Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12219episodis
Babilònia del 24/1/2019 — Art local, ciència i gran pantalla: Mari Àngels Abad, CosmoCaixa, Reina Roja, La favorita, Bohemian Rhapsody, La muerte de Stalin i Totoro - episode art
Babilònia

Babilònia del 24/1/2019 — Art local, ciència i gran pantalla: Mari Àngels Abad, CosmoCaixa, Reina Roja, La favorita, Bohemian Rhapsody, La muerte de Stalin i Totoro

Panorama general de l’episodi Un programa molt variat amb cultura local, museus i un ampli bloc de cinema. Els tertulians combinen humor i criteri per repassar una exposició de proximitat, una visita al CosmoCaixa, un thriller supervendes i un carrusel cinematogràfic que va de Yorgos Lanthimos a Ghibli, passant per Queen, Sam Mendes i una sàtira sobre el final d'Stalin. "L’art i la ciència de proximitat també fan gran la cultura" Introducció i tertúlia d’obertura Context i clima: fred intens i referència a la “setmana dels barbuts”. Presentacions del equip i to distès del programa. Idees per fer ràdio al carrer (Can Ginestà, Fira d’Esvern) i connexió amb el públic. Exposició: Mari Àngels Abad (pintura al pastel) El que destaca Tècnica i presentació: pintura al pastel amb una cura exquisida d’“emmarcacions” (paspartú i marcs) que eleva les obres. Temàtiques: natures mortes de flors, fruites i vegetals (col, bròquil, pebrots), amb realisme lluminós i to impressionista. Evolució: experiments sobre paper de diari a color, amb viratge cap a línies més simbolistes. Proximitat amb l’artista: l’autora és present cada dia a sala per conversar amb el públic —un valor afegit poc habitual. Punts clau • Qualitat i gust en la combinació obra–marc. • Impacte visual per sobre de la mera tècnica, sense renunciar a base acadèmica sòlida (formada a La Llotja). • Crítica amable: manca de promoció cultural a Sant Just; el programa hi posa focus. Visita al CosmoCaixa: llums i ombres El millor • El Bosc Inundat: “una virgueria”, experiència immersiva que es manté en gran forma. • Clàssics com el pèndul de Foucault. El que va fallar (en aquesta visita) • Sensació de buidor i renovació en marxa: la planta de física estava desmuntada per preparar l’exposició “Univers”. • Aforament i reserves: planetari ple, moltes activitats amb reserva prèvia. • Ambient fred als grans espais. Exposicions temporals vistes • “Robots”: notable i divulgativa. • “Tintín — Viatge a la Lluna”: el coet com a icona i excusa per parlar de l’arribada a la Lluna i del procés del còmic. Llibre: Reina Roja, de Juan Gómez-Jurado De què va Thriller d’alta velocitat, amb capítols curts i ritme sostingut. Protagonista superdotada (CI altíssim) amb capacitat d’inferència instantània i tensions personals; fa tàndem amb un comissari basc d’energia desbordant i identitat no estereotipada. Trama amb: assassinats serials, alias religiós (“Ezequiel”), segrest i trama paral·lela d’elit econòmica. Per què funciona • Lectura “com una pel·lícula”: molt visual, enganxa i no para. • Barreja de gènere: realisme policial amb tocs simbòlics. • Possibles adaptacions audiovisuals en ruta. Apunt cultural Conversa sobre la duresa dels contes clàssics (Perrault, Betelheim): moralitats i arquetips amb components “gore” que encara interpel·len. Cinema (I): La favorita, de Yorgos Lanthimos Valoració Recomanable: direcció d’actrius i ambientació d’època de gran nivell; candidata als premis. Canvi de registre: menys surrealisme que a “Canino” o “Langosta”; to més “Hollywood” sense perdre acidesa. Què explica Intrigues a la cort d’Anna d’Estuard (s. XVIII), amb triangle de poder i desig entre reina i dues favorites (Rachel Weisz i Emma Stone). Humor negre, grotesc calculat i política de saló (Tories vs. Whigs). Cinema (II): Bohemian Rhapsody El que ressalta Potència musical: temes originals de Queen; clímax Live Aid final molt efectiu. Retrat personal de Freddie Mercury: ascens artístic i turbulències identitàries i emocionals. Relacions clau: el vincle amb Mary com a ancoratge vital; alertes sobre la indústria i els mànagers. Per matisar • Percepció de metratge llarg i alguns tics interpretatius (pròtesi dental) discutibles. Cinema (III): gàngsters i clàssics — de Sam Mendes a Zhivago Camino a la perdición (Sam Mendes) Noir elegant i plujós, dilemes morals i un Paul Newman majúscul. “M’agrada que siguis tu” — una escena sota la pluja que es queda. Debats exprés • “Bonnie and Clyde”: qüestionament del seu prestigi i recursos formals seixanteros. • “Doctor Zhivago” vs. “Els ponts de Madison”: romanços èpics vs. intimitat contemporània i llàgrima fàcil ben guanyada. • Marilyn Monroe com a actriu dramàtica: record especial de “Niagara”. Curtmetratge: Madre (Rodrigo Sorogoyen) Goya al millor curt: 17 minuts d’angoixa minimalista. Una trucada d’un nen sol en una platja francesa desencadena el compte enrere: bateria a punt d’esgotar-se, ubicació desconeguda, impotència absoluta. Posada en escena austera i impacte emocional alt. Cinema (IV): La muerte de Stalin Sàtira negra i esperpèntica de la lluita pel poder a la URSS en l’agonia del dictador. Personatges històrics (Beria, Khrusxov, Molotov) portats a l’extrem per denunciar el terror burocràtic i l’absurd del règim. Humor negríssim que fa riure amb incomoditat; un final sec i contundent. Joia Ghibli: El meu veí Totoro (30è aniversari) Deliciosa faula de Miyazaki sobre infància, pèrdua i imaginació, inspirada en vivències personals de l’autor. Dibuix i música magistrals; evocació de la natura (pluja, rierols, capgrossos) i l’aparició tutelar de Totoro “quan el necessites”. Repassada d’altres títols Ghibli: “El castell ambulant”, “El viatge de Chihiro”, “Ponyo”, “El vent s’aixeca”. Agenda Mostra de cinema asiàtic a CineBaix (cap de setmana): inclou clàssics Ghibli i títols recents com “Un asunto de familia”.

Veus Parròquia del 23/1/2019 — 70 anys de Drets Humans: habitatge digne, xarxes i ecologia, i el Corredor Mediterrani - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 23/1/2019 — 70 anys de Drets Humans: habitatge digne, xarxes i ecologia, i el Corredor Mediterrani

Resum general El programa aborda, amb to proper però crític, la centralitat dels drets humans (70è aniversari de la DUDH) i el seu aterratge en la realitat local: el dret a l’habitatge i l’actual crisi d’accés. Es connecta amb la consciència ecològica (plàstics, residus) i es tanca amb una píndola d’infraestructures sobre el Corredor Mediterrani. Temes principals 1) Drets Humans i dignitat • 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH), amb lectura del preàmbul i de l’Article 1. • Idea clau: la dignitat inherent i els drets inalienables fonamenten la llibertat, la justícia i la pau. "Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets..." 2) Dret a l’habitatge i exclusió residencial • Es denuncia que l’habitatge no és una mercaderia, sinó un bé essencial per a una vida digna. • Dades alarmants (informe esmentat de Càritas, 2018): 36% de persones a la diòcesi de Barcelona afectades per exclusió residencial. • Biaix econòmic: salaris sovint mileuristes vs. lloguers de 700–1.200 € i fiances de 3 mesos (entrada de ~3.000 €). Dificultat real per cobrir llum, gas i alimentació. • Debat sobre regulació: parc públic insuficient i mercat privat amb pujades lliures. "L’habitatge no és una mercaderia, sinó un bé." 3) Joves, lloguer compartit i precarietat • Emancipació tardana (30+ anys) per pressió econòmica. • Creix la via del lloguer compartit (apps com Badi): habitacions a 300–400 € sense control, amb pèrdua d’intimitat i d’“fer-se casa”. • La precarietat ja no afecta només estudiants: també adults de 40–60 anys. • Casos límit: persones vivint en trasters (Blue Space) per impossibilitat d’assumir un lloguer. 4) Marc ètic i obligacions públiques • Recordatori de la doctrina social: Pacem in Terris (Joan XXIII, 1963) identifica l’habitatge com a mitjà necessari per a una vida digna. • La DUDH sorgeix per evitar abusos dels Estats; no garantir habitatge digne és qualificat com un abús contrari a la declaració. • Crida a polítiques per a tots els col·lectius (inclosos els sense sostre; menció a la tasca d’Arrels). 5) Ecologia, xarxes i consum responsable • Les xarxes socials com a altaveu: el Ten Years Challenge visualitza l’impacte del canvi climàtic (óssos polars desnodrits, mars plens de plàstic). • Guia pràctica per reduir residus quan comprem: - Evitar bosses i safates de plàstic, envasos d’un sol ús i embolcalls innecessaris. - Portar carro/cabàs/bosses de roba; optar per productes a granel, gots reutilitzables i paper reciclat. - Dada clau (estudi 1992): bosses de plàstic = 6% del pes i 22% del volum de la brossa. 6) Corredor Mediterrani • Breu actualització: projecte amb impacte econòmic i de serveis, dinamitzador de llocs de treball i clau per al transport de mercaderies i persones. • Paper de les inversions públiques (pressupostos, Ministeri de Foment) i la connexió amb ports, ferrocarrils i aeroports com a eixos històrics del comerç i la cultura. Cites destacades "Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana... constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món." "L’habitatge no és una mercaderia, sinó un bé." "És un abús... i va contra la Declaració Universal dels Drets Humans." "Ens estem carregant el planeta." Conceptes clau • Dignitat humana, DUDH, exclusió residencial, lloguer compartit, famílies monoparentals, plàstic d’un sol ús, compra a granel, Corredor Mediterrani. Pistes d’acció • Polítiques públiques: ampliar parc d’habitatge assequible, explorar regulació del lloguer, reforçar itineraris d’inclusió (sense sostre). • Acció ciutadana: reduir plàstic en la compra, prioritzar reutilització i reciclatge, fer servir cabàs/carro i gots reutilitzables.

M de Música del 22/1/2019 - episode art
M de Música

M de Música del 22/1/2019

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 22/1/2019 — Estrenes, Òscars 2019 i memòria del cineclub: El carnisser de Vilnius, La favorita, Polar, Glass i l’herència de Miquel Porter - episode art
Cinema sense condicions

Cinema sense condicions del 22/1/2019 — Estrenes, Òscars 2019 i memòria del cineclub: El carnisser de Vilnius, La favorita, Polar, Glass i l’herència de Miquel Porter

Introducció • S’obre amb la cançó "Les floristes de la Rambla" (Miquel Porter i els 16 Jutges) i la salutació d’equip. • Absència del conductor habitual, Joan Morros (per motius de salut). Convidat especial: Fernando Casal, catedràtic d’Història i gran cinèfil. Estrenes i crítiques La favorita • Valorada molt positivament per la seva posada en escena moderna aplicada a un tema del segle XVIII. • Ús d’òptiques d’ull de peix i muntatge àgil per actualitzar un relat d’amor i poder que es percep com a universal. La classe de piano (francesa) • Rebutjada gairebé unànimement: cau en tòpics, repeteix esquemes vistos i abusa de l’emoció sobre el fonament musical. • Inversemblances greus (protagonista sense formació que en mesos aspira a premi mundial; habitació sense piano mentre es prepara un concurs). • Crítica al càsting i a l’ús de música: Rachmaninov (Concert núm. 2) i temes pop com "At Last" que descontextualitzen la trama. "És un déjà-vu molt poc estimulant". Polar (Netflix) • Adaptació d’un còmic de Víctor Santos. Estètica de macarrisme a l’estil Guy Ritchie: acció frenètica, muntatge nerviós i "sang i fetge". • Mats Mikkelsen com a assassí a punt de retirar-se, perseguit per evitar que cobri la jubilació criminal. • Entretinguda però excessiva en acció i prima de contingut. La balada de Buster Scruggs (Germans Coen) • Pel·lícula antològica de westerns (capítols independents). Recupera el to Coen més juganer, amb humor negre i trams dramàtics. • Nominacions: guió adaptat, cançó i vestuari. Glass (M. Night Shyamalan) • Tancament de la trilogia iniciada amb El Protegit i continuada a Múltiple. Oda al món del còmic i reflexió sobre la línia entre superheroi i bogeria. • Shyamalan fidel als girs constants; recomanada amb reserves. Preferència per la primera entrega per major profunditat. El carnisser de Vilnius (Christian Frosch) • Drama judicial sobre el 1963 a Àustria contra un responsable del gueto de Vílnius (de 80.000 jueus, en sobreviuen ~600). Paper de Simon Wiesenthal en la seva localització. • Film interessant, difícil i de gran treball interpretatiu, però percebut com a televisiu, amb falta de ritme i poc compromís en traslladar la reflexió al present. • Comparada amb "Judgment at Nuremberg" (Kramer): menor potència, però bona per mostrar els moviments polítics que condicionen la justícia. "La política del moment és còmplice d’una voluntat d’oblit". Òscars 2019: panoràmica • Any percebut com a estrany: menys cinema d’autor al capdavant i pes de la diversitat. • Capdavanteres: Roma i La favorita (10 nominacions cadascuna). A Star Is Born (8), Black Panther (7) – debat sobre qualitat vs. representació (resposta al #OscarsSoWhite). • Spike Lee (BlacKkKlansman) entra a millor director; el film suma 6 nominacions. Cold War aconsegueix 3 (més enllà d’"internacional"). • Curtmetratge: Madre (Rodrigo Sorogoyen), destacat per la seva tensió. • Animació: favorita clara Spider-Man: Into the Spider-Verse (canvi de paradigma visual), amb Incredibles 2 i Isle of Dogs nominades. Focus convidat: Miquel Porter — pioner, cineclubs i docència El cinema entra a les aules • Fernando Casal relata com Miquel Porter va facilitar que el cinema s’integrés a l’assignatura d’Història a l’Institut Joan Boscà (finals 70). • Cicles amb clàssics: "El gabinet del Dr. Caligari", "Metròpolis", "Ciutadà Kane"… sessions de cineclub amb presentació, projecció i col·loqui. • Projeccions de muda amb piano en directe: un jove Víctor Ubiols acompanya peces com "Entr’acte" o "Ballet mécanique". "El cinema ha d’entrar a les aules". Cineclubs i clandestinitat • Porter, animador incansable dels cineclubs (Catalunya i País Valencià), amb projeccions sovint en espais eclesials que oferien paraigua protector. • Anècdotes de còpies clandestines (p.e., "El acorazado Potemkin") circulant en plena dictadura; debats d’un nivell altíssim amb films de Bergman, Fellini, Visconti i gran cinema nord-americà. • Cas a l’Institut: cicle dels 90 anys del cinema — "Nosferatu", Marx, i "La luna" (Bertolucci) finalment desaconsellada per la direcció per motius morals (sexualitat i drogues), generant conflicte intern. Retrat humà i llegat • Miquel Porter: accessible, generós, amb humor constant i esperit temerari davant el franquisme (multes, detencions, sense autocensura). • Figura clau de la Nova Cançó (16 Jutges), del Teatre Viu (Ricard Salvat), rector a la Universitat Catalana d’Estiu i posterior trajecte polític a ERC. • Introductor del cinema a la Universitat i formador de generacions; moltes classes eren obertes i congregaven estudiants de diversos camps. "No imposava; et donava les eines perquè tu fessis coses". • Contextualització històrica: record de Nuremberg, definició de genocidi i crims contra la humanitat (referència a Philippe Sands, "East West Street"), i el cas Kurt Waldheim com a mostra de les ombres austríaques de postguerra. Tancament • Agraïment a Fernando Casal. Avanç de la propera emissió: Montserrat Riverola parlarà de la creació i trajectòria de la ràdio d’Esbert.

← Torna a tots els podcasts