
Music Club Mix Sessions del 29/6/2016
Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House
Episodis etiquetats amb Altres

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Visió general del capítol Un episodi coral de “Cinema sense condicions” que recorre de l’anàlisi de "Pawn Sacrifice" (Bobby Fischer) a un debat profund sobre El rei Borni i la polarització social, passant per les mirades sensibles d’Arrugues i La delicadesa, i l'ambigüitat moral de Magical Girl. Al tram final, un repàs al cinema comercial vs. d’autor, els antiherois i el lloc dels superherois contemporanis (Nolan, Deadpool) en el nostre imaginari. Temes principals Bobby Fischer i la Guerra Freda: el film de Edward Zwick aborda l’escac i mat psicològic i polític, amb un enfocament psiquiàtric punyent i la rivalitat EUA-URSS com a mirall d’ideologies. Arrugues (animació): visió continguda i no melodramàtica de l’Alzheimer, destacant l’ús de les el·lipsis com a dispositiu narratiu i empàtic. La delicadesa: dol i reconstrucció emocional amb Audrey Tautou; el film evita el parany del discurs tancat i proposa decisions intuïtives i processos no lineals del dol. El rei Borni (El rei Tuerto): peça central de l’episodi. Un relat que no polaritza ni assenyala bons/dolents, sinó que promou la reflexió sobre violència policial, militància, populisme i discursos de l’odi, amb personatges que derrapen cap als extrems. Magical Girl (Carlos Vermut): cadena de conseqüències, crítica al materialisme i a la seducció del poder, amb troballes iròniques (la Constitució com a “lloc de trobada” que ningú no toca). Autor vs. blockbuster: cerca d’un punt d’equilibri entre ambició creativa i abast popular. Exemples: Christopher Nolan (pont entre autor i superproducció), Edgar Wright, i els límits de l’espectacle (Gods of Egypt, La cinquena onada). Antiherois i quarta paret: de Deadpool a la trilogia de Batman (Nolan), s’esborren fronteres morals i es qüestiona si calen herois visibles o col·lectius actius (Anonymous, V de Vendetta, Snowden, Spotlight). Pel·lícules i punts clau "Pawn Sacrifice" (Edward Zwick) • Força emocional i tractament psicològic del geni i la rivalitat • Mirall de la Guerra Freda i del xoc d’estratègies: equip (URSS) vs. individu (EUA) • Repartiment: Tobey Maguire (Fischer), Liev Schreiber (Spassky) • Debat sobre l’“èxit assegurat” i algunes llacunes de guió "Arrugues" • Tractament digne de la demència sense caure en el melodrama • Ús d’el·lipsis que emulen els buits de memòria • Contrapunt de personatges: humor negre vs. sensibilitat "La delicadesa" • Duelo, impulsos no racionals i reenganxament a la vida • Recomanada en un passi a Cornellà (data esmentada al programa) "El rei Borni (El rei Tuerto)" • Rebutja la polarització: obliga l’espectador a posicionar-se i dialogar • Desplaçaments ideològics: quan el policia “entén” el discurs i es radicalitza • Paper de les dones: vist com a decisiu però desigualment desenvolupat • Recepció diversa (mossos, públic militant): incomoditat productiva "És una pel·lícula que promou la reflexió, no et diu qui fa bé i qui fa malament." "Magical Girl" • Estructura d’efecte papallona: cada acció encadena conseqüències • Crítica al materialisme i a educar “donant sempre el que es vol” • José Sacristán: por, culpa i dependència en clau de cinema negre • Gags d’ironia política (la Constitució com a objecte invisible) Autor, blockbuster i superherois • Nolan com a model de pont: de "Memento" a "Interstellar" • Deadpool i el trencament de la quarta paret; antiheroi sense “salvar el món” • "Batman" (Nolan): lluita contra sistemes més que contra individus • Dilema final: herois o col·lectius? La força del comú organitzat vs. la figura messiànica Idees destacades No hi ha equilibris fàcils: quan falten “elements equilibradors”, els discursos deriven cap a extrems. L’ambigüitat moral és motor de debat: films que no tanquen interpretacions afavoreixen la conversa social. Equilibri industrial: l’ideal és combinar autoria i abast sense sacrificar complexitat. Cites "No polaritza; et convida a pensar i a parlar després." "El màxim de gent no vol dir que tothom estigui content: vol dir que el film arribi i activi el diàleg." Conclusions El rei Borni es consolida com a títol de la temporada per la seva capacitat d’activar conversa crítica. El recorregut de l’episodi mostra un mapa complet: del biopic polític i psicològic a l’animació social, del drama íntim al thriller moral, i del blockbuster meta-heroic a la política de les imatges.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.