Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Babilònia del 15/12/2016 — Art i ciència-ficció a l’ona: exposicions a Cornellà (Carmelo Svord Roig i Joan Vidal Llargés), homenatge a Marcos Ana, Pierre Lemaitre i els films Arrival, El llibre negre, Demolition i Snowpiercer + tribut a Freddie Mercury - episode art
Babilònia

Babilònia del 15/12/2016 — Art i ciència-ficció a l’ona: exposicions a Cornellà (Carmelo Svord Roig i Joan Vidal Llargés), homenatge a Marcos Ana, Pierre Lemaitre i els films Arrival, El llibre negre, Demolition i Snowpiercer + tribut a Freddie Mercury

Panorama general Programa coral amb quatre grans blocs: art local, llibres i poesia, cinema de gènere i autor i música. Els tertulians (Locutor, Jaume, Nacho i David) desgranen exposicions a Cornellà, ret un homenatge a Marcos Ana, comenten Pierre Lemaitre i analitzen amb detall pel·lícules com Arrival, El llibre negre, Demolition i Snowpiercer. Cloenda amb tribut a Freddie Mercury i un apunt sobre Fidel Castro. Exposicions Celler de Can Ginestà: Carmelo Svord Roig • Tema central: el desordre mental i la commoció que provoquen les guerres i les migracions forçoses. • Recursos plàstics: combinació pictòrica i materials com cel·lofà/plàstics tipus radiografia; peces d’impacte sobre el suïcidi i un marc conceptual que evoca “trossos de la Divina Comèdia”. • Valoració: molt recomanable per la seva modernitat i capacitat de connectar art i realitat. Biblioteca Central (Cornellà): Joan Vidal Llargés — “Poesies entorn al rostre” • Línia artística: diàleg entre frustració i món exterior, cercant rostres amb realitats conscients diverses; ecos de l’expressionisme alemany (força i claredat). • Detalls pràctics: - Inauguració: divendres 9 de desembre, 18.30–20.30. - Visites: dll–dv 15.30–20.30; dt i ds 10.30–13.30. - Lloc: Biblioteca Central, c/ Mossèn Andreu 15, Cornellà de Llobregat. - Sessió de conversa: dissabte 17 (segona trobada/reflexió). • Notes: paisatges i etapa de pagesia també presents en l’obra de l’artista, i projecte futur compartit amb el fotògraf de la imatge del cartell. Llibres i poesia Homenatge a Marcos Ana • Perfil: exdirigent comunista, es va llistar a l’exèrcit republicà; condemnat a mort i commutat a cadena perpètua; va passar 23 anys a presons franquistes (rècord de permanència). Va morir als 96 anys. • Poesia: escrita des de la presó, amb una veu que combina duresa i humanisme; reconegut per figures com Alberti, Miguel Hernández o Neruda. “Si salgo un día a la vida, mi casa no tendrá llaves, abiertas siempre a los hombres, al sol y al aire… ni la golondrina al vuelo, ni el amor, sus labios, nadie.” • Idees clau: - La lucidesa fins a una edat avançada va sorprendre els tertulians. - El sentit de militància/fe ajuda a resistir en situacions extremes. - Recomanació vinculada: el film L’Hijo de Saúl (angúnia formal i potència cinematogràfica extraordinàries) per comprendre l’horror i la supervivència. Pierre Lemaitre — “Tres dies i una vida” • Context: després de la tetralogia Camille Verhoeven i obres com “Vestido de novia” o la novel·la de la Primera Guerra Mundial (“Au revoir là-haut”), arriba un thriller psicològic més contingut. • Tema i to: la culpa i l’angoixa d’un nen de 10 anys arrel d’un fet iniciàtic; menys investigació policial, més perspectiva interior. • Valoració: correcte però “fluix” comparat amb el millor Lemaitre; ideal per a qui es vulgui iniciar en el gènere sense excessos. Cinema Arrival (Denis Villeneuve) • Premissa: arriben naus ovoidals arreu del planeta; es convoca una lingüista per desxifrar el llenguatge d’uns éssers que es comuniquen amb ideogrames. • Eix temàtic: la hipòtesi Sapir-Whorf — el llenguatge que parlem modela com percepem la realitat. La pel·lícula explora què passa si aprens un sistema simbòlic radicalment diferent. • Virtuts: imatges magritteanes (naus suspeses, atmosfera onírica), to científic i pacificador, gran treball de posada en escena de Villeneuve. • Debat: alguns troben que el tram final s’“hollywooditza” i introdueix una “trampa” que desvia preguntes més interessants; tot i això, el conjunt funciona. • Lectura afí: “L’estrany animal del nord” de Lars Gustafsson (ressonàncies sobre observació i canvi de percepció). El llibre negre (Paul Verhoeven) • Retrat de l’ocupació nazi i la resistència amb personatges matissats; ritme sostingut i trama rodona. • Apunt crític: final una mica massa lligat, però el film és molt potent i creïble. Demolition (Jean-Marc Vallée) • Arrencada: un accident trastoca la vida d’un executiu (Jake Gyllenhaal). A partir d’aquí, dol, autodestrucció i una reconstrucció literal i metafòrica (demolir per tornar a entendre’s). • Estil: muntatge vibrant, ús de flashbacks i musicalitat marcada; aparició clau de Naomi Watts. Vallée (C.R.A.Z.Y., Dallas Buyers Club) torna a territoris emocionals intensos. • Valoració: contundent i elegant; alguns espectadors hi noten una certa fredor deliberada. Snowpiercer (Bong Joon-ho) • Distopia: un experiment climàtic fallit aboca el món a una glaciació. La humanitat sobreviu en un tren de moviment perpetu i de quilòmetres de llarg que dona la volta al planeta. • Societat de classe: vagons del darrere (oprimits) vs cap del tren (elits). Revolta cap a la locomotora; worldbuilding imaginatiu i posada en escena d’arrel còmica (en el sentit de còmic gràfic). • Repartiment: Chris Evans, Tilda Swinton, John Hurt, Ed Harris, Jamie Bell. • Valoració: molt estimulant i visualment potent; algun toc final més Hollywood. Música 25 anys sense Freddie Mercury • Recordatori emotiu amb “I Want to Break Free” i el seu videoclip icònic. Petita pausa musical al programa. Apunt final • Fidel Castro: esment de reaccions a l’Havana i Miami; suggeriments per revisitar pel·lícules sobre el Che (inclosa la d’Oliver Stone) i el film Viva (visió de l’Havana). • Notes de tancament: esment breu de la fantasia de Takashi Miike (Terraformars) per als amants del friqui.

Veus Parròquia del 14/12/2016 — Els gemecs de la terra i dels pobres: Laudato si’, globalització de la indiferència i balanç de les cimeres del clima - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 14/12/2016 — Els gemecs de la terra i dels pobres: Laudato si’, globalització de la indiferència i balanç de les cimeres del clima

Visió general Aquest episodi de "Veus de la parròquia" analitza l’encíclica ecològica Laudato si’ del papa Francesc i connecta el seu missatge amb el context polític i social actual: la "globalització de la indiferència", el balanç de les cimeres climàtiques (Rio, Kyoto, París, Marrakech), el paper de la societat civil i de l’Església, i els riscos del negacionisme climàtic. Tesi central • Els gemecs de la terra són també els gemecs dels pobres: la crisi ecològica és inseparable de la crisi social. • Cal trencar la globalització de la indiferència i construir una consciència planetària que posi la vida i el bé comú al centre. "Necessitem enfortir la consciència que som una sola família humana." "Mai no hem maltractat i ferit la nostra casa de tots com els darrers dos segles." Temes principals discutits 1) Globalització de la indiferència i domini del capital • Descripció de la globalització com a extensió de dinàmiques econòmiques i culturals de les potències a escala mundial. • La globalització de la indiferència fa que, si un tema "no importa" als centres de poder, acabi no importat arreu (pobresa, medi ambient, violències). • Crítica al domini de les finances i les multinacionals per sobre de la democràcia i del bé comú. 2) De Boff a Laudato si’: el crit de la terra • Referència a Leonardo Boff i a obres com "Grito de la tierra, grito de los pobres". • El papa Francesc assumeix aquest leitmotiv: el clam de la germana terra s’uneix al clam dels abandonats del món. 3) Degradació històrica i externalitats • Repàs de les revolucions industrial, automobilística i tecnològica: fòssils, residus, coltan i impactes acumulats. • El llenguatge econòmic d’externalitats negatives edulcora la gravetat del dany ecològic i humà. 4) Consciència planetària i família humana • Crida a superar l’egoisme individual i nacional per una visió global interdependent. • Per als creients, oblidar la terra que agonitza és pecat; per a tothom, és una qüestió ètica universal. 5) Cimeres del clima: del voluntarisme a les inèrcies • Rio 1992 i l’Agenda 21: més eficàcia per baix (escoles, municipis) que no pas per dalt. • Kyoto: mercat de drets d’emissió i ratificacions erràtiques; París i Marrakech: avenços insuficients. • La societat civil i els partits verds aporten propostes, però topen amb baixa acceptació. • Nota política: a l’Europa de l’Est, hi ha ecologismes de dreta i extrema dreta per reacció a l’industrialisme soviètic. 6) Negacionisme i risc de col·lapse • Alarmes sobre col·lapse i extinció si persisteixen els modes de producció i consum. • Crítica al negacionisme climàtic (p. ex., l’elecció de Trump i perfils negacionistes) i a l’"economia que mata" (Evangeli Gaudium). • La recent crisi econòmica era una oportunitat de canvi que s’ha desaprofitat per les inèrcies corporatives. 7) Paper de l’Església • L’Església no dona receptes tècniques, però ofereix criteris ètics i promou el debat honest entre científics i governs. • Francesc vol una Església en sortida, no autorreferencial, incòmoda per a qui la voldria muda. • Final amb la idea-clau: la vida i la natura són un do; cuidar-les és un deure moral. "La natura és regal que ens ajuda a viure... hem de cuidar-la i no reduir-la a objecte de manipulació." Conclusions i crida a l’acció • Superar la indiferència i les lògiques que subordinen la vida al benefici immediat. • Empoderar la base (escoles, municipis, xarxes ciutadanes) mentre s’exigeix ambició global als governs. • Diàleg ciència-política-ètica amb l’Església com a interlocutora moral. • Entendre la vida i la natura com a do implica responsabilitat intergeneracional i decisions valentes avui.

← Torna a tots els podcasts