Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Veus Parròquia del 21/12/2016 — Nadal a «Veus de la parròquia»: Isaïes, l’Evangeli de Joan, la poesia de Teresa Fabregat i l’acompanyament als malalts - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 21/12/2016 — Nadal a «Veus de la parròquia»: Isaïes, l’Evangeli de Joan, la poesia de Teresa Fabregat i l’acompanyament als malalts

Resum general Programa especial de «Veus de la parròquia» amb motiu de Nadal, emès a Ràdio d’Esvern (98.1 FM). El locutor ofereix una reflexió espiritual sobre el Nadal, amb lectures de Isaïes i de l’Evangeli segons Sant Joan (1,1–18), i incorpora la poesia de Teresa Fabregat per vincular fe i vida quotidiana. També hi ha un record afectuós pels malalts i l’absència de la companya Joana Algarra. El tancament és un llarg comiat amb «Bona nit» repetit. Punts clau • Centralitat de la Paraula i la Llum de Nadal: el Pròleg de Joan subratlla la Paraula feta carn i la llum que la foscor no pot ofegar. • Profecia i consol d’Isaïes: l’anunci de pau i salvació dona sentit al goig nadalenc enmig dels neguits. • Fe i finitud: la poesia de Teresa Fabregat (Sílvia) confronta la proximitat de la mort amb l’alegria i l’esperança del Nadal. • Comunitat i cura: missatge d’acompanyament als malalts i esment de l’absència de Joana Algarra per malaltia. • Estructura radiofònica: obertura amb espai publicitari i identificació d’emissora; lectura bíblica central; comiat extens amb «Bona nit». Temes i desenvolupament Obertura i context • Breu publicitat d’automoció (frenada d’emergència, porta posterior intel·ligent, assistent de llums) i crida a visitar AR Motors a Sant Just d’Esvern i Badalona. • Identificació de l’emissora i entrada del programa «Veus de la parròquia». Reflexió de Nadal i lectura d’Isaïes • El locutor descriu els sentiments barrejats a les portes del Nadal i presenta Isaïes com a balsam de consol. "Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau... Als ulls de tots els pobles el Senyor estès el seu braç sant..." • Missatge central: pau, salvació i retorn del Senyor com a clau interpretativa del temps present. Fe i vida: Teresa Fabregat (Sílvia) • Transició «baixa a la terra» per unir la fe a la vida quotidiana. • Record de la periodista i poeta Teresa Fabregat (Sílvia), amb el seu poema publicat el Nadal de 1970: "Quan veig que a prop de mi la mort s'asseu, sento com se'm desvetlla l'alegria... Per Nadal sentiré la vostra veu; per Nadal, vos sereu la meva vida." • Idees clau: l’esperança pasqual dins del Nadal i la consciència de la finitud transformada per la fe. Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan (1,1–18) • Pròleg joànic proclamat íntegrament: la Paraula preexistent, creació per mitjà d’Ella, llum i vida dels homes, encarnació i gràcia sobre gràcia. "La llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la." "El qui és la Paraula es va fer home... ple de gràcia i de veritat." • Missatge: el centre teològic del Nadal és la revelació de Déu en Jesucrist. Comunitat, salutacions i acompanyament • Esment de l’absència de Joana Algarra (malaltia) i desig de pronta recuperació. • Missatge d’acompanyament als malalts i reconeixement de la ràdio com a companyia en el dolor. Tancament • Breu fragment de to nadalenc i, tot seguit, comiat reiterat amb «Bona nit» repetit durant un llarg tram final.

M de Música del 20/12/2016 - episode art
M de Música

M de Música del 20/12/2016

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 20/12/2016 — Espòilers, crítiques (Les innocentes, Contratiempo, Silenci), documental Tito: The Phantom Monk i els orígens clàssics de Star Wars - episode art
Cinema sense condicions

Cinema sense condicions del 20/12/2016 — Espòilers, crítiques (Les innocentes, Contratiempo, Silenci), documental Tito: The Phantom Monk i els orígens clàssics de Star Wars

Visió general de l’episodi Episodi coral amb to de tertúlia cinèfila: comença amb un pròleg accidentat (retards per la pluja i presentació d’equip), entra en un debat intens sobre la cultura de l’espòiler, segueix amb crítiques de novetats (Les innocentes i Contratiempo), un focus destacadíssim en el documental català Tito: The Phantom Monk i una preestrena decebedora (Silenci de Scorsese). La recta final la signa Andreu Ferran amb un recorregut apassionat per les influències clàssiques que alimenten Star Wars (de Kurosawa a Flash Gordon), tancant amb recomanacions de TV i exposicions. "Jo estic fart, ja... dels spòilers" — Francesc Aguilar Debat central: la cultura de l’espòiler Francesc carrega contra l’obsessió: • “Digue’m el que vulguis” • explica finals (Lost, Rogue One) i “no passa res”. Matís dels companys: • Evitar espòilers quan són clau (Hitchcock, Psicosi; whodunit). • El valor està en el “com”, no només en el “què” (exemple: Sunset Boulevard revela el destí des del principi i és brillant). • Gaudi màxim “entrant en blanc” al cine; els tràilers i crítiques ja són sovint espòilers encoberts. • Casos pràctics: Fight Club (saber el gir pot ajudar o restar); Sully (fet real, la gràcia és el tractament). Idea clau: preservar la descoberta quan és part del joc de l’autor; altrament, no mitificar el secret. Crítiques i recomanacions Les innocentes (Anne Fontaine) Context: Polònia, desembre de 1945; basat en fets reals narrats per una metgessa de la Creu Roja francesa. Trama: conseqüències de violacions a un convent; embarassos múltiples i xoc entre fe, trauma i assistència mèdica. Valoració: • Forma: preciosisme (fotografia acolorida, cants litúrgics) que “endolceix” un material dur. • Fons: tema potent però “massa pulcre” per la seva cruesa. • Interpretacions: Agata Kulesza (magistral; ja lluïa a Ida). Conclusió: interessant però amb un embalatge estètic que desencaixa amb l’aspror del relat. Contratiempo (Oriol Paulo) Tècnica: execució moderna i eficaç; gran pols de posada en escena. Guió: excés de girs (efecte “Rashomon al quadrat”), trama que es mareja en versions, hiperhomenatge hitchcockià (fins i tot el cotxe a la llacuna). Interpretacions: Ana Wagener i Bárbara Lennie, molt sòlides; José Coronado recurrent a l’univers Paulo. Espai: una Barcelona poc viscuda (22@, autopistes, skyline) que podria ser “qualsevol lloc”. Conclusió: espectacularment funcional, però guió carregat i derivatiu. Focus: Tito: The Phantom Monk (Dani Monlleó) Peça clau de l’episodi. Documental de creació sobre l’artista “Tito” (de perruquer a escultor radical): • Escultures amb cabells solidificats; instruments fets amb ossos d’animals; performances extremes (cucs sobre el cos). • Trajecte vital: Poblenou → Movida madrilenya → París → camp de Tarragona; retirada del circuit amb mecenes discret. • Posada en escena: respecte a l’anonimat actual (imatges d’arxiu, plans llunyans), testimoni de Miquel Barceló elogiant-lo. Marc més ampli: defensa que el millor cinema català recent és el documental/experimental (Portabella, Isaki Lacuesta, Guerin, Albert Serra, Neus Ballús...), mentre el comercial no consolida indústria. Veredicte: “Magistral, molt madur, fascinant”. Recomanat quan es pugui veure (Filmoteca, MACBA, DVD). Silenci (Martin Scorsese) Preestrena (sortida 6 de gener). Recepció a la taula: decepció; 2h40 repetint el mateix i poques palanques dramàtiques. Lectura: quan Scorsese entra en la vetlla religiosa, pot connectar molt amb ell però no sempre amb l’espectador; aquí, densitat sense progrés. Conclusió: interès desigual més per convicció íntima que per narrativa. Recomanacions extra TV (setmana): • Dos atracadores (La 2) • Master and Commander • Origen • Intocable • Midnight in Paris • biopic d’Édith Piaf (Marion Cotillard). Exposicions: • “Art i cinema. 120 anys d’intercanvis” (CaixaForum) — peces de la Cinémathèque Française i institucions locals; vincles entre cinema i altres arts. • Mostra del Cinema Italià de Barcelona (Cinemes Verdi). Tema d’Andreu Ferran: Star Wars, un gran mosaic d’influències Tesi: l’univers Star Wars és una gran destil·lació d’homenatges a cinema clàssic d’aventures, bèl·lic i serials dels 40–50. Exemples cridaners: • Esquadró 633 → el clímax de “trinxera” i el tret “al forat” de A New Hope. • Kurosawa (p. ex. Dersu Uzala) → la supervivència en paratges gèlids ressona a Hoth (Han/Luke i el tauntaun). • Serials i pulp: Flash Gordon (infiltració i rescat de la princesa; estètica i fins la màscara de Darth Vader), ecos de mil referents perduts a la TV actual. Mirada crítica: el cinema comercial sovint “paia” idees del cinema de culte i les fa digeribles per a tothom. Paral·lels fora de Star Wars: • Sèries com The Sopranos amb deutes a Buñuel (pistes en relacions i imatges), • Mamma Mia! com a variació d’un esquema previ (Buena sera, Mrs. Campbell). Missatge final: • No tot és plagi: “tot el que no és homenatge és plagi” (E. d’Ors). • Veure Star Wars pot ser una porta d’entrada a (re)descobrir els clàssics que en són la font. Cloenda Tancament de trimestre i any; retorn el 10 de gener. Invitació futura: portar Dani Monlleó al programa per parlar del documental.

Just Blues del 19/12/2016 - episode art
Just Blues

Just Blues del 19/12/2016

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 19/12/2016 - episode art
l'Audició

l'Audició del 19/12/2016

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts