Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Babilònia del 4/2/2016 — Mahler 3a a l’Auditori, exposició a Can Ginestà, Sicario, Ma ma, Youth, Capità Phillips, Rivette i ètica empresarial al Palau Macaya - episode art
Babilònia

Babilònia del 4/2/2016 — Mahler 3a a l’Auditori, exposició a Can Ginestà, Sicario, Ma ma, Youth, Capità Phillips, Rivette i ètica empresarial al Palau Macaya

Panorama general • Episodi variat amb música clàssica, arts visuals i molt de cinema. • Temes destacats: Tercera Simfonia de Mahler a l’Auditori amb l’OBC i tres cors; exposició a Can Ginestà i llenguatges audiovisuals; balanç crític de la gala dels Premis Gaudí; crítiques de cinema: Sicario, Ma ma, Youth (La joventut), Capità Phillips i Requisitos para ser una persona normal; in memoriam de Jacques Rivette i homenatge musical a Black; presentació del cicle Ètica i empresa al Palau Macaya amb debat sobre la pel·lícula Dos dies, una nit. Música: Mahler 3a a l’Auditori (OBC + 3 cors) • Programa únic: la monumental Tercera Simfonia de Gustav Mahler (postromanticisme), amb una durada efectiva d’uns 107 minuts, interpretada de manera impecable. • Participació coral: Cor Infantil de Sant Cugat, Cor Aglepta i Cor Femení Voxalba (primera col·laboració amb l’OBC). Intervenció de la mezzosoprano Cristina Stoyanova. • Eixos artístics: la simfonia articula una visió de la natura i el cosmos a través de moviments titulats com "El despertar de l’estiu", "El que em diuen les flors del prat", "El que em diuen els animals del bosc" i un moviment lent final de serenor i esperança. • Referents intel·lectuals: fragment del quart moviment sobre Zaratustra (Nietzsche) i influència de La gaia ciència; Mahler havia pensat titular-la "La meva alegre saviesa". "És llargueta... però meravellosa; Mahler és d’una magnitud a l’alçada de Beethoven." Arts visuals: Exposició a Can Ginestà • Instal·lació amb petita pel·lícula de seqüències molt breus i repetides (pulsació sincopada) sobre un grup de joves al camp. • Lectura curatorial: l’ús de la fragmentació i la repetició construeix constants narratives, en la línia de cert cinema contemporani (referència al Gaudí guanyador "El llarg camí per tornar a casa"). Premis Gaudí: la gala, a debat • Valoració crítica de la conducció de Rossy de Palma: proposta performativa original però fora de context per una gala de premis; ritme irregular i poc feedback amb el públic. • Comparacions amb altres presentadors (Dani Rovira als Goya, Rosa Maria Sardà, Àngel Llàcer) i comentari sobre rodatge i posada en escena. Cinema Sicario (Denis Villeneuve) • Thriller sobre la lluita contra el narcotràfic entre EUA i Mèxic amb una posada en escena freda i contundent. • Obertura d’impacte amb descobriment macabre a una casa; després, tensió sostinguda més que pirotècnia. • Benicio del Toro encarna un "àngel exterminador" amb un passat íntimament lligat als càrtels; dilemes entre legalitat (FBI) i operacions opaques (CIA). "Molt durota… Acabes amb mal gust de boca, sense catarsi espectacular." Ma ma (Julio Medem) • Drama sobre el càncer de mama protagonitzat per una Penélope Cruz esplèndida: natural, precisa i emotiva; gran treball també de Luis Tosar. • Medem filma com amb un bisturí: estil net i escèptic, emoció controlada i cops directes a la fibra. • Observació crítica: implicació del ginecòleg una mica forçada; doble final, amb un primer clímax devastador i un epíleg redemptor més discutible. "Quan Medem vol fer-te plorar, te la toca (la fibra)." In memoriam: Jacques Rivette + Homenatge musical a Black • Recordatori de Jacques Rivette (Nouvelle Vague): vincles estrets entre cinema i teatre, influència de Jean Renoir; obres remarcades: La Religieuse (Diderot, escàndol a l’època) i el fresc sobre Joana d’Arc. • Homenatge a Black (Colin Vearncombe) amb "Wonderful Life": record d’un one-hit icònic i emotiu. Youth (La joventut) – Paolo Sorrentino • Retrat subtil de la vellesa creadora en un balneari suís de luxe; diàleg entre un compositor (Michael Caine) i un cineasta (Harvey Keitel), amb Rachel Weisz com a contrapunt generacional. • Continuïtat temàtica amb "La gran bellesa" però amb mirada més tendra i introspectiva sobre el sentit, el talent i el pas del temps. Capità Phillips (Paul Greengrass) • Basada en fets reals: pirateria somali contra un portacontenidors de Maersk; suspens procedimental i intervenció final de l’armada. • Dilema moral suggerit: el sacrifici del capità és per la tripulació o per l’empresa? La pel·lícula pot endolcir la versió real. Requisitos para ser una persona normal (Leticia Dolera) • Comèdia romàntica que comença senzilla i va guanyant punts: la protagonista fa una llista d’ítems de "normalitat" (feina, parella, vida social…) que el film va desmuntant amb humor i sensibilitat. • Química amb Manuel Burque; aparició de Sílvia Munt (paper breu). Inclusió natural de la diversitat (germà amb síndrome de Down i gai) presentada amb normalitat i sense paternalisme. "La normalitat també és compartir defectes i riure’s dels mites urbans de la felicitat." Debat i societat: Cicle Palau Macaya – Ètica i empresa • Cicle amb tres eixos: ètica i governança, funció directiva i professions, i ocupació i gestió de persones. Col·laboració amb la Fundació Factor Humà. • Sessió inaugurada amb "Dos dies, una nit" (germans Dardenne): vot cruel entre 1.000 € de prima o la continuïtat laboral d’una companya (Marion Cotillard, poderosa i sense maquillatge). Respecte, por i pressions en la cadena de comandament. "És pervers, pervers totalment" (sobre delegar en els treballadors la decisió d’acomiadar). • Debat viu sobre línies vermelles que avui es travessen en empreses i la necessitat de reconduir pràctiques per dignitat i cohesió social. Tancament • Avanç dels Goya imminents i voluntat de seguir comentant el cicle del Palau Macaya en properes emissions.

Veus Parròquia del 3/2/2016 — Maoris, colons i or a Nova Zelanda: el llibre de Sara Lark; migracions actuals, tecnologia i l’Evangeli de “Tireu les xarxes” - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 3/2/2016 — Maoris, colons i or a Nova Zelanda: el llibre de Sara Lark; migracions actuals, tecnologia i l’Evangeli de “Tireu les xarxes”

Resum general En aquest episodi de Paraula Viscuda, Núria Rosés conversa amb Montse Giró i l’equip sobre una novel·la de Sara Lark ambientada a la Nova Zelanda del segle XIX. El programa aprofundeix en el xoc cultural entre colons europeus i poble maori, la colonització de la terra i la febre de l’or, amb una trama romàntica de fons (Kathleen i Michael). Es destaca la bona documentació de l’autora (vocabulari, paisatge i costums maoris), i es comenten aspectes com la caça de balenes i els tatuatges tradicionals. A partir del llibre, el diàleg s’obre a paral·lelismes amb migracions i refugiats d’avui, el respecte intercultural i religiós, i una mirada crítica sobre la tecnologia quan deshumanitza i precaritza. La lectura d’un passatge del llibre i la lectura de l’Evangeli (Lluc 5,1-11) serveixen per reforçar el missatge d’acció personal i col·lectiva: “tireu les xarxes” com a crida a comprometre’ns. Temes principals • Colonització i terra: com els contractes i la lògica de propietat europees van erosionar l’equilibri maori amb la terra i van encendre conflictes. • Febre de l’or i explotació: el contrast entre la cobdícia extractivista dels colons i la relació mesurada dels maoris amb els recursos. • Xoc cultural: diferències en costums i sexualitat, organització social (iwi, hapū, whānau) i cosmovisió. • Religió i respecte: diàleg entre politeisme i monoteisme; el valor de no imposar i d’aprendre (exemple de Pere Casaldàliga). • Història humana del llibre: Kathleen i Michael, deportacions d’irlandesos/anglesos, convivència amb maoris, personatges que trenen ponts entre cultures. • Lectura clau del llibre: Lisi (protagonista irlandesa) i la sacerdotessa maori; confiança, veritat i una espiritualitat que reconeix la dignitat de l’altre. • Present i paral·lels: crisi de refugiats (Síria), responsabilitats d’Occident (armes), solidaritat ciutadana versus rigidesa institucional. • Tecnologia i feina: oportunitats i riscos de deshumanització; reivindicació d’un retorn a l’ofici, l’artesania i el ritme que cuida la vida i la natura. • Evangeli (Lluc 5,1-11): “Tireu les xarxes” com a crida a l’acció compartida: vosaltres i jo, responsabilitat individual i comunitària. Cites destacades "Pero los dioses creen en ella. Están unidos a nosotros." — Sacerdotessa maori parlant de la dignitat i la confiança dipositada en Lisi. "No tinguis por; des d’ara seràs pescador d’homes." — Evangeli de Lluc 5,1-11, invitació a l’acció i al servei. Conceptes clau i termes • iwi, hapū, whānau: organització social maori per tribus, clans i famílies. • tā moko: tatuatge tradicional maori, identitat i cosmovisió inscrites al cos. • febre de l’or: cicles extractius que transformen territori i relacions de poder. • respecte intercultural: no imposar, escoltar, aprendre i conviure. • desplaçaments forçats: deportacions del XIX i refugi contemporani. Conclusions • El llibre de Sara Lark funciona com a mirall històric que ens ajuda a llegir el present: migracions, mercantilització de la terra i del treball, i reptes de convivència. • El programa defensa respecte, justícia i solidaritat per damunt de la cobdícia i l’explotació. • La crida final és a actuar: des de l’ofici, la cura de la natura i el compromís comunitari—com a camí concret per “tirar les xarxes” avui.

← Torna a tots els podcasts