Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Babilònia del 20/4/2017 — Llibres potents i cinema bizarro: Kundera, Pierre Lemaitre, Jodorowsky, Swiss Army Man, Billy Wilder, comèdia espanyola i sàtira argentina, amb homenatge a Chuck Berry - episode art
Babilònia
1h

Babilònia del 20/4/2017 — Llibres potents i cinema bizarro: Kundera, Pierre Lemaitre, Jodorowsky, Swiss Army Man, Billy Wilder, comèdia espanyola i sàtira argentina, amb homenatge a Chuck Berry

Panorama general del programa • Presentació distesa amb el conductor refredat i agenda del dia. • Es repassen amb profunditat dos llibres —un clàssic i un actual— i una tria de pel·lícules que van des del cinema bizarro fins a un clàssic immortal de la comèdia, rematant amb una sàtira argentina premiada i un homenatge musical. "Dos hombres y un destino... dos hombres y medio" — Bromes d’arrencada abans d’entrar en matèria. Llibres 1) La insoportable levedad del ser, de Milan Kundera Punts clau • Novel·la clau de la literatura europea contemporània (1984), d’estil camaleònic: alterna primera persona, narrador omniscient, diàleg, i capes de metanarrativa. • Trama polifònica de relacions —Tomás, Teresa, la pintora— amb el teló de fons de la Primavera de Praga i la pressió dels règims autoritaris. • Eix temàtic: la lleugeresa versus el pes de l’existència. L’ésser humà tendeix a la lleugeresa, però desitja el pes que l’ancori. • El llibre es pot llegir a qualsevol edat: “cada lectura diu una cosa nova”. Hi ha passatges que funcionen com a assajos independents sobre dictadures i retractacions. "L’home és lleu per natura, i aquesta lluita contra la lleugeresa és la seva gran maledicció." • Adaptació cinematogràfica notable (Daniel Day‑Lewis i Juliette Binoche), llarga però dinàmica. 2) Recursos inhumanos, de Pierre Lemaitre Punts clau • Thriller social que entra de ple en l’atur, la crisi i els límits ètics del management. • Protagonista: exresponsable de recursos humans expulsat del sistema, temptat per una prova extrema que simula un segrest corporatiu. • Escriptura magnètica i contundent; últimes 100 pàgines a ritme “pim‑pam”. Sense happy end: zones grises humanes. • Contextualització del gènere: de la novel·la negra/noir francesa (Tetralogia Verhoeven: Irene, Alex, Rosy & John, Camille) a la línia nòrdica (fredor tonal, personatges secs, climes que pesen en l’ànim) i sèries com la de Sebastian Bergman. "Aquest paio té una capacitat d’enganxar-te que espanta." — Sobre Lemaitre. Cinema Cinema bizarro Santa Sangre (Alejandro Jodorowsky) • Cinema d’impacte simbòlic i oníric, proper a Buñuel i Fellini, rodat a Mèxic. Estètica grotesca, circ, deliri misticista (l’“església de la Santa Sangre”), psicomàgia i trauma. • Escenes icòniques (la mare sense braços, el fill com a “braços” de la mare, piano per delegació). Pot resultar excessiva per saturació de símbols, però és un document de culte d’una època i d’un autor multidisciplinari. Swiss Army Man (Daniels) • Trencadora, escatològica i emotiva: un nàufrag i un cadàver “multiusos” desenvolupen una amistat impossible. Humor absurd amb rerefons existencial i musicalitat coral molt integrada. • Final obert a interpretacions i certa discussió sobre coherència d’emplaçaments, però experiència lliure, fresca i valenta. Clàssic de comèdia Con faldas y a lo loco (Some Like It Hot, Billy Wilder) • Comèdia rodona, de ritme i diàlegs afilats. Transformisme, mafiosos i timing perfecte. • Jack Lemmon i Tony Curtis, estel·lars; Marilyn Monroe en un dels seus moments més icònics. "Ningú és perfecte" — Final mític que ha passat a la història del cinema. Comèdies actuals No culpes al karma de lo que te pasa por gilipollas (María Ripoll) • Comèdia romàntica lleugera i simpàtica, amb Verónica Echegui en clau una mica friki. Moments agradables però amb excés de música i solucions previsibles. Ideal per a públic jove; irregular si vens molt “treballat” en comèdia. El ciudadano ilustre (Mariano Cohn i Gastón Duprat) • Sàtira fina i punxant: un Nobel de Literatura torna al seu poble natal (Argentina) i s’enfronta a caciquismes, folklore, egos i absurds provincials. Tona berlanguiana, sense pretensions i d’una eficàcia notable. • Palmares: Goya i Gaudí a millor pel·lícula iberoamericana; Copa Volpi a Venècia per a Óscar Martínez. Altres apunts Obituari • Paloma Gómez Borrero: pionera com a corresponsal al Vaticà; estil objectiu dins un entorn conservador, veu entranyable i transversal a diversos governs; mort amb 82 anys. En radar • Estiu 93 (Carla Simón): triomf a Màlaga (Biznaga d’Or) i Berlinale (premi crítica/direcció novell). “On va, arrasa”. Recomanació de no perdre-la de vista. Debat exprés • Passengers: opinions dividides; primera meitat convincent, segona perd rumb, però manté interès per a part de l’audiència. Música • Homenatge a Chuck Berry: figura fundacional del rock and roll; bretxa tècnica amb la música en directe, però cloenda energètica amb el seu llegat en ment. Conceptes clau • Lleugeresa vs. pes (Kundera) • Noir francès vs. línia nòrdica • Psicomàgia i simbologia (Jodorowsky) • Comèdia clàssica vs. rom‑com actual

Veus Parròquia del 19/4/2017 — Economia solidària i sanitat pública: atur, repartiment del treball, fam global i ecologia (colibrí, Open Arms i Laudato Si) - episode art
Veus Parròquia
30'

Veus Parròquia del 19/4/2017 — Economia solidària i sanitat pública: atur, repartiment del treball, fam global i ecologia (colibrí, Open Arms i Laudato Si)

Fil conductor i idea central "No és que es necessiti més menjar, sinó redistribuir-lo correctament." La conversa articula un fil comú: el dret a una vida digna —treball, alimentació, salut i natura— i com assolir-lo amb petites accions transformadores (el colibrí) i canvis estructurals. Es contraposa l’economia especulativa amb models solidaris i productius, i es defensa una sanitat pública forta i una ecologia integral. Economia solidària i mercat de treball Crítica al capitalisme especulatiu i l’atur estructural • El capitalisme especulatiu genera exclusió i desigualtat, vulnerant la dignitat humana i els drets al treball i a una vida digna. • L’atur estructural s’ha cronificat, afectant especialment els joves i derivant en problemes de salut mental per desconnexió social, pèrdua de rutina i d’expectatives. • Les reformes laborals impulsades per la troika han precaritzat, facilitant acomiadaments i retallant drets, sense revertir el dèficit. Automatització i repartiment del treball • La robòtica i l’automatització han d’entendre’s com a millores qualitatives, però cal repartir el treball: reducció d’hores/dies o torns per crear més llocs. • Exemple del comerç: ampliar horaris sense doblar torns no crea ocupació; cal organització per torns i criteris de repartiment. • Es proposa un sou mínim net d’entorn de 1.000 € com a llindar de dignitat. Fam, redistribució i especulació alimentària • Emergència a Sudan del Sud: risc de milions de morts per fam, malgrat que hi ha menjar al món. • El problema és de redistribució i logística, agreujat per l’especulació alimentària que converteix els aliments en mercaderia. • Testimoni de Gàmbia: sacs de gra (soja, blat de moro) deteriorant-se a la vora d’un riu per mala gestió i desconnexió amb les dietes locals i la cadena de subministrament. • El treball s’ha d’entendre com a bé comú al servei de la vida, la salut i l’educació —que no són mercaderies. Cap a una economia transformadora: propostes i referents • Construcció d’ecosistemes d’economia transformadora: canvis graduals dins les organitzacions (conciliació, noves línies productives, repartiment de beneficis amb finalitat social). • Reorientar el capital cap a economia productiva (no especulativa): crea ocupació estable i riquesa sostinguda. • Referent: Paul Krugman i debats sobre repartiment del treball, redistribució de renda i fins i tot impost als robots quan substitueixen persones. Sanitat pública: reconeixement, precarietat i risc de privatització • Reconeixement explícit a metges, infermeres i personal sanitari: vocació, dobles torns, sous baixos i alta responsabilitat en condicions de tensió. • Crítica a retallades: tancament de plantes sense ampliar plantilles; interins sense estabilitat; fuga de talent a països com el Regne Unit. • Defensa d’una sanitat pública universal: rebuig a models de privatització que exclouen qui no pot pagar. • Prioritzar als pressupostos públics: millorar sous i condicions del personal, gestionar bé els recursos, no rescatar entitats financeres a costa de serveis essencials. "Primer, salvem la vida; després ja buscarem la solució." Exemple d’atenció sense discriminació a persones sense papers, reafirmant el principi ètic bàsic de la medicina. Comunitat i solidaritat: Open Arms i memòria dels refugiats • Agraïment pel concert solidari: 451 € per a Open Arms, que a més de salvar vides al mar, impulsa lloguers socials per a l’acollida digna. • Recomanació d’un llibre de nens sirians (testimonis i dibuixos) sobre l’itinerari fins a camps de refugiats: eina per prendre consciència i educar en empatia. Ecologia integral i espiritualitat • Xerrada d’ecologia inspirada en Laudato Si (papa Francesc): integrar cura de la natura, justícia social i dimensió espiritual. • Crida a estimar, respectar i cuidar la casa comuna amb accions concretes i coherents amb el model econòmic i social. Tancament: la metàfora del colibrí • Tornar al colibrí: començar amb petits canvis persistents que, sumats, transformen. Des de la feina i el consum fins a la participació comunitària i política.

M de Música del 18/4/2017 - episode art
M de Música

M de Música del 18/4/2017

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

← Torna a tots els podcasts