Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12219episodis
Babilònia del 31/1/2019 — Kubrick al detall, Asimov i Fundació, Mostra Asiàtica, Gaudí i Goya (El Reino, Carmen y Lola), Glass i clàssics (Breakfast Club, L’Emissió) - episode art
Babilònia

Babilònia del 31/1/2019 — Kubrick al detall, Asimov i Fundació, Mostra Asiàtica, Gaudí i Goya (El Reino, Carmen y Lola), Glass i clàssics (Breakfast Club, L’Emissió)

Panorama general En aquest episodi es combinan cinema, literatura i actualitat cultural amb un fil conductor clar: la passió per l’anàlisi crítica. Els temes principals van des d’un llarg bloc dedicat a Stanley Kubrick (arran d’una exposició) fins a Isaac Asimov i la saga Fundació, passant per la Mostra de Cinema Asiàtic del CineBaix, el repàs dels Premis Gaudí i la prèvia dels Goya (amb focus en El Reino i Carmen y Lola), i tancant amb dues peces molt comentades: Glass i dos clàssics, The Breakfast Club i L’Emissió. "És veure el que ell fa... i atracament perfecte" — sobre Kubrick i l’impacte immediat de la seva obra a l’exposició. Especial Kubrick: exposició i filmografia comentada Punts forts i línies d’anàlisi • Exposició de Kubrick: recorregut per tota la filmografia amb grans pantalles i materials; impacte de l’arrencada amb The Killing ("l’atracament perfecte") a l’hipòdrom. • 2001: Una odissea de l’espai: el muntatge posa en relleu el “relaxament del viatge” i l’experiència sensorial. Es destaca la multiplicitat d’interpretacions i el caràcter visionari. • Barry Lyndon: llum natural i espelmes; to preciosisme i rococó; demostració de mestria tècnica (“jo sóc qui ho he fet millor”). • La taronja mecànica: debat sobre l’estètica (psicodèlia vs. surrealisme), el context 60-70, i la metàfora de la gestió de la violència social. Conclusions: avui la realitat mediàtica ha desbordat la violència mostrada al film, però l’obra manté la seva potència provocadora. • Camins de glòria (Paths of Glory) i Telèfon vermell: crítica a la incompetència militar i la lògica bèl·lica; record de censura a França per deixar l’estament militar “a l’alçada del fang”. • La jaqueta metàl·lica: l’ensinistrament com a “filtratge” i caldo de cultiu per al sadisme; lectura antibèl·lica clara a la segona meitat (la “fàbrica” de guerra on l’enemic ni es veu). • El resplendor: retrat molt afinat de l’esquizofrènia; llegat pop intergeneracional (referències a Ready Player One). • Eyes Wide Shut: classe, poder i normalització de privilegis. • Projectes no fets: Napoleó — documentació obsessiva i detallisme “acollonant”. "Els rics fan el que volen, com sempre" — lectura de classe a Eyes Wide Shut. Llibres: Asimov — Fundació Idees clau • Saga iniciada el 1951; univers unificat en un Imperi galàctic. • El científic Hari Seldon crea la psicohistòria: teoria probabilística que prediu el comportament de les masses amb gran precisió. • Predicció de 30.000 anys de caos després de la caiguda de l’Imperi; la Fundació pot reduir-ho a 1.000 anys amb ciència i planificació. • Encreuament amb la saga de robots i les Lleis de la Robòtica; tancament el 1993. • Expectativa per una futura adaptació seriada i relectura de la saga per capítols. Mostra de Cinema Asiàtic (CineBaix, Sant Feliu) i “Made in India” Programació destacada • Selecció d’una desena de títols: Burning (Palmarès de la Crítica a Cannes), Funan (Cambodja), Hotel Salvation (Índia), Claire’s Camera (Corea del Sud), Ash Is Purest White (Xina), Mi vecino Totoro, Un asunto de familia, i “Viatge a Nara” (Japó/França, amb Juliette Binoche), entre d’altres. Focus: “Sui Dhaaga / Made in India” • Comèdia amable que, a través d’una parella jove, exposa: - Precarietat laboral i tallers tèxtils; - Apropiació de dissenys per part d’empreses; - Obstacles per emprendre amb artesania local; - Circuits de corrupció i sanitat de pagament. • Fòrum posterior conduït per la directora d’Opcions, revista de consum responsable: - Comparatives de productes, proximitat, impacte ambiental i condicions laborals; - Crida a un consum diari conscient. Premis Gaudí i prèvia Goya Gaudí • Triomf d’Entre dos aguas i reconeixement a Viaje al cuarto de una madre (grans interpretacions: Anna Castillo). • Reconeixements tècnics per El fotógrafo de Mauthausen (fotografia, vestuari, maquillatge). Goya — focus en dues pel·lícules • El Reino (Rodrigo Sorogoyen): - Immersió en la corrupció política contemporània; - Interpretació poderosa d’Antonio de la Torre; - posada en escena amb càmera subjectiva i banda sonora minimalista; - Fricció amb mitjans de comunicació i final d’impacte. • Carmen y Lola: - Relat íntim i realista dins la comunitat gitana; - Descobriment de la identitat lèsbica i conflicte amb entorn masclista i religiós; - Recursos de posada en escena (salt de ràcord conscient) al servei de l’estat emocional. Recomanacions i clàssics The Breakfast Club (1985) • Arquetips adolescents (esportista, “delinqüent”, aplicada, popular, aïllada), confinats un dissabte a la biblioteca; • Trama senzilla, diàlegs brillants i evolució de dinàmiques socials i identitats. Glass (Shyamalan) • Tancament de la trilogia “El protegido” + “Múltiple”: - Tema central: la societat no tolera qui sobresurt de l’estàndard; - Lluita pel relat més que no pas per la victòria física; - No és cinema d’acció pura, sinó metàfora i construcció narrativa. L’Emissió (The Mission, 1986) • Relectura actual: el nucli ètic (culpa, penitència, alliberament) perd força per canvis de narrativa; • Comparació amb la contemporaneïtat de “El vici del poder (Vice)”. Tancament musical • Homenatge a Etta James amb “I’d Rather Go Blind”, una cloenda emocional i clàssica del soul.

Veus Parròquia del 30/1/2019 — Judaïsme, tradició i modernitat a Sant Just: llegat xueta, conversió, xàbat, comunitats de Barcelona i identitat amb Israel - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 30/1/2019 — Judaïsme, tradició i modernitat a Sant Just: llegat xueta, conversió, xàbat, comunitats de Barcelona i identitat amb Israel

Panorama general de l’episodi "La llibertat i la vida" — idea clau que, segons els convidats, sintetitza l’aportació del judaïsme. En aquest capítol de Veus de la parròquia dedicat a “judaïsme, tradició i modernitat”, la Roser Parés i l’Enric (parella santjustenca) expliquen el seu camí vital i religiós: el llegat xueta de Mallorca de la Roser, el procés de conversió jueva de l’Enric, les pràctiques com el xàbat i la caixrut, i el teixit de comunitats jueves a Barcelona. També aborden la identitat jueva (religiosa i cultural), la transmissió matrilineal i les seves experiències a Israel, tot distingint entre jueu, israelita i israelià. El tram final insinua el debat religió–política, que queda posposat per a un altre programa. Principals temes tractats 1) Llegat xueta i identitat • La Roser es declara d’origen jueu per línia materna: família xueta de Mallorca, marcada històricament per la Inquisició (15 cognoms assenyalats). • Educada en context catòlic però amb costums i sensibilitats jueves a casa (p. ex., creença en la reencarnació; preferències funeràries segons tradició jueva). • El dol per la mare impulsa una recerca profunda sobre què vol dir “ser jueu”. 2) Conversió i trajectòria personal • L’Enric, amb educació cristiana, entra en contacte amb el judaïsme a través de la Roser i en destaca la coherència vital i l’estudi constant. • Inicia un procés formal de conversió: estudi de la Torà (pentateuc), inici d’hebreu, vida comunitària, i examen davant el Bet Din (tribunal rabínic). • El matrimoni de la parella és civil; un casament religiós seria possible un cop completada la conversió. 3) Clau espiritual del judaïsme • Valor central: llibertat (memòria de l’alliberament de Pésah) i sacralitat de la vida (mitzvà de preservar-la). • Arrels compartides amb el cristianisme (Antic Testament; Jesús com a jueu), però camins històrics diferents (Constantí, Teodosi i institucionalització romana del cristianisme). 4) Pràctiques: xàbat, caixrut i comunitat • Xàbat: compromís setmanal — començar divendres vespre, viure’l en comunitat o a casa. • Caixrut: hàbits alimentaris com a part de l’“aliment de l’ànima” i el cos — coherència ètica i salut. • Estudi i debat: qüestionar-ho tot, sense dogmes tancats com a tret identitari de l’aprenentatge jueu. • Comunitat de referència: línia conservadora (homes i dones amb igualtat litúrgica), en contrast amb la ortodòxia (separació d’espais; p. ex., “balcó de les dones”). 5) Comunitats jueves a Barcelona • Barcelona compta amb 4-5 comunitats principals: CIP (la més antiga i ortodoxa, carrer Avenir), TiT (la seva; “futur” en hebreu), Bet Shalom (reformista), entre d’altres. • Dimensió: aproximadament 5.000 jueus a Catalunya (molts laics, inclosos israelians que no s’adscriuen a cap comunitat). • Governança: cada comunitat contracta el seu rabí; si no hi ha sintonia, es pot no renovar el contracte. Existeixen grans rabins (sefardí i asquenazita), però el pols real recau en la comunitat. • A Sant Just i entorn no hi ha iniciatives comunitàries jueves organitzades. 6) Identitat, transmissió i laïcitat • Transmissió matrilineal: “ets jueu si ets fill de mare jueva”, tant per certesa de filiació com per la proximat emocional i educativa amb l’infant. • Possibilitat de ser jueu laic: identitat i cultura més enllà de la creença religiosa; “ser jueu no és només religió, és identitat”. • Expressió popular: > “Dos jueus, tres opinions” — pluralitat interna com a marca. 7) Israel: normalitat i diversitat • Experiències positives a Israel: normalitat de ser jueu, sensació de seguretat, país còmode per viatjar (fins i tot sense agència), interès històric i social (p. ex., kibbutzim). • Distincions clau: - Jueu: identitat del poble jueu. - Israelita: terme que abraça el conjunt del poble jueu (referència bíblica). - Israelià: ciutadania de l’Estat d’Israel (hi ha israelians àrabs, cristians, etc.). • A Israel hi ha llibertat de culte; s’emfatitza la diversitat global jueva (incloent els falasha, jueus etíops). 8) Religió i política (tema obert) • El presentador planteja la dificultat de distingir religió i política en el context del conflicte amb l’entorn àrab. • La Roser i l’Enric apunten visions crítiques però l’Enric proposa posposar el debat per a un altre programa, amb més temps i veus contrastades. Idees destacades • Llibertat i vida com a eixos ètics i espirituals del judaïsme. • Transmissió matrilineal i identitat jueva més enllà de la fe. • Comunitarisme plural: ortodox, conservador, reformista; governança local dels rabins. • Pràctiques que articulen el temps i el cos: xàbat i caixrut. • Israel com a espai de normalitat jueva i llibertat de culte, amb gran diversitat interna.

M de Música del 29/1/2019 - episode art
M de Música

M de Música del 29/1/2019

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

← Torna a tots els podcasts