
Music Club Selecció Migdia del 14/6/2019
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

Resum general de l’episodi "Jo sóc l’estrella d’aquesta ràdio" — to distès i coral per obrir una tertúlia cultural molt variada. Episodi amb ritme de magazín cultural: presentació del grup, sumari àgil i, després, anàlisi de llibres, còmic/novel·la gràfica, una exposició local i un bloc potent de cinema i sèries. El to és proper, amb anècdotes i context històric i artístic que enriqueixen cada recomanació. Llibres Les "Leyendas" de Gustavo Adolfo Bécquer • Relectura lligada a una visita a Toledo: carrers i places del call jueu com a inspiració de les històries. • Destaquen les ambientacions nocturnes i tètriques i el recurs del narrador-dibuixant. Especial menció a peces de terror com "El monte de las ánimas" i "El Miserere". • Lectura amb descripcions d’una riquesa lèxica "espectacular". Fragment citat on Bécquer converteix runes i vidres en "un cel d’estrelles microscòpiques". • Valor: contes breus, intensos i ideals per redescobrir el Romanticisme espanyol. Còmic/novel·la gràfica: Epiléptico. L’ascenso del gran mal (David B.) • Autobiogràfic sobre la infantesa de l’autor (David Beauchard, aka David B.) i la lluita del germà amb l’epilèpsia als anys 60. • Eix temàtic: estigma social i peregrinació de la família entre macrobiòtica, xamanisme, espiritisme i propostes mèdiques invasives (lobotomies), davant l’escassetat de respostes de la medicina de l’època. • Estil: blanc i negre, imaginari oníric, elements d’underground; serialitzat (1996–2003) i després recopilat en volum gruixut. • Idea central: transmutar la negativitat en energia creativa que culmina en la vocació artística de l’autor. Adiós muy buenas (Xavier Sardà) • Novel·la breu situada en un cementiri del litoral català: humor negre, sorna i picaresca marca de la casa. • Personatges: enterramorts, ajudant i dues "velles" que ho comenten tot. Trames entre surrealisme, truculència i sàtira; gir final motivat per diners que reordena la lectura. • Escriptura: vol "clàssica" però anticlàssica en to; pròleg de Santiago Segura. Hacia la belleza (David Foenkinos) • Un catedràtic de Belles Arts demana ser vigilant al Musée d’Orsay: misteri aparent que connecta amb una segona trama (Camille). • Escriptura amb delicadesa i elegància: Foenkinos capta l’essència humana en situacions contemporànies (duel, pèrdues, reinvencions). • Connexions amb altres obres de l’autor: "La delicadesa", "Charlotte", etc. Exposicions Carrau Blau a Can Ginestà (Sant Just Desvern) • Escola d’arts plàstiques per a infants (4–8 anys). Exposició coral amb gran varietat de tècniques i expressivitat. • Valor comunitari: cultura de proximitat que inspira esperança en el futur creatiu del poble. Cinema i sèries La favorita (Yorgos Lanthimos) • "Ascens i caiguda" d’una jove que, apadrinada, escala fins al poder a la cort de la reina Anna (s. XVIII). • L’estètica: grans angulars i joc de llum que amplifiquen la majestuositat i el caràcter aspre del palau; ecos de Barry Lyndon i Peter Greenaway. • Interpretacions: Olivia Colman (reina, fràgil i capritxosa), Rachel Weisz i Emma Stone en un triangle de poder i manipulació. Rocketman (Dexter Fletcher) • Biòpic musical d’Elton John: marc de teràpia com a columna narrativa; números musicals que sorgeixen diegèticament i extradiegèticament. • Eix emocional: set d’amor i (des)afecte familiar, identitat i addiccions; relació creativa clau amb el lletrista Bernie Taupin. • Taron Egerton canta i interpreta amb carisma; tanca amb "I’m Still Standing": renaixement després de la caiguda. La caza (Thomas Vinterberg, 2012) • Poble danès i un mestre estimat injustament acusat d’abús arran d’una mentida infantil. • To i llenguatge visual Dogma 95: càmera austera, colors freds i angoixa creixent fins a un final simbòlic que parla d’estigma persistent. • Mads Mikkelsen, premi a Canes: retrat de vulnerabilitat i dignitat. Sèrie: Alice Nevers • Procedimental francès sobre una jutgessa i el seu entorn: tensió romàntica sostinguda, casos criminals i dinàmiques personals. • Comparacions amb Dexter (com a contrapunt de resolució expedita) i debat sobre la "venjança justa" a la ficció. La voz dormida (Benito Zambrano) • Postguerra (1940–41): repressió franquista contra dones etiquetades de roges; vida a la presó amb l’ombra constant dels afusellaments. • Actrius: Inma Cuesta i María León, molt solvents. Crònica de dolor, resistència i sororitat amb escenes d’un realisme colpidor. Tancament • Comiat musical a ritme d’Elton John i recordatori de la diversitat de recomanacions: clàssics literaris, novel·la gràfica reveladora, humor negre, prosa elegant, art de proximitat i un ventall cinematogràfic que va del palau a la presó, passant pels escenaris del pop.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Panorama general Programa centrat en la celebració de la Santíssima Trinitat i el ressò de Pentecosta, amb la lectura i comentari de l’Evangeli de Joan sobre l’Esperit de la veritat. Es recomana el llibre espiritual Paraules per al silenci (reflexions sobre l’adversitat), es comenta el film “El creient” de Cédric Kahn sobre addicció i fe comunitària, i es presenta una síntesi de la vida de Sant Antoni de Pàdua. El tram final recull una reflexió litúrgica de Mn. Joaquim Rius sobre Pentecosta, una invocació a l’Esperit de J. A. Pagola, una peça filosòfica de Francesc Torralba sobre l’admiració i unes paraules de Papa Francesc adreçades als joves sobre l’esperança i la pregària. Punts clau Evangeli (Joan 16): Jesús promet l’Esperit de la veritat que conduirà a la veritat sencera, glorificarà el Fill i rebrà del Pare. Temps Ordinari després de Pentecosta: crida a una escolta profunda, a discernir els signes dels temps i viure en gratitud. Llibre recomanat – “Paraules per al silenci”: guia per afrontar l’adversitat amb serenitat, oració i confiança en Déu; cultivar optimisme i alegria com a camí de maduresa espiritual. Cinema – “El creient” (Cédric Kahn): retrat sobri d’un jove toxicòman en una comunitat cristiana; disciplina, treball manual i litúrgia com a itinerari de redempció, amb èmfasi en la fraternitat i l’autoexamen interior. Sant Antoni de Pàdua: breu biografia, magisteri franciscà i devoció popular universal; invitació a valorar el seu testimoni evangèlic. Pentecosta (Mn. Joaquim Rius): la cinquantena pasqual culmina en el do de l’Esperit Sant, que ens guia a la llibertat i a obrar el bé. Invocació (J. A. Pagola): pregària repetida “Ven, Espíritu Santo” per a memòria de Jesús, veritat, llibertat, amor i renovació de l’Església. Admiració (F. Torralba): l’admiració com a motor del saber (d’Aristòtil a Descartes) i com a pregària laica que obre a la bellesa i a la humilitat. Papa Francesc: als joves, demana renovar-se en Jesús, pregar per vèncer la idolatria del jo i caminar en esperança. Cites destacades “Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera.” “La veritat us farà lliures.” “Ven, Espíritu Santo… y conviértenos en discípulos y testigos de Jesús.” Conceptes clau Esperit de la veritat • Trinitat • Pentecosta • adversitat • oració • fraternitat • discerniment • admiració • esperança Recomanacions i recursos Llibre: Paraules per al silenci (articles espirituals per a la pregària i la reflexió). Cinema: “El creient” (C. Kahn) – itineraris de fe, comunitat i recuperació; disponible en sales indicades al programa. Notes litúrgiques i de devoció Sant Antoni de Pàdua: predicador i doctor de l’Església; llegat teològic i pastoral; devoció arreu i memòria litúrgica el 13 de juny.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.