
Music Club Mix Sessions del 7/10/2014
Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House
Episodis etiquetats amb Altres

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Visió general Programa vibrant i canviat sobre la marxa: connexions en directe amb el Festival de Sitges, crítiques d’estrena i un especial dedicat a Franco Nero i el llegat de Django. Conversa àgil amb corresponsals i focus en curtmetratges emergents. "Aquell lloc és apte per a tota la vida excepte per a la humana." — recordant el rodatge a les marismes del Guadalquivir a La isla mínima Estrenes i crítiques La desaparició d’Eleanor Rigby (Ned Benson) El millor: • Interpretacions de primer nivell: Jessica Chastain, James McAvoy, William Hurt, Isabelle Huppert. • Posada en escena i càmera molt ben treballada; un Nova York filmat amb gran sensibilitat (seguiments urbans excel·lents). Reserva crítica: • És un “mix” de dues pel·lícules (ell/ella) presentades a Toronto; el muntatge unificat afebleix la profunditat emocional del trencament. • Primer tram molt potent, però el desenvolupament i desenllaç no acaben de nudar ni tancar amb força. Veredicte: es veu bé i interessa, però no arriba a gran pel·lícula; recomanable amb expectatives moderades. La isla mínima (Alberto Rodríguez) Context i concepte: thriller ambientat a inicis dels anys 80 a les marismes del Guadalquivir; investigació de dos policies castigats amb caràcters oposats (Javier Gutiérrez, Raúl Arévalo). El millor: • Ubicació i atmosfera: territori aïllat, aspre i hipnòtic; fotografia premiada i plans aeris impactants. • Interpretació: Gutiérrez destaca per una mirada i matisos més polièdrics; Arévalo encarna la rigidesa metòdica. • Ambició temàtica: transició espanyola, caciquisme, violència i misèria social. Però… • Guió una mica dispers (droga, caciquisme, abús, pobresa): massa fils alhora. Comparativa: més densa i colpidora que Grupo 7; eco de Memories of Murder (dues mirades policials en entorn marcat). Veredicte: molt recomanable; cinema espanyol valent i tècnicament sòlid, amb algun desajust de guió. Sitges en directe: crònica de Julio Hernando Panorama viu de projeccions i ambient festivaler (Auditori, sessions exhaurides, Zombie Walk). Destaquen: • Dead Snow 2 (Noruega): zombies a la neu, gamberra i imaginativa en el gore. • The Guest (EUA): thriller d’infiltrat amable que no és el que sembla; molt ben rebuda. • The Midnight After (Hong Kong): arrencada potent (minibús a ciutat deserta), però desenllaç penjant. • Montana (Regne Unit): relació paterno-filial entre exsoldat i jove correu de narcos; sòlida. • Starred Up (Regne Unit): retrat dur i violent d’un jove a presó d’adults; gran treball actoral. • Réalité (Quentin Dupieux): meta-cinema marcià i surrealista; curiosa però molt estranya. • Honeymoon (EUA): lluna de mel que deriva en inquietud i misteri. • Goodnight Mommy (Àustria): gèrmans que dubten si la mare operada és realment ella; inquietant i atmosfèrica. • Horsehead: onirisme críptic que no acaba d’agaradar. Curtmetratges i talent emergent (Sandra Navarro) Focus en la secció competitiva de curtmetratges i en els Premis SGAE Nova Autoria (millor realització, guió i banda sonora). L’escola “Bande à Part” col·loca un curt amb millor banda sonora (quart any consecutiu amb guardó). Presentació de La carrera (Christopher Cartagena): curt de gènere pur amb Ben Moner; molt bona acollida en un nivell internacional altíssim. Apunt cinèfil: cita ineludible amb Jean-Luc Godard i el seu Adieu au langage 3D. Especial Franco Nero i el llegat de Django Sitges atorga a Franco Nero el premi Màquina del Temps per una trajectòria prolífica (gairebé 200 títols). De Django (1966, Sergio Corbucci) al cameo a Django Unchained (Quentin Tarantino): • El spaghetti western original ja tractava la violència fronterera i tensions racials (fins i tot el Ku Klux Klan), temes que Tarantino reinterpreta. Carrera polièdrica: • Treballs internacionals amb John Huston (La Bíblia), Joshua Logan (Camelot, on coneix Vanessa Redgrave), Damiano Damiani (Il giorno della civetta amb Claudia Cardinale i Lee J. Cobb), Luis Buñuel (Tristana), i col·laboracions diverses (incloent Fassbinder). Perfil: actor carismàtic, icona europea que salta a produccions anglosaxones. Música i herència de l’Spaghetti Western Tarantino reivindica un subgènere que Hollywood sovint menysté, i el converteix en obra autoral moderna. Recuperació de partitures d’Ennio Morricone i altres: música emblemàtica que defineix to i identitat del gènere. Proper programa Tema: cinema i bogeria (amb el Dr. Lluís Bessiana). Referents: La part bona de les coses i altres. Recupera el programa al blog: cinemassinacondicions.blogspot.com

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House
