Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12196episodis
Veus Parròquia del 24/12/2014 — Top 30 Ràdio Desvern: del #18 al #1 (Des.) - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 24/12/2014 — Top 30 Ràdio Desvern: del #18 al #1 (Des.)

Panorama general Programa de compte enrere del Top 30 de Ràdio Desvern amb trams destacats de la llista de desembre. S’anuncien diverses posicions (del #18 al #1), amb una novetat important i moltes falques i transicions entre cançons. "I la primera posició d'aquest mes de desembre... és la música de David Guetta i la veu de Sam Martin... Dangerous." Format del programa • Espais breus del locutor presenten cada posició o novetat. • Entre trams, s’escolten falques i comiats recurrents: "Fins demà!", "Bona nit". • Patrocini i menció comarcal al principi (informatiucomarcal.com). Temes principals i artistes • #18 — Esment inicial: "Juan Republic i Lord Franz Out" mantenen posició (patrocini i entrada de programa). • #17 — The Shifts — "I Know": pugen de la #22 a la #17. • #16 — The Script — "Superheroes": baixen de la #7 a la #16. • Novetat — Take That — "These Days" (versió de Stuart Price): retorn d’un grup clàssic, destacada com a novetat del dimecres. • #15 — Jessie J amb Ariana Grande i Nicki Minaj — "Bang Bang": entrada potent a la #15. • #14 — DJ Cassidy amb R. Kelly — "Make the World Go Round": mantenen posició. • #13 — Posició anunciada, però sense detalls audibles al fragment. • #1 — David Guetta amb Sam Martin — "Dangerous": número u de desembre i previsió de tancar l’any al capdamunt. Notes i observacions • Falques i transicions: repetits "Fins demà!" i "Bona nit" separen trams i cançons. • Noms i títols: alguna dicció pot sonar deformada al tall (p. ex., "Descript" per The Script, "Take Dad" per Take That), però el context els identifica clarament. Guia ràpida per minuts/segons (vegeu seccions) • 0:02 — Patrocini, entrada i #18. • 3:58 — #17 (The Shifts — I Know). • 7:11 — #16 (The Script — Superheroes). • 11:17 — Novetat (Take That — These Days, versió Stuart Price). • 15:33 — #15 (Jessie J/Ariana/Nicki — Bang Bang). • 18:45 — #14 (DJ Cassidy ft. R. Kelly — Make the World Go Round). • 24:17 — #13 (anunci sense detalls). • 28:04 — #1 (David Guetta ft. Sam Martin — Dangerous).

M de Música del 23/12/2014 - episode art
M de Música

M de Música del 23/12/2014

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 23/12/2014 — 2014 en cinema: Interstellar, indie i espanyol - episode art
Cinema sense condicions
46'

Cinema sense condicions del 23/12/2014 — 2014 en cinema: Interstellar, indie i espanyol

Resum general Programa especial de final d’any 2014 centrat en un balanç cinematogràfic amb debat apassionat sobre Interstellar, una mirada al documental amb llenguatge de ficció, un repàs a joies indie asiàtiques, i un bloc fort de cinema espanyol (A esmorga, La isla mínima, El Niño) i animació (Mortadelo y Filemón). Es tanca amb Relatos salvajes i recomanacions finals (The Congress, Dardenne, Woody Allen). Cinema sense condicions. Temes principals Interstellar (Christopher Nolan): entusiasme i matisos crítics (final discutible), connexions amb Inception i el joc amb el temps, defensa del cinema d’acció amb profunditat i de l’ús d’efectes amb sentit dramàtic. Documental amb pulsió de ficció: «Les tres vides de Pedro Borrezo» (J. López Pérez) i el seu ritme narratiu no contemplatiu; candidata als Premis Forqué. Indie asiàtic: recomanacions d’Índia i Corea (The Lunchbox, Gangs of Wasseypur, New World), i disponibilitat en VOD. Minimalisme tens (Locke): un sol personatge al cotxe, dilemes ètics i estructura de western modern. Thriller d’acció (The Equalizer): arquetip del justicier, trets quasi obsessius del protagonista i lectura psicològica. Cinema espanyol 2014: • A esmorga: drama gallec d’època contundent i interpretacions destacades. • La isla mínima: thriller atmosfèric als aiguamolls andalusos. • El Niño: acció sòlida i exemple de cinema escapista ben fet. Animació i Bruguera: Mortadelo y Filemón (J. Fesser), la millor adaptació de l’univers Ibáñez, amb joc metacinematogràfic estil «lens bond» i sàtira de l’actualitat. Argentina: Relatos salvajes (D. Szifron), antologia sobre la venjança i la burocràcia kafkiana amb un gran planter d’actors (Darín, Sbaraglia, Zylberberg). Altres mencions: The Congress (Ari Folman), Dardenne (Marion Cotillard), Woody Allen (Magic in the Moonlight). Punts destacats per pel·lícula i idees clau Interstellar i l’obra de Nolan Fortaleses: ambició temàtica, banda sonora de Hans Zimmer, muntatge temporal, potència visual. Debat: final percebut com a massa efectista per a alguns; tot i així, «una de les pel·lícules de l’any». Clau crítica: reivindicació que el cinema d’acció pot ser exigent i profund. Documental: «Les tres vides de Pedro Borrezo» Enfoc: fusió de llenguatge de ficció en documental; ritme proper a l’espectador, humor i zero «temps morts». Temes: música, ecologia, misticisme. Cursa: candidata als Premis Forqué (millor documental 2014). Indie asiàtic i VOD The Lunchbox (Ritesh Batra): delicadesa quotidiana. Gangs of Wasseypur (Anurag Kashyap): saga criminal en dues parts; eco tarantinià i context social indi. New World (Park Hoon-jung): talps i lleialtats trencades al crim organitzat coreà. Locke (Steven Knight) Format: un home, un cotxe, una nit. Lectura: western moral contemporani, protagonitzat per una moral interna inamovible. Risc: minimalisme que es converteix en tensió sostinguda. The Equalizer (Antoine Fuqua) Motiu: el «igualador» que compensa abusos de poder; figura de samurai modern. Perfil: rutines meticuloses com a pista psicològica (no patològica) del control i l’eficàcia. Cinema espanyol A esmorga (Ignacio Vilar): • Drama intens als anys 50 a Galícia; verisme d’ambientació. • Interpretacions: Miguel de Lira, Morris, Karra Elejalde. La isla mínima (Alberto Rodríguez): • Parella d’inspectors (J. Gutiérrez, R. Arévalo); atmosfera i ambivalència moral. El Niño (Daniel Monzón): • Acció entre Andalusia i Gibraltar; set-pieces d’alt nivell. • Exemplar de cinema escapista: entretenir sense renunciar a consistència. Mortadelo y Filemón (Javier Fesser) Joc doble: arrencada estil «espia elegant» i després retorn al món Bruguera (Bacterio, Súper, gag visual). Extra: sàtira de l’actualitat (Gran Hermano, cameos). Recordatori: la seqüela en imatge real fou de Miguel Bardem; Fesser té curts clau com Aquel ritmillo, El secleto de la trompeta i Binta y la gran idea. Relatos salvajes (Damián Szifron) Eix: reaccions extremes davant la injustícia; humor negre i catarsi. Segments destacats: • Enginyer d’explosius (Darín) vs. burocràcia. • Road rage (Sbaraglia) que es descontrola. • Cambrera (Zylberberg) i venjança en una nit de tempesta. Recomanacions finals The Congress (Ari Folman): fusió de vida i fantasia; continuïtat de la sensibilitat de Vals con Bashir. Dardenne: cinema social d’autor; elogi a Marion Cotillard. Woody Allen: Magic in the Moonlight, comèdia romàntica amb encant clàssic. Cites Vostè primer paga i després protesta — la cara més kafkiana de la burocràcia a Relatos salvajes. «Cinema d’acció» no vol dir superficial — defensa d’un gènere amb profunditat (Nolan). Conclusió 2014 deixa un mosaic ric: de la ciència-ficció amb ambició filosòfica a l’indie asiàtic vibrant, passant per un cinema espanyol sòlid i una animació que actualitza Ibáñez amb enginy. El programa fa equilibris entre plaer escapista i lectura crítica, oferint una guia per recuperar títols clau i ampliar horitzons cinematogràfics.

Just Blues del 22/12/2014 - episode art
Just Blues

Just Blues del 22/12/2014

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

← Torna a tots els podcasts