Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Veus Parròquia del 2/3/2016 — Un home anomenat Ove: valors, civisme i tendresa — des de Sant Just fins a l’Evangeli del Fill Pròdig - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 2/3/2016 — Un home anomenat Ove: valors, civisme i tendresa — des de Sant Just fins a l’Evangeli del Fill Pròdig

Context i participants • Programa: Paraula Viscuda (Ràdio d’Esbert, Sant Just) • Conducció: Elina amb Montse; convidada: Rosa Maria Escoda i Bernet • Objectiu del programa: portar una persona lectora perquè comparteixi una lectura que l’hagi fet pensar i reflexionar. Perfil de la convidada • Rosa Maria, veïna de Sant Just des del 1981, combina treball i família, i participa en activitats de formació locals. • Té un cercle d’amigues fidel des dels anys 80 i és una gran lectora: pot llegir fins tard. • Compromís social: col·labora en un menjador social; destaca la seva solidaritat i arrelament al poble, tot i reconèixer que Sant Just pot ser una mica “tancat” en cercles, però acollidor. La novel·la: “Un home anomenat Ove” De què va (segons contraportada i conversa) • Protagonista: Ove, home rondinaire, proper als 60, solitari i molt recte. • Canvi vital: una cadena de circumstàncies li retorna la fe en la humanitat i el veïnat descobreix que sense ell el barri seria més fred i menys solidari. • To: tendre i divertit, capaç de fer-te somriure i plorar en minuts. Per què la va triar la Rosa Maria • Venia de lectures de misteri i volia un canvi: lectura àgil, lletra gran, estil clar. • La història la va captivar des del principi i hi va trobar similituds amb homes de la generació del seu pare o marit: rectitud, responsabilitat i amor profund per la parella. Temes clau i valors • Honradesa i justícia: Ove prioritza “el que està bé” i el civisme. • Rectitud i coherència: “som el que fem, no el que diem”. • Tendresa continguda: li costa expressar-la, però es nota en els gestos i la cura pels altres. • Solidaritat veïnal: ajuda persones diverses sense prejudicis (família paquistanesa, jove gai, veïna en situació difícil, amic amb Alzheimer). • Dol i sentit de vida: la pèrdua de la seva dona i el buit; intents de suïcidi que, paradoxalment, desemboquen en actes d’ajuda als altres. Escenes destacades • Tren i suïcidi: vol llançar-se a les vies, però primer salva un home; després, en veure el conductor jove, decideix no traumatitzar-lo i desisteix. Empatia en el moment límit. • El gat: més que adoptar-lo, “el gat l’adopta” a ell. Companyia silenciosa que li salva nits fosques; símbol de connexió emocional. • El barri: repara aixetes, senyals tortes i problemes domèstics; defensa una marca sueca de cotxe per convicció; rebutja l’entrada de cotxes on no toca; protegeix veïnes d’homes tòxics. • L’amic amb Alzheimer: s’oposa a l’internament i defensa la cura comunitària. Cultura nòrdica i contrastos • Ambient suec menys tèrbol del que s’acostuma en la novel·la negra nòrdica; tracte de tuteig generalitzat. • Crítica a l’administració freda i eficient, contrapunt a l’escalf humà d’Ove. Frases memorables “Som el que fem, no el que diem.” “Sempre arriba un moment a la vida en el qual un home decideix quina classe d’home vol ser: un home trepitjat per tothom o un que no es deixa.” La seva dona li diu: “Tu balles per dins.” “Ella era els colors i jo era el negre.” Reflexions personals de la Rosa Maria El matrimoni com una casa • Metàfora poderosa: al principi tot és nou; amb el temps, grinyolen portes i es desajusten armaris. El secret és saber-ho arreglar o “saber com tancar la porta” perquè ajusti. • Importància de limar imperfeccions i acceptar els canvis al llarg del temps. Amor i fidelitat • Ove estima la seva dona de forma incondicional: visita diària al cementiri, treu la neu, porta flors; una història marcada per la pèrdua del fill i el dol compartit. Segment final: L’Evangeli del Fill Pròdig (Quaresma) • Lectura prevista del diumenge: Paràbola del fill pròdig (Lc) en el 4t diumenge de Quaresma. • Eixos: acollida del pare al fill que torna, gelosia del germà gran, i la crida a no jutjar sinó a celebrar el qui “estava perdut i ha estat retrobat”. Conclusions i recomanacions • “Un home anomenat Ove” és una història directa, fàcil de llegir i “descaradament divertida”, que combina tendresa, civisme i valors atemporals. • Ideal si busques una lectura que et faci sentir bé, però que també et faci pensar en la coherència entre valors i accions, l’empatia i el sentit de comunitat. • Reforç del missatge cristià final: acollida, misericòrdia i posar l’èmfasi en el valor de cada persona dins la comunitat.

M de Música del 1/3/2016 - episode art
M de Música

M de Música del 1/3/2016

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 1/3/2016 — Òscars 2016, El renacido i La joventut: debats, recomanacions i com les xarxes socials transformen el cinema - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 1/3/2016 — Òscars 2016, El renacido i La joventut: debats, recomanacions i com les xarxes socials transformen el cinema

Resum global del programa Programa de “Cinema sense condicions” amb una taula que repassa els Òscars 2016, valora amb detall El renacido, recomana títols recents i clàssics, i entra a fons en el tema central: com les xarxes socials i la tecnologia modelen les històries i el llenguatge del cinema. Clau del programa: visió crítica dels premis (sorpresa de Spotlight, “deute” amb DiCaprio, infra-valoració de Tarantino), celebració de la fotografia naturalista d’El renacido, i una panoràmica rica d’obres que retraten l’era digital. Recomanacions destacades: Un dia perfecte (Fernando León de Aranoa) com a “petita gran” pel·lícula; La joventut (Sorrentino) com a mirada humanista sobre la bellesa i el pas del temps. Tema central: de The Social Network a Her, passant per Ben X, 10.000 km, Open Windows o la sèrie Black Mirror, el programa dissecciona identitat digital, anonimat, fama i afectes mediatitzats. “La gent no vol tenir amics; el que vol és tenir fans.” Òscars 2016: sorpreses, tendències i polèmiques Sorpresa de Spotlight: lectura que el premi a millor pel·lícula respon sobretot al “tema” i al seu impacte social, més que no pas a la forma cinematogràfica. Leonardo DiCaprio: Òscar vist com a “compensació” després d’anys d’aspiracions; comparació amb interpretacions anteriors (p.ex. El llop de Wall Street) considerades més contundents. Tarantino i altres infra-premiats: percepció d’una certa “mania” de l’Acadèmia; reconeixement a Morricone per la música, però poc per a la resta. Mad Max: Fury Road: reconeixement tècnic ampli (maquillatge, so, muntatge…), coherent amb la seva potència formal. Inside Out vs. Anomalisa: victòria d’Inside Out però interès crític fort per l’stop-motion i el guió de Kaufman a Anomalisa. Altres punts: valoracions contrastades de L’habitació (Brie Larson) versus Carol; reconeixement a l’aposta formal i interpretativa d’El fill de Saül. El renacido: supervivència, natura i forma Direcció i posada en escena: rodatge amb llum natural, condicions extremes i una fotografia espectacular (premiada per tercer any consecutiu). Sensació de “aventura de supervivència” que transcendeix el gènere per la immersió física i visual. Interpretacions: el patiment del protagonista es percep “real”, però es debat si el paper ofereix el millor aparador per a un Òscar d’actor. Lectura temàtica: duresa d’un món pre-industrial i transformació dels modes de vida; natura com a personatge. Recomanacions i comparatives Truman (Cesc Gay) i Un dia perfecte (Fernando León de Aranoa) Truman: sòlida en interpretacions, però per alguns no aporta novetat temàtica o formal. Un dia perfecte: “pel·lícula de l’any” per a un dels tertulians. • Premissa mínima (treure un cadàver d’un pou a Bòsnia) que activa humor, humanisme i crítica. • Repartiment solvent (amb un Benicio del Toro que contrasta radicalment amb el seu personatge a Sicario), rodatge a Granada i detalls de posada en escena naturalista. Clàssics i remakes: Sleuth Comparativa entre Sleuth (1972, Mankiewicz) i el remake Sleuth (2007, Kenneth Branagh) amb Michael Caine i Jude Law: la versió clàssica es percep més ben armada en personatges, la moderna més agosarada formalment. La joventut (Paolo Sorrentino): bellesa, envelliment i ironia Michael Caine i Harvey Keitel com a vells amics en un balneari als Alps; aparicions curtes però intenses de Jane Fonda i Paul Dano. Tesi: el títol és irònic; la pel·lícula tracta més de la bellesa que de la joventut, amb una barreja de comèdia i drama marcada per l’harmonia i la cadència visual. Per alguns, més satisfactòria que La gran bellesa pel seu to i la seva humanitat. Tema central: Xarxes socials i cinema The Social Network (2010) Retrat vertiginós i estilitzat de l’origen de Facebook (muntatge, música, ritme). El personatge de Zuckerberg queda emocionalment aïllat i moralment qüestionat; lectura sobre la diferència entre popularitat i amistat. • “Tens 500 milions d’‘amics’ i pots estar més sol que la una.” • Exclusivitat com a valor (clubs d’elit) traslladat a les plataformes. Pioners i formes de relació mediada Denise Calls Up (1995): premonitòria; amics que només es relacionen per telèfon/internet i no es veuen mai. Anticipa l’atomització social. 10.000 km (2014): parella a distància via Skype i missatgeria; intimitat i desgast en el marc digital. Open Windows (2014): ús de pantalles, webcams i càmeres de seguretat com a llenguatge; thriller nadiu de l’era multipantalla. The Departed (2006): els mòbils com a dispositiu que altera i domina el relat del thriller. Identitat digital, vulnerabilitat i anonimat Ben X (2007): bullying i espectre autista; dualitat entre la impotència social del noi i la seva identitat poderosa en un videojoc en línia. Barreja de real i virtual en posada en escena. Amor i tecnologia Her (2013): relació amb una IA; to més indie, introspectiu i emocional. La veu de l’assistent (Scarlett Johansson a VO) esdevé experiència sensorial i narrativa. • En diàleg amb la distopia tecnològica de Black Mirror: memòria total, vigilància, identitats curades i conseqüències ètiques. Autorepresentació i exposició Joven y alocada (2012): un blog com a espai de llibertat i identitat sexual en un context religiós restrictiu. • La curadoria del jo a xarxes: triar quin “jo” mostrar (professional vs personal), el paper de l’anonimat i el “personatge digital”. Mort digital: perfils memorials i l’“oblit” impossible a internet; xarxes com a arxiu vital i “cementiri” futur. Decisió final Pel·lícula del mes per al proper programa: Anomalisa.

← Torna a tots els podcasts