Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12219episodis
Veus Parròquia del 13/2/2019 — En busca del sentit: Viktor Frankl, logoteràpia, resiliència i perdó — amb connexió a l’Evangeli de Lluc - episode art
Veus Parròquia
30'

Veus Parròquia del 13/2/2019 — En busca del sentit: Viktor Frankl, logoteràpia, resiliència i perdó — amb connexió a l’Evangeli de Lluc

Introducció i to del programa • Espai Paraula Viscuda amb Alina (Lina) i Montse Giró, i la convidada Pepi García Ribas. • Tema central: el llibre “El hombre en busca de sentido” de Viktor Frankl, pare de la logoteràpia. Qui és la convidada i què fa Perfil de la Pepi • Veïna de Sant Just, emprenedora, amant de la música, lectura, caminades i meditació. Professió: coaching ontològic • Treballa “el tipus d’observador” que som: com interpretem la realitat determina el que pensem, sentim i fem. • Objectiu: coherència entre pensar–sentir–fer, canvi d’òptica i evolució interna. El llibre de Frankl i per què l’ha triat • Lectura recomanada en la seva formació, escollida en un moment personal de recerca de sentit. "¿Cómo puede alguien que sufre las experiencias más terribles [...] lograr la capacidad de reconocer y aceptar que la vida es digna de ser vivida?" • El relat als camps de concentració mostra que, malgrat perdre-ho tot, persisteix la llibertat interior per escollir l’actitud i sostenir el sentit. Eixos temàtics clau Llibertat interior i actitud • Diferència entre el que passa i com hi reaccionem. L’elecció d’actitud dona sentit i obre possibilitats. "A un hombre le pueden robar todo, menos una cosa: la última de las libertades humanas: elegir la actitud ante cualquier tipo de circunstancias." Resiliència • Definida com “l’art de rehacer-se amb més fortalesa”. Capacitat present en tothom, que es pot desplegar amb ajuda (professional i comunitària). Acceptació vs. resignació • Deixar de resistir-se no és resignar-se: és integrar la realitat per créixer. A l’acceptació hi ha comprensió. Ressentiment i perdó • El ressentiment encadena i perpetua el patiment; alliberar-lo condueix al perdó, que trenca llaços tòxics i permet transcendir. "El perdón nos otorga el poder de trascender y crecer." L’amor com a força de sentit • L’amor (a les persones i a la vida) sosté en l’adversitat. Frankl relata l’amor a la seva esposa com a motor vital. Experiència personal de la Pepi • Va detectar que vivia ancorada en el patiment i va decidir, des de la llibertat interna, cercar pau interior. • Claus del canvi: deixar la resistència, acceptar sense ressentiment, i perdonar. "El dolor no lo elegimos, pero el sufrimiento es opcional." Després dels camps: el procés continua • A la sortida, Frankl encara ha de reacceptar la pèrdua i reconstruir-se. La llibertat interior i la dignitat humana romanen indestructibles. "La libertad interior y la dignidad humana son indestructibles." Comunitat i acompanyament • A més del treball intern, la comunitat i l’empatia (posar-se a les sabates de l’altre) són suports decisius. Dimensió espiritual i connexió bíblica • Frankl, d’arrel jueva, mostra una espiritualitat profunda. El programa llegeix Lluc 6 (benaurances i ai’s) i el relaciona amb: - Desapropiació i cura del ser. - Felicitat paradoxal en la falta i el plor quan hi ha sentit i esperança. Per què llegir el llibre • Per trobar ensenyances aplicables a cada moment vital: sentit, llibertat interior, actitud, resiliència, amor, acceptació i perdó. • Una lectura breu però transformadora, que convida a viure amb dignitat fins i tot en l’adversitat.

M de Música del 12/2/2019 - episode art
M de Música

M de Música del 12/2/2019

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 12/2/2019 — Green Book, Maria reina d’Escòcia i debat Òscars; especial Nouvelle Vague amb estudiants de la Massana - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 12/2/2019 — Green Book, Maria reina d’Escòcia i debat Òscars; especial Nouvelle Vague amb estudiants de la Massana

Introducció Programa amb doble vessant: una primera part de crítiques i estrenes, i una segona part dedicada a la Nouvelle Vague amb tres estudiants de batxillerat artístic (Massana) que presenten el seu treball de recerca i un curtmetratge inspirat en el moviment. Primera part: Crítiques i estrenes Maria, reina d’Escòcia (Mary Queen of Scots) Visió històrica centrada en el duel de poder Maria Estuard vs Isabel I. Estètica molt cuidada (vestuari, maquillatge i perruqueria), amb posada en escena potent. • Punts forts: direcció artística, paisatges, interpretacions (Saoirse Ronan i Margot Robbie). • Punts febles: context religiós catòlics/protestants poc clar; les relacions polítiques poden resultar confuses. • Comparativa: no arriba al nivell de La favorita en ambició i definició temàtica. Green Book Road movie clàssica amb química protagonista (Viggo Mortensen i Mahershala Ali). • Ambientació sòlida dels EUA dels 60 (nord/sud) i del racisme estructural. • Debat: film comercial però eficaç per al gran públic; arrisca més que altres èxits massius recents. • Descoberta: el “green book” real, guia de viatge per a afroamericans al sud segregat. "Jo no sabia que hi havia realment una guia... un llibret que aconsella els llocs on no trobaran conflicte." The Prodigy (terror) Opinió dividida: • Per uns: producte correcte de gènere, bon ritme i factura tècnica digna. • Per altres: tòpics de nens posseïts i doblatge deficient. A Star Is Born vs. altres interpretacions de l’any Bradley Cooper rep elogi per una interpretació melodramàtica de pes; Lady Gaga sorprèn en positiu. Comparativa amb Viggo Mortensen (Green Book) i Christian Bale (Vice). Dissens: per alguns, film menor i deute amb Crazy Heart; per altres, actualització exitosa del material. Òscars: polèmica de categories fora d’antena Quatre premis relegats a publicitat (fotografia, muntatge, curtmetratge, maquillatge/perruqueria). Crítica al menyspreu tècnic en la gala. Documentals i altres títols Degas: Passion for Perfection • Biopic expositiu i massa pla; útil per descobrir obres primerenques. En busca de Óscar (Octavio Guerra) • Retrat excèntric del crític Óscar Peyrou; to entre documental i posada en escena. Curiositat per a cinèfils. Háblame de ti (Un homme pressé) • Comèdia dramàtica francesa sobre ictus i llenguatge; reiterativa en el gag del trastorn afàsic. Capharnaüm (Nadine Labaki) • Recomanació forta: impacte emocional i verisme sobre infància i refugi, amb un nen protagonista excepcional. "La història d’un nen de 12 anys que denuncia els seus pares per haver-li donat la vida." Segona part: Especial Nouvelle Vague (Massana) Motivacions i estructura del treball Tres estudiants (Alicia, Paula, Clàudia) escullen la Nouvelle Vague per: • Interès comú pel cinema i descobrir un moviment “trencador”. • Atracció per l’estètica i seqüències icòniques (ex. ball “Madison” a Bande à part). Treball dividit en dues parts: • Recerca: història, cinéma de qualité, estètica, tècniques i “normes” de rodatge. • Pràctica: curtmetratge propi inspirat en el moviment. El curtmetratge: sinopsi i to Tres noies afronten inquietuds vitals en una conversa de cafè; estructura atemporal i oberta. • Intercalació de monòlegs interns i imatges individuals. • Estil: plà seqüència puntual, improvisació, muntatge lliure, coherència amb la Nouvelle Vague. Referents i aprenentatges Directors vistos: Godard, Truffaut, Agnès Varda, Resnais. Títols clau: Els 400 cops, À bout de souffle, Bande à part, Cléo de 5 à 7, Hiroshima mon amour. Idees fortes: • Autobiografia i joventut com a motor. • Trencament del cinéma de qualité encotillat. "La Nouvelle Vague va representar la joventut i renovar el cinema." Vigència i influència avui Esperit vigent en cinematografies d’autor arreu (Romania, Vietnam, etc.). Tècniques com jump cut, repeticions rítmiques i llibertat formal ressonen a films moderns (ex. In the Mood for Love). Debat sobre com el cinema digital i l’accessibilitat amplien el “low cost” i podrien haver accelerat moviments estil Nouvelle Vague. Educació audiovisual Reivindicació d’introduir el llenguatge audiovisual des de ben petits a l’escola. En el batxillerat artístic: cultura audiovisual present, però desigual segons professorat. Procés i rols Guió i direcció col·lectius; Alicia lidera càmera i edició. Continuïtat d’interessos: possibles estudis a ESCAC o UPF, opció a beques. Tancament i recomanacions finals Seleccions de les convidades • El resplandor (Kubrick) • Liverpool (Lisandro Alonso) • Cléo de 5 a 7 (Agnès Varda) Proper convidat Anunci: Miquel Planes (escultor i catedràtic UB) per parlar d’art i interdisciplinarietat. Idees clau Nouvelle Vague: trencament contra el cinéma de qualité, aposta per joventut, improvisació, rodatge lleuger i llenguatge innovador. Green Book: cinema comercial amb fons social, interpretacions destacades; descobriment del “green book” real. Capharnaüm: recomanació destacada per força humanista i interpretació infantil. Educació audiovisual: necessitat d’incorporar-la des de la base del sistema educatiu.

l'Audició del 11/2/2019 - episode art
l'Audició

l'Audició del 11/2/2019

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts