalla final entre bandes. • Veredicte: recomanable com a retrat d’època i transició generacional. Documental Apollo 11 (2019) • Concepte: 100% material d’arxiu (NASA, mitjans, sales de control), sense narrador; muntatge que reconstrueix els 8 dies de missió. • Moments clau: llançament, alunatge, “blackout” de reentrada (4 minuts d’incertesa), desfilades de retorn. • Valor: emoció i immersió històrica en l’efemèride dels 50 anys. • Veredicte: molt recomanable per reviure l’èpica real amb rigor audiovisual. Tancament • Acomiadament amb “Laura” (Lluís Llach) i agraïment a l’audiència. • Tornada al setembre, després de la Diada.

← Torna a tots els podcasts