Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
M de Música del 21/10/2014 - episode art
M de Música

M de Música del 21/10/2014

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 21/10/2014 — Masclisme com a metàfora: cinema d’ahir i d’avui - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 21/10/2014 — Masclisme com a metàfora: cinema d’ahir i d’avui

Introducció i to de l’episodi "Avui tinc la sensació que a Persona, i més tard a Crits i murmuris, he arribat al límit de les meves possibilitats. Que en plena llibertat he fregat aquests secrets sense paraules que només la cinematografia és capaç de treure a la llum." — Ingmar Bergman • Punt de partida amb una cita de Bergman (via Sandra Navarro) per marcar el to: la capacitat del cinema per revelar secrets innominables. • L’episodi gira entorn de la idea clau: el masclisme com a metàfora i com el cinema el reforça, el qüestiona o el disfressa, amb exemples clàssics i contemporanis. Homenatge i context cinèfil Theo Angelopoulos • Lectura d’un text sobre la seva mort com a fi d’una època i testimoni del naufragi de l’estat del benestar. • Record d’“La mirada d’Ulisses” i la seva figura com a cineasta-humanista europeu. Crítiques i anàlisis de pel·lícules Perdida (Gone Girl, David Fincher) • Radiografia de la perversió a la parella i de la manipulació mediàtica. • Ecos de Stoker (Park Chan-wook) i Merci pour le chocolat (Chabrol): teranyines de control i identitats modelades per la ficció. • Clau: no és un “truc de guió”, sinó una metàfora distòpica de com imatge i fantasia governen la realitat. Secrets i mentides (Mike Leigh) • Drama familiar sobre identitat, classe i origen amb humanisme i naturalisme. • Debat sobre doblatge vs. versió original: la modulació de la veu com a eina dramàtica central en Leigh. The Deep Blue Sea (Terence Davies) • Melodrama modern sobre passió vs. serenor en una societat repressiva. • Connexions amb Brief Encounter i The French Lieutenant’s Woman: el cost del desig i l’autoanàlisi moral. Tema central: el masclisme com a metàfora Què entenem per metàfora • Una metàfora és una construcció expressiva que, posada al costat d’una realitat, la fa més entenedora. • Al cinema, gairebé cada film és una metàfora en si mateix: sembla la realitat per parlar-ne millor. Clàssics dels 50 que reforcen el patró • Cuando ruge la marabunta i La gata sobre el teulat de zinc exhibeixen la superioritat masculina i la submissió femenina com a norma narrativa i moral. • Altres ecos: The Quiet Man; el cànon clàssic sovint tanca la dona en una “closca” sense sortida. Narratives alliberadores • Ryan’s Daughter (David Lean) proposa un camí d’“obertura”: la metàfora apunta a alliberar l’espectador dels tòpics, no a confirmar-los. El present: disfressa o evolució? • Drive i The Drop (L’entrega): persistència del mascle salvador/protector violent; ella queda en segon pla funcional. • Gran Torino i Mystic River (Clint Eastwood): diagnòstic de masculinitats ferides; comunitat vs. individu; el gènere hi està creuat amb raça i classe. • Locke: fantasia de competència masculina omnipresent; la dona queda codificada com a reacció histèrica; el “pare” com a trauma massa literal. • Gone Girl i Blue Jasmine: “compensacions” que deriven en desequilibris (matriarcat tòxic o col·lapse psíquic) més que no pas en equitat. • Lucy: invertir el gènere del protagonista no corregeix la metàfora si tot el món resta comparsa; és poder absolut en femení, no equilibri. Cap a un equilibri • Bergman: crisi existencial i de classe amb dones complexes sense jerarquia moral predeterminada. • Éric Rohmer: engrescament i ètica quotidiana; igualtat de mirades sobre l’amor i el desig. • Wim Wenders (Paris, Texas): reconeixement de danys i possibilitat d’empatia mútua. • Carlos Saura (proposta de monogràfic): cartografia masclista-feminista a l’Espanya contemporània. • Luc Besson: de Léon a Lucy; i a l’òrbita tecnològica de Her: el cinema comercial sembla en impàs entre tòpic antic i sobrecompensació. Tancament • Avanç: tràiler de La distancia (Sergio Caballero) i tema obert: Fassbinder com a mirada crítica de les relacions de poder. • Idea final: calen metàfores més equilibrades que no disfressin el masclisme ni l’inverteixin, sinó que el desmuntin mostrant camins de dignitat compartida.

Just Blues del 20/10/2014 - episode art
Just Blues

Just Blues del 20/10/2014

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 20/10/2014 - episode art
l'Audició

l'Audició del 20/10/2014

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts