
Smooth Jazz Club del 3/10/2014
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Visió general de l’episodi Un programa molt complet amb cultura, llibres i cinema. Els conductors aborden des de la conservació marina al CRAM i el patrimoni del Museu Frederic Marés, fins a una visita al Màgic Món del Tren. En literatura, destaquen el premiat Plans de futur de Màrius Serra i una immersió als Evangelis apòcrifs. En cinema, debat matisat de Boyhood, repàs de Capità Amèrica, l’humor negre de Carmina y amén i el thriller de El Niño. Es clou amb una reflexió sobre Vicky Cristina Barcelona i la imatge de ciutat. Cultura i museus CRAM: conservació marina al Prat • Centre de Recuperació d’Animals Marins al Prat de Llobregat: visites guiades amb caràcter divulgatiu i científic. • Rescats “in situ” de fauna marina: taurons, balenes i sobretot tortugues; al centre mantenen tortugues mediterrànies ferides per xarxes i plàstics. • Alertes sobre espècies invasores (p. ex., tortugues americanes carnívores) i bones pràctiques a la platja (no interferir en la posta d’ous; avisar el CRAM). • Crítica a la por mediàtica als taurons i record de l’efecte de la pel·lícula “Tiburón”. • Voluntariat i apadrinaments; exposició didàctica. Adreça i web facilitades. “La funció del CRAM és salvar, rehabilitar i conscienciar.” Museu Frederic Marés (Barcelona) • Un dels grans museus d’escultura: del romànic i gòtic al renaixement i barroc (Berruguete, Juan de Juni, Pedro de Mena…). • Peces excepcionals: relleu del Mestre de Cabestany; portalades romàniques espectaculars. • “Gabinet del col·leccionista”: 17 sales amb milers de peces (ventalls, pipes, rellotges, joguines, claus, reliquiaris…). • Entrada assequible i pati interior encisador. Màgic Món del Tren (Santa Eugènia de Berga) • Gran exposició de maquetes i un circuit de 250 m² amb cicles de “dia i nit” en 24 minuts; visitable i familiar. • Experiència immersiva que combina modelisme ferroviari, il·luminació i mobilitat de vehicles. Llibres Màrius Serra — Plans de futur • Novel·la Premi Sant Jordi 2012 sobre el matemàtic figuerenc Ferran Sunyer (tetraplègic i autodidacta) i el nucli familiar entre Sarrià i l’Empordà. • Recursos formals: capítols “inexistents” (1, 4, 8, 9…) com a joc estructural; llenguatge viu i creatiu. • Mirada crítica al paper de les dones: fortalesa vital però relegació acadèmica segons l’època retratada. “Fins que algú no encabeix aquesta llum en una xifra, ningú no pren mai cap decisió.” Evangelis apòcrifs (ed. Armand Puig) • Compendi ampli d’evangelis no canònics: textos sobre la infància de Jesús i Maria, la Passió i una secció gnòstica (Crist com a llum, eons, etc.). • Impacte polèmic: Jesús infant venjatiu en alguns textos; Evangeli de Maria Magdalena i el seu rol apostòlic. • Context històric i canònic: apartats ja al s. III i consolidats com a “apòcrifs” al Concili de Trento; descobertes de Nag Hammadi. • Debat sobre traduccions i versions bíbliques (p. ex., Reina-Valera) i guies culturals (Asimov). Música • Fons musical dedicat a Sting (64 anys) i homenatge a Janis Joplin (44 anys de la seva mort), amb comentaris sobre la seva veu blues i les addiccions. Cinema Boyhood (Richard Linklater) • Gesta tècnica filmada durant 12 anys; evolució real del repartiment i del propi director. • Lectura com a “tros de vida”: poca evolució dramàtica; destaca la trajectòria de la mare. • Debat estètic vs. temàtic: admirable com a forma cinematogràfica; percepció d’un perfil conservador en valors i classe social retratada. Capità Amèrica (Marvel) • “Factoria Marvel” en ple rendiment. El personatge s’erigeix com a soldat perfecte i recte, poc qüestionat ideològicament. • Contrapunt amb arquetips més ambigus (p. ex., Iron Man) i comentari col·lateral sobre Robert Redford. Carmina y amén (Paco León) • Seqüela de “Carmina o revienta”: humor negre de barri a Sevilla, amb Carmina Barrios i María León (premiada a Màlaga). • Arrencada impactant (mort sobtada i “gestió” domèstica), retrat coral ple de rèpliques memorables. “Dame un cigarro… a ver si dejo de fumar.” El Niño (Daniel Monzón) • Thriller de narcotràfic a l’Estret: debut de Jesús Castro, carisma i presència; persecucions en llanxes i helicòpters molt eficaces. • Repartiment potent: Lluís Tosar, Eduard Fernández, Sergi López. Continuïtat del pols de “Celda 211”. “El narcotràfic no és cosa de nens.” Debat final: ciutat i representació Vicky Cristina Barcelona (Woody Allen) • Relectura crítica via Salvador Cardús: per què va disgustar aquí? Xoc entre la postal turística i l’autoimatge local. • Comparació amb “Midnight in Paris”: la llicència poètica d’Allen no pretén realisme, sinó una fantasia de lloc que pot incomodar el resident.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Resum executiu Episodi de "Veus de la parròquia" (espai Justícia i Pau, Ràdio Desvern, Sant Just) centrat en la pobresa creixent, les beques menjador (infantil i secundària), la pujada de llum i aigua i els seus efectes en famílies vulnerables. Es comenta el rol de la Creu Roja en garantir àpats a l’escola, la pressió sobre pensions i salaris, el dèficit fiscal i les inversions estatals, la necessitat d’una base industrial i R+D que eviti la fuga de talent, i propostes com el repartiment d’hores o jubilar-se als 60 per reduir l’atur. També s’apunta a la lentitud de Brussel·les i el debat sobre la consulta catalana. Alimentació i infància Beques menjador i rol de la Creu Roja • Les demandes de beques d’alimentació escolar no disminueixen; augmenten curs rere curs (2012-2015). • Cost estimat del menjador: ~7 € al dia (~1.092 €/any per infant). Aquesta ajuda assegura almenys un àpat complet al dia. • La Creu Roja arriba a cobrir casos al 100% i amplia a secundària amb el format de pícnic (“menjar sal insti”) dissenyat amb l’Agència de Salut per garantir nutrició adequada a adolescents. • El model és inclusiu: qui no té beca pot adherir-s’hi pagant el cost, afavorint hàbits alimentaris saludables. Precarietat familiar i pujades de llum/aigua • Es denuncia la pujada sostinguda de llum i aigua i la complexitat del sistema de subhastes que encareix i imprevisibleix el rebut. • Casos d’estimacions de lectura que cobren de més i traves per a reclamacions. • Preocupació per la pobresa energètica i la insuficiència de partides públiques per evitar que “la gent es mori de fred a l’hivern”. Pobresa i salut • Famílies atrapades en dilemes impossibles: - Medicació vs menjar dels fills (ex. diabetis, amb riscos a mitjà termini). - Lloguer vs ulleres per als infants (amb impacte directe en l’aprenentatge). "O compro els medicaments o dono menjar als nanos. Prioritat? Alimentar els nanos." • De la pobresa material a l’empitjorament de la salut: “més pobres i més malalts”. Economia, treball i indústria Cost de la vida, pensions i atur • Sous congelats i despeses bàsiques a l’alça: “així no s’arriba a final de mes”. • Pensions 2015: +0,25% (increments irrisoris) amb riscos d’IRPF que eixuguin el guany. • Les famílies sostenen fills i nets; creix la pressió sobre la classe mitjana-pensionista. Dèficit fiscal i inversions • Crítica al repartiment pressupostari estatal: contribució ~19% del PIB i retorn “8 i escaig”. • Inversions radials centrades a Madrid (infraestructures infrautilitzades), que empobreixen la perifèria. • Debat sobre la independència/consulta: reconeixement d’un període d’adaptació difícil, però necessitat de reorientar prioritats i crear riquesa. Base industrial, deute i crèdit • Sense base industrial forta no hi ha prosperitat sostinguda; Espanya té poques primeres matèries i depèn de l’exterior. • Les retallades i el servei del deute (en gran part d’origen financer) han ofegat la inversió productiva. • Rescats bancaris sense retorn social: no hi ha crèdit a famílies ni PIMEs. R+D+I i fuga de talent • La manca de crèdit fa que les empreses retallin R+D; es perden becaris/projectes. • Fuga de cervells: joves formats aquí marxen per manca d’oportunitats d’investigació. • Propostes: - Repartiment d’hores perquè tothom treballi, sense baixar salaris. - Jubilació als 60 per obrir llocs a l’atur juvenil (reducció de l’atur en ~5 punts). - Contribució dels sectors amb alta plusvàlua (per impostos o mecanismes específics) per finançar la transició tecnològica i social. • Crítica al “capital salvatge” que exigeix dobles rendiments immediats, ofegant el consum i la cohesió. Model de societat i territori • La crisi és estructural, no conjuntural: cal repensar el model social i les prioritats (“els béns són els que són”). • Terra i pagesia abandonades: cal revaloritzar el territori i la producció de proximitat. • Mirada històrica: abans hi havia aprenentatges i feines assegurades (ex. Siemens); avui polígons buits i menys vies d’entrada al mercat laboral. Europa i governança • El canvi econòmic real passa per Brussel·les, però el ritme és molt lent. • Falta una política europea integral (econòmica, fiscal, social i de treball). Els països del sud resten en dèficit permanent. • Metàfora: Europa com a mare i els estats com a “fills”; cal corregir desviacions i donar coherència a l’estratègia comuna. Política i agenda local • Consulta catalana: insistència que és consulta, no referèndum, i denúncia d’incomprensió per part de l’Estat malgrat mobilitzacions massives. • Agenda de Justícia i Pau: - Reunió d’inici de curs i planificació. - Enquesta europea sobre atur (tram català) en marxa. Idees clau • Garantir la nutrició infantil és prioritari per a l’aprenentatge i l’equitat. • Sense indústria i R+D, el país perd talent i capacitat de crear ocupació. • Cal repartir el treball i finançar la transició amb qui obté la plusvàlua de l’automatització. • La coordinació europea és indispensable, però urgeix accelerar-la i fer-la socialment inclusiva.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Resum general Episodi vibrant de “Cinema sense condicions” amb tres blocs principals: recomanacions i cartellera, un monogràfic sobre Richard Linklater (trilogia Before, carrera indie i School of Rock) i una anàlisi a fons de Boyhood. El programa també connecta cinema i política amb una sèrie de films sobre espionatge i conflictes geopolítics (Hamburg post-11S, Palestina–Israel, Estasi), i reflexiona sobre ideals generacionals, la manipulació i la vida quotidiana. Temes principals Richard Linklater i Boyhood Estil de diàleg i càmera fixa a la trilogia Before. Boyhood com a retrat de 12 anys de creixement real amb mirada respectuosa i observacional de la vida americana. Espionatge i geopolítica A Most Wanted Man: el món de claveguera dels serveis d’intel·ligència a Hamburg post-11S (Le Carré, Corbijn, Philip Seymour Hoffman). Omar i Paradise Now: el conflicte Palestina–Israel, manipulació, Mossad i el límit entre amor i resistència. Dos vidas i La vida de los otros: memòria, Estasi i ideals/trencadissa generacional. Recomanacions de cartellera God Help the Girl (musical indie de Belle & Sebastian; dir. Stuart Murdoch): acolorida, dolça i agredolça. La isla mínima (thriller espanyol potent). Notes sobre Magical Girl (Carlos Vermut) i The Drop. School of Rock Comèdia musical sobre educació i motivació: subverteix el rol docent i enganxa l’alumnat a un projecte compartit a través del rock. Moments clau i idees destacades Espionatge com a “món de claveguera”: petits grups autònoms fan la feina bruta abans que actuïn els grans serveis (CIA, MI6, BND). Hamburg com a escenari post-11S: vigilància, yihadisme i moral grisa a A Most Wanted Man. Palestina–Israel: cinema que posa el focus en vides truncades i manipulacions; el Mossad com a agència d’eficiència implacable. Estasi i ideals: del fervor ideològic a la decepció; cinema que interroga el passat amb empatia i lucidesa. Linklater: diàlegs llargs, càmera discreta, atrapa sense artificis; trajectòria indie (Austin Film Society) i recerca formal (de Dazed and Confused a Boyhood). Boyhood: originalitat del dispositiu (12 anys), naturalitat radical i microgestos que revelen decisions vitals. Per alguns, una mica llarga; per altres, una crònica vital hipnòtica. Cites “Vols dir que no estem igual tots?” — sobre la incertesa compartida entre fill i pares a Boyhood. “I els Nadals?” — una línia mínima que concentra la pèrdua del nucli familiar. Pel·lícules i obres mencionades God Help the Girl (Stuart Murdoch) La isla mínima (Alberto Rodríguez), Magical Girl (Carlos Vermut), The Drop (Michaël R. Roskam) A Most Wanted Man (Anton Corbijn; novel·la de John le Carré) Omar i Paradise Now (Hany Abu-Assad), Munich (Steven Spielberg) Dos vidas (Georg Maas), La vida de los otros (Florian Henckel von Donnersmarck) L’home de marbre (Andrzej Wajda), La confession (Costa-Gavras; guió de Jorge Semprún) Trilogia Before (Before Sunrise, Before Sunset, Before Midnight) Boyhood (Richard Linklater) School of Rock, Dazed and Confused (Linklater) Properament Anunci: especial Leos Carax (presentació de Cocó i Tiziana) al pròxim programa.