
Smooth Jazz Club del 11/4/2016
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Resum general Episodi molt complet i amè on el grup repassa teatre, llibres, exposicions, música i cinema. Destaquen el clàssic de Molière “L’Avar” al Teatre Goya, el llibre Estrapo sobre la tècnica d’estrappo i l’expoli del romànic, la continuació de Victus amb “Vae Victus”, l’exposició de Xavier Gosé i la itinerant The Phillips Collection (CaixaForum), un homenatge a Manolo Tena i una traca final de cinema: “100 años de perdón”, el documental “Hitchcock/Truffaut”, “Carol” i “Batman v Superman”. • Idea clau: la vigència dels clàssics (Molière) quan es reinterpreten amb intel·ligència; la protecció del patrimoni (romànic) i les seves zones grises; l’ambició i límits d’“Vae Victus”; mirada crítica a col·leccions privades en museus; apunts potents de cinema entre crítica social, teoria i espectacle. Teatre L’Avar (Molière) al Teatre Goya • Retrat del personatge Arpagon com a ésser retentiu (no només amb els diners), en un context precapitalista on l’afany d’acumulació es ridiculitza des d’una òptica moral cristiana. • Comentaris sobre la possible “lentitud” percebuda avui per ritmes narratius actuals, però amb força escènica intacta i un paper lluït (Joan Pera) que és “el somni de tot actor”. • Valor del teatre: es reactualitza i pot superar retrats antics integrant-los en la realitat present. “Qui més diners té no és perquè guanyi més, sinó perquè menys gasta.” Llibres Estrapo (Martí Gironell) • El títol remet a la tècnica d’estrappo (extracció de pintures murals), amb el cas de l’Expoli de Santa Maria del Mur (1919) i el paper de col·leccionistes i institucions (Lluís Plandiura, Folch i Torres, Stefanoni). • Dilema central: arrencar per salvar (humitats, degradació) vs. pèrdua del lloc original. Casos a Boston MFA i The Cloisters. • Llibre breu, amable i molt real, que il·lumina un moment clau del patrimoni català. Vae Victus (Albert Sánchez Piñol) • Secuela de “Victus” centrada en la repressió post-1714 des de la veu de Zubiria, amb desviament narratiu llarg cap a les colònies americanes (conflicte colons–pobles indígenes). • Eixos temàtics: enginyer militar, el sistema dels nou punts, contacte amb lògies maçòniques i l’ofici com a “elit” tècnica. • Valoració: inici i final sòlids, però tram central feixuc (EE. UU.) que desequilibra el conjunt. “Psicosi és el trencament del classicisme.” (idea que reviurà a la secció de cinema, però aquí ressona: forma i ritme importen tant com el contingut.) Exposicions Xavier Gosé. Il·lustrador de la Belle Époque • Cartellista i il·lustrador català, precursor de l’estètica dels anys 20: moda, cos humà, ambient urbà parisenc; influències perses i toc de cubisme. • Trajecte vital i artístic entre París i Barcelona (retorn per la I Guerra Mundial), amb impacte en l’alta costura local. Obres vinculades al Museu d’Art Jaume Morera (Lleida) i el MNAC. • Defensa de la il·lustració i la cartelleria com a art major (alineada amb Casas o Mucha). The Phillips Collection (CaixaForum) • Col·lecció privada nord-americana (Duncan Phillips) amb peces de Rothko, de Kooning, Kandinsky, Picasso, Cézanne, Ingres… • Mirada crítica: mostra heterogènia, fil curatorial poc cohesionat en la tria itinerant, però amb obres puntals de gran nivell. • Context barceloní: enyor del llegat impressionista del Thyssen i reflexió sobre l’oferta museística a la ciutat. Música Homenatge a Manolo Tena • Record de l’artista (movida, pop 90) i escolta de “Tocar madera”. Es repassen llums i ombres vitals (addiccions, malaltia) i el seu llegat popular. Cinema 100 años de perdón (Daniel Calparsoro) • Thriller d’atracaments amb subtext de corrupció política (caixes fortes, finançament de partits). Ritme tens, posada en escena amb múscul i personatges astuts. • S’inscriu en el millor cinema de crítica social recent sense caure en el pamflet: entretén i alhora desnuda mecanismes del sistema. Hitchcock/Truffaut (documental) • Classe magistral sobre llenguatge cinematogràfic a partir de l’entrevista de Truffaut a Hitchcock, amb testimonis com Scorsese, Linklater, Wes Anderson. • Focus en “Vertigo” i “Psycho”: muntatge, posada en escena, ruptura del classicisme i naixement d’una poètica moderna. “És impressionant el que pots arribar a aprendre de cinema amb aquest documental.” Carol (Todd Haynes) • Melodrama romàntic d’amor femení (adaptació de Patricia Highsmith), rodat amb pátina clàssica però llibertat contemporània. • Llum, vestuari i direcció d’actors exquisits: Cate Blanchett i Rooney Mara brillen; Haynes domina l’Amèrica d’època amb delicadesa. Batman v Superman (Zack Snyder) • Macro-espectacle irregular: molta presentació d’univers i guiños a fans, però amb moments potents. • Destaquen: descoberta d’altres metahumans, entrada triomfal de Wonder Woman i un Batman més torturat i complex que Superman. • Subtext: por al poder desmesurat i la necessitat (o no) de contrapesos.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes)

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House