Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Veus Parròquia del 6/4/2016 — Camí de Sant Jaume: experiència personal, credencial i Compostelana, espiritualitat en solitari, albergs i consells (amb ruta catalana) - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 6/4/2016 — Camí de Sant Jaume: experiència personal, credencial i Compostelana, espiritualitat en solitari, albergs i consells (amb ruta catalana)

Resum general Converses a Ràdio Despern amb Joan Maria García i Puigdevall sobre el seu pelegrinatge pel Camí de Sant Jaume. Comparteix una experiència viscuda: com funciona la credencial, què és la Compostelana, la vida als albergs, la dimensió espiritual de caminar sol, els límits físics i consells pràctics. També es toquen la diversitat internacional dels pelegrins, el patrimoni artístic del camí i rutes catalanes relacionades. El programa clou amb la lectura d’un passatge de l’Evangeli (Joan 21). Temes principals Experiència personal i motivació Viure més que llegir: fer el camí per “sentir” i “experimentar”. Credencial i Compostelana Com obtenir la credencial, els segells als albergs i el certificat final (Compostelana). Estratègia de recorregut i límits físics Fer trams curts any rere any; blísters, torçades, cansament; realisme logístic. Espiritualitat i solitud El silenci, els boscos, les preguntes internes: «qui sóc, on vaig…»; el “magnetisme” de tornar-hi. Albergs i vida del pelegrí Municipals, privats i convents; donatius vs. preu mínim; neteja, acollida i moments de pregària. Diversitat i intercanvi cultural Més del 50% d’estrangers; parlar anglès o francès facilita trobades enriquidores. Planificació, clima i geografia Caminar de matinada; fred al matí, calor al migdia; travessa de diverses regions del nord. Senyalització i patrimoni La petxina com a guia; esglésies romàniques, gòtiques i plateresques, com Estorga. Consells pràctics Documentar monuments i albergs; ajustar distàncies; logística d’equipatge. Ruta catalana i alternatives Des de Sant Pere de Rodes fins a Montserrat; opcions de fer trams curts o transportar motxilles. Lectura de l’Evangeli (Joan 21) Aparició de Jesús vora el llac de Tiberíades i el miracle de la pesca. Moments i idees clau Credencial, segells i Compostelana Obtenir la credencial a la parròquia; segellar a cada alberg com un “passaport”. Amb els darrers ~120–150 km (p.ex., des de Sarria) es pot obtenir la Compostelana a la catedral de Santiago. Les “indulgències plenàries” s’hi vinculen per tradició; el convidat ho viu més com un record simbòlic. Caminar sol, silenci i espiritualitat Inicis a trenc d’alba, sovint caminant sol entre boscos: espai per a la introspecció i l’“esperit del camí”. «Quan vas sol, fas el camí; quan vas amb grup, fas una excursió». Albergs i acollida Tipologies: municipals, privats i convents. Preu mínim habitual: 7–8 €. Als convents, monges que acullen, netegen i, a vegades, ofereixen una benedicció personal. Ritme i relacions Arribar cansat, dutxa, menjar i “misiada”; a la tarda, sopar lleuger (fruita, fruits secs) i passeig pel poble. Converses amb gent gran local a les places: petites històries que val la pena anotar. Clima, geografia i fauna Al maig: fred al matí i calor al migdia; recomanable avançar les hores de caminada. Travessem el nord (Roncesvalles–Santiago), zones de plana castellana; menció puntual de fauna salvatge. Senyalització i patrimoni La petxina guia el camí i sovint et porta per esglésies i monuments. Ruta artística: romànic, gòtic, plateresc; a Estorga, obres d’un català (referència a Gaudí). Consells pràctics Documentar abans de sortir: mapa d’etapes, llista d’albergs, monuments a visitar. Ser flexible: a vegades s’allarga fins a 30 km per manca d’allotjament. Opcions: bicicleta, trams curts, o transportar l’equipatge entre pobles. Ruta catalana i alternatives A Catalunya hi ha traçats històrics: p.ex., Sant Pere de Rodes → Montserrat (senyalitzat; info a internet). Fer el camí a la teva mida: 2, 5, 10 km… l’important és trobar-s’hi. Evangeli final (Joan 21) Lectura del passatge de la pesca miraculosa i l’esmorzar amb Jesús ressuscitat vora el llac de Tiberíades. Cites destacades «No pots fer-ho una vegada; ja has de tornar-hi. És com si hi hagués un magnetisme.» «Quan vas sol, fas el camí.» «És un tema cultural de primera classe.» «Aquell rato [amb la benedicció de les monges] és algo extraordinari.» Paraules/clau i conceptes Credencial, Compostelana, albergs, petxina, ruta francesa, indulgències, espiritualitat, silenci, blísters, planificació d’etapes, patrimoni romànic i gòtic, Estorga, Gaudí, Sant Pere de Rodes, Montserrat, Camí de Sant Jaume, Camino de Santiago, pelegrinatge, Evangeli segons Sant Joan.

M de Música del 5/4/2016 - episode art
M de Música

M de Música del 5/4/2016

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 5/4/2016 — El Novato, Julieta, 100 años de perdón, Hitchcock/Truffaut i Kiki: naturalisme francès, melodrama clàssic, atracaments i sexe pop - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 5/4/2016 — El Novato, Julieta, 100 años de perdón, Hitchcock/Truffaut i Kiki: naturalisme francès, melodrama clàssic, atracaments i sexe pop

Introducció • Programa dedicat a comentaris de cinema recent i clàssic amb opinions contrastades entre els participants. • Temes clau del dia: El Novato (Rosenberg), Julieta (Almodóvar), 100 años de perdón, el documental Hitchcock/Truffaut i Kiki, el amor se hace de Paco León. El Novato (Rudi Rosenberg) Punts forts • Naturalisme francès: guió fluid, senzill i sense pretensions, que aposta per la quotidianitat i la versemblança. • Interpretacions molt naturals d’adolescents, amb moments que semblen gairebé documentals (improvisació orgànica, espontaneïtat). • Durada ajustada (aprox. 80 minuts) i ritme àgil. Temàtica • Integració d’un noi en una nova escola; amistat, identitat i límits del grup. "Amb un plantejament tan senzill, desenvolupa un guió molt natural i sense ornaments innecessaris." Veredicte • Grata sorpresa dins la tradició del cinema francès que sap trobar la màgia en les coses petites; s’estrena el divendres. Julieta (Pedro Almodóvar) Què destaca • Adaptació de tres relats d’Alice Munro. Fotografia signada per un prestigiós director de foto francès (mencionat com Jean-Claude Carrier). Música d’Alberto Iglesias. • Estil més clàssic, fred i calculat del que és habitual en Almodóvar: menys risc, més contenció, to més "literari" i cerebral. • Interpretacions: Adriana Ugarte (jove) i Emma Suárez (madura) encaixen amb solidesa; aparicions breus però potents (p.ex. Rossi de Palma). Forma i estructura • Abundant ús de flashbacks entre present i passat per explorar un conflicte mare-filla i el pes de la pèrdua, els secrets i les emocions enterrades. • Per alguns, música excessiva en passatges on no caldria; per altres, refinament tècnic i direcció d’actrius exquisida. "No sembla una pel·lícula d’Almodóvar... conceptualment és menys arriscada i més sobre segur." Context i recepció • Es compara amb etapes prèvies del director: de la frescor de "Todo sobre mi madre" a propostes més extremes com "La piel que habito" o el fracàs de "Los amantes pasajeros". • Valoració final: solvant, molt cuidada i perdurable, però no entre les millors del director. 100 años de perdón (atracament i crítica social) Sinopsi i to • Atracament a una sucursal d’un banc a València; aviat s’hi revela una trama paral·lela amb papers comprometedors dins d’una caixa forta. • Combina thriller d’atracaments i comentari social; esment a amistat de la banda i respecte a les diferències internes. • Producció potent (TVE, Atresmedia), cast mixt (argentins i espanyols; citats Rodrigo de la Serna, Raúl Arévalo). Lectura social • L’espectador és conduït a empatitzar amb els atracadors i a qüestionar l’“aparell de control” de l’Estat. • Debat viu al programa sobre si la pel·lícula perdona massa els atracadors i si la crítica queda curta en el pla estructural. "Qui roba a un lladre té 100 anys de perdó" — el títol ja fixa la mirada moral del relat. Del film al món real • Connexió amb l’actualitat: Papers de Panamà, evasió fiscal, xarxes internacionals i naturalesa estructural del problema. • Reflexió sobre el caos sistèmic, la individualitat dels actors i l’efecte papallona. • Deriva cap al tema de dades, drets digitals i dret a l’oblit (persistència d’informació en plataformes). Hitchcock/Truffaut (doc. de Kent Jones) Eix del documental • Relectura del mític llibre-entrevista de François Truffaut a Alfred Hitchcock i de com va redefinir la gramàtica cinematogràfica del mestre del suspens. • Testimonis de Scorsese, Fincher, Bogdanovich, Schrader, Linklater, entre d’altres (es discuteix l’absència d’altres veus). Idees clau • Hitchcock com a pensador que s’expressa amb imatges, no només mag del suspens. • Rigor formal: storyboards propis, control del temps i l’espai, del muntatge i del punt de vista; el recurs del McGuffin. • Exemple d’obra recomanada: Encadenados (Notorious), guió de Ben Hecht; relació amb context històric (post SGM, urani). • Casos de muntatges imposats i posterior remuntatge autorial (paral·lel amb "Érase una vez en América" de Sergio Leone). "No es tracta de fer una lluança, sinó de destacar virtuts inqüestionables del que aquest senyor era capaç de fer." Debat • Comparació amb Kubrick (abast temàtic més ampli) i sobre especialització de Hitchcock. • Reivindicació de la poesia cinematogràfica més enllà de la trama. Kiki, el amor se hace (Paco León) Evolució d’autor i dispositiu • Passa de l’experiment i falsa no-ficció de Carmina o revienta i Carmina y amén a una comèdia coral més madura i polida en foto, art, ritme i direcció d’actors. • Remake de l’australiana The Little Death, amb millora de ritme i lligams entre històries, segons comentaris citats. Contingut i forma • Comèdia sobre fílies i desitjos: tractament pop, lliure i sense prejudicis; to amable i no moralitzant. • Disseny sonor i joc entre diegètic/extradiegètic molt treballat; transicions que sostenen el ritme coral. • Recursos visuals pedagògics a l’“intro” (referència a títols de Masters of Sex); cromatisme, música i set-pieces ben definits. Interpretacions i escenes destacades • Candela Peña sobresurt per precisió gestual i veritat; el conjunt d’actors, molt solvent. • Escena final de la festa amb Alexandra Jiménez i els sordmuts: clímax emocional i cinematogràfic. "Una obra fresca, trencadora i simpàtica; cal seguir de prop Paco León." Debat ètic • Esment de crítiques per un subtramat que podria frivolitzar el consentiment (dona adormida). Al programa se’n fa eco sense subscriure’ls, però s’assenyala el debat com a necessari. Tancament • Apunt d’actualitat sobre Almodóvar i absència en preestrena (context dels Papers de Panamà). • Teaser per al pròxim programa: focus en Bárbara Lennie (es citen Magical Girl, El Niño, Estrella Cadente) i recomanacions.

Just Blues del 4/4/2016 - episode art
Just Blues

Just Blues del 4/4/2016

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

← Torna a tots els podcasts