
Vet Aquí Que... del 6/6/2019
Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).
Episodis etiquetats amb Altres

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Panorama general Aquest episodi explora, amb una mirada propera i pedagògica, la vida i tradició del judaïsme a Catalunya i Mallorca, el paper de la Torà i el Talmud, la Càbala, el feminisme jueu, i la memòria històrica dels xuetes. També hi ha espais musicals que contextualitzen l’experiència cultural jueva. "L’any que ve a Jerusalem" — la idea del retorn i la continuïtat identitària Temes principals tractats • Judaïsme i cultura catalana: del Call de Barcelona a les Hagadot i el Nosaj català • Llei i interpretació: Halakhà, transmissió matrilineal, Torà (escrita i oral) i Talmud • Càbala i gematria: els nivells d’interpretació de la Torà i el sentit ocult (sod) • Feminisme jueu: accés de les dones a la lectura de la Torà i als rols litúrgics • Xuetes de Mallorca: Inquisició, endogàmia, cognoms i estudis recents • Diàspora i identitat: judaïsme com a religió, cultura i manera d’estar al món Resum estructurat 1) Cultura viva: alegria, festa i comunitat • El judaïsme es descriu com molt festiu: canten, ballen i les celebracions acaben sovint amb àpats comunitaris (càtering o tothom porta un plat). 2) Judaïsme i Catalunya • Recuperació i difusió del llegat: presentació del Nosaj català (ritus litúrgics) estudiat a Israel. • Centralitat de les Hagadot (p. ex., referència a la de Sarajevo) i el seu valor històric, literari i artístic. • Dades històriques: a Barcelona hi havia cinc sinagogues al Call; mencions a Besalú i al paper de les dones jueves catalanes (lectores i cultes, documentat per actes notarials). 3) Expulsions, diàspora i retorn • 1391: pogroms i conversions forçades; fugides; l’ideal persistent de retorn a Jerusalem. • 1948: retorn a la terra d’Israel; discussió terminològica sobre el nom “Palestina” i referències històriques (fenicis/filisteus) com a apunt de context. 4) Llei, tradició i interpretació • Transmissió del judaïsme actualment per línia materna (criteri halàkhic modern); històricament fou patrilineal. • La Torà es considera atemporal i sempre rellevant; la Torà oral (el Talmud) és l’espai de debats constants i actualització. • Diversitat de criteris segons comunitats i reunions rabíniques (sinodes) dins dels moviments. 5) Feminisme i rols de gènere • Només un ~10% del judaisme mundial és ortodox; en la resta de moviments, home i dona són iguals en lideratge comunitari, rabinat i litúrgia (hazanit). • Dins l’ortodòxia hi ha un moviment feminista fort que impulsa l’accés de les dones a la lectura de la Torà i al compliment de totes les mitsvot. 6) Càbala: capes de sentit i gematria • Tres nivells d’interpretació de la Torà: literal (pshat/literari), interpretatiu (derash/perdès a la conversa) i ocult (sod). • La Càbala explora el nivell secret: paraules amb valor numèric (gematria), connexions i significats profunds. • Apunts sobre l’hebreu: sistema consonàntic, vocals marcades amb signes diacrítics, dificultat i estudi en curs. 7) Identitat personal i comunitària • Ser jueu pot ser religió i/o cultura; hi ha molts jueus laics que mantenen identitat. • Testimoni personal: canvis interns (espirituals i intel·lectuals) en esdevenir jueva i sensació d’aïllament en alguns contextos. 8) Xuetes de Mallorca: memòria i persistència • Després de les persecucions, comunitats catalanes disperses (Roma, Salònica, Liorna/Livorno: “Qui va a Liorna, no torna”). • A Mallorca, la Inquisició actuà sobretot contra conversos (“judaïtzar”), amb autos de fe, confiscacions i cremes (la darrera, 1649). Impacte prolongat en el temps. • Endogàmia per estigmatització social; llistat de cognoms xuetes (p. ex., Aguiló, Bonnin, Cortés, Fuster, Pinya, Picó, Segura, Valls, Fortesa, entre d’altres) i estudis recents a la UIB i a Israel. • Sobre el matrimoni: llibertat de tria, si bé es debat la continuïtat cultural quan hi ha unions mixtes. 9) Música i tancament • Pauses musicals amb cançons populars: “Zena Zena” i “Dona, Dona” (Joan Baez), com a pont cultural. • Cloenda del cicle dedicat al judaisme: "Els jueus hem d’estudiar sempre; no pots mai parar d’estudiar." Idees clau • Atemporalitat de la Torà i actualització contínua via Talmud i debat. • Pluralitat dins el judaisme: moviments, comunitats, i evolució en temes de gènere. • Memòria històrica catalana i mallorquina: del Call als xuetes i les seves conseqüències socials. • La Càbala com a via d’interpretació profunda i simbòlica del text sagrat.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Panorama de l'episodi Punts clau • Focus central en Lucrecia Martel: repàs de la seva obra, temes i estil, i anunci de la seva retrospectiva a la Filmoteca de Catalunya i una classe magistral al CSSB. • Documental imprescindible: "El Estado contra Mandela y los otros" (2018) reconstrueix el judici de Rivonia amb àudios originals i animació en carbó; rigor històric i potència moral. • Ressenyes de novetats: "The Perfection" (Netflix) com a thriller psicològic curt, estrany i estimulant; "Brightburn (El Hijo)" com a subversió de Superman en clau de terror que resulta derivativa i desaprofitada; "El vendedor de tabaco" com a drama històric estèticament bell però narrativament feble malgrat un gran Bruno Ganz com Freud. • Agenda: torna "Black Mirror" al seu format d’origen amb 3 episodis; calendari i consells pràctics per a la visita de Martel. Ressenyes i novetats The Perfection (Richard Shepard, Netflix) • Thriller psicològic al món de la música clàssica (xelo), amb gir(s) de guió i una posada en escena que evita el thriller convencional. • Dura 90 minuts: ritme àgil i concepte potent més que no pas gran pressupost o estrelles mediàtiques. • Veredicte: recomanació moderada per la seva estranyesa i idees, sense ser “la gran pel·lícula de Netflix”. Brightburn (El Hijo) • Proposa un what if de Superman: el nen arribat en nau espacial fa un ús maligne del poder (visió làser, força...), desmuntant l’axioma “amb gran poder ve gran responsabilitat”. • To gore i de terror, però amb forats de guió i molta dependència del coneixement previ del mite superheroic. • Compara amb "El Prodigio/The Prodigy": massa similar en estructures i escenes clau. • Veredicte: idea atractiva, execució desaprofitada. El vendedor de tabaco (Nikolaus Leytner) • Adaptació de la novel·la de Robert Seethaler; Viena 1938–39 sense postalismes, amb la irrupció nazi com a fons. • Bruno Ganz interpreta Sigmund Freud amb solvència excepcional; la pel·lícula destaca visualment, però no assoleix la força de la novel·la. • Veredicte: prescindible malgrat moments d’una bellesa notable. Agenda ràpida: Black Mirror • Torna al format original: 3 episodis d’uns 60 minuts i creador original de nou al timó. Documental: El Estado contra Mandela y los otros (Nicolas Champeaux, Gilles Porte) • Reconstrueix el judici de Rivonia (1963–64) amb 256 hores d’àudio desclassificades; sense imatges d’arxiu del judici, s’opta per animació en carbó d’Oerd van Cuijlenborg, integrada amb documentals d’època i entrevistes (acusats supervivents, familiars, advocats). • Contextualitza l’apartheid i els càrrecs de sabotatge/traïció (es demanava pena de mort; resultat, cadena perpètua, amb 27 anys a presó en el cas de Mandela). • Moment clau: la declaració final de Mandela, que condensa el seu compromís ètic i polític: “Estic disposat a lluitar per la democràcia, la llibertat i la igualtat de totes les persones, fins a la mort.” • Valor: oportuna i necessària, de rigor incontestable per la base documental, i d’un impacte humà ampli (famílies, advocacia, solidaritats interracials). Focus: Lucrecia Martel Perfil, temes i estil • Una de les directores més influents del segle XXI: mirada crítica a la burgesia i les seves hipocresies; interès per la dona de classes treballadores i la seva quotidianitat. • Relació amb la religió: educació catòlica, però distanciament crític; defensa una mirada estètica més que doctrinal. • Recursos formals: disseny sonor meticulós (aus, ambients, humitats, riu com a eix simbòlic —Paraná), càmera al clatell que reforça l’asfíxia i el punt de vista. • Cinema d’“entrada lenta”: exigeix acceptar el seu joc narratiu i rítmic; recompensa amb capil·laritat de detalls i densitat sensorial. Filmografia destacada • La Ciénaga (2001): món en descomposició; tensió creixent cap a un final pertorbador; crítica a la classe alta de Salta. • La niña santa (2004): religió, sexualitat latent i fantasmagories quotidianes; hipnosi atmosfèrica en el detall. • La mujer rubia / La mujer sin cabeza (2008): ambigüitat entre somni i al·lucinació; culpa i decadència burgesa; tram central més ferragós però coherent amb la seva poètica. • Zama (2017): adaptació d’Antonio Di Benedetto; espera kafkiana i desgast del colonitzador; depuració simbòlica (evita la iconografia cristiana) i cruïlla intercultural; obra de culte. • Producció: suport clau dels germans Almodóvar en la producció executiva i la distribució europea. Agenda Martel • Retrospectiva a la Filmoteca de Catalunya: inici el dia 13; es projectaran els 4 llargmetratges i una selecció de curts (alguns inèdits). • Classe magistral al CSSB: dijous 6, 19h, aula 1. Gratuïta, aforament limitat; recomanat arribar amb temps. Convergències i altres recomanacions Veus en diàleg • Conexions amb Doris Dörrie i Chantal Akerman pel compromís autoral i la mirada sobre el quotidià. • Pilar Miró: paral·lelisme de recorregut independent i crític; record del cas "El crimen de Cuenca". El regreso del cepa • Documental que revisita el rodatge i l’escàndol/censura d’"El crimen de Cuenca"; torna a localitzacions i testimonis (p. ex. Guillermo Montesinos, Mercè Sampietro), i traça el caràcter fort i la singularitat de Miró. Conclusió • Episodi que combina anàlisi autoral (Martel), memòria històrica (Mandela) i crítica d’estrenes amb criteri, destacant el valor del so, la forma i el context com a claus per llegir el cinema d’avui.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.