Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Veus Parròquia del 14/9/2016 — Bona nit: Mantra per a la son amb intro d'afirmacions en anglès - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 14/9/2016 — Bona nit: Mantra per a la son amb intro d'afirmacions en anglès

Descripció general Aquest episodi és una peça minimalista per a la relaxació i la inducció del son. Presenta dos blocs principals: una intro musical amb afirmacions en anglès i un llarg mantra repetit de “Bona nit” amb cadència aproximada de 30 segons. L’objectiu central és reduir l’estimulació, afavorir la calma i guiar l’oient cap al descans profund. Temes principals Afirmacions d’obertura: missatges breus i reiteratius en anglès que estableixen un to introspectiu. Mantra “Bona nit”: repetició sostinguda que actua com a ancoratge per a la ment. Tècniques d’inducció del son: simplicitat, repetició i ambient sonor suau, amb ressonàncies d’ASMR. Punts clau Ús deliberat de la repetició per disminuir el soroll mental. Absència de converses o notícies: format purament sonor i meditatiu. Cadència constant que facilita la respiració lenta i l’entrada en estat de son. To suau i hipnòtic que evita distraccions cognitives. Cites destacades "And the world belongs to me" "And the universe is mine" "Bona nit" Guia d’escolta i ús • Comença per la intro (ideal per fer una “descompressió mental” ràpida). • Deixa que la repetició de “Bona nit” guiï l’atenció fins al descans. • Recomanat: volum baix, llum tènue i respiració lenta i regular. Moments clau • 269 s – Inici del tema d’obertura amb afirmacions en anglès. • 338 s – Comença el mantra “Bona nit” amb ritme estable. • 1807 s – Tancament de la peça. Concepte i tècnica Estil: ambient / ASMR meditatiu. Estructura: 2 moviments (intro + mantra). Funció: ancoratge verbal i ritme constant per afavorir el son. Públic: persones que busquen adormir-se o reduir l’ansietat de manera guiada i mínima.

M de Música del 13/9/2016 - episode art
M de Música

M de Música del 13/9/2016

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 13/9/2016 — De Mercader a Bobby Fischer: “El elegido”, “Tarde para la ira”, “Neruda”, Woody Allen, “The Shallows”, “Suicide Squad” i el boom dels remakes - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 13/9/2016 — De Mercader a Bobby Fischer: “El elegido”, “Tarde para la ira”, “Neruda”, Woody Allen, “The Shallows”, “Suicide Squad” i el boom dels remakes

Resum general Tornada de temporada amb una tertúlia molt viva on el nucli és la pel·lícula “El elegido” (Antonio Chavarrías), al voltant de Ramon Mercader i l’assassinat de Trotski, i un repàs ampli a estrenes i fenòmens recents: de “Tarde para la ira” i “Neruda” a Woody Allen, del suspens marí de “The Shallows” al caos de muntatge de “Suicide Squad”, passant per la tendència als remakes i l’auge de les sèries. Temes principals • “El elegido”: context històric (Stalin vs Trotski), figura de Ramon Mercader i el pes de la seva mare, Caridad del Río; debat sobre el to, interpretacions i llicències dramàtiques. • “Tarde para la ira”: debut sòlid de Raúl Arévalo i interpretació imponent d’Antonio de la Torre. • “Pawn Sacrifice” (Bobby Fischer): mirada psicològica i ús del disseny de so com a motor narratiu. • “Neruda” (Pablo Larraín): retrat polièdric del poeta; fotografia excelsa, recepció desigual del personatge perseguidor. • Woody Allen (“Café Society”): etapa més romàntica i nostàlgica, to clàssic i artesanal. • “The Shallows” (Infierno azul): supervivència minimalista i tensió efectiva; direcció de Jaume Collet-Serra. • “Suicide Squad”: promoció desbocada, muntatge fragmentat i desequilibris de to. • Remakes i relectures: “Legend of Tarzan”, “Ghostbusters”, “Ben-Hur”; debat cine vs televisió i el boom de sèries (Netflix, “Narcos”). Anàlisi destacada: “El elegido” (Chavarrías) Clau històrica i dramatúrgica • Context: l’enfrontament ideològic i de poder entre Stalin i Trotski, i la captació de Mercader per la policia secreta soviètica. • Rigor i llicència: la part documental està molt treballada, i el film aprofita els buits històrics per a la creació dramàtica. • Caridad del Río: interpretació molt destacada d’Elvira Mínguez; debat sobre si el film simplifica o equilibra la seva influència. • Dilema moral: la pel·lícula humanitza Mercader amb un moment de dubte plausible; es discuteix si un “militant d’una sola peça” admetria fissures. • Producció: recreació de Nova York anys 40 a Barcelona, rodatge a Mèxic i a la Cerdanya (seqüències d’entrenament amb identitat falsa) — una posta en escena ambiciosa i sòlida. "No és un heroi ni un villà; en part és una víctima" — plantejament sobre Mercader i la seva condició de titella ideològic. Referents i comparatives • Documental recomanat: “Assaltar los cielos” — context i testimonis clau (inclosa la centralitat de la mare). • Altres: Orwell i “Homenatge a Catalunya”; Ken Loach (“Tierra y Libertad”) com a miralls de l’època i de les escissions a l’esquerra. • Judicis de Nuremberg: “Vencedores o vencidos” (1961) s’elogia com a clàssic que no ha envellit, per l’equanimitat de veus i densitat argumental. Altres crítiques i apunts ràpids “Tarde para la ira” (Raúl Arévalo) • Thriller de revenja directe i efectiu; direcció amb ofici i gran direcció d’actors. • Antonio de la Torre: presència i matisos que arrosseguen el film. “Pawn Sacrifice” (Bobby Fischer) • Retrat d’obsessió i paranoia; el so “mana” el muntatge. • Tobey Maguire convenç en la fractura entre geni i peó geopolític. “Neruda” (Pablo Larraín) • Fotografia esplèndida i joc del gat i la rata (perseguit/perseguidor). • Però: el personatge del policia (Gael García Bernal) genera distància; recepció irregular. Woody Allen — “Café Society” • Etapa més romàntica-nostàlgica que el seu període més fosc; previsible però molt ben explicada. “The Shallows” (Jaume Collet-Serra) • Suspens concentrat en espai reduït, amb respecte ecològic pel tauró com a depredador en el seu hàbitat. • Recorda el pols de supervivència de “127 Hours” en clau marítima. “Suicide Squad” • Campanya desmesurada i producte final trencat: to indecís (humor negre vs foscor) i muntatge de tràiler que sacrifica estructura i personatges (Joker residual). Remakes, relectures i sèries • “Legend of Tarzan”, “Ghostbusters”, “Ben-Hur”: relectures amb sort desigual; debat sobre remake/reboot i “gust” a televisiu en certs productes. • Sèries i plataformes: auge de Netflix i “Narcos”; qüestió d’autenticitat, accents i múltiples visions d’un mateix fet històric. Recomanacions i agenda • Pel·lícula del mes (proper programa): “Tarde para la ira”. • A l’horitzó: “L’home de les mil cares” (Alberto Rodríguez). • A recuperar/seguir: “Assaltar los cielos” (doc), “Sing Street” (John Carney), “Vencedores o vencidos”.

Just Blues del 12/9/2016 - episode art
Just Blues

Just Blues del 12/9/2016

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 12/9/2016 - episode art
l'Audició

l'Audició del 12/9/2016

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts