
Smooth Jazz Club del 24/9/2014
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Resum general Episodi coral centrat en tres eixos: la crònica del Festival de San Sebastián, una entrevista sobre el film híbrido documental-ficció "No todo es vigilia", i un debat profund sobre cinema utòpic versus distòpia amb exemples clau. 1) Crònica de San Sebastián i novetats • Comparativa San Sebastián vs. Sitges: menys densitat, més seguiment de títols i rodes de premsa. • Experiència de cobertura: feina intensa (web, vídeo) i anècdota de "The Drop (L'entrega)" vista després d’una nit en blanc. • Focus Susanne Bier: contrast entre "A Second Chance" (rodatge danès) i "Serena" (producció americana), i el debat sobre traduccions/títols ("Hævnen" → "En un mundo mejor"). • Crítica entusiasta de "La isla mínima" (Alberto Rodríguez): thriller de gran direcció, fotografia i atmosfera, i trobada a l’Hotel Maria Cristina amb Raúl Arévalo i el director, que anuncia voler deixar el gènere. 2) Entrevista: Sandra Navarro i "No todo es vigilia" • Film d’Hermes Paralluelo (secció Nous Directors): docuficció amb els avis del director com a protagonistes, plans llargs i tempo natural. • Valor formal: muntatge, so, enquadrament i llum, diàlegs que semblen espontanis amb estructura treballada; rodatge digital amb múltiples preses. • Comparació amb "La plaga": segona fita d’un nou registre híbrid on la frontera entre realitat i ficció es dilueix. • Indústria i educació: curtmetratges, ICAA, plataformes de visionat online i impuls del cinema a l’escola a l’estil francès per educar l’audiència i protegir el sector. 3) Documentals d’actualitat i crowdfunding • Debat sobre "L’endemà" (Isona Passola) i "Mai és tan fosc" (Arcadi Oliveres): complements d’un moment històric; el valor de la selecció de testimonis. • Fenomen crowdfunding: el cas "Fènix 11·23" i l’energia col·lectiva de les projeccions amb coproductors populars. • ETA a San Sebastián: menció de novetats temàtiques en cartell. • Reflexió sobre realitat i ficció al documental: la ficció pot apropar-se més a la veritat que el registre brut. "La ficció a vegades s’aproxima més a la realitat que a la mateixa realitat." 4) Tema central: Cinema utòpic vs. distòpia Concepte • No només retratar o criticar una realitat, sinó proposar camins que capgiren la inèrcia social i mental. • Diàleg amb la història i les versions múltiples de la realitat; incorporar veus divergents per complexificar la veritat. • La creativitat social i la proposta política-cultural com a motor. Exemples i línies de debat • Teatre: Brecht, "La bona persona de Sezuan" – el conflicte ètic obert i la decisió encomanada a l’espectador. • Cinema utòpic en el quotidià: "La plaga" (convivència, comunitat, cura mútua) i "Silver Linings Playbook" (reubicació del trastorn mental en un marc d’objectius, relacions i espai propi). • Distòpia i resistència: "Gattaca" (control genètic) i "Fahrenheit 451" (control cultural). Resistir és la proposta que obre escletxes d’utopia. "L’utopia va molt relacionada amb la resistència." • Marc autoral: Michael Radford – de la distòpia "1984" a les sortides humanistes d’"Il Postino" i "El mercader de Venècia" (centralitat de la persona i els seus drets). 5) Cloenda • Idees utòpiques poden ser pinzellades dins de films no utòpics: un gest, una escena, una microproposta que reorienta la mirada. • Avanç: "Boyhood" (Richard Linklater), film del mes – projecte de 12 anys que capta el creixement real dels personatges.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Introducció Tercera temporada de Babilònia. Retorn amb energia i equip habitual: presentació i to distès abans d’entrar en matèria. De fons, es reivindica la idea de tornar amb ganes després de l’estiu. "Va bé tallar una miqueta... i tornes amb més ganes." Art i exposicions Josep Tapiró vs. Sorolla (CaixaForum i MNAC) Tapiró (Tànger, exotisme i detallisme): • Aquarel·la amb tècniques mixtes (una mica d’oli) per assolir un quasi-hiperrealisme sorprenent. • Retrats exquisits (el santó, la núvia mora, nens prop d’un canó), amb teixits, nacrats i daurats minuciosos. • Valoració: gran desconegut i per sobre d’altres de l’època en destresa tècnica. Sorolla (llum mediterrània vs. selecció del nord): • L’exposició vista tenia massa peces del nord (llum grisa), perdent la força de la seva llum mediterrània. • Quadres valencians destacats: dones amb paraigua, nens a l’aigua, llum de tardor clavadíssima. • Context: treball al plein air amb suport de fotografies; al taller s’acabava la peça. "Algú que hagi vist el quadre de les dones amb la sombrilla ha tingut aquesta sensació de llum. La clava." “La bellesa captiva. Petits tresors del Museu del Prado” (CaixaForum) Mostra d’obres de petit format (de magatzem o zones secundàries del Prado): Rubens, Antípolis, Goya, algun Fortuny... Recorregut històric: del gòtic a l’impressionisme, peces menors i majors, però descobriments molt interessants. Recomanació: millor lectura i observació pausada; les guies trien poques peces per aprofundir. Apunt museístic: Montserrat Recordatori del valor del Museu de Montserrat i els diocesans: col·leccions notables fruit de donacions i adquisicions eclesiàstiques. Carme Malaret: “Escudellar l’abisme” (Castell de Cornellà) Ceramista i artista de Sant Just. Obra que combina materials (pedres, instal·lacions elèctriques) per crear tensió i sensibilitat. Idea central: observar ferides és un acte d’intimitat; contingut que transcendeix la tècnica. Tallers a Can Ginestar (des del 6 d’octubre): ceràmica, torn, retrat, dibuix al natural, pintura, escultura i història de l’art. Llibres Maruja Torres — “Diez veces siete” Memòria concisa que repassa la sortida traumàtica d’El País i la deriva dretana del diari. Vida personal: infantesa dura, figures familiars marcants, i tendresa envers la germanastra retrobada als 30. Estil: clar, descarnat i fidel als amics; periodisme vitalista i combatiu. Montserrat Roig — “Molta roba i poc sabó” Primera novel·la (Premi Víctor Català, 1971): trencadora amb el rol de la dona burgesa barcelonina. Estructura en capítols breus com escenes; humor i ironía, retratant la Barcelona de 1900. Context d’obra: autora periodística de pes (p.ex. “Els catalans als camps nazis”), prologada per Joan Fuster. Donna Tartt — “El Gilguero” (Premi Pulitzer) Novel·la de gran format (~1.100 pàgines) que divideix lectors: o enamora o exaspera. Trama: un nen de 10 anys, un succés traumàtic en un museu i la seva vida a Nova York i Las Vegas entre addiccions, culpes i el món de les antiguitats. Valoració: estructuralment poderosa, erudita; demana gust per l’art i la vida urbana. Lectura altament absorbent per a qui hi entra. Música Homenatge a Peret (1945–2014) amb “Borriquito”. De fons, clàssic dels 80: Dire Straits — Brothers in Arms (29 anys com a núm. 1). Cinema El Congreso Metàfora visual sobre la globalització, la imatge i el poder de la icona cultural. Barreja d’acció real i animació; proposta ambiciosa i sensorial, propera a l’“Arbre de la vida” en risc i poesia visual. Des vents contraires Drama francobelga sobre una crisi familiar que escala amb intensitat i emociona. Comparació amb “L’habitació del fill”: més coral, més aristes. Locke Format minimalista: un sol actor (Tom Hardy) en un cotxe; connexió amb l’exterior via trucades. Virtuts: muntatge i interpretació sostinguda; límits: una línia temàtica (la feina) resulta avorrida i trenca el pols. "Quan plores o rius al cinema, bé; si badalles, malament." Com entrenar el teu drac 2 Visualment potent, però guió forçat i antagonista desaprofitat. La primera part, més fresca i coherent en el retrat paternofilial. Documental del mes My Stuff (Tavarataivas) — Petri Luukkainen Experiment de minimalisme vital: un any amb tres regles • Durada: 365 dies • Cada dia només pot recuperar una sola cosa del magatzem • No pot comprar res Resultat: redescobreix l’essencial per viure i com sovintegem objectes innecessaris. Creativitat pràctica (nevera improvisada, multifuncionalitat d’objectes) i mirada humana de l’entorn. "No necessitem tantes coses." Idees clau Tapiró brilla pel detallisme i l’exotisme; Sorolla demana la seva llum mediterrània per lluir. Roig i Torres: dues veus que diuen les coses clares i qüestionen les inèrcies. El Gilguero: gran novel·la d’obsessions, pèrdua i art; absorbent si n’entres el joc. Al cinema, risc formal a “El Congreso” i “Locke” amb resultats desiguals; el documental “My Stuff” interpel·la el nostre consum.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...