Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Babilònia del 22/12/2016 — Babilònia: Granada i el Palau de Carles V, Revolta de bruixes, Museu de les Il·lusions, Cervera, Renoir i especial de cinema (True Grit, Vaiana, El día de la bestia, Los últimos de Filipinas, Sully) - episode art
Babilònia

Babilònia del 22/12/2016 — Babilònia: Granada i el Palau de Carles V, Revolta de bruixes, Museu de les Il·lusions, Cervera, Renoir i especial de cinema (True Grit, Vaiana, El día de la bestia, Los últimos de Filipinas, Sully)

Panorama general Ambient festiu d’últim programa de l’any: cava, selfies i renovació per a la tornada al gener. A partir del sumari inicial, el programa s’endinsa en un recorregut cultural que va de Granada a Cervera, passa per una exposició de Renoir, i culmina amb un bloc de cinema molt ric. "Visiteu el Palau de Carlos Quinto, a l’Alhambra" — la recomanació estrella del dia. Granada i el Palau de Carles V Idea clau: El Palau de Carles V a l’Alhambra és una visita imprescindible per entendre com va “salvar” els palaus nazarís i per apreciar un estil manierista avançat al seu temps. Context històric: • Carles V (1526) decideix no habitar els palaus nazarís i encarrega un nou palau “a mida”. • Arquitecte: Pedro Machuca (format a Itàlia), inici d’obres el 1533; pati circular acabat pel seu fill Lluís. Obres interrompudes i coberta completada el 1958. • L’aposta va ser controvertida: contrast frontal entre façanes italianes i l’entorn àrab, però el Palau va evitar grans reformes intrusives als palaus nazarís. Clau estètica: • L’Alhambra: exteriors bastos (funció de fortalesa), riquesa interior. • El Palau de Carles V: façanes molt treballades, llenguatge manierista (no purament renaixentista), avançat a l’època. Consells pràctics: • Entrades amb antelació i millor a primera hora. • A l’estiu, tot i així, porteu abric: «fa un fred que pela». • Jardins del Generalife: espai ideal per relaxar-se i fotografiar. "Les façanes de tota l’Alhambra no tenen cap mena d’importància artística. El que importa és el contingut a l’interior." Teatre — Revolta de bruixes (J. M. Benet i Jornet) Idea clau: Mirada lúcida sobre la precarietat laboral femenina i les tensions entre acció col·lectiva i evasió/irracionalitat. Situació: • Dones de neteja nocturna volen fer vaga per impagaments i explotació. • Dues faccions: La “cap” sindical: consciencia i mobilitza. La cosina “esotèrica”: cartes, promeses de solucions màgiques. • El vigilant (home) personifica el manteniment de l’ordre i les regles imposades. Temes: • Dilema entre protesta real vs solucions màgiques (tarot, “forces externes”). • Final ambigu: la vaga no queda clara; guanya pes la via “irracional”. "Déu-n’hi-do el que planteja" — una obra que remou. Experiència — Museu de les Il·lusions Òptiques (Raval) Idea clau: Proposta 100% lúdica i interactiva, ideal per fer fotos jugant amb la perspectiva i integrar-se en escenes pintades. Què és: • Espai de 30–40 escenes i murals (alguns inspirats en Dalí i Picasso, o en iconografia com el “drac/iguana” del Parc Güell). • L’efecte depèn d’on col·loques la càmera i de com poses. Consells: • És millor anar acompanyat (algú ha de fer la foto); la selfie és difícil. • Per famílies amb canalla “ja no molt petita” (perquè entenguin la recompensa visual). • Preu orientatiu: 5 € (Atrápalo) o 9 € en taquilla. "És lúdic, clarament lúdic." Ruta — Cervera i voltants Idea clau: Cervera combina patrimoni històric (Universitat borbònica) i gòtic de gran volada, amb el pintoresc Carrer de les Bruixes. Universitat de Cervera: • Origen borbònic després del 1714: centralització i fi de les institucions catalanes prèvies; control eclesiàstic; català prohibit. • Arquitectura: façana barroca i neoclàssica; patis mesurats; sala principal d’un barroc potent. Santa Maria de Cervera (gòtic): • Gran qualitat i potència, línia “manresana”; amb capçalera àmplia. • Dades històriques: el primer president de la Generalitat, Berenguer de Cruïlles, fou nomenat a Cervera (1359). Carrer de les Bruixes: • Passadís cobert (arcs i pisos que el tanquen), fosc, “medieval”, d’atmosfera angoixant. Extres: • Menció a l’església d’Agramunt (portalada remarcable). • Guia local d’excepció: Armand Forcat (87 anys). Exposició — Renoir: Entre les dones (Fundació Mapfre) Idea clau: Selecció exquisida —majoritàriament del Musée d’Orsay i l’Orangerie— centrada en la representació de la dona: íntima, quotidiana i vitalista. Eixos temàtics: • Banyistes (a l’aire lliure), interiors (toaleta), maternitat, retrat burgès i primerenca etapa acadèmica en transició a l’impressionisme. • Presència de la joie de vivre: somriures, benestar, vitalisme cromàtic. Salut i perseverança: • Renoir pateix artritis durant dècades; acaba pintant amb pincells lligats als dits. • Encara el 1919 (sis mesos abans de morir) crea una obra de gran qualitat. "El plaer de pintar, fins al final." Logística: Fundació Mapfre (Diputació 250), exposició fins al 8 de gener. Cinema Valor de ley (True Grit) Crepuscular i moral: nena víctima que activa un viatge de justícia i complicitats. Comparativa: • Versió Hathaway (amb John Wayne, Òscar per al paper), ritme més irregular. • Versió Germans Coen: més rodona i vigorosa. Il Gattopardo i adaptacions literàries “El Gattopardo” com a prova que la gran literatura pot convertir-se en gran cinema. Debat: bones idees vs bona narració. • Cas Stephen King i el geni narratiu de Kubrick a The Shining. Vaiana (Moana) Mite polinesi: la jove heroïna ha de restaurar el cor d’una deessa que equilibra la natura; amb el semidéu Maui i el seu ganxo màgic. Ritme i entreteniment per a nens i adults; sòlida (sense arribar al delirant enginy d’“Ovella Shaun”). El día de la bestia Clàssic d’Álex de la Iglesia: comèdia negra ambientada en un Madrid 90’s més aviat sinistre. Dúo Quixot–Sancho modern: el pare Berriatúa (Àlex Angulo) i el heavy (Santiago Segura) en creuada “antianticrist”. Sàtira de capitalisme i iconografia urbana; secundaris memorables. Recomanacions exprés Llibre: Carlos Ruiz Zafón, El laberinto de los espíritus (retorn a dècades 30–50; prosa i ritme potents). Film: Sully (Clint Eastwood) — el valor està en el muntatge i la mirada narrativa; Tom Hanks, 100% creïble. "És que sempre és bo Clint Eastwood." 1898. Los últimos de Filipinas Superproducció coral (Luis Tosar, Álvaro Cervantes, Javier Gutiérrez, Karra Elejalde, Eduard Fernández…). Allò que resisteixen a Baler quan la guerra ja s’ha acabat: retrat del sense sentit bèl·lic i d’un “caràcter” tossut. Producció: rodat a Guinea i Canàries; vestuari i art molt cuidats; destacada als Goya. "Té molt del caràcter espanyol" — (Tosar) sobre l’obcecació de defensar l’indefensable. Tancament Brindis final i bones festes. El programa torna al gener amb energies renovades.

← Torna a tots els podcasts