Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Babilònia del 18/2/2016 — Del Castell de Cornellà al fred d’El Renascut: fruita d’abans, Zootròpolis, The Martian, Mad Max i l’exposició de Molina del Cubo - episode art
Babilònia

Babilònia del 18/2/2016 — Del Castell de Cornellà al fred d’El Renascut: fruita d’abans, Zootròpolis, The Martian, Mad Max i l’exposició de Molina del Cubo

Resum general Panorama de temes • Patrimoni i memòria local: el Castell de Cornellà, anècdotes històriques (el “castell del Borny”) i les antigues conduccions subterrànies on s’hi guardava vino espumoso (cava Pujol). • Gastronomia i proximitat: debat sobre la fruita d’abans vs d’avui, el paper del pagès local, la pressió de les grans cadenes i un tast comparatiu del tomàquet de Viladecans. • Cinema i premis: crítiques i converses sobre El renascut (The Revenant), Zootròpolis (Zootopia), The Martian, Mad Max: Fury Road, The Big Short i Black Mass; mencions a Carol i Spotlight; comentaris de Globus d’Or, Gaudí i Goya. • Art: visita a l’exposició de Molina del Cubo al Castell de Cornellà, amb accent expressionista i homenatges a Goya. • Actualitat: record a Muriel Casals. • Tancament i agenda: bricolatge i pel·lícules a veure (Spotlight, Steve Jobs, etc.). Cinema El renascut (The Revenant) • Visió molt realista i ferotge de la supervivència a inicis del segle XIX; fred extrem, natura hostil i l’icònic atac de l’os rodant amb un naturalisme impactant. • Estil d’Iñárritu: carnal, punyent, amb to místic puntual. Es lloa la posada en escena i la immersió; es qüestiona un final massa tancat i certa repetició del patiment. • Valoracions sobre DiCaprio i el rodatge duríssim: “passes fred mirant-la”. "La pel·lícula és molt realista... un exercici de supervivència". Zootròpolis (Zootopia) • Animació amb lectura social: convivència entre espècies, poder i corrupció, component ecologista i trama d’investigació policial. Apta per a canalla i adults. • Metàfora amable, menys radical que Gremlins, però efectiva en el paral·lel amb la societat humana. The Martian (Ridley Scott) • Ambientació i direcció artística excel·lents; muntatge en paral·lel amb la NASA que dinamitza el relat. • Crítica principal: la pel·lícula no transmet prou la durada real (quasi 3 anys) de la soledat a Mart; el llibre ho resol millor. Comparació amb Interstellar, que fa més tangible el pas del temps. • Sensació de bon retorn de Ridley Scott; possible reconeixement en apartats tècnics. Mad Max: Fury Road • Debat encès: per a uns, acció impecable i world-building suggerit sense exposició, amb subtext sobre patriarcat i rituals postapocalíptics. Per d’altres, guió prim i interpretacions irregulars. • Pronòstic: forta a categories tècniques (muntatge, so, disseny de producció), però no com a millor pel·lícula. "En poca estona t’ha recreat tot l’univers, sense explicar-t’ho". The Big Short (La gran aposta) • Didàctica sobre la crisi de 2008 i les hipoteques escombraria, però feixuga i molt ‘americana’; sorprenen les nominacions d’Adam McKay. Black Mass • Història del mafiós irlandès i la connivència amb l’FBI; caracterització forçada de Johnny Depp i direcció poc inspirada per a un material amb potencial. Apunts breus • Mentions a Carol, Spotlight i Steve Jobs (interès per veure-les); referències a Globus d’Or, Gaudí i Goya. Patrimoni i gastronomia Castell de Cornellà i memòria local • Records del “castell del Borny”, funció d’alerta costanera (segles enrere el mar era més a prop) i rehabilitació municipal modèlica. • Explicació de les conduccions subterrànies per emmagatzemar cava (antic Pujol, ‘vino espumoso’) i conservació tradicional d’aliments (pomes a cambres fresques) abans de la refrigeració moderna. Fruita d’abans vs d’ara • Debat sobre gust, proximitat i volum: el pagès local prioritza qualitat vs la producció massiva d’hivernacle i cadenes. • Tast comparatiu: el tomàquet de Viladecans supera clarament el comercial “normal”. • Analogies en begudes: del Soberano als Torres, i del vino espumoso al cava actual—millora clara de qualitat. Art i exposicions Molina del Cubo al Castell de Cornellà • Exposició retrospectiva amb prop de 60 obres. Pintura de traç expressionista, pinzellada gruixuda, ocres i verdosos amb bona lluminositat; retrats i homenatges a Goya. • Temes recurrents: "La foscor derrotada" i "Fragments de l’oblit". "Si no em sento en aquest ànim, prefereixo no pintar... fins que recupero el traç i em porta alguna cosa nova". Actualitat i tancament • Record emocionat a Muriel Casals. • Apunts de bricolatge i agenda: intenció de veure Spotlight, Steve Jobs i més candidates als Òscars; esment d’un cicle Dardenne a la Filmoteca.

Veus Parròquia del 17/2/2016 — Montserrat: muntanya, santuari i monestir — música religiosa i l’Escolania com a centre musical català - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 17/2/2016 — Montserrat: muntanya, santuari i monestir — música religiosa i l’Escolania com a centre musical català

Context i objectiu del programa "Avui, a Veus de la parròquia, la música i el cant religiosos." • Programa dedicat a la música i cant religiosos, focalitzat en Montserrat com a centre musical català. • Conductors: Lluís (presentador) i Roger (col·laborador). Montserrat: muntanya, santuari i comunitat monàstica Triple significat "Què és Montserrat?" • Muntanya de formes singulars. • Santuari marià dedicat a la Mare de Déu. • Comunitat monàstica benedictina amb tradició musical. La muntanya: geologia, excursionisme i accessos • Geologia: muntanya de conglomerat formada per sediments del mar de Tetis quan gran part de Catalunya era submergida. • Paisatge: agulles i pics característics que defineixen la silueta montserratina. • Pràctiques actuals: auge de l’excursionisme, bicicleta, escalada i ala delta; el patronat regula l’ús per protegir l’entorn. "...que el patronat de la muntanya ho ha de regular." • Accessos històrics: - A peu o amb el cremallera (interromput cap al 1954 per un accident i recuperat cap al 1995). - Aeri de Montserrat (la típica cistella groga) com a alternativa clàssica. El santuari marià i la tradició de la Santa Cova • Tradició: uns pastors troben la imatge de la Mare de Déu a la Santa Cova. "...va començar a pesar, a pesar, a pesar..." (senyal que la imatge volia quedar-se a Montserrat). • Datació tradicional: segle VIII dC. La comunitat monàstica i la música: Abat Oliba i l’Escolania • Orígens del monestir: impuls de l’abat Oliba (cap a l’any 1000) per estendre la presència benedictina. • Música sacra: l’Escolania de Montserrat educa musicalment els nois per a la lloa a la Mare de Déu, convertint-se en referent coral del país. Audició: Escolania de Montserrat • Pausa musical amb una peça típica montserratina interpretada per l’Escolania (introduïda com a mostra del patrimoni coral del santuari). Cloenda • Tancament del programa amb el comiat reiterat "Fins demà!", marcant el final de l’emissió.

← Torna a tots els podcasts