Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12196episodis
Babilònia del 4/12/2014 — Machado, filosofia i cinema: de Peer Gynt a Omar - episode art
Babilònia

Babilònia del 4/12/2014 — Machado, filosofia i cinema: de Peer Gynt a Omar

Resum del programa Babilònia dedica el programa a un recorregut cultural transversal: un recital dedicat a Antonio Machado, una reflexió filosòfica sobre el món actual, un concert visual i musical entorn de Peer Gynt de Grieg, i una taula de cinema amb títols d'actualitat i compromís social. De fons, homenatge a Roy Orbison i menció a l’aniversari de Britney Spears. Cultura i arts Recital: "Caminando con Antonio Machado" (José Sacristán) Peça central: el recital repassa l’obra de Machado —del vers "de los días azules al sol de la infancia" fins a poemes com El crimen fue en Granada, Soneto a Guiomar, Todo pasa y todo queda. Context vital: exili, pèrdua, i l’amor truncat; una vida marcada per la tristesa però amb poesia propera i popular. Acompanyament: violoncel en directe (obres clàssiques i populars) entre poema i poema. Claus literàries: Generació del 27, llaços amb Góngora; debat sobre la dimensió ideològica i la càrrega filosòfica de part de l’obra. "Soñé que tú me llevabas..." — peça de Amancio Prada que tanca el bloc amb to íntim i emotiu. Idees i societat 12 idees per pensar el món d’avui (Gerard Rosich) Llibre que propicia reflexió crítica i proposta cívica: menys catastrofisme i més acció personal/col·lectiva. Obstacles per redefinir el bé comú: • Globalització • Creixement via endeutament • Impotència de l’Estat • Individualisme Dimensió cívica: solidaritat de base davant la crisi, xarxes veïnals, recaptes d’aliments, i repensar el paper de la política (esment a nous actors com Podemos) vs. la macroestructura (IBEX 35, BCE, etc.). "La globalització, el creixement via endeutament, la impotència de l'Estat i l'individualisme són els obstacles en què toparan les noves propostes per redefinir el bé comú..." Música i escènic Concert visual: Peer Gynt (Ibsen) amb música d’Edvard Grieg Format: projecció artística (video-col·lage) amb música en directe a L’Auditori. Clau estètica: mitologia nòrdica (Odin, trolls, bosc) vs. llum mediterrània; textures més fosques i contemplatives. Interpretació: direcció nòrdica i solista Pau Codina (violoncel); un programa que combina delicadesa i passatge èpic; ocasió per sortir dels arquetips i descobrir repertori menys freqüent. Cinema Homenatge sonor a Roy Orbison Record a una de les veus més pures del rock clàssic (revifada amb "Pretty Woman"). Hermosa juventud (Jaime Rosales) Tema: precarietat juvenil i crisi; estil més realista i proper (travellings continguts, càmera a distància variable). Valoració: bona però no del tot rodona; alguns arcs previsibles i menor risc formal respecte a obres anteriors ("La soledat", "Tiro en la cabeza"). Diplomacia (Volker Schlöndorff) Duel interpretatiu de format teatral (despatx, diàlegs intensos) sobre la salvaguarda de París al final de la II Guerra Mundial. Matís: personatges menys idealitzats; bona factura clàssica, sense l’impacte innovador de "El tambor de hojalata". Relatos salvajes (Damián Szifron) Antologia d’històries independents que passen de 0 a 100: humor negre, sàtira social i violència visceral. To: divertit, feridor i catàrtic; l’extrem posa a prova la pregunta: "Jo reaccionaria així?" Open Windows (Nacho Vigalondo) Experiment formal: thriller tecnològic amb l’acció íntegrament sobre la pantalla d’un ordinador — finestres múltiples, càmeres, hackers. Repartiment: Elijah Wood i Sasha Grey. Verdict: impacte visual inèdit i coreografia digital brillant; el final perd una mica el pols. Omar (Hany Abu-Assad) Drama en el conflicte palestí: dilemes morals, pressions creuades i la línia fina entre resistència i supervivència. Impacte: colpidora; convida a relativitzar els nostres malestars quotidians en contrallum d’una realitat d’ocupació i trencament vital. Moments destacats Machado: la fusió de poesia popular i densitat ideològica. Rosich: de la diagnosi crítica a la responsabilitat personal i la solidaritat. Peer Gynt: diàleg entre imatge i so, i la potència de la mitologia nòrdica. Cinema: mosaic que va de la precarietat juvenil a la diplomàcia a la guerra, la sàtira ferotge, l’assaig tecnològic i el conflicte palestí. Cloenda Avanç: comentari pendent d’"Indomable" per a la setmana vinent i escolta del disc de la Marató. Menció a l’aniversari de Britney Spears.

Veus Parròquia del 3/12/2014 — Fe i LGTBI a l’Església: acollida, pors i futur - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 3/12/2014 — Fe i LGTBI a l’Església: acollida, pors i futur

Context i convidat Episodi de Veus de la parròquia amb Jordi Valls, conciliari de l’Associació Cristiana de Gais i Lesbianes (ACGL). Es conversa sobre acollida a les comunitats versus discursos de la jerarquia, l’acompanyament espiritual, la teologia LGTB, el Sínode de la Família i el canvi de to amb el Papa Francesc, així com contradiccions, pors i esperances. Punts clau destacats • Acollida creixent a les parròquies i comunitats de base, però distància amb la jerarquia i missatges públics que fereixen. • Necessitat d’un espai propi per fer teologia gai/lesbiana, acompanyament i convivència, tot reconeixent la dignitat com a fills i filles de Déu. • Canvi de to amb Francesc ("Qui sóc jo per jutjar?") però decepcions als documents sinodals i una afirmació considerada falsa sobre l’ajut internacional. • Normalització en diverses parròquies (famílies i parelles LGTBI visibles), tot i casos de secretisme per por a represàlies. • Existència de beneïcions discretes de parelles per part d’alguns capellans; clima de por sota JPII i Benet XVI. • Contrastos internacionals: suport de líders luterans/anglicans (p. ex. Finlàndia) versus frens en contextos catòlics (Andorra). • Lectura bíblica amb "fil rosa" (David/Jonatan; Rut/Noemí) i casos històrics (Newman) com a referents simbòlics. Temes principals L’ACGL i la seva missió • Fer conèixer la realitat cristiana dins del col·lectiu LGTB i, alhora, la realitat LGTB a les comunitats cristianes. • Acompanyament espiritual des del paper del conciliari; espai de curació per a persones ferides per el rebuig. Jerarquia vs comunitats • Diferència entre tracte personal (sovint respectuós) i discurs públic (sovint condemnatòri) de part de la jerarquia. • En comunitats "normals", l’homofòbia es redueix amb la proximitat: veure i conèixer veïns, fills o catequistes LGTBI normalitza la seva presència. • Obstacles: capellans molt alineats amb Roma o moviments neoconservadors (Opus, Legionaris, etc.). Teologia i formació LGTB • Espiritualitat LGTB: com viure sexualitat i fe de manera integrada. • Teologia gai/lesbiana i hermenèutica: relectura bíblica més enllà de poques frases condemnadores. • Història de Jesús i lectura del "fil rosa" al llarg de la tradició. Papa Francesc i el Sínode • Canvi de paradigma: del dogmatisme a l’acollida i la no-judicialització. • Decepció amb el Sínode: punts aprovats que només repeteixen el Catecisme i un altre basat en una falsedat sobre condicions d’ajut internacional (confusió entre despenalització i matrimoni). Mirant endavant • Canvis lents a nivell oficial, però expectatives que l’Església convergeixi amb altres tradicions cristianes en acollida i reconeixement. • Defensa de l’expressió amorosa com a part legítima de la vida cristiana, també per a parelles del mateix sexe. Cites destacades "Qui sóc jo per jutjar els gais?" "La homofòbia... es cura amb la coneixença i la proximitat." "Sóc un fill o filla meravellós, fet a imatge de Déu. Déu m’estima tal com sóc." "És profundament pervers" — sobre excloure l’expressió amorosa i sobre un punt sinodal basat en una falsedat. Exemples i casos • Parròquia de la Geltrú: parelles i famílies LGTBI integrades (catequesi, Consell parroquial, vida litúrgica). • Finlàndia vs Andorra: un arquebisbe celebra l’aprovació del matrimoni igualitari; un altre el frena i promou una unió civil sense drets. • Bíblia: David/Jonatan i Rut/Noemí llegits com a fils d’un "fil rosa" inclusiu. • John Henry Newman: traslladat lluny del seu amic en ser canonitzat — viscut com un gest de purisme institucional. Missatge final • Crida a reconèixer que l’amor de Déu és immens i que les persones LGTBI són filles i fills de Déu. • Invitació a mirar el voltant i descobrir persones LGTBI presents a la comunitat, per avançar en acollida i estima.

← Torna a tots els podcasts