
Smooth Jazz Club del 5/2/2016
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Panorama general • Episodi variat amb música clàssica, arts visuals i molt de cinema. • Temes destacats: Tercera Simfonia de Mahler a l’Auditori amb l’OBC i tres cors; exposició a Can Ginestà i llenguatges audiovisuals; balanç crític de la gala dels Premis Gaudí; crítiques de cinema: Sicario, Ma ma, Youth (La joventut), Capità Phillips i Requisitos para ser una persona normal; in memoriam de Jacques Rivette i homenatge musical a Black; presentació del cicle Ètica i empresa al Palau Macaya amb debat sobre la pel·lícula Dos dies, una nit. Música: Mahler 3a a l’Auditori (OBC + 3 cors) • Programa únic: la monumental Tercera Simfonia de Gustav Mahler (postromanticisme), amb una durada efectiva d’uns 107 minuts, interpretada de manera impecable. • Participació coral: Cor Infantil de Sant Cugat, Cor Aglepta i Cor Femení Voxalba (primera col·laboració amb l’OBC). Intervenció de la mezzosoprano Cristina Stoyanova. • Eixos artístics: la simfonia articula una visió de la natura i el cosmos a través de moviments titulats com "El despertar de l’estiu", "El que em diuen les flors del prat", "El que em diuen els animals del bosc" i un moviment lent final de serenor i esperança. • Referents intel·lectuals: fragment del quart moviment sobre Zaratustra (Nietzsche) i influència de La gaia ciència; Mahler havia pensat titular-la "La meva alegre saviesa". "És llargueta... però meravellosa; Mahler és d’una magnitud a l’alçada de Beethoven." Arts visuals: Exposició a Can Ginestà • Instal·lació amb petita pel·lícula de seqüències molt breus i repetides (pulsació sincopada) sobre un grup de joves al camp. • Lectura curatorial: l’ús de la fragmentació i la repetició construeix constants narratives, en la línia de cert cinema contemporani (referència al Gaudí guanyador "El llarg camí per tornar a casa"). Premis Gaudí: la gala, a debat • Valoració crítica de la conducció de Rossy de Palma: proposta performativa original però fora de context per una gala de premis; ritme irregular i poc feedback amb el públic. • Comparacions amb altres presentadors (Dani Rovira als Goya, Rosa Maria Sardà, Àngel Llàcer) i comentari sobre rodatge i posada en escena. Cinema Sicario (Denis Villeneuve) • Thriller sobre la lluita contra el narcotràfic entre EUA i Mèxic amb una posada en escena freda i contundent. • Obertura d’impacte amb descobriment macabre a una casa; després, tensió sostinguda més que pirotècnia. • Benicio del Toro encarna un "àngel exterminador" amb un passat íntimament lligat als càrtels; dilemes entre legalitat (FBI) i operacions opaques (CIA). "Molt durota… Acabes amb mal gust de boca, sense catarsi espectacular." Ma ma (Julio Medem) • Drama sobre el càncer de mama protagonitzat per una Penélope Cruz esplèndida: natural, precisa i emotiva; gran treball també de Luis Tosar. • Medem filma com amb un bisturí: estil net i escèptic, emoció controlada i cops directes a la fibra. • Observació crítica: implicació del ginecòleg una mica forçada; doble final, amb un primer clímax devastador i un epíleg redemptor més discutible. "Quan Medem vol fer-te plorar, te la toca (la fibra)." In memoriam: Jacques Rivette + Homenatge musical a Black • Recordatori de Jacques Rivette (Nouvelle Vague): vincles estrets entre cinema i teatre, influència de Jean Renoir; obres remarcades: La Religieuse (Diderot, escàndol a l’època) i el fresc sobre Joana d’Arc. • Homenatge a Black (Colin Vearncombe) amb "Wonderful Life": record d’un one-hit icònic i emotiu. Youth (La joventut) – Paolo Sorrentino • Retrat subtil de la vellesa creadora en un balneari suís de luxe; diàleg entre un compositor (Michael Caine) i un cineasta (Harvey Keitel), amb Rachel Weisz com a contrapunt generacional. • Continuïtat temàtica amb "La gran bellesa" però amb mirada més tendra i introspectiva sobre el sentit, el talent i el pas del temps. Capità Phillips (Paul Greengrass) • Basada en fets reals: pirateria somali contra un portacontenidors de Maersk; suspens procedimental i intervenció final de l’armada. • Dilema moral suggerit: el sacrifici del capità és per la tripulació o per l’empresa? La pel·lícula pot endolcir la versió real. Requisitos para ser una persona normal (Leticia Dolera) • Comèdia romàntica que comença senzilla i va guanyant punts: la protagonista fa una llista d’ítems de "normalitat" (feina, parella, vida social…) que el film va desmuntant amb humor i sensibilitat. • Química amb Manuel Burque; aparició de Sílvia Munt (paper breu). Inclusió natural de la diversitat (germà amb síndrome de Down i gai) presentada amb normalitat i sense paternalisme. "La normalitat també és compartir defectes i riure’s dels mites urbans de la felicitat." Debat i societat: Cicle Palau Macaya – Ètica i empresa • Cicle amb tres eixos: ètica i governança, funció directiva i professions, i ocupació i gestió de persones. Col·laboració amb la Fundació Factor Humà. • Sessió inaugurada amb "Dos dies, una nit" (germans Dardenne): vot cruel entre 1.000 € de prima o la continuïtat laboral d’una companya (Marion Cotillard, poderosa i sense maquillatge). Respecte, por i pressions en la cadena de comandament. "És pervers, pervers totalment" (sobre delegar en els treballadors la decisió d’acomiadar). • Debat viu sobre línies vermelles que avui es travessen en empreses i la necessitat de reconduir pràctiques per dignitat i cohesió social. Tancament • Avanç dels Goya imminents i voluntat de seguir comentant el cicle del Palau Macaya en properes emissions.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes)

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Resum general En aquest episodi de Paraula Viscuda, Núria Rosés conversa amb Montse Giró i l’equip sobre una novel·la de Sara Lark ambientada a la Nova Zelanda del segle XIX. El programa aprofundeix en el xoc cultural entre colons europeus i poble maori, la colonització de la terra i la febre de l’or, amb una trama romàntica de fons (Kathleen i Michael). Es destaca la bona documentació de l’autora (vocabulari, paisatge i costums maoris), i es comenten aspectes com la caça de balenes i els tatuatges tradicionals. A partir del llibre, el diàleg s’obre a paral·lelismes amb migracions i refugiats d’avui, el respecte intercultural i religiós, i una mirada crítica sobre la tecnologia quan deshumanitza i precaritza. La lectura d’un passatge del llibre i la lectura de l’Evangeli (Lluc 5,1-11) serveixen per reforçar el missatge d’acció personal i col·lectiva: “tireu les xarxes” com a crida a comprometre’ns. Temes principals • Colonització i terra: com els contractes i la lògica de propietat europees van erosionar l’equilibri maori amb la terra i van encendre conflictes. • Febre de l’or i explotació: el contrast entre la cobdícia extractivista dels colons i la relació mesurada dels maoris amb els recursos. • Xoc cultural: diferències en costums i sexualitat, organització social (iwi, hapū, whānau) i cosmovisió. • Religió i respecte: diàleg entre politeisme i monoteisme; el valor de no imposar i d’aprendre (exemple de Pere Casaldàliga). • Història humana del llibre: Kathleen i Michael, deportacions d’irlandesos/anglesos, convivència amb maoris, personatges que trenen ponts entre cultures. • Lectura clau del llibre: Lisi (protagonista irlandesa) i la sacerdotessa maori; confiança, veritat i una espiritualitat que reconeix la dignitat de l’altre. • Present i paral·lels: crisi de refugiats (Síria), responsabilitats d’Occident (armes), solidaritat ciutadana versus rigidesa institucional. • Tecnologia i feina: oportunitats i riscos de deshumanització; reivindicació d’un retorn a l’ofici, l’artesania i el ritme que cuida la vida i la natura. • Evangeli (Lluc 5,1-11): “Tireu les xarxes” com a crida a l’acció compartida: vosaltres i jo, responsabilitat individual i comunitària. Cites destacades "Pero los dioses creen en ella. Están unidos a nosotros." — Sacerdotessa maori parlant de la dignitat i la confiança dipositada en Lisi. "No tinguis por; des d’ara seràs pescador d’homes." — Evangeli de Lluc 5,1-11, invitació a l’acció i al servei. Conceptes clau i termes • iwi, hapū, whānau: organització social maori per tribus, clans i famílies. • tā moko: tatuatge tradicional maori, identitat i cosmovisió inscrites al cos. • febre de l’or: cicles extractius que transformen territori i relacions de poder. • respecte intercultural: no imposar, escoltar, aprendre i conviure. • desplaçaments forçats: deportacions del XIX i refugi contemporani. Conclusions • El llibre de Sara Lark funciona com a mirall històric que ens ajuda a llegir el present: migracions, mercantilització de la terra i del treball, i reptes de convivència. • El programa defensa respecte, justícia i solidaritat per damunt de la cobdícia i l’explotació. • La crida final és a actuar: des de l’ofici, la cura de la natura i el compromís comunitari—com a camí concret per “tirar les xarxes” avui.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.