Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Babilònia del 11/2/2016 — Art i premis: Exposició “Especulacions al voltant del rostre” de Joan Vidal, Oscars (El puente de los espías, La chica danesa, Mad Max) i balanç dels Goya - episode art
Babilònia

Babilònia del 11/2/2016 — Art i premis: Exposició “Especulacions al voltant del rostre” de Joan Vidal, Oscars (El puente de los espías, La chica danesa, Mad Max) i balanç dels Goya

Visió general Programa cultural amb dues meitats clares: - Art: presentació i anàlisi de l’exposició “Especulacions al voltant del rostre” del pintor Joan Vidal (a la Biblioteca Marta Mata, Cornellà). - Cinema: conversa sobre els Òscars (amb crítiques a “El puente de los espías”, “La chica danesa”, “Mad Max: Fury Road”) i un repàs ampli als Premis Goya (cerimònia, palmarès i comentaris crítics de diversos títols), amb un parèntesi sobre Tarantino i la cultura blockbuster (Star Wars). “Els ulls que no es veuen és que s’estan mirant cap a l’interior.” Exposició: Joan Vidal — “Especulacions al voltant del rostre” Eix conceptual: el rostre com a finestra a l’interior i l’exterior. Ulls oberts = curiositat pel món; ulls tancats = introspecció i recerca d’equilibri. Referents i imaginari: deïtats de l’Olimp (Cronos/Saturn) fins a iconografia cristiana. També ressonàncies de l’hinduisme (influència d’Aurobindo), misticisme i mantras. Estil: retrats en primeríssim pla, amb potència cromàtica i pinzellada que alguns oients associen —comparació “odiosa”, però útil— a Van Gogh (no per assimilació, sinó per energia del traç i color). Recepció: pintura que “cops(a)” l’espectador; cada cara és “un món”. Paleta acolorida, però harmònica per peces (vermellosos, groguencs, verdosos). Info pràctica: Biblioteca Marta Mata (Cornellà, c/ Rubió i Lluch, núm. 184). Horaris: tardes; dimarts i dissabtes també al matí. Òscars: crítiques ràpides El puente de los espías (Steven Spielberg) Context: Berlín anys 50 i construcció del mur; negociació d’intercanvi d’espies. Fortaleses: narració sòlida, final del “pont” ben resolt; recreació històrica del mur molt interessant. Debilitats: metratge excessiu (2h20), to previsible; voler reemprendre l’“alè” de La llista de Schindler sense assolir-lo. La chica danesa (Tom Hooper) Tema: descobriment identitari i transició de gènere en els anys 20 (història real novel·lada). Eixos: el valor és en el camí íntim i la dinàmica de parella (aprenentatge compartit), més que no pas en el “final”. Interpretacions: Eddie Redmayne destaca tot i certa reiteració d’uns mateixos gestos/registre. Mad Max: Fury Road (George Miller) Proposta: 2 hores de persecucions hiper-cinematogràfiques, espectaculars i pensades per 3D. Valor: domini del ritme i els efectes; presència potent de Charlize Theron. Crítica: sensació de repetició del model de la saga (lluita per aigua/combustible al desert); fatiga per excés d’acció. “Són dues hores de persecucions.” Blockbusters i franquícies Apunt escèptic sobre la nova Star Wars: “més del mateix”, producte ben venut però esgotat en novetat per als oients. Dossier exprés: Quentin Tarantino Retrat: cineasta que fa un cinema “púrpura” i de cites/mescles, que remou el gènere policíac i el dialoga amb la cultura pop. Recepció: agrada a públics molt diversos; renovació del policíac amb “Pulp Fiction”, “Jackie Brown” i l’homenatge setanter de “Kill Bill”. Expectativa per “Los odiosos ocho”. Premis Goya: cerimònia i política Presentador: Dani Rovira — fresc, àcid i eficaç; bon ritme i sàtira política. Dardes: “pacte dels Goya” amb els quatre líders polítics a la sala; al·lusió al “plasma” de Rajoy. Tesi: calen polítiques culturals (IVA cultural, etc.). Goya: palmarès i comentaris de pel·lícules Internacionals i animació Millor pel·lícula europea: “Mustang” — cinema jove i fresc. Iberoamericana: “El clan” — ferotge sobre feixisme i les seves derivades socials. Animació: “Atrapa la bandera” — entreteniment familiar amb to crític i debat posterior amb els més joves. Acció i thriller espanyol “Anacleto: Agente Secreto” — diversió gamberra; sense dobles per Imanol Arias; to de “James Bond castís”. “El desconocido” (Dani de la Torre) — thriller en cotxe, angoixant i trepidant; Lluís Tosar en estat de gràcia; rerefons de les preferents. Autoria i cinema d’ambient “Nadie quiere la noche” (Isabel Coixet) — proposta contemplativa i minimalista; gran treball tècnic (vestuari, perruqueria, producció, foto). “Palmeras en la nieve” — gran producció i direcció artística, amb aroma de melodrama exòtic. Gaudí (cinema català) “El llarg camí de tornar a casa” — peça d’alta cohesió estètica i posada en escena virtuosa d’una història íntima. Revelacions i mirada social “A cambio de nada” (Daniel Guzmán) — frescor i veritat del repartiment jove; radiografia d’adolescència i límits. “Techo y comida” (Natàlia de Molina, millor actriu) — retrat dur de la crisi i la precarietat. Adaptació i grans guanyadors Guió adaptat: “Un día perfecto” (Fernando León de Aranoa) — recepció tèbia a la taula, percebut com a massa “tipificat”. Triomf absolut: “Truman” (Cesc Gay) — millor pel·lícula, director, actor (Ricardo Darín) i actor secundari (Javier Cámara). Fortalesa: amistat adulta davant la mort imminent; mesura emocional i honestedat. “La novia” — lloances a la fotografia i estètica lorquiana, però menys premiada del que s’esperava. Conclusions Art: l’exposició de Joan Vidal destaca per la seva profunditat simbòlica i la força pictòrica. Òscars: entusiasme contingut; es valora la factura però es critica la previsibilitat i l’excés de metratge o d’acció segons el cas. Goya: cerimònia àgil i amb contingut; palmarès equilibrat amb un gran consens al voltant de “Truman”.

Veus Parròquia del 10/2/2016 — Refugiats a Europa, drets i por social; del negoci de les armes a les energies renovables i a l’habitatge social - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 10/2/2016 — Refugiats a Europa, drets i por social; del negoci de les armes a les energies renovables i a l’habitatge social

Panorama general Punts clau • Crisi de refugiats i resposta insuficient de la UE: protocols com el visat humanitari, el rescat marítim i els corredors humanitaris no s’han activat com caldria. • Drets humans vulnerats: es constata la distància entre els compromisos escrits i la pràctica, especialment amb els infants refugiats. • Por social i treball: l’atur i la precarietat alimenten la por cap als nouvinguts, sovint amplificada per discursos polítics i mediàtics. • Proposta de canvi de model: redirigir l’indústria armamentística cap a les energies renovables per crear ocupació, reduir conflictes i descarbonitzar l’economia. • Polítiques locals i habitatge: petits canvis positius en salaris públics i mobilització de pisos buits cap a l’habitatge social; paper clau de Justícia i Pau i la PAH. • Mobilització 27F: crida a la marxa europea pels drets dels refugiats per exigir vies d’accés segures i dignes. "És com si no existissin" els drets que hem signat quan mirem la realitat al Mediterrani i a les fronteres. Crisi de refugiats i resposta de la UE Protocols inactius i víctimes • S’esperava una reacció coordinada de la UE (padrons, acollida, distribució), però no s’han activat els mecanismes previstos (visat humanitari, rescat, corredors segurs). • Dades colpidores: a l’inici de 2016 ja més de 300 persones ofegades, amb molts menors entre les víctimes. "Quan hi ha un incendi s’activa un protocol. Aquí, cap d’aquests mecanismes no s’ha activat." Drets humans i infants • Recordatori de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i la Convenció sobre els Drets de l’Infant: protecció, cura i reagrupament familiar. • Realitat sobre el terreny: no s’estan garantint aquests drets; molts infants arriben sols i corren risc de desaparèixer del sistema. Societat civil vs. institucions • Dues velocitats: institucions lentes i defensives vs. ciutadania activa. Exemple: a Lesbos l’ajuda principal prové de veïns i voluntaris que agafen excedències. • L’ajuda ciutadana és reactiva i limitada; calen eines institucionals per garantir drets i seguretat i evitar abusos, violències i l’auge de traficants. Por social, feina i immigració • Als països mediterranis, l’atur més alt facilita la por a la pèrdua de llocs de treball i a la convivència cultural. • Aquesta por sovint és alimentada per discursos governamentals i mediàtics, en comptes de ser abordada amb dades i polítiques d’acollida i inserció laboral. • Contradicció històrica: abans de la crisi es cridava a la immigració (construcció, regularitzacions); després, rebuig. Els interessos econòmics han marcat el relat. De les armes a les renovables: canvi de model • Proposta: canviar hores de treball i inversió del complex armamentístic cap a la transició energètica: solar, eòlica, biomassa. • Beneficis: - Més ocupació sostinguda i distribuïda territorialment. - Menys dependència de combustibles fòssils (reducció de pol·lució i crisi climàtica). - Menys incentius als conflictes i fluxos forçats de refugiats. • Davant la robòtica que desplaça llocs de feina: repartir el treball, considerar impostos a la robòtica i, sobretot, crear nous nínxols en renovables i economia verda. Obstacles i potencial a casa nostra • Paradoxa: països amb menys sol (p. ex., Alemanya) despleguen més fotovoltaica, mentre aquí hi ha hagut traves com l’impost al sol i retallades d’ajudes. • Poder dels oligopolis energètics i decisions polítiques que penalitzen l’autoconsum; cal reorientar la regulació cap al bé comú. • Exemples locals positius (p. ex., premi a Sant Just/Sant Xius per iniciatives verdes) mostren que és viable escalar aquests models. Fractures del sistema i desigualtat • Crítica al capitalisme salvatge: concentra riquesa i genera pobresa visible (gent remenant contenidors), amb esquerdes al sistema financer (p. ex., alerta sobre Deutsche Bank). • Canvi polític en marxa: polarització entre continuïtat i demanda de noves formes de governar orientades a dignitat, treball i drets bàsics. Polítiques socials i habitatge • S’apunten canvis positius: increment salarial del professorat (1%) i reversió de retallades; política d’habitatge més activa. • Mobilització de pisos buits: alguns bancs comencen a incorporar actius a lloguer social gràcies a la pressió d’entitats com Justícia i Pau i la PAH. • Crida a la proximitat dels governants: “baixar al carrer” per veure la realitat i ajustar polítiques. UE, Grècia i marxa 27F • Crítica a la UE per pressionar Grècia amb l’amenaça de Schengen, prioritzant el tancament de fronteres sobre els valors humanístics europeus. • Convocatòria: Marxa europea pels drets dels refugiats (27 de febrer, Barcelona i altres ciutats) per exigir vies segures d’accés i acollida digna. Tancament • Comiat amb el compromís de seguir informant i esperant bones notícies sobre refugiats, energia i habitatge. Recordatori d’horaris d’emissió i salutacions finals.

← Torna a tots els podcasts