Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12214episodis
Cinema sense condicions del 11/6/2019 — De Columbus i A Private War a La Banda, i la gran història dels Estudis Balcázar a Esplugues - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 11/6/2019 — De Columbus i A Private War a La Banda, i la gran història dels Estudis Balcázar a Esplugues

Resum general En aquest episodi, el programa recorre diverses mirades sobre el cinema contemporani i clàssic, amb crítiques breus i una peça central d’història del cinema a Catalunya. Els punts més destacats: • Crítiques i recomanacions: del retrat arquitectònic i contemplatiu de “Columbus” a la crònica bèl·lica d’“A Private War”, passant per la comèdia comercial “Es por tu bien” i una mirada al free cinema britànic amb “O Lucky Man!”. • Preestrena valenciana: “La Banda” de Roberto Bueso, una òpera prima senzilla i fresca, arrelada a la cultura musical valenciana i rodada en valencià. • Tema central: el convidat Salvador Joan desplega un relat exhaustiu dels Estudis Balcázar i de la seva xarxa internacional, culminant amb la creació d’Esplugues City (1964) i el seu impacte en la producció europea. Agenda i novetats • Música de fons: banda sonora de “Pàtria” (Ricardo Boya); anunci d’un acte a Sant Vicenç dels Horts. • A la Filmoteca: menció d’una masterclass de Lucrecia Martel. "no és el mateix cobrir guerra des d’una habitació... que estar al propi terreny" Crítiques i recomanacions Columbus (Kogonada) — cinema i arquitectura • Pel·lícula nord-americana d’estil contemplatiu; destaca per la posada en escena i l’ús d’arquitectura moderna com a motor narratiu. • Idees clau: ritme lent, simetries i línies rectes com a expressivitat; descoberta vocacional d’una jove apassionada per l’arquitectura. • Valoració: molt estimulant per a qui gaudeix de la relació entre espai i personatge. Es por tu bien (Carlos Therón) — comèdia comercial • Tres pares s’alien contra els nuvis de les seves filles. • To: lleuger i intrascendent; bons actors, però diàlegs sovint forçats/vergonyants. • Valoració: passatemps sense més. Free Cinema i O Lucky Man! (Lindsay Anderson) • Repàs del moviment britànic de free cinema (pont entre neorealisme i Nouvelle Vague), i connexions amb el manifest del Dogma 95. • “O Lucky Man!” (1973): sàtira anticapitalista amb números musicals d’Alan Price; episòdica però sorprenentment cohesionada; protagonitzada per Malcolm McDowell. • Apunts: vincles creatius entre McDowell, Anderson i Stanley Kubrick; anècdotes sobre la direcció d’actors de Kubrick. A Private War (Matthew Heineman) — el preu del testimoni • Biopic de la corresponsal de guerra Marie Colvin (interpretada per Rosamund Pike), centrada en Síria i l’impacte en civils. • Fortaleses: immersió al camp de batalla, muntatge àgil, consciència humanitària; actuació potent de Pike. • Matís: tendència a la “superwoman” i irregularitats en el tractament del trauma; malgrat això, recomanable per comprendre la feina periodística en zones de conflicte. Preestrena: La Banda (Roberto Bueso) • Òpera prima valenciana: història sentimental de retorn, amors creuats i amistats, en el context d’una banda de música de barri. • Punts forts: naturalitat, arrelament local (rodada en valencià, subtitulada), to lleuger i sensible que recorda ecos de Rohmer o un Woody Allen primerenc (salvant distàncies). • Context: presència a Màlaga; aposta per l’idioma i identitat cultural; producció modesta però coherent. Tema central: Estudis Balcázar i Esplugues City (1964–1973) Orígens i múscul financer • La productora Balcázar sorgeix de la iniciativa d’Alfonso Balcázar, impulsada pel capital del pare, Don Enrique, potent empresari peleter amb exclusiva mundial de pells russes en el període d’entreguerres. Del primer impuls a l’estratègia de negoci • Entrada al cinema com a productor (anys 50), primer amb distribució via CIFESA i després integrant distribució pròpia associant-se amb agents com Filmex/Filmax. • Ús de les llicències d’importació per a cinema americà com a clau de negoci. Xarxa internacional de coproducció • Creació de segells a Itàlia (ALPA), França (Jean Films) i Alemanya (International Germania Films) per coproduir i accedir a subvencions i mercats. • Alternança entre films d’autor inicials i un gir al cinema comercial per sostenir el model. Hollywood com a model • Viatges el 1957 per estudiar el model de major: organigrama amb departaments (guió, muntatge, doblatge, etc.) i Rambla de Catalunya com a “quartel general”. Incendi d’Orphea i resposta • Després de “La Bella Lola” (1962), incendi als estudis Orphea; la productora es reorganitza rodant a Madrid i a Europa mentre projecta estudis propis. Naixement d’Esplugues City • Amb una finestra legal, instal·len els estudis a Esplugues de Llobregat (1964) en naus industrials del Polígon Montesa: platós grans, fossat aquàtic, sales de muntatge i doblatge. • Esdevé pol de rodatges internacionals, amb equips d’Itàlia, Alemanya, França i també produccions americanes; marca un moment d’or de la producció a Catalunya. Cloenda • Tancament amb agraïment al convidat Salvador Joan i anunci de la propera convidada, Roser Bundó. Moments destacats • Retrat honest del periodisme de guerra a “A Private War”. • Aposta cultural per la llengua i identitat a “La Banda”. • Llegat industrial: Balcázar com a cas d’integració vertical i vocació internacional que va situar Esplugues al mapa del cinema europeu.

Club Alternatiu del 9/6/2019 - episode art
Club Alternatiu

Club Alternatiu del 9/6/2019

Fem que la tarda dels diumenges sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Martínez.

Empanada Cultural del 9/6/2019 — Black Mirror S5 a examen: Striking Vipers, Smithereens i l’episodi de Miley Cyrus — tecnologia, distopia i “bonrollisme” final - episode art
Empanada Cultural
1h

Empanada Cultural del 9/6/2019 — Black Mirror S5 a examen: Striking Vipers, Smithereens i l’episodi de Miley Cyrus — tecnologia, distopia i “bonrollisme” final

Panorama general "Black Mirror ha passat d'incomodar a rebutjar." L’episodi arrenca amb una editorial contundent: la sèrie ha transitat de la distopia incisiva a un catastrofisme conservador i, sobretot en aquesta temporada, a un “bonrollisme” final que desactiva el seu mordent. Tesi central del programa: els límits no són de la tecnologia sinó de com s’aplica; el problema de la S5 és la repetició i la pèrdua de risc. Es repassen els tres capítols de la temporada amb anàlisi de guió, to, realització i interpretacions, i es tanca amb una tertúlia sobre el “sentit Black Mirror” i una agenda cultural. 1) Striking Vipers (S5E1) Què passa Dos amics retroben el seu antic joc de lluita tipus fighter (no beat’em up) en realitat virtual total; el contacte dins el joc deriva en relació sexual a través dels avatars (ella/ell), sacsejant matrimoni, identitat i amistat. Punts clau Sexualitat, masculinitat i culpa: el capítol obre una idea potent (desig mediatitzat per avatars i gènere) però l’embolcalla amb adulteri i culpa més convencionals. Direcció d’Owen Harris (San Junipero): to entre melodrama i comèdia; comparació inevitable amb “San Junipero”, però menys punyent. Subtext: bromance, representació racial (classe mitjana negra), ecos de Ready Player One. Veredicte Idees suggerents sobre cos i identitat en VR, però poc aprofitades i tractades amb un biaix conservador. Falta el cop de puny final marca de la casa. 2) Smithereens (S5E2) Què passa Un conductor de VTC (magnífic Andrew Scott) segresta un empleat per aconseguir parlar amb el “déu” de la xarxa social (un CEO a l’estil Zuckerberg, Topher Grace). Thriller d’alta tensió sobre addicció a xarxes, comunicació impossible i la necessitat humana de respostes. Punts clau Forma: ritme i llenguatge 100% cinematogràfic; funciona com a pel·lícula curta. Fons: de l’addicció i l’ansietat de la notificació al “silenci de Déu”… aquí, Déu respon, però la resposta resulta insatisfactòria i humanitzant (i els veritables frens són “els advocats” i els protocols). Crítica: Big Tech apareix massa ben parada; la policia queda esborrada davant el poder omniscient de la plataforma. El remat pot recordar a un anunci de la DGT. Veredicte Com a thriller, enganxa i convenç; com a Black Mirror, cau en el ja dit i perd la doble filosa crítica (estat/tecnologia) que abans incomodava. 3) Rachel, Jack and Ashley Too (S5E3) Què passa Una estrella pop (Miley Cyrus) explotada per la seva tieta cau en coma; una nina-IA “Ashley Too” (derivada del seu cervell via tecnologia de lectura) desperta la seva veritable personalitat i ajuda dues germanes a alliberar-la. Deriva cap a heist juvenil. Punts clau To Amblin/teen: fantasia d’empoderament adolescent més que distopia fosca. Música: versions edulcorades de Nine Inch Nails (“Head Like a Hole” → “On a Roll”), i reconeixement a Trent Reznor als crèdits. Gags i autoparòdia: moments de quasi quarta paret, humor i un deus ex machina tecnològic. Veredicte El més fluix de la temporada (consens al programa): diverteix, però desnaturalitza el segell Black Mirror amb un final feliç i una distopia domesticada. Diagnòstic de temporada i ordre de preferència “El futur de 2011 s’ha fet present”: la sèrie repeteix fórmules i ja no sacseja com abans; cal reinventar el futur per tornar a sentir. “Bonrollisme final” com a tònica dels 3 capítols. Ordre de preferència del panell: 1) Smithereens (millor com a cinema de gènere) 2) Striking Vipers 3) Rachel, Jack and Ashley Too (lluny) Focus musical extra: Ryuichi Sakamoto Es destaca la funció del so i es fa un mini-viatge per l’obra de Ryuichi Sakamoto: “Merry Christmas, Mr. Lawrence”, “The Sheltering Sky”, “The Last Emperor”, “The Revenant”. Un recordatori del poder del disseny sonor i la música per modular emoció i to. Apunts finals i agenda Tecnologies citades: realitat virtual, avatars, IA embarcada en assistents, xarxes socials, streaming de videojocs. Agenda: Videojocs: filtració de Watch Dogs post‑Brexit, inici de l’E3, llançament de Google Stadia (4K, 60fps, sense maquinari local). Sèries: els germans Russo adaptaran en animació Magic: The Gathering. Cinema: “No me toques” (Adina Pintilie, Berlinale 2018) i “El vendedor de tabaco” (Bruno Ganz com a Freud). Idea-força final “La xarxa social ja és el nou món: també la nova policia i el nou Déu.” Black Mirror continua sent un bon mirall, però ara reflecteix una imatge esmussada: més llegible, menys incòmoda.

Beats del 7/6/2019 - episode art
Beats

Beats del 7/6/2019

Un repàs a l’actualitat de la música electrònica i les seves variants.

Babilònia del 6/6/2019 — Bécquer, Epiléptico i Rocketman: llibres, exposicions locals i grans films (La favorita, La caza, La voz dormida) - episode art
Babilònia
1h

Babilònia del 6/6/2019 — Bécquer, Epiléptico i Rocketman: llibres, exposicions locals i grans films (La favorita, La caza, La voz dormida)

Panorama general Podcast coral i molt dinàmic amb tertúlia cultural: llibres, còmic d’autor, una exposició local i un tram potent de cinema i sèries. El to és proper i distès, però amb comentaris crítics i context. Llibres Les llegendes de Gustavo Adolfo Bécquer • Relectura d’un clàssic romàntic amb ambientacions a Toledo, Sòria i Sevilla, i una prosa molt visual i rica en descripció d’espais i atmosferes. • Destaquen les peces de terror com El monte de las ánimas i El miserere, i l’ús del narrador-dibuixant com a recurs meta. • Connexió amb la ciutat: passeigs pel call jueu de Toledo inspiren les trames nocturnes i tètriques. "...hubiera sido fácil seguir un curso de geología histórica" — exemple del detall descriptiu en una plaça amb restes de diverses èpoques. Xavier Sardà — Adiós muy buenas • Novel·la breu ambientada en un cementiri del litoral català: sorna, diàlegs aguts i gir final truculent. • Galeria de personatges: l’enterrador, l’ajudant i dues velletes que tot ho comenten. • Escriptura d’aire clàssic però to deliberadament anticlàssic i picaresc. David Foenkinos — Hacia la belleza • Prosa elegant i accessible sobre pèrdua i reparació, amb el Museu d’Orsay i Modigliani de teló de fons. • Estructura de vides que es creuen i encaixen com un puzle diferent al final. • Es destaca la sensibilitat de Foenkinos per l’essència humana i l’actualitat emocional. Còmic David B. — Epiléptico (L’ascenso del gran mal) • Novel·la gràfica en blanc i negre (1996–2003, recopilada), on l’autor converteix l’ombra de l’epilèpsia del seu germà en impuls creatiu. • Retrat de l’estigma als anys 60: de la macrobiòtica a la xamaneria, passant per propostes mèdiques agressives com la lobotomia. • Estil visual oníric i underground; crítica a la charlataneria que s’aprofita del desconeixement. "Fins que no el van ingressar, no se sentia malalt" — reflexió sobre com el diagnòstic i l’etiqueta modelen la identitat. Exposicions Carrau Blau (Sant Just Desvern) • Mostra d’art infantil (4–8 anys) amb gran varietat de tècniques: pintura, ceràmica/plastilina i treballs de color i volum. • Valor local: cultura de proximitat i mirada optimista sobre el futur creatiu. Cinema La favorita (Yorgos Lanthimos) • Triangulació de poder a la cort de la reina Anna: ascens i caiguda per ambició i seducció política. • Marcat estil visual (gran angulars, ambientació naturalista) i interpretacions destacades (Olivia Colman, Rachel Weisz, Emma Stone). • Sàtira de classe i gènere sobre qui exerceix realment el poder. Rocketman (Dexter Fletcher) • Biopic musical d’Elton John amb números coreografiats: de la infantesa castradora a la recuperació i l’acceptació. • Eix creatiu amb Bernie Taupin: música improvisada sobre lletres alienes; metamorfosi d’imatge (ulleres, vestuari icònic). • Catarsi final amb "I’m Still Standing": del forat a la reafirmació personal i familiar. La caza (Thomas Vinterberg) • Drama asfixiant sobre l’estigma i la paranoia col·lectiva: un mestre estimat és acusat falsament d’abusos. • Estètica propera al Dogma: càmera austera, tons foscos i tensió moral constant (Mads Mikkelsen, premi a Canes). • Tesi: destruir una reputació és fàcil; netejar l’ombra és gairebé impossible. La voz dormida (Benito Zambrano) • Postguerra i repressió franquista centrada en dones: presó, judicis sumaríssims i afusellaments. • Duet Imma Cuesta–María León i mirada a l’aliança presó–església en la disciplina del càstig. • Moments colpidors (rituals imposats, maternitat a la cel·la) i retrat de la por com a rutina. Sèries Alice Nevers (Paramount) • Procedimental judicial/policial francès amb tensió romàntica sostinguda entre la jutgessa i l’inspector; casos autoconclusius. Tangent: Dexter • Debat sobre la justícia vigilant i l’atractiu d’un codi implacable davant criminals reincidents.