Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12214episodis
Veus Parròquia del 5/6/2019 — Del Call de Barcelona als xuetes de Mallorca: Torà, Talmud, Càbala, Hagadot i feminisme jueu - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 5/6/2019 — Del Call de Barcelona als xuetes de Mallorca: Torà, Talmud, Càbala, Hagadot i feminisme jueu

Panorama general Aquest episodi explora, amb una mirada propera i pedagògica, la vida i tradició del judaïsme a Catalunya i Mallorca, el paper de la Torà i el Talmud, la Càbala, el feminisme jueu, i la memòria històrica dels xuetes. També hi ha espais musicals que contextualitzen l’experiència cultural jueva. "L’any que ve a Jerusalem" — la idea del retorn i la continuïtat identitària Temes principals tractats • Judaïsme i cultura catalana: del Call de Barcelona a les Hagadot i el Nosaj català • Llei i interpretació: Halakhà, transmissió matrilineal, Torà (escrita i oral) i Talmud • Càbala i gematria: els nivells d’interpretació de la Torà i el sentit ocult (sod) • Feminisme jueu: accés de les dones a la lectura de la Torà i als rols litúrgics • Xuetes de Mallorca: Inquisició, endogàmia, cognoms i estudis recents • Diàspora i identitat: judaïsme com a religió, cultura i manera d’estar al món Resum estructurat 1) Cultura viva: alegria, festa i comunitat • El judaïsme es descriu com molt festiu: canten, ballen i les celebracions acaben sovint amb àpats comunitaris (càtering o tothom porta un plat). 2) Judaïsme i Catalunya • Recuperació i difusió del llegat: presentació del Nosaj català (ritus litúrgics) estudiat a Israel. • Centralitat de les Hagadot (p. ex., referència a la de Sarajevo) i el seu valor històric, literari i artístic. • Dades històriques: a Barcelona hi havia cinc sinagogues al Call; mencions a Besalú i al paper de les dones jueves catalanes (lectores i cultes, documentat per actes notarials). 3) Expulsions, diàspora i retorn • 1391: pogroms i conversions forçades; fugides; l’ideal persistent de retorn a Jerusalem. • 1948: retorn a la terra d’Israel; discussió terminològica sobre el nom “Palestina” i referències històriques (fenicis/filisteus) com a apunt de context. 4) Llei, tradició i interpretació • Transmissió del judaïsme actualment per línia materna (criteri halàkhic modern); històricament fou patrilineal. • La Torà es considera atemporal i sempre rellevant; la Torà oral (el Talmud) és l’espai de debats constants i actualització. • Diversitat de criteris segons comunitats i reunions rabíniques (sinodes) dins dels moviments. 5) Feminisme i rols de gènere • Només un ~10% del judaisme mundial és ortodox; en la resta de moviments, home i dona són iguals en lideratge comunitari, rabinat i litúrgia (hazanit). • Dins l’ortodòxia hi ha un moviment feminista fort que impulsa l’accés de les dones a la lectura de la Torà i al compliment de totes les mitsvot. 6) Càbala: capes de sentit i gematria • Tres nivells d’interpretació de la Torà: literal (pshat/literari), interpretatiu (derash/perdès a la conversa) i ocult (sod). • La Càbala explora el nivell secret: paraules amb valor numèric (gematria), connexions i significats profunds. • Apunts sobre l’hebreu: sistema consonàntic, vocals marcades amb signes diacrítics, dificultat i estudi en curs. 7) Identitat personal i comunitària • Ser jueu pot ser religió i/o cultura; hi ha molts jueus laics que mantenen identitat. • Testimoni personal: canvis interns (espirituals i intel·lectuals) en esdevenir jueva i sensació d’aïllament en alguns contextos. 8) Xuetes de Mallorca: memòria i persistència • Després de les persecucions, comunitats catalanes disperses (Roma, Salònica, Liorna/Livorno: “Qui va a Liorna, no torna”). • A Mallorca, la Inquisició actuà sobretot contra conversos (“judaïtzar”), amb autos de fe, confiscacions i cremes (la darrera, 1649). Impacte prolongat en el temps. • Endogàmia per estigmatització social; llistat de cognoms xuetes (p. ex., Aguiló, Bonnin, Cortés, Fuster, Pinya, Picó, Segura, Valls, Fortesa, entre d’altres) i estudis recents a la UIB i a Israel. • Sobre el matrimoni: llibertat de tria, si bé es debat la continuïtat cultural quan hi ha unions mixtes. 9) Música i tancament • Pauses musicals amb cançons populars: “Zena Zena” i “Dona, Dona” (Joan Baez), com a pont cultural. • Cloenda del cicle dedicat al judaisme: "Els jueus hem d’estudiar sempre; no pots mai parar d’estudiar." Idees clau • Atemporalitat de la Torà i actualització contínua via Talmud i debat. • Pluralitat dins el judaisme: moviments, comunitats, i evolució en temes de gènere. • Memòria històrica catalana i mallorquina: del Call als xuetes i les seves conseqüències socials. • La Càbala com a via d’interpretació profunda i simbòlica del text sagrat.

M de Música del 4/6/2019 - episode art
M de Música

M de Música del 4/6/2019

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 4/6/2019 — Lucrecia Martel a la Filmoteca, el judici contra Mandela i crítiques de The Perfection, Brightburn i El vendedor de tabaco - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 4/6/2019 — Lucrecia Martel a la Filmoteca, el judici contra Mandela i crítiques de The Perfection, Brightburn i El vendedor de tabaco

Panorama de l'episodi Punts clau • Focus central en Lucrecia Martel: repàs de la seva obra, temes i estil, i anunci de la seva retrospectiva a la Filmoteca de Catalunya i una classe magistral al CSSB. • Documental imprescindible: "El Estado contra Mandela y los otros" (2018) reconstrueix el judici de Rivonia amb àudios originals i animació en carbó; rigor històric i potència moral. • Ressenyes de novetats: "The Perfection" (Netflix) com a thriller psicològic curt, estrany i estimulant; "Brightburn (El Hijo)" com a subversió de Superman en clau de terror que resulta derivativa i desaprofitada; "El vendedor de tabaco" com a drama històric estèticament bell però narrativament feble malgrat un gran Bruno Ganz com Freud. • Agenda: torna "Black Mirror" al seu format d’origen amb 3 episodis; calendari i consells pràctics per a la visita de Martel. Ressenyes i novetats The Perfection (Richard Shepard, Netflix) • Thriller psicològic al món de la música clàssica (xelo), amb gir(s) de guió i una posada en escena que evita el thriller convencional. • Dura 90 minuts: ritme àgil i concepte potent més que no pas gran pressupost o estrelles mediàtiques. • Veredicte: recomanació moderada per la seva estranyesa i idees, sense ser “la gran pel·lícula de Netflix”. Brightburn (El Hijo) • Proposa un what if de Superman: el nen arribat en nau espacial fa un ús maligne del poder (visió làser, força...), desmuntant l’axioma “amb gran poder ve gran responsabilitat”. • To gore i de terror, però amb forats de guió i molta dependència del coneixement previ del mite superheroic. • Compara amb "El Prodigio/The Prodigy": massa similar en estructures i escenes clau. • Veredicte: idea atractiva, execució desaprofitada. El vendedor de tabaco (Nikolaus Leytner) • Adaptació de la novel·la de Robert Seethaler; Viena 1938–39 sense postalismes, amb la irrupció nazi com a fons. • Bruno Ganz interpreta Sigmund Freud amb solvència excepcional; la pel·lícula destaca visualment, però no assoleix la força de la novel·la. • Veredicte: prescindible malgrat moments d’una bellesa notable. Agenda ràpida: Black Mirror • Torna al format original: 3 episodis d’uns 60 minuts i creador original de nou al timó. Documental: El Estado contra Mandela y los otros (Nicolas Champeaux, Gilles Porte) • Reconstrueix el judici de Rivonia (1963–64) amb 256 hores d’àudio desclassificades; sense imatges d’arxiu del judici, s’opta per animació en carbó d’Oerd van Cuijlenborg, integrada amb documentals d’època i entrevistes (acusats supervivents, familiars, advocats). • Contextualitza l’apartheid i els càrrecs de sabotatge/traïció (es demanava pena de mort; resultat, cadena perpètua, amb 27 anys a presó en el cas de Mandela). • Moment clau: la declaració final de Mandela, que condensa el seu compromís ètic i polític: “Estic disposat a lluitar per la democràcia, la llibertat i la igualtat de totes les persones, fins a la mort.” • Valor: oportuna i necessària, de rigor incontestable per la base documental, i d’un impacte humà ampli (famílies, advocacia, solidaritats interracials). Focus: Lucrecia Martel Perfil, temes i estil • Una de les directores més influents del segle XXI: mirada crítica a la burgesia i les seves hipocresies; interès per la dona de classes treballadores i la seva quotidianitat. • Relació amb la religió: educació catòlica, però distanciament crític; defensa una mirada estètica més que doctrinal. • Recursos formals: disseny sonor meticulós (aus, ambients, humitats, riu com a eix simbòlic —Paraná), càmera al clatell que reforça l’asfíxia i el punt de vista. • Cinema d’“entrada lenta”: exigeix acceptar el seu joc narratiu i rítmic; recompensa amb capil·laritat de detalls i densitat sensorial. Filmografia destacada • La Ciénaga (2001): món en descomposició; tensió creixent cap a un final pertorbador; crítica a la classe alta de Salta. • La niña santa (2004): religió, sexualitat latent i fantasmagories quotidianes; hipnosi atmosfèrica en el detall. • La mujer rubia / La mujer sin cabeza (2008): ambigüitat entre somni i al·lucinació; culpa i decadència burgesa; tram central més ferragós però coherent amb la seva poètica. • Zama (2017): adaptació d’Antonio Di Benedetto; espera kafkiana i desgast del colonitzador; depuració simbòlica (evita la iconografia cristiana) i cruïlla intercultural; obra de culte. • Producció: suport clau dels germans Almodóvar en la producció executiva i la distribució europea. Agenda Martel • Retrospectiva a la Filmoteca de Catalunya: inici el dia 13; es projectaran els 4 llargmetratges i una selecció de curts (alguns inèdits). • Classe magistral al CSSB: dijous 6, 19h, aula 1. Gratuïta, aforament limitat; recomanat arribar amb temps. Convergències i altres recomanacions Veus en diàleg • Conexions amb Doris Dörrie i Chantal Akerman pel compromís autoral i la mirada sobre el quotidià. • Pilar Miró: paral·lelisme de recorregut independent i crític; record del cas "El crimen de Cuenca". El regreso del cepa • Documental que revisita el rodatge i l’escàndol/censura d’"El crimen de Cuenca"; torna a localitzacions i testimonis (p. ex. Guillermo Montesinos, Mercè Sampietro), i traça el caràcter fort i la singularitat de Miró. Conclusió • Episodi que combina anàlisi autoral (Martel), memòria històrica (Mandela) i crítica d’estrenes amb criteri, destacant el valor del so, la forma i el context com a claus per llegir el cinema d’avui.

← Torna a tots els podcasts