Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
M de Música del 25/11/2014 - episode art
M de Música

M de Música del 25/11/2014

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 25/11/2014 — Orígenes, Trash, Relatos Salvajes i postmodernitat - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 25/11/2014 — Orígenes, Trash, Relatos Salvajes i postmodernitat

Panorama general Programa amb tres blocs: ressenyes d’estrenes i festivals, una tertúlia extensa sobre Relatos Salvajes i un debat de fons sobre la postmodernitat al cinema. Hi intervenen un convidat expert, l’Ignasi Juliacs, i els habituals, amb to àgil i crític. 1) Crítica: Orígenes (I Origins) Què és i com funciona • Film de Mike Cahill (vist a Sitges) que barreja ciència i mística: investigació de l’iris, reencarnació i dilemes sobre percepció i identitat. • Protagonistes: Michael Pitt i Britt Marling (musa del director), amb una història d’amor narrada amb elegància, més mostrada que explicada. Punts forts i febles • Forts: idea suggeridora, ritme contemplatiu, relació construïda amb mirades i temps. • Febles: deriva cap a un to massa sentimental, certa ambigüitat que evita espòilers però també dilueix l’impacte. Comparacions i detalls • Connexió temàtica amb Interstellar (ciència com via a allò místic). • Debat sobre el títol original “I Origins” i el sentit d’“I/Jo”. "La ciència com a esforç humà per transcendir cap a allò inabastable" • Referència a l’Uncle Boonmee (reencarnació i memòria) per contrastar textures i enfocaments. 2) Crítica: Trash (Stephen Daldry) i context Sinopsi i equip • Daldry (Billy Elliot, The Hours, The Reader) dirigeix amb guió de Richard Curtis. • Tres nois de faveles del Brasil troben una cartera que desencadena un thriller social. Valoració • Comparada amb Slumdog Millionaire i Cidade de Deus: comparteix ambient i premissa, però es queda enrere. • Problemes de guió: forats, ritme lent, previsible. Ambient aconseguit, però la història no s’aguanta. Apunts de context • Record de l’ímpetu industrial que va desfermar Cidade de Deus i el posterior salt a Hollywood de Meirelles. • Recomanació del curt “L’Alfombra Roja” (seguiment de la nena de Slumdog): retrat colpidor de la realitat dels slums. 3) Tertúlia: Relatos Salvajes (Damián Szifrón) Estructura i temes • Antologia de 6 històries “salvatges”: situacions límit, paradoxals, sovint amb venjança al centre. • Lectura doble del títol: no només històries bèsties, sinó un sistema que propicia l’excés. Episodis destacats • Obertura de l’avió: magistral sobre el contagi de la bogeria i l’escalada. • Darín (dinamitador) en clau kafkiana: burocràcia que t’ofega; crítica a l’estat de coses. • Boda: per alguns el més fluix per la seva deriva absurda sense “moralina” clara. Clau cultural i comparacions • Mirada que l’audiència local llegeix com a versemblant a l’Argentina i exagerada aquí; debat sobre venjança com a motor (paral·lel amb Corea del Sud i el western nord-americà). • Referents: Esperando la carroza (comèdia ferotge) i Tiempo de valientes (barreja de gènere i idiosincràsia porteña). Veredicte • Entretinguda, amb nervis i idees; potser sobrevalorada pel hype festivaler. • No es considera postmoderna: relats lineals, missatges clars i construcció clàssica de causa-efecte. 4) Monogràfic: Postmodernitat al cinema (Ignasi Juliacs) Definició ràpida • La postmodernitat neix com a reacció i negació de la modernitat: rebutja les metanarratives (explicacions totals del món) i celebra el fragment. • Arrelada en la revolució tecnològica (pas del fotoquímic al digital) i en el fracàs de les utopies del segle XX: deriva sovint nihilista i distòpica. Recursos i estètica • Metaficció i exhibició de l’artifici. • Hiperrealitat: barreja de real i fabricat fins a fer-los indistingibles. El digital com a zeros i uns que trenquen el vincle amb la “imatge real” fotoquímica. Exemples i contrastos • Cas paradigmàtic: Sucker Punch (Zack Snyder). Nivells de videojoc, proves, iconografia híbrida, i final negro/nihilista. • Blade Runner com a inauguració popular d’un imaginari distòpic postmodern (encara amb rodatge fotoquímic i densitat filosòfica). • 300: assumptes de TBO/graphic novel i hiperestilització; l’obra mostra la seva pròpia “tramoya”. • Comparativa Ben-Hur (quàdrigues reals, fisicitat tangible) vs Pompeia/digitals (espectacle hiperreal però desincarnat). • Ridley Scott i el so/imatge hiperrealista (p. ex. Robin Hood), enfront de textures orgàniques d’altres clàssics (p. ex. Excalibur per la seva artesania i aura). "No intentis veure la globalitat; conforma’t amb el fragment" — la trampa ideològica que l’Ignasi denuncia com a reaccionària. Tesi final • El cinema actual sovint prioritza l’envoltori per sobre de la història; el risc és perdre relat, ambigüitat fecunda i contacte amb allò real. Conclusió • Orígenes: idea potent i misticisme, però amb excés de sensibilitat. • Trash: ambient autèntic però guió feble; millor recuperar peces com L’Alfombra Roja. • Relatos Salvajes: antologia viva i punyent, lectura culturalment situada; no postmoderna. • Debat de fons: la postmodernitat sacseja la relació del cinema amb la realitat i la narrativa; gran repte crític per a espectadors i creadors. Proper programa: “Diplomàcia” (Schlöndorff).

Just Blues del 24/11/2014 - episode art
Just Blues

Just Blues del 24/11/2014

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 24/11/2014 - episode art
l'Audició

l'Audició del 24/11/2014

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts