Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
M de Música del 14/10/2014 - episode art
M de Música

M de Música del 14/10/2014

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 14/10/2014 — Cinema i bogeria: de Caligari a Melancholia, amb Fincher sota la lupa i crítiques de La entrega, El Rayo i Perdida - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 14/10/2014 — Cinema i bogeria: de Caligari a Melancholia, amb Fincher sota la lupa i crítiques de La entrega, El Rayo i Perdida

Panorama general Tema central: cinema i bogeria amb un metge convidat que guia un recorregut per trastorns mentals al cinema i grans títols que els han abordat. A la primera part, crítiques i novetats: La entrega (The Drop), El Rayo (docu-ficció espanyola) i Perdida (Gone Girl) de David Fincher, amb una mirada retrospectiva a la seva filmografia i una comparativa amb La isla mínima. "Com si estiguéssim apropant-nos al subconscient." Crítiques i novetats La entrega (The Drop) Valoració general positiva per l’atmosfera, el pols narratiu i la immersió en la marginalitat i els codis mafiosos. • Es lloa la realització “extraordinàriament ben feta” i l’elegància, però es qüestiona el final amb glossa de la individualitat i cert to de “happy ending”. • El “personatge gos” és recurrentment esmentat com a recurs emocional visible. El Rayo i el "documental de creació" Pel·lícula petita que es reivindica: treball amb actors no professionals, preocupació social (immigració), hibridació ficció-documental, guió tancat amb espai per a improvisació i integració de persones i institucions reals. • Proposta d’articular un “moviment” al voltant d’aquestes obres (afinitats amb La plaga, No todo es vigilia). • Mostra d’ofici: convertir un imprevist policial en material fílmic. Perdida (Gone Girl) — David Fincher Debat viu: recepció dividida. • Per alguns, film “correcte” però cínic i amb girs poc creïbles, massa llarg i menys inspirat que altres Fincher (fotografia i guió per sota de la mitjana del director). • Bona interpretació de Ben Affleck i ritme sostingut, però forats de guió i operació de màrqueting sobrevolant el conjunt. • Es compara (a favor d’ella) la contundència d’Isla mínima. David Fincher en perspectiva Repàs a títols clau: • Seven: innovadora en el neo-noir, iconografia dels crèdits, gir final impactant, “pas endavant” estètic i narratiu. • Zodiac: fascinant per l’ambient i l’anàlisi de la societat mediàtica; menys sobre “l’assassí”, més sobre l’ecosistema que el produeix. • Fight Club: visió apocalíptica i joc d’identitat que guanya amb l’“spoiler” previ. • The Social Network: ritme hawksià, muntatge vertiginós i retrat de l’ambició tecnològica. "Amb una noia i una pistola ja tenim una pel·lícula." Dossier temàtic: cinema i bogeria Marc conceptual Distincions bàsiques i termes clau: Bogeria (ús literari) versus classificació clínica. Trastorns principals: esquizofrènia, bipolaritat i depressió major. Diferència clau: psicòsis vs psicopatia: Psicòsis: malaltia amb brots; fora del brot, vida funcional possible. Psicopatia: absència d’empatia; no és “malaltia” psicòtica i pot aparèixer en contextos quotidians. Orígens expressionistes: El gabinet del Dr. Caligari (1920) Pionera en representar crims i control mental (sonàmbul i figura del doctor); marca l’entrada de la bogeria al llenguatge visual del cinema. Psicoanàlisi a plató: Recuerda (Spellbound, 1945) Hitchcock integra el psicoanàlisi en un thriller romàntic amb el famós segment oníric dissenyat per Dalí. • Avui, lectura com a obra menor hitchcockiana on el dispositiu clínic és excusa de trama; interès principal: el fragment oníric i la interpretació d’Ingrid Bergman. Memòria i identitat: Memento (2000) Retrat de l’amnèsia anterògrada mitjançant un relat invertit a trossos. • El valor diferencial és la forma: estructura que fa emergir la psicologia del protagonista i el tema de l’autoengany. • Cine de culte que admet revisions múltiples. Seducció i frontera moral: Lilith (1964) Drama psicològic de Robert Rossen amb Jean Seberg i Warren Beatty: un terapeuta es veu trasbalsat i seduït per una pacient amb esquizofrènia, borrant límits ètics i emocionals fins al desenllaç tràgic. • Metàfores visuals (aigua) i capes simbòliques (Lilith com a figura primordial d’insubmissió). Institucions i violència: Algú va volar sobre el niu del cucut (1975) De Milos Forman: al·legat a la llibertat i denúncia de la violència institucional. • Retrat inesborrable de la infermera cap i de l’impacte del poder disciplinari sobre l’individu. • Debat clínic: ús de electroxoc (encara existent en contextos molt concrets) i crítica a la lobotomia com a pràctica aberrant. "Lo mejor que podemos hacer es seguir con nuestras actividades cotidianas." Depressió i apocalipsi emocional: Melancholia (2011) De Lars von Trier: dos moviments (Justine/Claire) amb el preludi de Tristán e Isolda. • Depressió com a “mort en vida” i intercanvi de papers davant del fi del món: la depressiva troba serenor, la no depressiva s’enfonsa en l’angoixa. • Cinema sensorial: il·luminació, imatges oníriques i estat emocional com a matèria narrativa. Psiquiatria: de l’asil a la medicalització Reflexió històrica: cicles i modes terapèutiques a la medicina; avui predomina la medicalització (fàrmacs més eficaços i segurs) però es reivindica la normalització i integració social dels trastorns mentals, més enllà de l’“asil”. Idees clau El cinema tendeix naturalment a explorar l’inconscient i els estats mentals alterats. No confondre violència amb malaltia mental: la psicopatia no és psicòsis. La forma pot ser diagnòstic: estructures narratives (p. ex. Memento) com a mirall del trastorn. Institucions sota sospita: el cinema denuncia maltractes simbòlics i reals (Forman). La depressió a Melancholia mostra una mirada íntima i experiencial, no “superior”, del món. Tancament i proper programa Es tanca anunciant el tema vinent: el masclisme com a metàfora, i un comentari de La gata sobre la teulada de zinc.

Just Blues del 13/10/2014 - episode art
Just Blues

Just Blues del 13/10/2014

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 13/10/2014 - episode art
l'Audició

l'Audició del 13/10/2014

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts