Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12214episodis
M de Música del 25/6/2019 - episode art
M de Música

M de Música del 25/6/2019

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 25/6/2019 — Final de temporada: Destroyer, Toy Story 4, Muñeco Diabólico, Jarmusch, Maradona i Rembrandt; i les estrenes Els dies que vindran i Litus - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 25/6/2019 — Final de temporada: Destroyer, Toy Story 4, Muñeco Diabólico, Jarmusch, Maradona i Rembrandt; i les estrenes Els dies que vindran i Litus

Panorama general • Últim programa de la temporada: presentació, baixes per motius sanitaris i pla del dia. • Objectiu: repàs a la cartellera d’estiu i comentaris de les pel·lícules vistes recentment. "Tampoc donaré molts espòilers, però… l’estructura narrativa no és la que estem acostumats." Ressenyes destacades Destroyer (2018, Karyn Kusama) • Thriller hibrid (policíac, drogues, sectes, familiar) amb estructura no convencional i lectura més enllà de la trama. • Nicole Kidman: transformació física i temporal (“abans/després”), debat sobre si busca la cursa als Òscars o és decisiva per al personatge. • Recepció dispar a la taula: per alguns bona i diferent dins del gènere, per altres irregular. Reivindicació de veure-la tot i no ser “el gran thriller”. "No és convencional. I potser quan te n’adones ja és tard… però a mi em va entrar bé." Toy Story 4 (2019, Pixar) • Per alguns, la més valenta des de la primera: trenca motlles formals i de trama, i juga amb el públic. • Pixar com a estudi que parla a infants i adults: humor doble capa i idees de metafísica i anagnòrisi (autoconeixement de les joguines). • Debat “emoció vs raonament”: l’era de l’emoció en l’espectacle; comparació amb Coco (més llagrimeta dirigida) i defensa de TS4 com a joc més “acadèmic” però creatiu. • Personatge femení: Bo Peep torna amb força i lideratge, exemple de feminisme orgànic sense forçar quotes (en contrast amb Capitana Marvel comentada com a més “programàtica”). • Final: inesperat per a una saga infantil (sense espòilers), reforça l’aposta temàtica. "La consigna és l’emoció... van a buscar l’emoció de l'espectador." Terror, tecnologia i remakes Muñeco Diabólico (Child’s Play, 2019) • Estratègia promocional amb Toy Story 4 (ninos Pixar “eliminats”). Remake/posada al dia del concepte Chucky. • Premissa: robots domèstics “Buddy” fabricats al Vietnam; un empleat acomiadat desprograma un unit, que esdevé malèfic i s’infiltra en una família. • Valoracions: entretinguda i ben muntada; destaca Aubrey Plaza. Crítica a l’excés de gore a la tercera part i a la versemblança (la família “aguanta massa”). • Final obert i pista de continuïtat/franquícia; a l’horitzó, sèrie de Don Mancini. "Mentre el Chucky té els ulls blaus, tot funciona; quan se li posen vermells… agafeu-vos!" Jarmusch i el repartiment coral The Dead Don’t Die (2019) • Nova de Jim Jarmusch amb repartiment de culte: Bill Murray, Adam Driver, Tilda Swinton, Steve Buscemi, Iggy Pop. Va inaugurar Cannes. • Interès sobretot per les interpretacions i el to jarmuschià. Gimme Danger (2016) • Record del documental de Jarmusch sobre Iggy Pop & The Stooges: retrat rigorós i articulat d’Iggy, lluny del tòpic del “boig del rock”. • Comentaris sobre la versatilitat d’Adam Driver (de Patterson a Infiltrado en el KKKlan). Documentals: esport i art Diego Maradona (Asif Kapadia) • Focus al pas pel Nàpols: èpica del sud vs nord (Juve, Milan, Inter), ascens a glòria i entorn camorrista. • Tractament: documental molt a favor del jugador; política i vida sentimental menys pesades que l’èpica esportiva i la caiguda per cocaïna (que emergeix a la part final). • Mètode Kapadia: muntatge d’arxiu (més de 500 h condensades). Retrat del carisma i caràcter combatiu de Maradona. • Recomanable tant per amants de l’esport com de la història social dels 80 a Itàlia. Rembrandt: etapa final (Exhibition on Screen) • Documental tècnic: cromatisme, materials, restauració, i l’ofici del gravador. • Dins la sèrie britànica Exhibition on Screen (dimarts culturals als Verdi): resultats desiguals segons títol. Esment a títols afins (Klimt/Schiele, Van Gogh, Loving Vincent) i crítica a El jove Picasso per manca d’aportació respecte la bibliografia local. • Apunt històric: el relat de la independència d’Holanda i la seva explosió cultural-econòmica com a context de Rembrandt. Estrenes locals i relacions de parella Els dies que vindran (Carlos Marqués-Marcet) • Tanca la trilogia iniciada amb 10.000 km i seguida per Tierra firme. Protagonista recurrent: David Verdaguer. • Joc entre realitat i ficció al voltant d’un embaràs (materials domèstics, tres fases narratives). Sense espòilers. • 10.000 km: parella a distància; obertura en pla seqüència i treball actoral exigent. Tierra firme: parella lèsbica i maternitat compartida. Litus (Dani de la Orden) • Retorn del director a un cinema més personal (després de treballs alimentaris). Reforç de la seva línia de Barcelona nit d’estiu/hivern. Recomanada. Tancament • Comiat de temporada i crida a no deixar el cinema a l’estiu. • Darrera recomanació: Como pez fuera del agua (comèdia italiana) com a “pel·lícula de l’estiu”.

Club Alternatiu del 23/6/2019 - episode art
Club Alternatiu

Club Alternatiu del 23/6/2019

Fem que la tarda dels diumenges sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Martínez.

Empanada Cultural del 23/6/2019 — Sant Joan, Nits Blanques i l’estiu d’Oxenfree: del solstici al desastre del Fyre Festival - episode art
Empanada Cultural
1h

Empanada Cultural del 23/6/2019 — Sant Joan, Nits Blanques i l’estiu d’Oxenfree: del solstici al desastre del Fyre Festival

Panorama general de l’episodi "Abran la puerta, que el mañana ya está aquí." Una obertura editorial brillant sobre el futur i el present dona pas a un menú estiuenc: videojocs, literatura i cinema i documentals. L’episodi enllaça Sant Joan i el solstici amb tres peces clau: el videojoc indie Oxenfree, la noveleta Noches Blancas de Dostoyevski (i les seves adaptacions), i el cas-real-convertit-en-docu del Fyre Festival. • Fil conductor: l’estiu com a frontera entre la irrealitat i la realitat, de les nits que no s’acaben a les promeses que s’esvaeixen. • To: converses àgils, culturals i crítiques, amb humor i cites ben triades. Editorial: futur, present i Sant Joan • Reflexió sobre el futur com a mirall llunyà i el “demà” que sempre arriba disfressat de present. • Context astronòmic i cultural: solstici d’estiu, fogueres de Sant Joan i sincretisme pagà-cristià. • Idea central: buscar el demà “en la distància” és un error; el demà s’obre quan obrim la porta del present. Cita destacada "No busquen en la distancia. Abran la puerta, que el mañana ya está aquí." Videojocs: Oxenfree — estiu, adolescència i decisions • Títol: Oxenfree (Night School Studio, 2016), aventura gràfica de misteri sobrenatural en una illa i en cap de setmana d’estiu. • Personatges clau (adolescents amb traumes i lleialtats creuades): Alex (17), Jonas (18, germanastre), Clarissa (18), Ren (17), Nona (16-17) i el record de Michael (germà mort). • Mecànica: diàlegs en temps real amb opció de silenci, presa de decisions i finals múltiples (5-6). • Escriptura: diàlegs adolescents versemblants, que evoquen la reactivitat i la intensitat de l’edat. Claus temàtiques • L’estiu com a espai “fora normes”: amistats reconfigurades, identitats a prova i llibertat. • El títol juga amb l’expressió infantil “Olly olly oxen free” de l’hide and seek — allò ocult que vol sortir a la llum. • Sensació estival: fogueres, focs artificials, inici de cicle, descoberta i por del desconegut. Llibres i cinema: Noches Blancas (Dostoyevski) i la seva metamorfosi • Noveleta (1848) situada a Sant Petersburg durant les nits blanques: claror nocturna i ciutat buida — escenari ideal per a l’ensoñació amorosa. • Protagonista: narrador jove, solitari i somiador; episodi “noi coneix noia” que s’eleva a metàfora de desig i realitat. Frase clau "El castillo de sus ilusiones se ha venido sin estrépito, sin dejar rastro..." • Lectura: l’estiu i les nits blanques com a suspensió de la realitat; el matí retorna la veritat que l’ombra del somni havia difuminat. • Edició recomanada: Nórdica (2015) amb il·lustracions de Nikolai Troshinsky. Adaptacions • Visconti — Le notti bianche (1957): fidel a l’esperit, trasllada la “blancor” a la neu i la boira per construir irrealitat; música de Nino Rota. • Bresson — Quatre nuits d’un rêveur (1971): variació autoral. • James Gray — Two Lovers (2008): relectura moderna i distant del text original, més propera a l’adaptació que al relat. Cinema / Documental: Fyre Festival — el millor pitjor festival • Context: festival de luxe a les Bahamas ideat per Billy McFarland i Ja Rule per promocionar l’app Fyre (contractació directa d’artistes). • Promesa: experiència paradisíaca VIP (bungalows, iats, cartell mediàtic). • Realitat: mala planificació, canvi d’illa, infraestructures inexistents, pluges torrencials, tendes d’emergència, logística nul·la, bandes que cancel·len (p. ex. Blink-182) i caos generalitzat. • Conseqüències: mems virals, demandes, investigació de l’FBI, frau a inversors i caiguda de l’ecosistema d’“influencer marketing” que el va potenciar. Idees força • El xoc entre la imatge venuda i el producte real: quan el màrqueting supera la realitat. • Responsabilitat dels influencers: fins on arriba la seva part en la cadena del frau? • L’oci com a identitat i com a obligació social: “ser a l’esdeveniment” com a capital simbòlic. Tertúlia final i agenda • Debat crític sobre el “tot val?” en la cultura del hype i del binge: comprem necessitat o comprem relat? • Agenda ràpida: estrenes de cinema (Toy Story 4, El muñeco diabólico, Dies que vindran), sèries (Legion T3, Paquita Salas T3, Hierro), videojocs (Crash Team Racing Nitro-Fueled), i exposicions/comic (El Víbora al MNAC; Sisa, Anys Galàctics). Fil temàtic que ho cus tot • Sant Joan i el solstici: foc i inici de cicle. • Oxenfree: joves que s’enfronten a l’ignot en una illa d’estiu. • Noches Blancas: nit clara que somia el dia. • Fyre Festival: somni venut que es desfà amb la llum del matí. En definitiva: l’estiu com a llindar entre el que imaginem i el que és, entre el que comprem i el que vivim, entre el que desitgem i el que som.

← Torna a tots els podcasts