
Music Club Selecció Migdia del 3/12/2014
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Panorama del programa "Cinema sense condicions." Programa amb format especial (equip reduït) conduït per Francesc i Joan Morros. Es plantegen tres grans blocs: la crítica d’Os Fenómenos, un repàs a Woody Allen (amb la preestrena de Magic in the Moonlight) i l’anàlisi de Diplomatie, amb mirall als clàssics sobre París. Os Fenómenos (Alfonso Zarauza) Valoració global: molt positiva. El film sorprèn per tres eixos clau: fotografia, interpretació i guió. Punts forts • Fotografia extraordinària (enquadres, color, textura), premiada en festivals. • Interpretacions: destacadíssima Lola Dueñas (paper amb “olor de premi”), acompanyada per Luis Tosar, Dina Salas i Juan Carlos Bellido. • Guió sòlid: paral·lelisme clar entre l’auge i el col·lapse del boom immobiliari i el declivi vital de molts treballadors. Temes tractats • Dona en món d’homes: protagonista única en una colla d’operaris de la construcció. • L’engany de la prosperitat: hipoteques, casa pròpia i caiguda posterior. • Responsabilitat maternal: canvi vital radical en tenir cura d’un fill. • Camaraderia obrera amb humor: realisme i petites bromes que humanitzen. Reconeixements i context • Premis a Brussel·les i Ceará; s’intueix presència als Goya. "Aquesta interpretació fa olor de premi." Any fort als Goya i altres títols • Esment de rivals potents: Magical Girl, La isla mínima. • Descoberta: Bajo un manto de estrellas (Óscar Parra de Carrizosa) — 19 nominacions, posada en escena dinàmica (ús intens de travellings), retrat d’uns monjos el 1936. • Proper projecte del director: La espina de Dios, rodat a Israel, amb ambició de versió “definitiva” de la vida de Jesucrist. Woody Allen — Magic in the Moonlight Diagnosi: comèdia lleugera però molt ben escrita; no al nivell de Blue Jasmine, però efectiva i entretinguda. El que funciona • Diàlegs ràpids i enginyosos, intriga ben plantejada i resolució sorprenent. • Anglès clàssic i clar (dicció de Colin Firth i Emma Stone); fàcil de seguir sense argot modern. • Ambient: rodatge al sud de França, to mediterrani amable. Allen, alternança d’obres • Els conductors observen una alternança d’“obres majors” i “menors” al llarg de la filmografia (ex.: de Blue Jasmine a una comèdia més lleugera). • Repàs ampli: de les primeres comèdies (Take the Money and Run, Bananas) al punt d’inflexió (Annie Hall, Manhattan), passant per Zelig, Broadway Danny Rose, l’etapa europea (Match Point, Scoop, Vicky Cristina Barcelona, Midnight in Paris, To Rome with Love) fins a Blue Jasmine. "Quan hi ha collita bona, val la pena estar atent." Diplomatie (Volker Schlöndorff) Eix central: duel dialèctic entre el general alemany i el cònsol suec la nit decisiva sobre el destí de París. Teatre vs cinema • Adaptació d’obra teatral amb diàleg intens i sortides breus a exteriors que li donen aire cinematogràfic. • Comparada amb Carnage (Polanski): allà la posada en escena és més virtuosista en moviments de càmera; aquí, posada en escena més continguda. Mirall amb ¿Arde París? (René Clément, 1966) • El clàssic del 66 és coral, “espectacle” i mostra el que Diplomatie deixa fora de camp. • Diplomatie aposta per la intimitat moral i la tensió verbal. Dilemes ètics i històrics • Ordre de Hitler de volar ponts i monuments; Dietrich von Choltitz vs Raoul Nordling. • Descripció tècnica esfereïdora del pla d’explosius i conseqüències (ciutat inundada, col·lapse massiu): París com a personatge. • Debat sobre la simetria moral: bombardejos aliats (Berlín, Nuremberg) justifiquen represàlies? • Pròleg visual amb Varsòvia arrasada per marcar l’amenaça. • Gir final: la diplomàcia de Nordling inclou engany estratègic per salvar París. Versemblança i llicència • Converses basades en fets reals però dramatitzades; l’obra imagina el contingut de la trobada. Schlöndorff, temes recurrents • El joven Törless: humanisme que s’enfronta al sistema autoritari. • El tambor de hojalata: immobilisme com a (anti)resposta al món que es degrada. • Diplomatie: lectura percebuda com més amable o “Disney” en comparació amb la potència de les anteriors. Tancament • Comiat i avanç: pròxim programa amb Vicenç Penya sobre aigua i cinema.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.