
Music Club Mix Sessions del 2/2/2016
Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House
Episodis etiquetats amb Altres

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Introducció general "Cinema sense condicions" reuneix Joan Morros, Pol Digger i Lídia Millet per repassar estrenes i fer crònica dels Premis Gaudí. • Estructura del programa: crítiques de pel·lícules, debat sobre premis i crònica de catifa vermella. Spotlight — periodisme, denúncia i polèmica Valoració principal • Tema potent i necessari: investigació del Boston Globe sobre pederàstia a l’Església Catòlica. • Crítica severa (Joan): film "terriblement fred", actors desaprofitats i sobre-nominada per una suposada campanya de Hollywood. • Es destaca el valor del tema en un país conservador, però es qüestiona l’emoció i el guió lineal. Comparatives clau • Referents: All the President’s Men, Network, Millennium (versió sueca). • Millor exemple de film "fred" reeixit: Zodiac (Fincher) — considerat superior. • Contrast amb El club (Larraín): per molts, més potent en el mateix tema. "Spotlight és una pel·lícula terriblement freda... amb una sensació de telemovie." Carol — amor, sensibilitat i forma cinematogràfica Dues mirades • Lídia: troba la història massa simple i freda per al potencial de les actrius. • Joan: defensa una història d’amor sensible i respectuosa, molt cinematogràfica (plans i fotografia cuidades), no tant "eròtica" com es va vendre. Punts destacats • Context literari: Patricia Highsmith (publicació original sota pseudònim). • Interpretacions: més a favor de Rooney Mara que de Cate Blanchett en aquest film. • Fotografia: candidata als Òscars; per alguns, el film és cine, no telemovie. "Carol és cine; Spotlight sembla una telemovie." Zootrópolis (Zootopia) — sàtira adulta en clau familiar Lectura temàtica • Disney planteja una faula policíaca amb referents adults: corrupció, crisi, pirateria, política. • Protagonista: una conilla policia en una acadèmia de bèsties més fortes — arc de superació i empoderament. To i recursos • Humor meta i autoreferencial (gags de Frozen, Breaking Bad, etc.). • Escena memorables: funcionaris-peresosos (escena "a càmera lenta"). • Banda sonora de Shakira (gazela), ritme alt i molts girs de guió. • Debat: Disney políticament correcte, però amb metàfores enginyoses i doble lectura per adults i nens. "És una pel·li de Disney amb argument d’adults — i molts gags per a qui ha vist molt Disney." Anacleto: Agente Secreto — còmic, acció i controvèrsia Opinió dividida • Lídia: guió amb diàlegs forçats, Imanol Arias estàtic, alguns gags no encaixen en llenguatge cinematogràfic. • Joan: objectiu assolit — fa riure i fa sortir content del cinema. Adaptació i comparatives • Comparat amb Mortadelo y Filemón (Fesser) i Scott Pilgrim: es troba a faltar un format visual més còmic i propi. • Premis Gaudí: reconeixements tècnics (art, so, efectes); actuacions destacades per a Quim Gutiérrez. "Si una pel·lícula em fa riure i surto content, ja m’és suficient." Premis Gaudí — resultats, criteris i debats Guanyadores i absències • Truman: gran vencedora dels premis principals (darà lloc a debat "pel·lícula de personatge"). • Millor pel·lícula en llengua catalana: reconeixement a una altra producció, debat sobre duplicar categories per llengua. • Barcelona, nit d’hivern: sorpresa per sortir de buit. Interpretacions i documentals • Laia Costa a Victoria vs Natalia de Molina a Techo y comida: debat sobre justícia del premi. • La granja del pas (Sílvia Munt): molt recomanada; però el Gaudí és per Game Over (lectura més avantguardista). Catifa vermella i xarxes — crònica des de dins L’operatiu • Equip ampli dividit entre fotocall/entrevistes i sala de premsa/xarxes. • Coordinació amb WhatsApp per identificar convidats i donar cobertura en Twitter i Facebook. Moments i entrevistats • David Verdaguer (humor i projectes), Javier Cámara, Ada Colau (emocionada amb peça musical), J.A. Bayona (preguntes sobre el seu "monstre"). • Àlbum: 53 fotografies publicades a les xarxes de Cinema Sense Condicions. • Hashtag en clau d’humor: #GaudíSoWhite. La gala — presentació, to i moments • Rossi de Palma: aposta estètica daliniana; percepció de guió pobre i alguns problemes tècnics. • Moment musical: cançó "No hay pan" — un dels pics emocionals de la nit (impacta públic i autoritats presents). • Reconeguda com Millor pel·lícula de TV: 13 dies d’octubre (Carles Marqués-Marcet) — direcció clàssica i fotografia excel·lent. Prediccions encertades i focus d’interès • El pòdcast havia previst encerts: Mandarinas (europea), Truman, impuls de Game Over. • Interès per El rei de la Habana (Agustí Villaronga): debat sobre recepció de la seva filmografia i estil. Cloenda — el que vindrà • Avanç temàtic: Eros al cinema — es proposa veure i debatre Love i Nymphomaniac al proper programa.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House