Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12219episodis
Veus Parròquia del 7/11/2018 — Bolaño i 2666: feminicidis a Ciudad Juárez, l’espiral del mal i el paper del periodisme - episode art
Veus Parròquia
28'

Veus Parròquia del 7/11/2018 — Bolaño i 2666: feminicidis a Ciudad Juárez, l’espiral del mal i el paper del periodisme

Visió general del podcast Programa de conversa literària on es presenta l’Imanol López i s’aprofundeix en 2666 de Roberto Bolaño, amb especial atenció a la secció "La parte de los crímenes" i als feminicidis de Ciudad Juárez (ficcionalitzada com a Santa Teresa). El diàleg combina lectura de fragments, context històric i literari, i una reflexió sobre el mal com a fenomen social endèmic, la indiferència institucional i el rol del periodisme. Sobre l’obra i l’autor 2666 és una novel·la coral i monumental (5 parts) que Bolaño volia publicar per separat per garantir futur econòmic als seus fills. L’obra traça una espiral narrativa cap a un nucli de violència; no tanca del tot trames per remarcar l’angoixa i la complexitat del mal. Bolaño ficcionalitza espais i identitats: Santa Teresa per Ciudad Juárez i Arturo Belano com a alter ego. Referents i arquitectura literària Influències i dialegs: A la recerca del temps perdut (Proust), Marquès de Sade, i la subversió de la novel·la negra (sense resolució clara, sense “culpable final”). Paisatge com a tensió estètica i ètica: bellesa poètica de postes de sol vs. horror de la violència. "La parte de los crímenes": feminicidis a Ciudad Juárez Descripció metòdica i implacable de centenars de crims (1993–1997), que transmet l’efecte d’inèrcia social i insensibilització col·lectiva. Factors clau: • Indiferència i negligència policial; recurs a un “boc expiatori” (Klaus Haas) mentre els crims continuen. • Maquiladores i colònies: explotació laboral i vulnerabilitat de dones joves en espais precaris. • Narcotràfic, corrupció i impunitat; insinuació de “snuff movies” com a mercantilització extrema del mal. "Estoy hablando de las mujeres bárbaramente asesinadas en Santa Teresa... Hablo de Santa Teresa." El mal com a eix del segle XX L’obra connecta Juárez amb altres escenaris del segle XX: Tercer Reich, guerres i totalitarismes, mostrant el mal com a estructura transversal. El resultat és una cartografia moral on el lector suporta el buit de la no-resolució i la frustració d’un món que “ho passa com pot”. Periodisme i responsabilitat pública La novel·la apunta que, malgrat advocats i detectius, els periodistes poden destapar la veritat, però també denuncia la seva “discreció” comprada. "Los periodistas también... en ellos, la discreción equivale a dinero. La discreción es dinero." Fragments destacats Cas paradigmàtic d’una noia de 16 anys desapareguda i trobada morta: es retrata la culpabilització de la víctima i la frivolitat davant el cadàver (més interès per una planta que per la vida perduda). Conclusions del convidat 2666 impacta per la seva forma en espiral que condueix a un nucli dolorós: la violència com a fenomen endèmic que societats completes normalitzen. Vincle amb l’actualitat: caravanes migratòries fugen de fam i violència endèmica; el relat de Bolaño continua interpel·lant el present. Idees clau • Indiferència social i institucional com a motor de la impunitat. • Explotació econòmica (maquiladores) i masclisme estructural. • Periodisme: potencial i límits sota pressió econòmica. • Bellesa i horror conviuen per intensificar l’efecte moral de l’obra.

M de Música del 6/11/2018 - episode art
M de Música

M de Música del 6/11/2018

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 6/11/2018 — BlacKkKlansman i El Ángel; sèries i festivals de gènere; i els secrets de l’Arxiu de Santa Maria del Pi: història, digitalització i salvament a la Guerra Civil - episode art
Cinema sense condicions

Cinema sense condicions del 6/11/2018 — BlacKkKlansman i El Ángel; sèries i festivals de gènere; i els secrets de l’Arxiu de Santa Maria del Pi: història, digitalització i salvament a la Guerra Civil

Introducció i focus de l’episodi • El programa arrenca presentant l’equip i el convidat, l’arxiver i músic Jordi Sacases (Arxiu parroquial de Santa Maria del Pi). • Es destaca l’inici d’un cicle de cinema de temàtica espiritual —el “cicle de cinema transcendental”— amb obres de Rossellini, Pasolini, Dreyer i Bresson. "Presenta pel·lícules que són de temàtica espiritual... i volen explicar el concepte transcendental a través del cinema." Crítiques i recomanacions de cinema Films destacats BlacKkKlansman (Spike Lee) • Basada en fets reals: un policia afroamericà s’infiltra en el Ku Klux Klan amb un “doble” jueu. • To barrejat: sàtira i denúncia política; es retreu tos narratiu desigual i estereotips en la representació del KKK i la policia. • El tram final, amb connexions amb l’actualitat (eslògan “America First”), elev·la l’impacte i situa el debat en el present. "És una pel·lícula tan desigual com interessant, però que s’eleva al final... i la transforma en una provocació cap a una problemàtica actual." El Ángel (Luis Ortega) • Biogràfica de l’assassí en sèrie Carlos Robledo Puch; to fascinant i malsà que “enganxa”. • Produïda pels germans Almodóvar. Posada en escena que evoca Almodóvar, Scorsese i Tarantino. • Interpretacions magnètiques (debut del protagonista; aparició de Chino Darín). Aclamada a festivals i èxit a Argentina. "Produeix un rebuig i una fascinació... una de les millors pel·lícules argentines dels últims anys." Altres títols comentats (valoracions breus) • L’arbol de la sangre (Julio Medem): • Metratge llarg i excessos melodramàtics; no recomanada. • Bergman — Any clau/Documental (Jane Magnusson): • Visió "molt americana" i esbiaixada; oblida títols com L’ou de la serp; recomanable amb reserves per a fans de Bergman. • Dogman (Matteo Garrone): • Dura i física, però no supera el filtre del grup. • Arde Madrid (sèrie): • Estètica B/N sense justificació clara; recreació de postguerra poc versemblant. • El desentierro (thriller valencià): • Ambició de film noir amb salts temporals; guió confús amb excés de flashbacks. • El veredicto: La ley del menor (The Children Act): • Producció BBC amb Emma Thompson i guió d’Ian McEwan; arrenca bé però desbarra en el cas central. • Mi obra maestra (Gastón Duprat): • Satira del mercat de l’art que es desvia a mitja pel·lícula; promet i no compleix. Sèries i agenda de gènere Sèrie Chilling Adventures of Sabrina (Netflix) • Nova adaptació més fosca i adulta del còmic d’Archie: terror explícit, bon ritme i guió sòlid. • Recomanada per a qui gaudeixi de Stranger Things i American Horror Story. Agenda • Terror de Molins (focalitzat enguany en Brian De Palma i Carrie). • Fantàstic Granollers. • Esment del cicle Kubrick a la Filmoteca. Entrevista a Jordi Sacases: l’Arxiu parroquial de Santa Maria del Pi Què és un arxiu i en què es diferencia d’una biblioteca • Un arxiu conserva la documentació que una institució o persona genera per obligació i gestió; una biblioteca és una col·lecció escollida. "Un arxiu i una biblioteca són un ou i una castanya." Origen i evolució de l’arxiu • Primeres peces conservades: segle XI (compres, vendes, títols de propietat). • Al segle XV s’implanta la seria·lització i els índexs per gestionar el volum creixent de papers. • El Llibre del ventre: llibre de comptes de manutenció de canonges; mostra la centralitat de la gestió econòmica al fons. Fons i formats conservats • A més de documents administratius: fotografies, gravats, material audiovisual (p. ex. processons en Super 8 dels anys 50), i un arxiu musical històric. • El Pi fou la segona parròquia en importància a Barcelona i gestionà un territori ampli; fons molt transversal sobre la vida de la ciutat. Cultura popular i el Pi • Rivalitat històrica amb Santa Maria del Mar (elit) vs. El Pi (més proper al poble). • Tradició dels gegants del Pi i la processó de Setmana Santa (la més important de Barcelona fins a 1900). Accés públic i el mite de l’“arxiu secret” Vaticà • L’arxiu és obert a tothom (dilluns, dimecres i divendres a la tarda; dissabte al matí). • L’Església obrí els arxius al públic des de Lleó XIII (s. XIX), abans que molts civils. • “Arxiu secret Vaticà” vol dir arxiu de la Secretaria (del llatí secretum), no que sigui ocult; consultable amb requisits habituals. Digitalització: difusió vs. conservació • La digitalització és excel·lent per a la difusió, però no garanteix preservació a llarg termini (dependència tecnològica i formats efímers). • Els arxivers demanen mínim 300 anys de perdurabilitat; els suports digitals canvien cada 5–10 anys. • Exemples: documentació de l’Exposició de 1888 es llegeix perfectament; en canvi, Olimpíades del 92 amb formats obsolets presenten problemes. "Si voleu que un document duri segles, feu-lo en pergamí i tinta tradicional." Cinema i música: “Tous les matins du monde” i l’arxiu musical • La pel·lícula impulsà generacions de violistes i, amb les interpretacions de Jordi Savall, posà en valor música recuperada dels arxius. • L’Arxiu del Pi conserva partitures de la seva capella de música; es promouen concerts per “interpretar” el fons, com cal fer amb el cinema: no n’hi ha prou a guardar-lo, cal fer-lo sonar/veure. Salvament a la Guerra Civil (1936–39) • Equip de la Generalitat republicana (p. ex. Agustí Duran i Sanpere, Jordi Rubió) organitza escamots per rescatar fons en esglésies en flames. • Al Pi, mentre cremava el temple, entraren per la rectoria i, amb sacs, salvaren la documentació de l’arxiu superior. • El fons passà per l’antic convent de l’Esperança, Pedralbes i Viladrau (on romangué durant la guerra). Retorn documentat el 1943 i 1946. "Anaven caminant per damunt del sostre... i se’ls cremaven els peus. Es van jugar la vida per salvar l’arxiu." Present i línies de treball • Entrades recurrents: comptabilitat, factures, correspondència (ara digital), cartelleria (col·lecció del s. XIX fins avui). • L’arxiu és viu: documenta l’activitat actual i la posa en context amb més de nou segles de memòria. Idees clau • BlacKkKlansman divideix pel seu to, però sacseja al final; El Ángel sorprèn per la seva fascinació incòmoda. • Les sèries de gènere (com Sabrina) evidencien l’empenta del format i el calendari de festivals. • Un arxiu és gestió de memòria: conserva allò que la institució genera; la digitalització no substitueix la preservació a llarg termini. • L’Arxiu del Pi és un puntsal de patrimoni: des del segle XI fins avui, amb una història de salvament exemplar durant la Guerra Civil.

l'Audició del 5/11/2018 - episode art
l'Audició

l'Audició del 5/11/2018

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts