Babilònia del 25/2/2016 — Cinema i lletres: James Bond (Spectre), Ave, César!, Spotlight, Deadpool i Los Odiosos Ocho; homenatge a Harper Lee i Umberto Eco
Panorama general Episodi centrat sobretot en cinema amb anàlisi de novetats i clàssics, comparatives d’autors i estils, i un tram final dedicat a figures literàries recents desaparegudes. Els punts clau: 007: Spectre com a possible tancament del cicle Daniel Craig i debat sobre el llegat Bond. Ave, César! dels germans Coen: sàtira de l’Hollywood clàssic i el paper del mediador dins l’establishment. Spotlight: periodisme d’investigació sobre els abusos a l’Església, film “de manual” i debat sobre el·lipsi vs. realisme. Deadpool: antiheroi Marvel, irreverent i metalingüístic. Los Odiosos Ocho: l’homenatge de Tarantino al western crepuscular (Sergio Leone) i la pèrdua d’efecte sorpresa. Homenatges a Harper Lee i Umberto Eco. 007: Spectre i el cicle Daniel Craig To de fi de cicle: sensació crepuscular i tancament de cercle respecte a films anteriors (Skyfall). Retconn dels villanos: percepció que la connexió “cap superior” entre antagonistes està “forçada”. Comparativa Bonds: de l’atracció “masclota” de Sean Connery i Craig al to canalla de Roger Moore; Pierce Brosnan, percebut més “tou”. “Casino Royale”, la millor de l’era moderna; l’acció d’Spectre es percep per sota d’entregues prèvies i de la saga Bourne. “Es desfà com un sucret al cafè.” Notes de recepció El tràiler suggeria una trama d’ombra a l’estil Eyes Wide Shut, però el film no manté aquella densitat conspirativa. Debat cinèfil: Kubrick i P. T. Anderson “Inherent Vice”: posada en escena i ambientació magnífiques, però guió percebut com a embolcall sense pols narratiu. P. T. Anderson: de l’ambició històrica de “There Will Be Blood (Pous d’Ambició)” a les rarees hipnòtiques de “Magnolia” i “Boogie Nights”. Kubrick: contrast entre la provocació juvenil d’“A Clockwork Orange” i l’“elegància provocadora” d’Eyes Wide Shut. Ave, César! (Germans Coen) Hollywood anys 50: peplums, musicals i westerns recreats amb exquisidesa i to metacinematogràfic. El “mediador” (Josh Brolin) com a figura clau per sostenir l’ordre industrial, en paral·lel amb “Miller’s Crossing”. Moralitat Coen: sàtira sense nuditat gratuïta; aparició breu però impactant de Scarlett Johansson. Comparacions tangencials amb “No Country for Old Men” i el debat sobre la credibilitat del villà (Javier Bardem). Spotlight Drama periodístic “de manual”: impecable en procés i ritme; seguiment de l’equip de recerca del Boston Globe sobre els abusos a l’Església. Repartiment coral: Michael Keaton, Mark Ruffalo, Rachel McAdams, Liev Schreiber. El·lípsi vs. realisme: es lloa la contenció però es reclama, en moments clau, més frontissa realista per calibrar la gravetat dels fets. “És una pel·lícula terriblement correcta… de manual.” Es cita “El Club” com a contrapunt que “va a la jugular”. Deadpool Antiheroi Marvel: irreverent, meta, autocontradictori; humor negre i violència hiperbòlica. Origen: malaltia i “tractament” que li atorga poders; to d’exageració còmic-book. Comparat en to amb “Torrente” però passat pel filtre còmic; esment lateral a “Watchmen” com a altra visió adulta del gènere. Los Odiosos Ocho (Tarantino) Ritme lent i capitulat, homenatge a Sergio Leone amb banda d’Ennio Morricone; espai únic nevat, desconfiances creuades. Crítica a la pèrdua d’efecte sorpresa respecte a “Pulp Fiction” o “Reservoir Dogs” i a la violència focalitzada sobre Jennifer Jason Leigh. Es reivindiquen els diàlegs i el muntatge de la primera etapa (“Kill Bill”, “Pulp Fiction”); “Django” i “Bastards” es veuen menys punyents. Harper Lee i “Matar un rossinyol” Aclariment: Harper Lee és l’autora, no una actriu. La pel·lícula amb Gregory Peck és un clàssic de cinema americà clàssic: muntatge i ritme modèlics, mirada infantil davant el racisme. Paral·lels amb “The Night of the Hunter” per la potència visual i el punt de vista. Umberto Eco Humanista total: semiòtica, filosofia, història de l’art i narrativa. Obres: “El nom de la rosa”, “El pèndol de Foucault”, “Baudolino”, “Història de la bellesa” i “de la lletjor”. Reflexions sobre llenguatge i definició d’art; densitat argumental i erudició. Debat històric-religiós a “El nom de la rosa”: Dominics vs. Franciscans, censura i por al gaudi.
