Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12219episodis
Veus Parròquia del 5/12/2018 — Pèrdua d’innocència, nazisme i esperança: “El vell que jugava a matar indis” i l’Evangeli d’Advent a Veus de la Parròquia - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 5/12/2018 — Pèrdua d’innocència, nazisme i esperança: “El vell que jugava a matar indis” i l’Evangeli d’Advent a Veus de la Parròquia

Panorama general Un episodi de “Veus de la parròquia” (secció “Paraula viscuda”) amb la Montserrat Giró i l’Arianna “Ari” Bravo i Bosch, veïna de Sant Just. L’espai comença amb la presentació personal de l’Ari i entra de ple en el llibre juvenil “El vell que jugava a matar indis”, una lectura que, segons l’Ari, li va fer perdre la innocència i entendre que “no tothom és qui sembla ser”. “No era por, era que em va fer perdre la innocència.” A partir del gir fosc de la trama —el passat nazi d’un personatge clau— s’obren reflexions sobre adolescència, manipulació, responsabilitat, i sobre la maldat i la bondat al món d’avui. El tram final del programa inclou la lectura i comentari de l’Evangeli del II Diumenge d’Advent (cicle C), centrant-se en la figura de Joan Baptista i en el missatge d’esperança i conversió. Participants i context Montserrat Giró (Montse): co-conductora de la secció, guia la conversa literària i espiritual. Arianna “Ari” Bravo i Bosch: convidada; comparteix la seva experiència personal amb el llibre i reflexions vitals. Context local: Sant Just; espai mensual “Paraula viscuda” dins “Veus de la parròquia”. Tema central: “El vell que jugava a matar indis” (ambientat a Mallorca) Sinopsi comentada sense espòilers majors • Personatges clau: un vell hoste d’hotel (Valero), Lluc (nen de 10 anys), Hanna (adolescent alemanya) i altres joves que s’hi involucren. • Tò d’entrada juvenil i d’aventures que va enfosquint-se cap a la intriga i el thriller moral. • Eixos temàtics: aparences vs realitat, manipulació d’innocents, responsabilitat en l’adolescència, memòria històrica i conseqüències del nazisme. El gir que trasbalsa • El passat del senyor Valero connecta amb el nazisme i amb experiments mèdics inhumans, fet que porta l’Ari a una presa de consciència històrica que no havia aprofundit a classe. “Els nazis havien realitzat experiments utilitzant persones com a conillets d’índies…” • L’Ari descriu el llibre com un punt d’inflexió: de la por a la lucidesa crítica sobre la capacitat humana per al bé i per al mal. Adolescència, manipulació i responsabilitat Què passa al lector jove? • Identificació amb el Lluc: estiu, vacances, innocència i set de protagonisme. • Manipulació subtil d’adults que empoderen l’infant per guanyar la seva confiança. • El “xoc de realitat” és pedagògic: aprendre a desconfiar sanament, contrastar i no idealitzar figures d’autoritat. Del nazisme al present: el mal avui i la resposta Preguntes incòmodes, criteri i bondat • La conversa deriva cap a l’actualitat: guerres, migracions, desigualtats i el paper amplificador dels mitjans. • Missatge central: cal pensament crític i no callar davant discursos d’odi o derroteres autoritàries. “Hem de ser crítics… si sentim alguna cosa, frenar-ho; no callar.” • Tot i el pes del mal, s’insisteix que la bondat sosté el progrés i la convivència. Personatges i arcs que donen esperança • Hanna (alemanya) representa una mirada ètica sobre la memòria i la responsabilitat col·lectiva. • Lluc creix i torna al joc amb amics: resiliència i continuïtat de la infància després de la prova. • Hi ha un fil romàntic adolescent que aporta llum i equilibri emocional. “Som ànimes bessones… créixer i assumir responsabilitats farà por, però bé, també hi ha persones com tu…” Recomanació i valor educatiu Per a qui és el llibre? • Recomanat per a 12–14 anys (i també rellegible en l’edat adulta per captar matisos històrics i morals). • Porta a investigar: Holocaust, caçanazis, expoli i traçabilitat del mal després de la guerra. • Estil: àgil, fresc, accessible; comença com aventura juvenil i deriva en intriga amb pes històric. Tram final: Evangeli del II Diumenge d’Advent (cicle C) Lectura i clau teològica (Lluc; Joan Baptista) • Temes: conversió, perdó, camí preparat pel Senyor. “Obriu una ruta al Senyor… i tothom veurà la salvació de Déu.” • Aplicació: esperança activa — escollir el bé, reparar, no caure a la fossa del desànim; la bondat com a contrapès real a la maldat. Idees clau en punts No tothom és qui sembla: educar l’ull crític des de jove. Adolescència vulnerable a la manipulació: cal acompanyament adult i criteri. Memòria històrica: el nazisme com a advertiment que interpel·la el present. Bondat i responsabilitat: parlar, aturar discursos d’odi, fer el bé tangible. Esperança (Advent): preparar camins on el bé pugui prosperar.

M de Música del 4/12/2018 - episode art
M de Música

M de Música del 4/12/2018

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 4/12/2018 — De Tres cares a La noche de 12 años i Mandy: crítiques, Bohemian Rhapsody i l’auge del documental als cinemes - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 4/12/2018 — De Tres cares a La noche de 12 años i Mandy: crítiques, Bohemian Rhapsody i l’auge del documental als cinemes

Resum general Programa dividit en dues parts: en la primera, l’equip comenta diverses estrenes i recomanacions; en la segona, amb el convidat Pepe Méndez, es debat l’auge sense precedents del cinema documental a sales i festivals, amb una mirada històrica i crítica sobre la seva relació amb la veritat i la manipulació. Crítiques i recomanacions Tres cares (Jafar Panahi) • Road movie intimista que arrenca amb una trucada-viral sobre el suïcidi d’una jove frustrada per no poder ser actriu. • Panahi i l’actriu Behnaz Jafari s’interpreten a si mateixos; recorren l’Iran rural mostrant el xoc entre tradició conservadora i vocació artística femenina. • Destaca la posada en escena sobria i suggerent, l’ús de locals i el paisatge com a personatge; millor valorada que “Taxi Tehran”. Wiñaypacha (Guinyaypacha) – Perú • Raresa poderosa rodada a més de 5.000 m als Andes. 96 plans fixos en 90 minuts, textura pictòrica (referències a Ozu, Ford, Tarkovski i llum “a la Rembrandt”). • Minimalista i ètnica: una parella d’ancians espera el fill i lluita amb l’escassetat (fins i tot “s’acaben els llumins”). Rituals a la Pachamama i fulles de coca com a quotidianitat. • Cinema d’alta honestedat, no comercial però emocionalment contundent; recomanada per qui cerqui una experiència contemplativa. La noche de 12 años (Álvaro Brechner) • Drama carcerari sobre 3 tupamaros (entre ells José “Pepe” Mujica), sotmesos a 12 anys d’aïllament i tortures sota la dictadura uruguaiana. • El film evita el pamflet i se centra en la vivència humana: gana, deliri, somnis, humor i resistència. Interpretacions sòlides (Antonio de la Torre, Chino Darín, etc.). • L’únic però: excessiva durada (hauria estat rodona amb 90’). Tot i així, altament recomanable i de caràcter universal. "Como no pudimos matarles, vamos a volverlos locos." Mandy (Panos Cosmatos) • Venjança lisèrgica i ultrastilitzada amb Nicolas Cage. Estètica 80s, gore poètic, tocs de comèdia negra i música de Jóhann Jóhannsson. • Experiència psicotròpica i de culte instantani: polaritza (o fascina o extenua). Direcció premiada a Sitges. Bohemian Rhapsody i A la sombra de Kennedy • Bohemian Rhapsody: biopic autoritzat i emocional, de fórmula clàssica, pensat per al gran públic. • A la sombra de Kennedy (Rob Reiner): retrat de Lyndon B. Johnson fins a la Llei de Drets Civils; delimita el període i evita altres fronts (com Vietnam). Recordatori que els biopics són construccions a posteriori. Tema central: l’auge del documental als cinemes Panorama actual: festivals i cartellera • Explosió de festivals de documental (al voltant de 140 al món) i presència inèdita a sales de Barcelona (fins a 7 documentals simultanis en cartellera: El silencio de los otros, El misterio del Padre Pío, El mayor regalo, Maria by Callas, Monet: Pintant el jardí modern, Quinqui Stars, etc.). • Afluència real de públic (ex. In-Edit) i interès sostingut pels documentals musicals i biogràfics. Breu història del documental (claus) • Orígens: Lumière (reportatge), Méliès (ficció i muntatge), i després la gran revolució del muntatge soviètic (Kuleshov, Pudovkin, Vertov). • Postguerra: escola britànica; a Espanya, Basilio Martín Patino com a referent (Canciones para después de una guerra; Queridísimos verdugos). Per què ara? Factors del boom • Tecnologia accessible i equips petits que abaratixen costos i obren la porta a nous autors (també des d’escoles de cinema). • Públic amb ganes de realitat (passat i present), fascinació mitòmana per figures musicals i interès per històries locals/globals. • Plataformes i sèries documentals (Netflix: Making a Murderer; a Espanya: Muerte en León) que amplifiquen el gènere. Cas d’estudi: El silencio de los otros • Documental de denúncia, cuinat durant 6–7 anys, produït pels Almodóvar. Fotografia i muntatge refinats. • Obre amb una imatge icònica: una dona gran dipositant flors a l’“absència” on creu que jeu la mare, sota una carretera. • Reflexiona sobre la memòria històrica i la llei d’amnistia: perseverança de les víctimes davant la negació institucional. "La llei de l’oblit és antinatural." Veritat, manipulació i sèries documentals • El documental no és neutral per definició: el muntatge i el punt de vista re-signifiquen les imatges. Exemple: documentals de la Guerra Civil espanyola amb les mateixes imatges i lectures oposades. • Cita atribuïda a Lenin: el cinema com a art prioritària per al poder; també explotat per la propaganda (record de Hitler). • Confluència amb la ficció: auge de ficcions basades en fets reals i pseudo-documentals; els límits es difuminen. Idees clau • El programa recomana, sobretot, Tres cares, La noche de 12 años i, per als més agosarats, Mandy. • El documental viu una edat d’or a les sales i plataformes per una combinació de tecnologia, interès social i potència narrativa del real. • El punt de vista és el cor del documental: pot il·luminar o manipular; cal espectadors crítics.

← Torna a tots els podcasts