Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Veus Parròquia del 30/11/2016 — La pell freda d’Albert Sánchez Piñol: por, solitud i comunicació en un far assetjat - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 30/11/2016 — La pell freda d’Albert Sánchez Piñol: por, solitud i comunicació en un far assetjat

Panorama general En aquest episodi de «La paraula viscuda», la Montse Giró i la Lina conversen amb en Jordi Domènech sobre «La pell freda» d’Albert Sánchez Piñol. La xerrada se centra en com la novel·la activa la por i l’angoixa, i com aquestes emocions s’entrellacen amb la solitud, la manca de comunicació i la metàfora de la pell com a cuirassa emocional. “La por mou el món”, recorda en Jordi citant Sánchez Piñol, i el diàleg extrapola aquesta idea a conflictes socials actuals, com el dels refugiats. El llibre i per què impacta Elecció personal: En Jordi tria «La pell freda» perquè el va atrapar fins a devorar-lo. La seva primera sensació va ser la por. Escriptura immersiva: El text és descriptiu i precís, amb un llenguatge contingut que intensifica l’impacte. Fragment destacat “Primer van aparèixer uns caps que s’apropaven a la costa… A mesura que… es convertien en reptils… S’arrossegaven uns metres i després es posaven drets… De les goles sortien un xiu-xiu de complot general.” Sinopsi sense espòilers Punt de partida: Un irlandès accepta una feina d’oficial atmosfèric en una illa de l’Atlàntic Sud. No troba el seu predecessor i només hi viu en Batís Cafó, al far. Amenaces nocturnes: Cada nit, una espècie d’amfibis —els sitauca— emergeix del mar i assetja l’illa. Aliances incòmodes: Malgrat l’odi i la desconfiança, el protagonista i en Batís s’uneixen per sobreviure. Temes clau Por (externa i interna) • Por com a motor i com a paràlisi: activa decisions i guerres, però també congela respostes • Por al desconegut i a un mateix: el “monstre interior” i la dificultat de gestionar emocions “La por és el sentiment que experimentem quan no sabem què passarà…” Solitud i comunicació • Fugir del passat no resol el buit: la motxilla emocional viatja amb un • La manca de diàleg entre els protagonistes augmenta el risc i l’angoixa Metàfora de la “pell freda” • La pell com a membrana protectora que ens fa menys sensibles, “sords” i “indemnes”, però també més inhumans • La pell que rellisca: cuirassa que evita el contacte i la comunicació real Sexualitat, poder i alteritat • Aparició d’Aneris (anagrama de “sirena”): relació ambigua de desig, domini i protecció • El triangle protagonista exposa valors humans en tensió: por, necessitat, tendresa i violència L’autor i l’estil Albert Sánchez Piñol, antropòleg (i africanista), construeix una espècie nova —els sitauca— amb worldbuilding minuciós: pell, moviments, costums i mesures. Narració en primera persona que afegeix immediatesa i angoixa sostinguda. Recepció i sensació final Final “rodó” i satisfactori, però deixa inquietud i mal regust fèrtil. El llibre genera un estat d’alerta que perdura un cop tancat. Reflexions extrapolades Por i societat • La por als “altres” (p. ex. refugiats) activa polítiques de bloqueig i replegament • Compartir la por la fa menys por i obre l’entesa Aprendre a estar sols • Saber estar sols pot desactivar l’angoixa i portar pau interior • Autoconeixement i comunicació: eixos per gestionar la por Tancament espiritual Lectura de l’Evangeli del segon diumenge d’Advent (cicle A) i record de la veu de Joan Baptista: “No tingueu por; vindrà algú millor que jo i us ajudarà”. “Despertar consciències adormides” en un món distret i superficial: una crida a la confiança i a la responsabilitat compartida.

M de Música del 29/11/2016 - episode art
M de Música

M de Música del 29/11/2016

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 29/11/2016 — Cinema sense condicions: documentals, Jarmusch i Mungiu; TV de la setmana; i la política catalana al cinema (de Companys a El complot dels anells) - episode art
Cinema sense condicions

Cinema sense condicions del 29/11/2016 — Cinema sense condicions: documentals, Jarmusch i Mungiu; TV de la setmana; i la política catalana al cinema (de Companys a El complot dels anells)

Visió general del programa Episodi molt complet amb tres blocs clars: crítiques i recomanacions de novetats, agenda de TV i un tema central amb el convidat Adrià Alcina sobre com s’ha representat (o s’ha evitat representar) la política catalana al cinema i a les sèries. • Convidat: Adrià Alcina (periodista i economista amb trajectòria internacional) per parlar de la política catalana al cinema. • Primera part: documental del mes «La teoria sueca de l'amor», el documental musical de Jim Jarmusch sobre The Stooges, i la nova de Cristian Mungiu («Los exámenes»). També una mirada crítica a Inferno (Ron Howard). • Segona part: recomanacions televisives (de «El silencio de los corderos» a «Batman Begins», passant per «La caza» i «Aquells cels»). • Tercera part: recorregut per peces clau i mancances del cinema polític català, de «La ciutat cremada» i «Companys, procés a Catalunya» fins a «El complot dels anells», «Ho sap el ministre», l’“invisibilització” de Barcelona en títols com Darkness i Los últimos días, i la mirada externa de Klapisch a «L’auberge espagnole». També la caricatura popular d’«Ocho apellidos catalanes». "Catalunya no és Espanya" — una declaració d’independència fictícia dins d’«El complot dels anells» que il·lustra com el cinema català va tocar el tema de manera distòpica als 80, mentre sovint l’ha eludit en etapes posteriors. Primera part — Què hem vist «La teoria sueca de l’amor» (Erik Gandini) • Documental que contraposa la Suècia hiperindividualista (amb estat del benestar que facilita l’autosuficiència fins a extrems tràgics) i l’Etiòpia comunitària (poca protecció social, però alta protecció humana). • Inclou reflexions de Zygmunt Bauman sobre la felicitat i el sentit vital: quan l’objectiu és la felicitat individual, l’individu col·lapsa. • Context de cicle: «Els documentals del mes» (Paral·lel 40), amb forta implantació a Catalunya via biblioteques i sales locals (Ateneu de Sant Just/Sant Feliu). «Gimme Danger» (Jim Jarmusch) — The Stooges i Iggy Pop • Documental musical de muntatge magistral d’arxiu; retrat potent de l’escena de Detroit (MC5, context social i polític). • Iggy Pop sorprèn com a narrador lúcid i veu greu d’actor, contrastant amb la seva figura escènica ferotge. «Los exámenes» (Cristian Mungiu) • Drama sobre pressió educativa, decisions juvenils i una Romania post-Ceaușescu marcada per la corrupció quotidiana. • Punts forts: atmosfera tèrbola i angoixant marca de la casa; diagnosi d’un país que funciona a base de favors i sobres. • Reticències: massa temes apuntats i poc aprofundits; narrativa percebuda com dispersa en comparació amb «4 meses, 3 semanas y 2 días». «Inferno» (Ron Howard) • Thriller de persecucions constants, guió poc estructurat i frases lapidàries; Tom Hanks poc còmode en un to que no li afavoreix. • Valoració tècnica i visual per sota del pressupost i de les localitzacions que podia lluir. Segona part — Televisió: Recomanacions de la setmana • AMC — «El silencio de los corderos» (dimarts, 23:45) • Calle 13 — «El golpe» (dimarts, 23:40) • Paramount — «La caza» (dijous, 23:45) de Thomas Vinterberg • Paramount — «Raíces profundas» (Shane) de George Stevens: clàssic del western i antecedent de «El jinete pálido» • TV3 — «Aquells cels» (adaptació de Bernardo Atxaga): viatge i reflexió d’una ex-reclusa d’ETA • TNT — «Batman Begins» (dissabte, nit) de Christopher Nolan • Extra cartellera festival: «La mano invisible» (David Macián) al REC Tarragona; mosaic coral sobre el treball amb Bruto Pomeroy. Tercera part — Tema central amb Adrià Alcina: Política catalana i pantalla Marc de referència • Als EUA hi ha una tradició consolidada de cinema i sèries polítiques (ex.: «The Wire», «House of Cards»). A Catalunya/Espanya sovint s’han evitat els debats locals amb noms i cognoms. Transició i història • «La ciutat cremada» i «Companys, procés a Catalunya»: ambicioses i valuoses com a cinema històric; però, després del 79, s’atura l’ambició de grans títols polítics. «El complot dels anells» (1988) • Distopia ambientada en ple 1992 olímpic: president mort, grup terrorista català, estat d’excepció mediàtic, i una declaració d’independència filmada als estudis de TV. • Idea clau: escenari molt allunyat de la realitat de l’època; oportunitat perduda per parlar del debat real Catalunya-Espanya en temps olímpics. "Catalunya no és Espanya" — declaració fictícia que, vista des d’avui, sorprèn pel to i pel contrast amb dècades recents sense tractaments igual d’explicits en el nostre cinema. «Ho sap el ministre» (1991) i la tradició de «L’escopeta nacional» • Sàtira sobre contracts militars i descentralització: els catalans hi posen tècnica i diners; els llocs de treball van “on convé”. • Encara que divertida, roman en la caricatura i evita especificar partits, figures reals o dinàmiques parlamentàries del moment. La ciutat fingida: Barcelona que no s’atreveix a ser Barcelona • Darkness (Jaume Balagueró) i Los últimos días: rètols i taxis “neutres”, estacions sense anuncis. Tendència a diluïr la identitat local per universalitzar, perdent verisme. Quan ha de venir algú de fora: «L’auberge espagnole» (Klapisch) • La mirada francesa retrata com pocs la Barcelona dels 2000s: Erasmus, llengua, identitat, sobiranisme incipient i globalització. • Escena icònica: petició de fer classe en castellà vs. normalitat d’impartir-la en català en una aula amb majoria d’estudiants catalans. Caricatura popular i debat candent: «Ocho apellidos catalanes» • Utilitza l’humor per tocar la independència (boicots, tòpics i malentesos). Eficaç per connexió amb el debat social, si bé des de l’exageració. Conclusions • Tendència històrica del cinema català a evitar el debat polític concret o a refugiarsi en la caricatura/distopia, mentre altres cinematografies afronten la realitat local de cara. • Quan s’encaren els temes que la gent discuteix a casa (llengua, identitat, independència, corrupció), el públic respon millor. Cal més valentia i més verisme. • Proper programa: «El ciudadano ilustre» com a base per continuar el debat.

← Torna a tots els podcasts