Cinema sense condicions del 11/6/2019 — De Columbus i A Private War a La Banda, i la gran història dels Estudis Balcázar a Esplugues
Resum general En aquest episodi, el programa recorre diverses mirades sobre el cinema contemporani i clàssic, amb crítiques breus i una peça central d’història del cinema a Catalunya. Els punts més destacats: • Crítiques i recomanacions: del retrat arquitectònic i contemplatiu de “Columbus” a la crònica bèl·lica d’“A Private War”, passant per la comèdia comercial “Es por tu bien” i una mirada al free cinema britànic amb “O Lucky Man!”. • Preestrena valenciana: “La Banda” de Roberto Bueso, una òpera prima senzilla i fresca, arrelada a la cultura musical valenciana i rodada en valencià. • Tema central: el convidat Salvador Joan desplega un relat exhaustiu dels Estudis Balcázar i de la seva xarxa internacional, culminant amb la creació d’Esplugues City (1964) i el seu impacte en la producció europea. Agenda i novetats • Música de fons: banda sonora de “Pàtria” (Ricardo Boya); anunci d’un acte a Sant Vicenç dels Horts. • A la Filmoteca: menció d’una masterclass de Lucrecia Martel. "no és el mateix cobrir guerra des d’una habitació... que estar al propi terreny" Crítiques i recomanacions Columbus (Kogonada) — cinema i arquitectura • Pel·lícula nord-americana d’estil contemplatiu; destaca per la posada en escena i l’ús d’arquitectura moderna com a motor narratiu. • Idees clau: ritme lent, simetries i línies rectes com a expressivitat; descoberta vocacional d’una jove apassionada per l’arquitectura. • Valoració: molt estimulant per a qui gaudeix de la relació entre espai i personatge. Es por tu bien (Carlos Therón) — comèdia comercial • Tres pares s’alien contra els nuvis de les seves filles. • To: lleuger i intrascendent; bons actors, però diàlegs sovint forçats/vergonyants. • Valoració: passatemps sense més. Free Cinema i O Lucky Man! (Lindsay Anderson) • Repàs del moviment britànic de free cinema (pont entre neorealisme i Nouvelle Vague), i connexions amb el manifest del Dogma 95. • “O Lucky Man!” (1973): sàtira anticapitalista amb números musicals d’Alan Price; episòdica però sorprenentment cohesionada; protagonitzada per Malcolm McDowell. • Apunts: vincles creatius entre McDowell, Anderson i Stanley Kubrick; anècdotes sobre la direcció d’actors de Kubrick. A Private War (Matthew Heineman) — el preu del testimoni • Biopic de la corresponsal de guerra Marie Colvin (interpretada per Rosamund Pike), centrada en Síria i l’impacte en civils. • Fortaleses: immersió al camp de batalla, muntatge àgil, consciència humanitària; actuació potent de Pike. • Matís: tendència a la “superwoman” i irregularitats en el tractament del trauma; malgrat això, recomanable per comprendre la feina periodística en zones de conflicte. Preestrena: La Banda (Roberto Bueso) • Òpera prima valenciana: història sentimental de retorn, amors creuats i amistats, en el context d’una banda de música de barri. • Punts forts: naturalitat, arrelament local (rodada en valencià, subtitulada), to lleuger i sensible que recorda ecos de Rohmer o un Woody Allen primerenc (salvant distàncies). • Context: presència a Màlaga; aposta per l’idioma i identitat cultural; producció modesta però coherent. Tema central: Estudis Balcázar i Esplugues City (1964–1973) Orígens i múscul financer • La productora Balcázar sorgeix de la iniciativa d’Alfonso Balcázar, impulsada pel capital del pare, Don Enrique, potent empresari peleter amb exclusiva mundial de pells russes en el període d’entreguerres. Del primer impuls a l’estratègia de negoci • Entrada al cinema com a productor (anys 50), primer amb distribució via CIFESA i després integrant distribució pròpia associant-se amb agents com Filmex/Filmax. • Ús de les llicències d’importació per a cinema americà com a clau de negoci. Xarxa internacional de coproducció • Creació de segells a Itàlia (ALPA), França (Jean Films) i Alemanya (International Germania Films) per coproduir i accedir a subvencions i mercats. • Alternança entre films d’autor inicials i un gir al cinema comercial per sostenir el model. Hollywood com a model • Viatges el 1957 per estudiar el model de major: organigrama amb departaments (guió, muntatge, doblatge, etc.) i Rambla de Catalunya com a “quartel general”. Incendi d’Orphea i resposta • Després de “La Bella Lola” (1962), incendi als estudis Orphea; la productora es reorganitza rodant a Madrid i a Europa mentre projecta estudis propis. Naixement d’Esplugues City • Amb una finestra legal, instal·len els estudis a Esplugues de Llobregat (1964) en naus industrials del Polígon Montesa: platós grans, fossat aquàtic, sales de muntatge i doblatge. • Esdevé pol de rodatges internacionals, amb equips d’Itàlia, Alemanya, França i també produccions americanes; marca un moment d’or de la producció a Catalunya. Cloenda • Tancament amb agraïment al convidat Salvador Joan i anunci de la propera convidada, Roser Bundó. Moments destacats • Retrat honest del periodisme de guerra a “A Private War”. • Aposta cultural per la llengua i identitat a “La Banda”. • Llegat industrial: Balcázar com a cas d’integració vertical i vocació internacional que va situar Esplugues al mapa del cinema europeu.
