Cinema sense condicions del 18/6/2019 — Sombra i Els dies que vindran: crítiques, biòpics en debat i entrevista amb Roser Bundó sobre interpretació, càsting i el pont Madrid-Barcelona
Resum general Programa de "Cinema sense condicions" amb crítiques, recomanacions i una entrevista extensa a l’actriu Roser Bundó. Es destaca la bellesa visual i la poètica del blanc i negre de Sombra (Zhang Yimou), el debat al voltant d’Els dies que vindran (Carlos Marques-Marcet) i un repàs a biòpics i thrillers recents (Rocketman, el documental d’Scorsese sobre Bob Dylan, i Good Time). La segona meitat és una conversa profunda sobre l’ofici d’actor, diferències entre teatre, cinema i televisió, el paper del càsting i les xarxes socials, i el moment industrial entre Madrid i Barcelona. "S’ha de veure en pantalla gran" — insistència general sobre l’experiència cinematogràfica de Sombra Crítiques i recomanacions Sombra (Zhang Yimou) • Pel·lícula d’estètica imponent: paleta de grisos, composicions cenitals, simbologia de yin i yang i coreografies d’acció amb paraigües-arma. • Trama de dobles i poder: un general ferit s’amaga i entrena un doble (la “sombra”) per desafiar el regne opressor. • Contrapunt amb l’obra anterior del director: aquí absència de color, duresa i èpica tràgica. • Subtext: honor, dignitat i el cost de la crueltat; apunt de dignificació femenina en un context medieval. • Recomanació unànime: imprescindible al cinema per la seva força plàstica. "És una lluita devastadora i cruelíssima" — sobre el clímax bèl·lic Els dies que vindran (Carlos Marques-Marcet) • Ficció a partir d’un embaràs real (Maria Rodríguez Soto i David Verdaguer), però amb personatges ficticis. • Debat intern: alguns troben a faltar més documental i menys ficció; d’altres veuen la peça com a tancament d’una trilogia de la intimitat i maternitat (amb 10.000 km i Tierra firme). • Interpretacions destacades, especialment Maria Rodríguez Soto en les distàncies curtes. • Tò de parella: es critica una visió massa conflictiva de la quotidianitat i un cert desequilibri de perspectiva envers el personatge masculí. • Recepció prevista: dividirà públic (identificació vs. distància). "La càmera és una lupa" — idea que ressona en parlar del naturalisme i la intimitat al cinema Rocketman (Dexter Fletcher) i el boom dels biòpics • Per alguns, arriba a rebuf de Bohemian Rhapsody i pateix la comparació. • To més intimista i musicalitzat, però amb conflictes previsibles i dramatismes poc versemblants. • Tot i les crítiques, l’efecte nom i el gènere biopic musical mantenen el seu atractiu comercial. Rolling Thunder Revue: A Bob Dylan Story (Martin Scorsese) • Apunt breu: documental a Netflix que val la pena observar per la combinació Scorsese + Dylan; visió parcial encara. Good Time (Safdie, amb Robert Pattinson) + High Life (Claire Denis) • Recomanació forta de Good Time: thriller nocturn, ritme punyent i gran transformació de Robert Pattinson. Temes: precarietat, delinqüència, racisme, sistema sanitari, brutalitat policial. • High Life es menciona com a altra prova del registre ampli de Pattinson. Entrevista a Roser Bundó Referents i estil d’interpretació • Referents: Meryl Streep (versatilitat total) i Isabelle Huppert (contenció, densitat interior). Dos camins no excloents per a l’actor. • Tesi: el cinema d’avui tendeix al minimalisme expressiu (un rostre i una llàgrima), però també hi ha espai per arriscar i abraçar registres més histrionics quan el personatge ho demana. "M’agrada quan el director et compra l’aposta i et deixa provar" — sobre el risc interpretatiu Teatre vs cinema i televisió • Teatre: energia del directe, relació amb la platea i exigència de veu i cos. • Cinema/TV: la càmera és una lupa que ho veu tot; cal precisió, veritat i micro-matisos. • Formació: el teatre com a base (veu, presència, tècnica) facilita el salt a la pantalla. • Plaer i ofici: el teatre com a repetició sempre viva; el cinema com a art de l’espera per a l’actor. "El teatre és l’art de repetir com si fos la primera vegada" — sobre la disciplina escènica L’ofici: càsting, xarxes i carrera • El càsting mira també el misteri i la sexualitat (presència) d’un actor en càmera. • Xarxes socials: eina útil per visibilitat i accés, però poden pervertir-se com a aparador constant. • Carrera: combinar projectes desitjats amb ofici; perseverança i capacitat de vendre’s sense perdre identitat. "No treballen els bons, sinó els que segueixen picant pedra" — sobre perseverança Madrid vs Barcelona i el paper de les plataformes • Madrid concentra més ficció i musicals, amb plataformes (Netflix) impulsant volum de producció. • Percepció de més públic de teatre i una economia menys ressentida que a Barcelona en la crisi recent. Experiències i projectes • Trajecte: Institut del Teatre; companyia La Reial; treball amb Javier Daulte; salts a l’audiovisual. • Curtmetratges amb Un Fergat Productions: del drama al to paròdic i musical; repte d’un paper sense diàleg sostingut en primer pla. • Credo interpretatiu: fascinació per personatges trencats i contradictoris; mencions a La favorita com a exemple de direcció i interpretació corals. Idees clau • Sombra: experiència visual i simbòlica que reclama pantalla gran. • Els dies que vindran: ficció sobre un embaràs real que dividirà públic; interpretacions sòlides. • Biòpics: moment de saturació; Rocketman no convenç a tothom. • Good Time: imprescindible per redescobrir Robert Pattinson en clau de thriller nocturn. • Ofici d’actor: formació teatral, presència en càmera i equilibri entre art i ofici. • Indústria: Madrid com a pol de producció i xarxes com a arma de doble tall per a la visibilitat.
