Cinema sense condicions del 10/1/2017 — La doncella, Shin Godzilla i el centenari de Kirk Douglas: premis, necrològiques, el millor de 2016 i avanç 2017
Introducció • Programa de retorn al 2017 amb tres blocs principals: crítiques (La doncella, Shin Godzilla), actualitat (premis, necrològiques, agenda) i especials (centenari de Kirk Douglas, resum del 2016 i avanç 2017). Crítiques destacades La doncella (The Handmaiden, Park Chan-wook) • Valoració: molt recomanable. Film "delicatíssim" amb una justícia narrativa i visual impecable. Combina mirada dolça i cruel. • Estructura: relat en capítols que reexplica la història amb nova informació, generant canvis de percepció sense caure en el Rashomon clàssic. Manté el suspens fins a establir un vincle de confiança entre personatges que ja no pot revertir. • To i temes: - Violència dosificada i amb to de «Tarantino en broma». - Erotisme potent, per instants ratllant la pornografia, però sense estridències i filmat amb gran delicadesa. - Joc lingüístic en versió original (coreà/japonès) amb subtítols diferenciats per color: recomanació de veure-la en VO pel valor sonor i cultural. "Et provoca una sensació de mitja eufòria... una habilitat màgica de Park Chan-wook que aquí arriba al colmo." Shin Godzilla (Godzilla Resurgence, Hideaki Anno, Shinji Higuchi) • Enfoc: sàtira política més que film de catàstrofes. El monstre és el detonant; el centre és la resposta burocràtica del sistema japonès. • Estil: ritme vertiginós de diàlegs i tràmits, to d’absurd calculat; moments de fals documental/The Office i metacinema (mirades a càmera). • Lectures: metàfora nuclear (de Hiroshima/Fukushima) explicitada per personatges i científics. Reflexió sobre aliances internacionals i protocols que paralitzen l’acció. • Vincle temàtic 2016: paral·lel amb La llegada (Denis Villeneuve): l’“amenaça” és secundària; el focus és com ens organitzem. • Nota comercial: pot dividir el públic per ritme, humor i codi oriental; exigeix esforç de lectura de subtítols. • Apunt: comparació amb la versió americana recent i menció d’Underworld: Blood Wars (saga anacrònica i estirada). "És un ‘Sí, ministre’ japonès de dues hores amb Godzilla de fons." Premis i indústria Premis Gaudí, Globus d’Or i altres • Gaudí (29/01): - La propera pell (Isaki Lacuesta, Isa Campo): 14 candidatures. - Un monstre ve a veure’m (J.A. Bayona): 11; 100 metros (Marcel Barrena): 11. - La mort de Lluís XIV (Albert Serra): 7; El rei borni (Marc Creuet): 6. - Gaudí d’Honor: Josep Maria Pou. • Albert Serra: Premi especial Feroz; 4 candidatures als Lumière (fet inèdit); nou president de la PAC. • Globus d’Or: La La Land (Damien Chazelle) fa 7/7; Isabelle Huppert premi per Elle (Paul Verhoeven), també vencedora en llengua no anglesa. • Medalles al mèrit en Belles Arts: José Coronado i Ricardo Darín. Necrològiques i comiats • Zsa Zsa Gabor, Michèle Morgan, Carrie Fisher i Debbie Reynolds (impacte per la mort en 48 h; docu HBO avançat: Bright Lights). • Santi Ibáñez (actor català, teatre/TV/cinema) i Gil Parrondo (director d’art, 2 Òscars, clau en superproduccions a Espanya). • Mitjans: fi del programa Cinema 3 a TV3 (des de 1984); símptoma de fragilitat de la informació cinematogràfica a televisió. • Sector curtmetratge: reclam de més suport institucional durant «El dia més curt». Agenda cultural • Música de cinema: Alexandre Desplat dirigeix l’OBC a Barcelona. • Exposicions Barcelona: - «Art i cinema. 120 anys d’intercanvis» (CaixaForum, fins 26/03). - Alexander Kluge «Jardins de cooperació» (La Virreina, fins 05/02). - Joana Biarnés «Disparant amb el cor» (Valid Foto, fins 14/01). - «Mil metres quadrats de desig: arquitectura i sexualitat» (CCCB, fins 19/03), amb abundant material fílmic. • Formació: Taller de crítica cinematogràfica (CCCB, 31/01–28/03) amb Àngel Quintana, Emma Merino, Carlos Losilla i taula amb cineastes (Neus Ballús, Isa Campo, etc.). Dossier: Kirk Douglas (centenari) • Efemèride: 100 anys (n. 1916). 91 films com a actor, 30 com a productor, 2 com a director. • Papers canònics: Spartacus (Kubrick; va trencar la llista negra acreditant Dalton Trumbo), Paths of Glory, Lust for Life (Van Gogh, premi Cercle de Crítics NY), 20,000 Leagues Under the Sea, The Vikings. • Inicis i caràcter: origen humil, Broadway, ràdio; determinació (beques, feines a la universitat). Versatilitat: també excel·leix fent de dolent a «Retorn al passat» (Tourneur). • Premis: 3 candidatures a l’Òscar sense guanyar; Òscar honorífic 1996 (Spielberg) pels 50 anys de carrera. "La seva gran contribució va ser defensar els represaliats del McCarthisme acreditant Dalton Trumbo a Spartacus." 2016 en recomanacions (selecció) • D’autoria i europees: - La propera pell, El rei borni, L’Acadèmia de les muses, Tarde para la ira (debut sòlid de Raúl Arévalo), El porvenir (Hansen-Løve, Huppert), Paterson i docu Gimme Danger (Jarmusch), El olivo. • Socials i premiades: - Un monstre ve a veure’m, Yo, Daniel Blake, El ciudadano ilustre, Spotlight (gran film d’investigació periodística; contrapunt a El club per tractament del mateix tema de fons). • Gènere i autor: - Los odiosos ocho (estrena a principi d’any), Kiki, el amor se hace, Sully, Snowden (ficció amb més potència dramàtica que el docu, segons el debat del programa), Carol. • Local: Barcelona, nit d’hivern. Avanç 2017 (panoràmica) Suspens/Drama • Suburbicon (G. Clooney, guió germans Coen), Asesinato en el Orient Express (Kenneth Branagh), Logan Lucky (Soderbergh), Happy End (Haneke), Manchester frente al mar (Kenneth Lonergan), Toni Erdmann. Biopics i basades en fets reals • Loving (Jeff Nichols), Jackie (Pablo Larraín, N. Portman), Molly’s Game (debut d’Aaron Sorkin), Battle of the Sexes, Moonlight. Blockbusters i franquícies • Sci-fi/espai: Blade Runner 2049 (Denis Villeneuve), Alien: Covenant (Ridley Scott), Star Wars Ep. VIII. • Superherois: Guardians of the Galaxy Vol. 2, Thor: Ragnarok, Spider-Man: Homecoming, Logan, Wonder Woman. • Animació i remakes: The Lego Batman Movie, La bella i la bèstia, Emoji: la pel·lícula. Idees clau • La doncella destaca per la seva arquitectura narrativa que reorienta el punt de vista i per un erotisme elegant. • Shin Godzilla subverteix el gènere: el veritable antagonista és la burocràcia; lectura històrica i política d’impacte. • Kirk Douglas, icona clàssica, és reivindicat tant per la creença en l’autoria com per la dignitat professional (Trumbo). • El 2016 deixa un mosaic ric de cinema d’autor, social i de gènere; el 2017 arriba carregat d’autors i grans franquícies.
