
Music Club Selecció Migdia del 8/11/2018
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Visió general del podcast Programa de conversa literària on es presenta l’Imanol López i s’aprofundeix en 2666 de Roberto Bolaño, amb especial atenció a la secció "La parte de los crímenes" i als feminicidis de Ciudad Juárez (ficcionalitzada com a Santa Teresa). El diàleg combina lectura de fragments, context històric i literari, i una reflexió sobre el mal com a fenomen social endèmic, la indiferència institucional i el rol del periodisme. Sobre l’obra i l’autor 2666 és una novel·la coral i monumental (5 parts) que Bolaño volia publicar per separat per garantir futur econòmic als seus fills. L’obra traça una espiral narrativa cap a un nucli de violència; no tanca del tot trames per remarcar l’angoixa i la complexitat del mal. Bolaño ficcionalitza espais i identitats: Santa Teresa per Ciudad Juárez i Arturo Belano com a alter ego. Referents i arquitectura literària Influències i dialegs: A la recerca del temps perdut (Proust), Marquès de Sade, i la subversió de la novel·la negra (sense resolució clara, sense “culpable final”). Paisatge com a tensió estètica i ètica: bellesa poètica de postes de sol vs. horror de la violència. "La parte de los crímenes": feminicidis a Ciudad Juárez Descripció metòdica i implacable de centenars de crims (1993–1997), que transmet l’efecte d’inèrcia social i insensibilització col·lectiva. Factors clau: • Indiferència i negligència policial; recurs a un “boc expiatori” (Klaus Haas) mentre els crims continuen. • Maquiladores i colònies: explotació laboral i vulnerabilitat de dones joves en espais precaris. • Narcotràfic, corrupció i impunitat; insinuació de “snuff movies” com a mercantilització extrema del mal. "Estoy hablando de las mujeres bárbaramente asesinadas en Santa Teresa... Hablo de Santa Teresa." El mal com a eix del segle XX L’obra connecta Juárez amb altres escenaris del segle XX: Tercer Reich, guerres i totalitarismes, mostrant el mal com a estructura transversal. El resultat és una cartografia moral on el lector suporta el buit de la no-resolució i la frustració d’un món que “ho passa com pot”. Periodisme i responsabilitat pública La novel·la apunta que, malgrat advocats i detectius, els periodistes poden destapar la veritat, però també denuncia la seva “discreció” comprada. "Los periodistas también... en ellos, la discreción equivale a dinero. La discreción es dinero." Fragments destacats Cas paradigmàtic d’una noia de 16 anys desapareguda i trobada morta: es retrata la culpabilització de la víctima i la frivolitat davant el cadàver (més interès per una planta que per la vida perduda). Conclusions del convidat 2666 impacta per la seva forma en espiral que condueix a un nucli dolorós: la violència com a fenomen endèmic que societats completes normalitzen. Vincle amb l’actualitat: caravanes migratòries fugen de fam i violència endèmica; el relat de Bolaño continua interpel·lant el present. Idees clau • Indiferència social i institucional com a motor de la impunitat. • Explotació econòmica (maquiladores) i masclisme estructural. • Periodisme: potencial i límits sota pressió econòmica. • Bellesa i horror conviuen per intensificar l’efecte moral de l’obra.


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Introducció i focus de l’episodi • El programa arrenca presentant l’equip i el convidat, l’arxiver i músic Jordi Sacases (Arxiu parroquial de Santa Maria del Pi). • Es destaca l’inici d’un cicle de cinema de temàtica espiritual —el “cicle de cinema transcendental”— amb obres de Rossellini, Pasolini, Dreyer i Bresson. "Presenta pel·lícules que són de temàtica espiritual... i volen explicar el concepte transcendental a través del cinema." Crítiques i recomanacions de cinema Films destacats BlacKkKlansman (Spike Lee) • Basada en fets reals: un policia afroamericà s’infiltra en el Ku Klux Klan amb un “doble” jueu. • To barrejat: sàtira i denúncia política; es retreu tos narratiu desigual i estereotips en la representació del KKK i la policia. • El tram final, amb connexions amb l’actualitat (eslògan “America First”), elev·la l’impacte i situa el debat en el present. "És una pel·lícula tan desigual com interessant, però que s’eleva al final... i la transforma en una provocació cap a una problemàtica actual." El Ángel (Luis Ortega) • Biogràfica de l’assassí en sèrie Carlos Robledo Puch; to fascinant i malsà que “enganxa”. • Produïda pels germans Almodóvar. Posada en escena que evoca Almodóvar, Scorsese i Tarantino. • Interpretacions magnètiques (debut del protagonista; aparició de Chino Darín). Aclamada a festivals i èxit a Argentina. "Produeix un rebuig i una fascinació... una de les millors pel·lícules argentines dels últims anys." Altres títols comentats (valoracions breus) • L’arbol de la sangre (Julio Medem): • Metratge llarg i excessos melodramàtics; no recomanada. • Bergman — Any clau/Documental (Jane Magnusson): • Visió "molt americana" i esbiaixada; oblida títols com L’ou de la serp; recomanable amb reserves per a fans de Bergman. • Dogman (Matteo Garrone): • Dura i física, però no supera el filtre del grup. • Arde Madrid (sèrie): • Estètica B/N sense justificació clara; recreació de postguerra poc versemblant. • El desentierro (thriller valencià): • Ambició de film noir amb salts temporals; guió confús amb excés de flashbacks. • El veredicto: La ley del menor (The Children Act): • Producció BBC amb Emma Thompson i guió d’Ian McEwan; arrenca bé però desbarra en el cas central. • Mi obra maestra (Gastón Duprat): • Satira del mercat de l’art que es desvia a mitja pel·lícula; promet i no compleix. Sèries i agenda de gènere Sèrie Chilling Adventures of Sabrina (Netflix) • Nova adaptació més fosca i adulta del còmic d’Archie: terror explícit, bon ritme i guió sòlid. • Recomanada per a qui gaudeixi de Stranger Things i American Horror Story. Agenda • Terror de Molins (focalitzat enguany en Brian De Palma i Carrie). • Fantàstic Granollers. • Esment del cicle Kubrick a la Filmoteca. Entrevista a Jordi Sacases: l’Arxiu parroquial de Santa Maria del Pi Què és un arxiu i en què es diferencia d’una biblioteca • Un arxiu conserva la documentació que una institució o persona genera per obligació i gestió; una biblioteca és una col·lecció escollida. "Un arxiu i una biblioteca són un ou i una castanya." Origen i evolució de l’arxiu • Primeres peces conservades: segle XI (compres, vendes, títols de propietat). • Al segle XV s’implanta la seria·lització i els índexs per gestionar el volum creixent de papers. • El Llibre del ventre: llibre de comptes de manutenció de canonges; mostra la centralitat de la gestió econòmica al fons. Fons i formats conservats • A més de documents administratius: fotografies, gravats, material audiovisual (p. ex. processons en Super 8 dels anys 50), i un arxiu musical històric. • El Pi fou la segona parròquia en importància a Barcelona i gestionà un territori ampli; fons molt transversal sobre la vida de la ciutat. Cultura popular i el Pi • Rivalitat històrica amb Santa Maria del Mar (elit) vs. El Pi (més proper al poble). • Tradició dels gegants del Pi i la processó de Setmana Santa (la més important de Barcelona fins a 1900). Accés públic i el mite de l’“arxiu secret” Vaticà • L’arxiu és obert a tothom (dilluns, dimecres i divendres a la tarda; dissabte al matí). • L’Església obrí els arxius al públic des de Lleó XIII (s. XIX), abans que molts civils. • “Arxiu secret Vaticà” vol dir arxiu de la Secretaria (del llatí secretum), no que sigui ocult; consultable amb requisits habituals. Digitalització: difusió vs. conservació • La digitalització és excel·lent per a la difusió, però no garanteix preservació a llarg termini (dependència tecnològica i formats efímers). • Els arxivers demanen mínim 300 anys de perdurabilitat; els suports digitals canvien cada 5–10 anys. • Exemples: documentació de l’Exposició de 1888 es llegeix perfectament; en canvi, Olimpíades del 92 amb formats obsolets presenten problemes. "Si voleu que un document duri segles, feu-lo en pergamí i tinta tradicional." Cinema i música: “Tous les matins du monde” i l’arxiu musical • La pel·lícula impulsà generacions de violistes i, amb les interpretacions de Jordi Savall, posà en valor música recuperada dels arxius. • L’Arxiu del Pi conserva partitures de la seva capella de música; es promouen concerts per “interpretar” el fons, com cal fer amb el cinema: no n’hi ha prou a guardar-lo, cal fer-lo sonar/veure. Salvament a la Guerra Civil (1936–39) • Equip de la Generalitat republicana (p. ex. Agustí Duran i Sanpere, Jordi Rubió) organitza escamots per rescatar fons en esglésies en flames. • Al Pi, mentre cremava el temple, entraren per la rectoria i, amb sacs, salvaren la documentació de l’arxiu superior. • El fons passà per l’antic convent de l’Esperança, Pedralbes i Viladrau (on romangué durant la guerra). Retorn documentat el 1943 i 1946. "Anaven caminant per damunt del sostre... i se’ls cremaven els peus. Es van jugar la vida per salvar l’arxiu." Present i línies de treball • Entrades recurrents: comptabilitat, factures, correspondència (ara digital), cartelleria (col·lecció del s. XIX fins avui). • L’arxiu és viu: documenta l’activitat actual i la posa en context amb més de nou segles de memòria. Idees clau • BlacKkKlansman divideix pel seu to, però sacseja al final; El Ángel sorprèn per la seva fascinació incòmoda. • Les sèries de gènere (com Sabrina) evidencien l’empenta del format i el calendari de festivals. • Un arxiu és gestió de memòria: conserva allò que la institució genera; la digitalització no substitueix la preservació a llarg termini. • L’Arxiu del Pi és un puntsal de patrimoni: des del segle XI fins avui, amb una història de salvament exemplar durant la Guerra Civil.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.