Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12226episodis
Veus Parròquia del 10/1/2018 — Bona nit en bucle: salutació repetida i exercici minimalista - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 10/1/2018 — Bona nit en bucle: salutació repetida i exercici minimalista

Visió general L’episodi consisteix exclusivament en la repetició de la frase "Bona nit" a intervals regulars d’aproximadament 30 segons, des del segon 0 fins al segon 1799. No s’introdueixen altres temes, convidats o segments narratius. "Bona nit" Patró temporal • Repetició rítmica: "Bona nit" als segons 0, 30, 60, 90, …, 1799. • Cadència constant sense variacions de contingut. • No hi ha transicions temàtiques ni desenvolupament argumental. Temes principals • Salutació repetida com a motiu únic: només s’escolta la frase "Bona nit". • Estructura minimalista: el format funciona com un bucle consistent, sense comentaris addicionals. Què aporta • Un exercici de repetició i ritme que posa el focus en la senzillesa de la locució. • Possibles lectures: recordatori, marc temporal o peça d’ambient amb funció de marcador recurrent. Conclusions • No hi ha diversos temes: és una peça monotemàtica basada en una única salutació. • Per a la navegació, el millor és considerar l’episodi com un segment únic amb un patró repetitiu constant.

M de Música del 9/1/2018 - episode art
M de Música

M de Música del 9/1/2018

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 9/1/2018 — Globus d'Or, #MeToo i "Time's Up"; marató de ressenyes (Paddington 2, El joven Karl Marx, Star Wars, Wonder Wheel, The Disaster Artist, Thi Mai, The Foreigner, C’est la vie) i focus en la sèrie Borgen - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 9/1/2018 — Globus d'Or, #MeToo i "Time's Up"; marató de ressenyes (Paddington 2, El joven Karl Marx, Star Wars, Wonder Wheel, The Disaster Artist, Thi Mai, The Foreigner, C’est la vie) i focus en la sèrie Borgen

Resum general de l'episodi • Tornada de vacances, presentació de l’equip i agenda del programa sense convidat aquesta setmana. • Bloc d’actualitat: Globus d’Or marcats per #MeToo i Time’s Up, amb repàs als principals premis i el discurs d’Oprah Winfrey. • Bloc central: ressenyes de múltiples estrenes i títols recents, amb debat sobre to i direcció en alguns casos (sobretot Wonder Wheel). • Bloc final: focus en la sèrie Borgen i el seu retrat rigorós de la política i els mitjans a Dinamarca. Globus d'Or 2018: reivindicació i premis • Nit marcada per la protesta: actrius i actors vestits de negre en suport a #MeToo i l’iniciativa Time’s Up, arran de l’escàndol Harvey Weinstein. "Time’s up: s’ha acabat el temps" — crit de la gala i idea central del discurs d’Oprah Winfrey • Principals premis comentats: - Three Billboards Outside Ebbing, Missouri: triomf amb 4 guardons; Frances McDormand (Millor Actriu). - Gary Oldman (Millor Actor) per Darkest Hour (biopic de Churchill, pendent d’estrena aleshores). - Coco (Millor Pel·lícula d’Animació). - Big Little Lies (Millor minisèrie/TV movie), amb Nicole Kidman premiada. • Context local: es recorda que l’assetjament no és exclusiu dels EUA; mencionen Leticia Dolera i les seves denúncies públiques. Ressenyes de cinema Paddington 2 • Comèdia familiar que barreja animació CGI (l’os) i actors reals amb molta solvència. • Hugh Grant brilla com a antagonista; to tendre i engrescador per a una franja infantil àmplia (aprox. 6–13 anys). • Valoració: molt recomanable per a famílies; ritme i simplicitat ben equilibrats. Es contrasta amb Coco, que pot tocar temes més Pixar/Inside Out orientats també a l’emoció adulta. El joven Karl Marx (Raoul Peck) • Biopic focalitzat en els 26–30 anys de Marx: periodista, escrits polítics, trobada amb Engels i gestació del Manifest Comunista (1848). • Virtuts: bones escenes històriques (mítin de Proudhon, dinàmica Marx–Engels), context i itinerància europea (Alemanya–França–Bèlgica–Anglaterra). • Pegues: to discursiu i posada en escena televisiva, menys arriscada del que el material demana; ritme desigual. • Valoració: interessant i correcta, útil com a aproximació històrica (en any commemoratiu de Marx), tot i que poc trencadora en la forma. Star Wars: Els últims Jedi • Recepció dividida: espectador poc fan surt desconcertat i inclinat cap a la decepció; reconeix entretinguda, però amb decisions que li pesen. El sacrificio de un ciervo sagrado (Yorgos Lanthimos) • Impacte potent i incòmode; atmosfera pertorbadora que deliberadament incomoda (especial sensibilitat davant el sofriment infantil). • Valoració: molt apreciada per alguns; experiència intensa no apta per a tots els gustos. Wonder Wheel (Woody Allen) — debat • Un sector la considera de les pitjors del director recentment: excés de teatralitat, il·luminació “programàtica” (vermells/tristos blaus) i diàlegs que no acaben de fluir. • Contrapunt: d’altres la veuen com una bona peça dramàtica dins la seva etapa seriosa (sense “acudits” Allen clàssics) i destaquen la fotografia de Vittorio Storaro. "No veurà ni un acudit de Woody Allen" — avís al públic: és un drama pur • Conclusió: divisiva; grans intencions formals, però desequilibri de guió per a alguns. The Disaster Artist (James Franco) • Homenatge-paròdia a la mítica "pitjor pel·lícula": The Room (Tommy Wiseau). • James Franco ofereix una interpretació histriònica i magnètica; humor metacinematogràfic que explica (i inventa) “raons” per a errors de raccord, salts d’eix i incoherències del film original. • Recomanació: millor si prèviament s’ha vist The Room; el contrast multiplica els gags. • Anècdota: fracàs inicial a taquilla vs. posterior culte en sessions golfes; el mateix Wiseau apareix als Globus d’Or quan premien Franco. Thi Mai, rumbo a Vietnam (Patricia Ferreira) • Primera comèdia espanyola rodada a Vietnam: Carmen Machi, Aitana Sánchez-Gijón, Adriana Ozores, Dani Rovira. • Comèdia amable amb tocs feministes i d’amistat, centrada en una àvia que no vol renunciar a ser-ho i un viatge d’adopció. • Destacat: música de Pablo López, sorprenentment inspirada i motor emocional del film. • Valoració: entretinguda i comercial, plena de tòpics però ben feta. El extranjero (The Foreigner) — Martin Campbell • Thriller d’acció amb Jackie Chan (productor i protagonista) i Pierce Brosnan en un marc de escissió de l’IRA i atemptats a Londres. • Virtuts: seqüències d’atemptats i acció ben resoltes tècnicament. • Pegues: trama implausible i repetitiva, subtrames “House of Cards” de salseig polític-sexual, i un heroi massa infal·lible justificat amb passat de ex marine. • Veredicte: no recomanada per la taula; malgrat l’ofici, la història no és creïble ni satisfactòria. C’est la vie (Le sens de la fête) — Nakache & Toledano • Comèdia coral sobre un casament “pijo” narrada des del càtering. • Crítica severa d’un tertulià: humor que ridiculitza la classe treballadora, missatge reaccionari i mirada conformista darrere la rialla. • Nota: malgrat això, figura com a nominada als Goya a millor pel·lícula europea. Sèries: Borgen (Dinamarca) • Sèrie política (3 temporades) sobre l’ascens i govern d’una primera ministra danesa, en un sistema de coalicions permanents (sense majories absolutes). • Punts forts: - Rigor i realisme: guions molt treballats que eviten allargar-se, amb salts narratius precisos i coherents. - Equilibri entre política, vida personal/familiar i mitjans de comunicació (periodistes, TV, spin i contrapès mutu). - Temes clau: quotes de poder femenines, soledat del poder (“com més puja, més sola”), decisions militars, pactes i contradiccions morals. - Interpretacions excel·lents i posada en escena sòbria; exteriors a Christiansborg (seu dels tres poders). • Comparativa: - Més europea i reflexiva que House of Cards (menys grandiloqüent, més centrada en el pacte i el cost personal del poder). - Admirada per polítics i creadors; Stephen King la va triar com a millor sèrie de l’any quan la va descobrir. • Recomanació de visionat: seguida (binge) per no perdre el fil de trames i evolucions de rols entre temporades. Disponible en DVD a biblioteques i reemissions locals. Tancament • Avanç de la setmana vinent: convidat Joan Sant per parlar de The Truman Show i els Gran Hermano. • Comiat del programa: "Cinema Sense Condicions" us desitja bon any i fins la setmana que ve.

l'Audició del 8/1/2018 - episode art
l'Audició

l'Audició del 8/1/2018

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts