
M de Música del 13/12/2016
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.
Episodis etiquetats amb Altres

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.


Panorama general del programa Sessió variada amb crítiques i debats que van del cinema independent nord-americà al cinema oriental, passant per l’animació comercial i el thriller criminal, amb focus final en la pel·lícula del mes: El ciudadano ilustre. Malgrat uns inicis amb incidències tècniques, el to és àgil i ple de referències entre pel·lícules, literatura i televisió. "És una pel·lícula molt difícil d’explicar en paraules: s’ha de veure." (sobre Paterson) Crítiques i comentaris Paterson (Jim Jarmusch) Clau temàtica: retrat de la vida quotidiana i la classe treballadora a través d’un conductor d’autobús que escriu poesia, amb ecos de William Carlos Williams i un joc de dobles i coincidències (Patterson/Patterson, Adam Driver “conductor”). Estil: narrativa minimalista, observacional i independent; composició i ritme precisos, amb una posada en escena que reforça el cicle diari. Apunts destacats: mencions a Time situant-la entre les millors de l’any; digressió sobre Hurricane (Denzel Washington) i la cançó de Bob Dylan, enllaçant amb la geografia i memòria del lloc. • Punts forts: la mirada humanista, la interpretació d’Adam Driver, la direcció de Jarmusch. • Reserva: pot semblar "freda" per a qui demana més trama. Hirokazu Kore-eda: Després de la tormenta i filmografia Constància autoral: retrats familiars, intimitat i ritmes calmosos; comparacions amb Kiseki (I Wish), Mi hermana pequeña i Still Walking. Valoració de Després de la tormenta: protagonista massa "perdedor" i menys marge d’identificació; millor primera meitat que segona. • Virtuts: direcció subtil, guions pensats, interpretacions sòlides. • Reserva: certa irregularitat rítmica i menor empatia amb el protagonista. Park Chan-wook: La doncella (The Handmaiden) Estructura: tres parts amb punts de vista creuats (eco de Rashomon) que relecturen els fets i desplacen la percepció de l’espectador. Forma i to: exquisida posada en escena, fotografia, vestuari i disseny; to elegant però "fred" emocionalment per a alguns; eròtica i sordidesa convivint amb una narració calculada. Origen literari: adaptació de Fingersmith (Sarah Waters) traslladada a Corea/Japó. Context filmogràfic: comparacions amb Oldboy, Joint Security Area, I’m a Cyborg, But That’s OK i Stoker. • Punts forts: sofisticació tècnica, arquitectura narrativa, interpretacions. • Reserva: distància emocional per excés d’esteticisme. "Destil·la originalitat amb una posta en escena de la millor tradició del cinema clàssic oriental." Interludi comparatiu: Rashomon i La propera pell Minidebat sobre relats múltiples: es reivindica el dispositiu de punts de vista simultanis a La propera pell (Isaki Lacuesta/Isa Campo), posant-la "20 vegades millor" que Rashomon en aquest joc —afirmació provocadora per remoure consensos. Vaiana (Moana) — Disney Retolació europea: a Europa es distribueix com a Vaiana per qüestions de drets. Línia creativa: continuïtat dels equips de Frozen i Zootròpolis; combinació de musical, aventura i autoparòdia marca de la casa. Elogis: cançons molt inspirades, animació 3D d’alt nivell, trama mítica (talismà i equilibri natural), química entre la protagonista i el semidéu (veu de Dwayne Johnson). Cites pop: número musical d’un crustaci signat per membres de Flight of the Conchords. • Punts forts: diversió transversal (infants/adults), humor meta, múscul tècnic. • Reserva: resolució "formula" Disney, però el viatge compensa. The Infiltrator Sinopsi: agent de la DEA (Bryan Cranston) s’infiltra en càrtels per escalar fins a Pablo Escobar; inspiració real. Recepció dispar: uns destaquen el suspense i el camaleonisme del protagonista; d’altres hi veuen aire televisiu al primer tram i excés de durada. Context: ecos de la sèrie Narcos (repartiment llatinoamericà recurrent), comparacions amb Puro vicio i L’home de les mil cares pel joc d’enganys i identitats. • Punts forts: tercer acte més potent, tensió d’infiltració. • Reserva: diàlegs "lapidaris" impostats i arrencada irregular. Documental: María conversa Proposta: seguiment del procés creatiu de la Blanca Portillo per a una obra dirigida per Agustí Villaronga (direcció de Lídia Zimmerman). Encerts: mirada al treball actoral, construcció del personatge, disseny d’escena i vestuari; ús de música de Dead Can Dance. Context Villaronga: menció de l’intent d’adaptar La mort i la primavera (Mercè Rodoreda). • Resultat: documental sobrat d’interès per veure l’ofici des de dins. Recomanacions a la televisió TVE2: Distrito Quinto (1957, Julio Coll). TV3: documental La cançó censurada (Nova Cançó i censura). Canal Hollywood: Las amistades peligrosas (Stephen Frears). TV3: una de Coppola (mencionada com "Pegui Suez"). TNT: The Italian Job. Pel·lícula del mes: El ciudadano ilustre Premissa L’escriptor argentí Daniel Mantovani, recent Premi Nobel, viu a Barcelona en bloqueig creatiu. Accepta tornar al seu poble natal, Salas, on mai no ha tornat en 40 anys, i del qual ha extret bona part dels seus personatges i històries. "Volver al pueblo es el tema central de El ciudadano ilustre." (citant una lectura crítica argentina) Temes clau Xoc de mons: el cosmopolita versus l’"Argentina profunda"; admiració, rancúnia i expectativa de favors (la figura pública com a recurs dels altres). Joc metanarratiu: capes de relat on la pel·lícula adopta maneres de la literatura (descripcions "no cinematogràfiques", contes dins del relat, detalls com els gossos que segueixen el protagonista, o el conte explicat a la vora del foc). Crítica equitativa: es qüestiona tant el paternalisme elitista de l’autor com el provincianisme del context; llibertat predicada vs. practicada. Realisme local: retrat versemblant de dinàmiques socials (clientelisme, violència latent, orgull i greuges). S’esmenta que Salas existeix i s’emmiralla en molts pobles bonaerenses. Debat intern Final “tramposament lúdic”: una part de la taula el troba tramós si s’explica tard; d’altres el veuen com a joc narratiu coherent amb la lògica de dobles i capes. Genealogia cinèfila: ecos de Maduixes salvatges (Bergman) i Desmuntant Harry (Woody Allen): el viatge de tornada com a dispositiu de memòria, autoconsciència i revisió moral. • Veredicte col·lectiu: pel·lícula molt recomanable, amb capes de lectura que guanyen en el record i en la relectura. Tancament Avanç: visita de l’Andreu Ferran la setmana vinent. Comiat i salutacions finals.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.