Cinema sense condicions del 29/1/2019 — CineBaix i Mostres; ‘Hotel Salvación’; Redford a ‘The Old Man & the Gun’; homenatge a Dušan Makavejev; ‘La favorita’ i els Òscars; i 35 anys de Ràdio Desvern
Resum general Programa coral amb dues meitats ben definides: a la primera, crítiques i conversa cinèfila d’estrenes i mostres locals; a la segona, una convidada especial repassa la història de Ràdio Desvern i l’origen de ‘Cinema sense condicions’. Els moments clau inclouen l’ecosistema de CineBaix, la descoberta índia ‘Hotel Salvación’, un homenatge sentit a Dušan Makavejev, i la mirada als Òscars amb ‘La favorita’ com a punt fort. Crítiques i estrenes CineBaix: cooperativa, model i cicles • CineBaix (Sant Feliu de Llobregat) funciona en cooperativa, sessions de divendres a dilluns i programació temàtica. • Mostres temàtiques: recent mostra de cinema asiàtic; properes mostres confirmades: • Llatinoamericà (28 de març – 1 d’abril) • Africà (16 – 20 de maig). Mostra de cinema asiàtic: títols destacats • Selecció diversa: Burning, La tercera esposa (VN), Mi vecino Totoro (celebració Studio Ghibli), La càmera de Clerc (KR), Un assumpte de família (JP) i altres propostes d’Índia, Corea del Sud, Cambodja i Vietnam. • Connexions amb Barcelona (Filmoteca, Casa Àsia) i lògica de circuits/festivals per a la distribució de cinema asiàtic. ‘Hotel Salvación’ (Índia, Shubhashis Bhutiani) • Premissa: un home gran viatja a Benares per morir al “hotel de salvació” i assolir la redempció; el fill, de classe mitjana i feina “occidentalitzada”, afronta el xoc cultural i familiar. • Virtuts: mirada tendra i continguda (sense melodrama), gran retrat del Ganges (rituals nocturns, crematoris) i interpretacions sòlides (especialment el fill). • Context: el jove director (27 anys) amb pas per NY i experiència a Bollywood; reflex sobre xoc generacional i estratificació social a l’Índia. • Distribució: el cinema indi/asiàtic arriba poc i via festivals; aquesta peça destaca pel seu enfocament entre cultures. ‘The Old Man & the Gun’ (David Lowery) • Recepció al programa: molt fluixa/avorrida tot i les bones crítiques; es ven com l’última gran llum de Robert Redford però no troba pols narratiu. • Repartiment: Robert Redford i Sissy Spacek (amb aparicions de Tom Waits), però el film queda en anècdota simpàtica sense nervi ni risc. ‘Un peuple et son roi’ (FR) • Context: debats a l’Assemblea Nacional sobre la guillotina del rei durant la Revolució Francesa. • Veredicte: poc inspirada i sense intriga (final conegut), amb personatges històrics (Robespierre, Danton, Marat) sense carisma; sensació de “versió Els Pastorets”. ‘Summer of 84’ (Terror de Molins) • To i referents: aventura adolescent amb to nostàlgic 80s, però previsible i reiterativa; manca de retrat viu de l’adolescència de l’època. • Recepció: projecció a les 12 hores del Terror de Molins; interpretacions i ritme irregulars. Homenatge Dušan Makavejev (1932–2019) • Comiat al director serbi (mor el 25 de gener, 87 anys), figura clau de l’“ona negra” i del cinema europeu dels 60–80. • Ideari: influït per Wilhelm Reich, el cinema de Makavejev defensa la sexualitat com a eina d’alliberament i s’enfronta a dogmes polítics i morals. “El sexe era llibertat i el que més fustigava el feixisme i el nazisme.” • Censura i impacte: films sovint retallats però molt influents entre el jovent i en moviments de canvi (context hippie als EUA). • Films clau: • L’home no és un ocell (1965) • La tragèdia d’una empleada de Correus • Innocència sense defensa (Os de Plata, 1968) • WR: Mysteries of the Organism (1971) • Sweet Movie (1974) • The Coca-Cola Kid (1985, amb Greta Scacchi i Eric Roberts). • Anècdotes: projeccions a París durant la censura; connexions amb Bigas Luna i referència a Russ Meyer. Òscars i temporada de premis ‘Bohemian Rhapsody’ • Biopic més documental-ficcionat que no pas cinema amb risc formal; frases “de tràiler” i disseny de so molt treballat. • Pronòstic: entretinguda com a cinema de consum; no favorita clara a Millor Pel·lícula. ‘La favorita’ (Yorgos Lanthimos) • Poder i manipulació a la cort anglesa amb tres interpretacions poderoses; to amb mala llet marca de la casa. • Forma: fotografia arriscada (llum natural, espelmes), enquadraments i moviment de càmera molt personals; 10 nominacions. • Polèmica Òscars: es comenta que categories tècniques (com Millor Fotografia) podrien anar a publicitat en directe. Convidada i història de la ràdio Perfil de la convidada (Montserrat Ibarola) • Cinèfila de consum: va veure Mary Poppins (Returns) amb una criatura, estima Memòries d’Àfrica i el cinema de muntanya (Grito de piedra, Everest). Naixement de Ràdio Desvern (1984) • Origen: iniciativa de joves (83) acceptada per l’Ajuntament; primers estudis a Can Ginestà (golfes), insonoritzats “amb suro”. • Primera emissió: proves del 18/02 al 02/03 i estrena el 2 de març de 1984; ràpid creixement de voluntariat (fins a un centenar). • Evolució d’espais: nous estudis (1985) i modernització fins als estudis actuals (adequats a noves tecnologies). Del magazín al programa: ‘Cinema sense condicions’ • Inici com a secció de cinema dins d’un magazín de tarda (amb Jaume Vidal); • Esdevé programa autònom a finals dels 80 per volum i interès, amb entrevistes i cobertura cultural constants. Audiències i transformació digital • Enquestes municipals: • 80% s’informa pel Butlletí Municipal • 17% per la web • 14% per Ràdio Desvern (xifra rellevant per a una emissora local). • Multiplaforma: emissió en directe, a la carta, web i apps; la ràdio com a altaveu d’entitats locals. Emissió en xarxa al Baix Llobregat • Pioners (des del 1985) en xarxa d’emissores municipals: intercanvi diari de cròniques, Informatiu Comarcal, cobertures conjuntes d’eleccions i magazins d’estiu compartits. • Impacte: cooperació territorial i abast comarcal de la informació local abans que existissin les xarxes socials. Cloenda i pròxim programa • 35 anys de Ràdio Desvern i prop de 30 anys del programa de cinema. • Pròxima setmana: convidat Santi Robert (advocat i apassionat del cinema) amb el tema “El cinema vist des d’un projeccionista”; pendent parlar dels Premis Gaudí i Goya.
