Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12219episodis
Veus Parròquia del 20/2/2019 — Diàleg i convivència: decàleg, símbols religiosos i diàleg interreligiós a Barcelona; i medi ambient amb envasos reutilitzables - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 20/2/2019 — Diàleg i convivència: decàleg, símbols religiosos i diàleg interreligiós a Barcelona; i medi ambient amb envasos reutilitzables

Resum del programa Un episodi amb dues columnes principals: el diàleg com a base de la convivència (personal i interreligiosa) i una secció de medi ambient centrada en envasos reutilitzables i l’estalvi de residus i energia. El diàleg que construeix convivència Decàleg del diàleg (10 punts clau) • Escoltar per aprendre: l’objectiu de l’escolta és aprendre de l’altre. • Projecte amb dues cares: el diàleg es treballa dins de cada comunitat i entre comunitats. • Honestedat i sinceritat: acudir al diàleg sense prejudicis ni judicis previs. • Suspendre comparacions: no jerarquitzar idees/pràctiques com “millors” o “pitjors”; són diferents. • Autodefinició: cada participant s’ha de poder definir a si mateix. • Participació respectuosa: intervenir sí, però sempre amb respecte. • Igualtat: el diàleg és entre iguals; ningú no és “per sobre” de ningú. • Confiança inicial: començar des de la confiança mútua (absència de prejudicis). • Autocrítica: capacitat mínima d’autocrítica sobre el que diem i com ho diem. • Empatia: respecte cap a les creences i conviccions de l’altre. "Amb respecte podem parlar de tot." Converses difícils i cultura del soroll • Temes tabú (Nadal, política, religió, esports): prohibir temes no resol el problema; cal escolta i respecte. • Mitjans que exacerben el conflicte: la televisió cridanera normalitza la desqualificació; cal argumentar sense faltar (exemple del “hater” davant d’una sèrie que agrada a algú). Del quotidià al diàleg interreligiós • Dins i entre religions hi ha diversitat (colors, matisos). Cal trobar punts d’unió i conviure malgrat diferències. • Barcelona impulsa grups de diàleg interreligiós com a eines de cohesió social i per evitar guetos en un context de globalització. El mocador musulmà: llibertat i identitat • A partir d’un cas a la sèrie Elite, es distingeix entre imposició i elecció personal del vel. • Analogies amb símbols cristians (p. ex. portar una creu): es defensa el dret a portar símbols per convicció pròpia. • Missatge central: Escoltar persones, no etiquetes; hi ha pluralitat dins de cada tradició. Institucions i educació • L’UNESCO i AUDIR impulsen el diàleg interreligiós i la cooperació entre tradicions per projectes socials i educatius. • El diàleg ha d’entrar a l’escola com a competència d’educació per la diversitat i la convivència. "Abans de voler escoltar les altres religions, ens hem de saber escoltar entre nosaltres." Conclusions del bloc de diàleg • Clau: primer, escolta i respecte dins del propi grup; després, diàleg entre grups. • La diversitat ens enriqueix: persones, visions i coneixements diferents fan més forta la comunitat. Secció Medi Ambient — No t’equivoquis d’envàs Per què reutilitzar? • Reutilitzar és tornar a fer servir un envàs per a la mateixa funció, evitant residus innecessaris. • Una ampolla de vidre retornable pot estalviar fins a 40 brics o 40 ampolles de plàstic d’1 litre. Dades clau d’energia • Una ampolla de vidre retornable pot estalviar l’energia d’un portàtil 10 h o d’un PC 5 h. • Reciclar una ampolla de vidre equival a fer servir una bombeta de 100 W durant 4 h. "El millor residu és el que no es produeix." Què podem fer (accions pràctiques) • Demanar begudes en vidre retornable en botigues, bars i restaurants. • Retornar ampolles (vi, cava) als circuits de recuperació i fer recollida selectiva. Tipologies d’envasos i circuits • El vidre retornable funciona millor en circuits locals; els envasos d’un sol ús solen dependre de cadenes globals i imatge de marca (desestandardització). • Apostar pel retornable afavoreix la indústria local i redueix l’impacte logístic. El vidre: característiques • Material estable, impermeable als gasos, resistent a la corrosió i 100% reutilitzable/reciclable sense perdre qualitat. • Inconvenients: fragilitat i pes superior a altres materials. Llaunes (ferro i alumini) • Cal reciclar via recollida selectiva, però evitar el malbaratament; recordatori: reduir > reutilitzar > reciclar. • L’alumini prové de la bauxita i comporta alts impactes ambientals i socials i alt consum energètic. Mirada enrere i aprenentatges • Abans, sifons, gasoses i llet en vidre retornable eren la norma. Cal recuperar i modernitzar aquestes bones pràctiques. Tancament • Comiat amb la banda sonora de La Missió, com a metàfora de diàleg, escolta i aprenentatge.

M de Música del 19/2/2019 - episode art
M de Música

M de Música del 19/2/2019

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 19/2/2019 — Green Book, La sombra del pasado, Destroyer, Pájaros de verano i més — amb Miquel Planes: cinema, art i poètiques de l'espai - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 19/2/2019 — Green Book, La sombra del pasado, Destroyer, Pájaros de verano i més — amb Miquel Planes: cinema, art i poètiques de l'espai

Panorama general de l’episodi Cinema sense condicions combina en aquest episodi una primera part de crítiques i recomanacions d’estrena amb una segona part dedicada a una conversa profunda amb l’escultor i docent Miquel Planes, centrada en com el cinema pot obrir noves mirades sobre l’espai en l’art. "Està molt maltractat" — sobre com el cinema sol retratar el món de l’art (Miquel Planes) Primera part: Crítiques i recomanacions Green Book • To de cinema clàssic molt ben construït, amb detallisme “hitchcockià” al guió i direcció d’art. • Debat interpretatiu: Viggo Mortensen per a alguns és excessiu; per altres, queda a la vora però no “es passa de ratlla”. • Es lloa la direcció artística (vehicles, localitzacions, vestuari) i el ritme de road movie. • Química del duet (Mortensen–Ali) com a potencial “premi a millor parella”. "Surts d’ella molt bé, molt optimista." La sombra del pasado (Florian Henckel von Donnersmarck) • Fresc d’història alemanya i de l’art que s’estira fins a les 3 hores; alguns la troben reiterativa i mal plantejada. • Aparició ficcional de Joseph Beuys (amb barret i armilla) vista com a ridícula. • Tot i nominacions (Òscars, Globus d’Or), rep una valoració freda a la taula. Homenatge a Bruno Ganz • Record a un gran actor europeu, repàs de papers (de Römer a films recents) i coincidència d’una emissió a TV3 el dia de la seva mort. Destroyer (Karyn Kusama) • Opinions dividides: per a uns, thriller de gènere sòlid; per a altres, inversemblant, amb Nicole Kidman poc creïble en l’acció (metralleta inclosa) malgrat el treball físic i de caracterització (flashbacks, transformació facial). L’École de la vie (Nicolas Vanier) • Drama francès de nostàlgia rural i “galeria de personatges” reconeixible; bonica natura però derivativa. Pájaros de verano (Cristina Gallego, Ciro Guerra) • Crònica sobre l’origen del narcotràfic a Colòmbia i les disputes entre famílies (més que càrtels), amb gran cura estètica. • Per alguns, menys reeixida que “El abrazo de la serpiente”; crítica general positiva a la premsa. Velvet Buzzsaw (Dan Gilroy) • Sàtira de l’art contemporani en clau slasher que “es passa de frenada”: morts gratuïtes i cast repartidor desaprofitat (inclòs John Malkovich). • Idea central: obres maleïdes d’un veí-artista que havia deixat escrit “destruïu-ho”; la cobdícia guanya i… comença la sagnia. Lazzaro felice (Alice Rohrwacher) • Enaltida per la seva ambigüitat temporal, canvi de gènere a mig metratge i riquesa de lectures. Es lamenta la seva poca presència en premis majors. Segona part: Conversa amb Miquel Planes — cinema, art i espai L’assignatura “Poètiques a l’Espai” (UB) • Proposta docent (8 sessions) per obrir mirades no estàndard sobre l’espai a través del cinema i exemples d’artistes. • Objectius: - Connectar disciplines (escultura, pintura, arquitectura) amb narrativa i temps cinematogràfics. - Sorprendre i generar dubte productiu en l’alumne. • Detecció: molts estudiants no coneixen clàssics ni van gaire al cinema — el curs vol eixamplar hàbits culturals. Eixos i films destacats • Silenci i presència: “El gran silenci” — escoltar el món i els gestos com a poètica sonora. • Espai natural i violència: “La caza” (Saura) — natura com a escenari simbòlic de tensions. • Espai urbà i memòria: “En construcción” (Guerín) — el Raval abans del MACBA, la ciutat com a procés. • Espera i incertesa: “El desierto de los tártaros” (idees potents malgrat film irregular) i “El caballo de Turín” — el temps suspès i l’angoixa existencial. • Espais expositius i cos: “El vientre del arquitecto” (Greenaway) — gestació, cos i arquitectura (música de Nyman). • Memòria i col·lecció: “Everything Is Illuminated” — l’arxiu íntim i el viatge a l’origen; connexió amb Oradour-sur-Glane com a lloc-memòria. • Espai sagrat i cicle de la vida: “Primavera, verano, otoño, invierno… y otra vez primavera” (Kim Ki-duk) — ritual, natura i temps circular. “El sol del membrillo” (Erice) — la intimitat del procés creatiu. • Narratives invertides i percepció: “Memento” (Nolan) — memòria, polaroids i veritat; relacions amb “Sospechosos habituales”, “Origen”, “Interstellar”. Art i indústria: el cas Ai Weiwei • Admiració pel discurs i la dimensió simbòlica (porcellana, pipes de gira-sol), però crítica a l’ús de mà d’obra barata en obres com “Sunflower Seeds”. • Deriva cap a la pròpia experiència a Jingdezhen: caolí, tradició de porcellana i connexions europees (Limoges, Meissen). Cinema i el món de l’art • Diagnòstic: el cinema sovint el retrata de manera estereotipada i superficial (galeries glamouroses, artistes caricaturitzats). • Excepcions: biògrafies com “Giacometti” poden oferir versemblança i ofici. Idees clau • El grup reivindica el clàssic ben fet (“Green Book”), critica el pomposament-llarg (“La sombra del pasado”) i celebra la singularitat poètica (“Lazzaro felice”). • Miquel Planes defensa el cinema com a laboratori d’espai i temps per a artistes, i denuncia el tractament tòpic del món de l’art a la pantalla.

← Torna a tots els podcasts