
Smooth Jazz Club del 17/1/2019
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Introducció Programa Paraula Viscuda (Veus de la parròquia) a Ràdio Desperd. Conducció amb la Montserrat Giró i convidada la Pilar Lombarte. El nucli del programa gira al voltant del llibre Wonder i el seu impacte humà i educatiu, amb un tram final dedicat a la lectura de l’Evangeli (Noces de Canà, Jn 2,1-12). Conversa sobre “Wonder” (Wanda/Wonder) Sinopsi i estructura • Protagonista: l’August, un nen amb el rostre deformat que afronta l’entrada a l’escola després d’anys de cirurgies i logopèdia. • To i forma: llibre amb vuit parts i veus diverses; narrativa senzilla, tendra i optimista que facilita l’empatia immediata. • Temes centrals: la mirada cap a “el diferent”, l’amabilitat, la consideració, la grandesa del cor, l’amistat i la comunitat escolar. "Des de les primeres pàgines em va captivar... veia un nen que parlava amb mi." Capítols i cites destacades • Capítol 6, El cel: conversa mare-fill d’una gran tendresa, síntesi de la vivència emocional del nen. • Dites a l’inici de cada part i els preceptes del Sr. Browne (un cada mes) com a brúixola ètica per als alumnes. La Pilar subratlla especialment el d’octubre: "Els teus actes són els teus monuments. És una piràmide feta en lloc de pedres: està feta dels records que la gent té de tu." • Discurs final del director (graduació): la mesura del creixement no són centímetres ni notes, sinó el bé que fem amb el nostre temps i als altres. Idea clau de “ser més considerats del que cal”. "Hauríem d’instaurar una norma de vida: intentar ser sempre una mica més considerats del que cal." "El més gran és aquell que, gràcies a l’atracció del seu propi cor, arriba a més cors." Personatges i relacions • Amics que sostenen: en Jack i la Summer. • Família: pares amorosos, germana amb un arc de creixement que inclou un moment de vergonya i posterior reconeixement. • Escola: professorat i direcció que modelen valors (preceptes, discurs de graduació) i aborden el bullying. Impacte personal a la convidada (Pilar) • El llibre li ha transformat la mirada: “veure el diferent d’una manera diferent”, aprofundint en pensaments i ànima del protagonista. • Reivindica el llibre com a lectura recomanable (quasi obligatòria) per a joves i adults: fomenta sensibilitat, empatia i inclusió. • Diferencia clarament Wonder d’un llibre d’autoajuda: no dona receptes, sinó que “se’t posa dins del cor” a través de la història. Temes socials i educatius Diferència, capacitats i inclusió • Crítica a l’estigma històric (“retenir a casa” el diferent) i pas cap al reconeixement de capacitats diverses. • Ciutat vs. poble: percepcions diferents de la discapacitat; als pobles persisteixen alguns prejudicis però també hi ha acollida comunitària. • Wonder com a eina pedagògica: és llegit a escoles, té adaptació cinematogràfica i impulsa converses sobre bullying i amabilitat triada. "Sé que no puc canviar el meu aspecte, però sí que podem canviar la manera de mirar." Preceptes i pràctica educativa • El mestre anota preceptes a la pissarra i convida l’alumnat a pensar-hi i participar-hi (ex.: incloure “Déu” si surt en el debat), fomentant diàleg i valors. • La idea de grandesa es vincula a la força del cor i a la capacitat d’arribar als altres; l’August rep el premi final, símbol de reconeixement a la seva trajectòria humana. Espai litúrgic: Lectura de l’Evangeli (Jn 2,1-12) Les Noces de Canà i el vi millor • Context: inici del Temps Ordinari (Cicle C). • Lectura i breu comentari de les Noces de Canà: Maria intercedeix (“No tenen vi”) i Jesús transforma l’aigua en vi; el millor vi queda per al final. • Paral·lel suggerit amb Wonder: la maternitat que guia, l’atenció a la necessitat i la transformació que canvia la mirada i la comunitat. Conclusions i recomanacions • Wonder és un relat d’amor en majúscules, educació del cor i cura de la diferència. • Missatges clau que travessen el programa: Triar ser amables cada dia. Ser “més considerats del que cal”. Mesurar l’èxit per l’impacte positiu sobre els altres. • Recomanat per a adolescents i adults; útil per a docents, famílies i comunitats que vulguin treballar empatia, convivència i inclusió.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Resum general Punts clau • Debat intens sobre Under the Silver Lake: visions oposades entre qui la troba hipnòtica, oberta i lúcida i qui la veu confusa, reiterativa i pretensiosa. • Yuli (Icíar Bollaín) rep una valoració positiva per la fotografia, la música d’Alberto Iglesias i la direcció de nens, amb matisos sobre la seva profunditat dramàtica. • Bloc de preestrenes i cartellera: comentaris crítics sobre Border (Gräns), discrepàncies amb Roma, i una comèdia espanyola inqualificable. • Filmoteca: recomanació del cicle Isaki Lacuesta i dels curts a la plataforma de Termita Films (La matança del porc). • Animació: crítica dura a Your Name (excessos i reiteració) i gran recomanació de El Congreso (Ari Folman), peça clau per reflexionar sobre identitat, avatars i la mercantilització de l’art. • Visita a l’Institut Lumière (Lió): crònica apassionada d’una “Disneylàndia per cinèfils”, amb la casa d’Antoine Lumière, el mur dels cineastes, el Festival Lumière, i un recorregut per invencions que van anticipar el cinema en color (autochrome), el 75 mm i el 3D. Debat de crítiques i estrenes El caso Murer (119–292) • Tema d’injustícia històrica i context polític suggeridor, però el film es percep feixuc, poc fluid i amb estructura que no rutlla. Under the Silver Lake (297–948; 1221–1310) • Defensors: celebració del joc conspiranoic pop, sàtira dels mites i codis de la cultura popular i el seu poder manipulador. • Detractors: film adolescent, confús, indulgent, deute superficial amb Lynch, excés d’idees que no quallen. • Moments destacats: la seqüència del pianista és qualificada de “antològica” per alguns. "Hi ha un joc del poder i que som tots uns titelles" "És un film amb pretensions... però és pràcticament impossible entendre res" Atardecer i El hijo de Saúl (949–1219) • Comparativa sobre posicionament del personatge, quadre tancat i força del context històric. • Es destaca a László Nemes per invenció formal i immersió; sobre Atardecer, divisió entre qui la troba plom i qui en subratlla la metàfora de la fi de l’Imperi austrohongarès. Yuli (Icíar Bollaín) (1471–1816) • Retrat biogràfic de Carlos Acosta amb fotografia preciosa (Álex Catalán) i música formidable (Alberto Iglesias). • Direcció de nens molt solvent; narrativa clara i estètica cuidada. Matisos: no és una pel·lícula "especialment profunda", però emociona i funciona. Preestrenes, Border i Roma (1821–1945) • Border (Gräns): sorpresa que fos l’enviada sueca als Òscar; pèrdua de gràcia en l’execució. • Roma: discussió clàssica entre l’admiració per la posada en escena i la percepció d’avorriment més enllà del blanc i negre excel·lent. • Comèdia espanyola: “absolutament inqualificable”; crítica a un model de comèdia televisiva. Filmoteca i Termita Films (1950–2075) • Recomanat el cicle Isaki Lacuesta a la Filmoteca i l’accés als curts a la web de Termita Films. • Es destaca La matança del porc (Super 8 manipulat, veu en off crítica, ecos del 15M). Animació: Your Name i El Congreso (2083–2511) • Your Name (Makoto Shinkai): elogi al plantejament inicial, però retret a la reiteració i a la deriva melodramàtica. • El Congreso (Ari Folman): distopia sobre avatars, drets d’imatge i decadència de Hollywood; gran peça per pensar el jo, la substitució i la virtualització (Lem, Holy Motors, Ready Player One). "Vull el teu art... per fer-ne negoci; tu, com a persona, ja no m’interesses" Visita a l’Institut Lumière (Lió) El lloc i el projecte • Definició com a “Disneylàndia per cinèfils” (fundat el 1982), amb museu a la casa d’Antoine Lumière i àngar històric conservat gràcies al col·leccionista Paul Génard. Invencions i pedagogia • Recorragut pedagògic des de la cambra fosca (Leonardo) fins al cinematògraf. • Els Lumière van anticipar: autochrome (color amb pols de patata), fotografia estereoscòpica (3D), 75 mm, i un sistema que filmava, revelava i projectava. • Exposició clara de plaques, càmeres i formats; comparativa amb el Museu del Cinema de Girona. Mur dels cineastes i Festival Lumière • Mur amb fotografies i plaques de grans cineastes; peregrinatge de noms com Mankiewicz. • Festival Lumière (des de 2009, a l’octubre): programació de més de 200 clàssics restaurats i homenatges (p. ex. Jane Fonda). Sales i accés • Gran sala a l’Àngar i tres sales d’art i assaig al centre de Lió; centre de documentació i biblioteca (accés restringit). Agenda i recomanacions • TV3: Petitet (Carles Bosch), a les 21:45. • Proper programa: Fernando Casal parlarà de Miquel Porter i història del cinema.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
