
Just Blues del 16/6/2014
Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)
Episodis etiquetats amb Altres

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Panorama general Programa centrat 100% en cinema amb crítiques àgils i ben argumentades de curts, novetats i clàssics, més una pausa musical de nostàlgia vuitantera. El to és proper i crític, amb especial atenció a temes socials: caste i corrupció, identitats LGBTI, memòria històrica i ètica personal. "És un magnífic retrat de com s’ajuden entre ells... la casta" (sobre Madre e hijo) Cinema en curt Curts a La 2 (Cayetana G. Cuervo) i peça de Martí • Format: presentació + entrevista + dos curtmetratges • Destaca un curt (subtitulat) amb veu en off tipus consciència interior que guia el pensament del protagonista • Curt de Martí: control policial en un descampat prop de discoteques; reacció comunitària espontània a favor d’un jove davant l’excés de zel policial • Tema clau: empatia col·lectiva vs. control; lectura social sobre com generem temptacions i víctimes Crítiques i debats Madre e hijo (Călin Peter Netzer) • Romania actual: estil gairebé documental (càmera a mà, primers plans, sensació d’ofec) • Trama: mare aristòcrata vol salvar el fill d’un accident mortal (mor un nen) usant contactes i corrupció • Eixos: maternitat possessiva/manipuladora, classe i poder, fricció generacional dins la Romania postcomunista • Moment potent: "Mama, deixa’m que sigui jo qui doni un pas..." El filo del mañana (Edge of Tomorrow) • Direcció: Doug Liman. Sci-fi d’invasió alienígena amb loop temporal (eco de Groundhog Day) • Tom Cruise com a antiheroi covard que aprèn en cada reset; paradoxes temporals ben resoltes • Emily Blunt, molt sòlida; producte entretingut i ben empaquetat 8 apellidos vascos • Comèdia d’arquetips que funciona per naturalitat (Dani Rovira, Carmen Machi, Karra Elejalde) • Debat sobre tòpics i possibles seqüeles (“9 apellidos catalanes”): riure’s de si mateixos vs. reforçar clixés Azul y no tan rosa (Miguel Ferrari) • Goya a Millor Pel·lícula Iberoamericana • Tracta gai, trans i violència de gènere en clau de comèdia dramàtica, amb ecos almodovarians (inclou referències meta) • Dirigeix amb sensibilitat moments melodramàtics (òpera, violí), apostant per la naturalitat de les identitats La ladrona de libros (Brian Percival) • Adaptació de Markus Zusak: humanisme durant el nazisme • Repartiment: Sophie Nélisse (magnífica), Geoffrey Rush, Emily Watson • Llibres com a refugi i resistència; amistat amb un jueu amagat al soterrani; estètica i ambientació amables però punyents La vida secreta de Walter Mitty (Ben Stiller) • De fantasia interna a aventura viscuda: quan la vida s’il·lumina, els somnis desperts s’esvaeixen • Viatge visual: Islàndia, Groenlàndia, Àsia central; feel-good entranyable i optimista El crack 2 (José Luis Garci) • Neo-noir clàssic: trama farmacèutica on importa el negoci per sobre de l’eficàcia • Detectiu solitari (Alfredo Landa) i dilema moral: coherència vs. integrar-se al sistema • Garci clàssic: repetitiu per moments, però temàticament sòlid El misterio von Bülow (Barbet Schroeder) • Jeremy Irons i Glenn Close, excelsos, sostenen un relat legal d’ambigüitat calculada • El millor: retrat psicològic de l’alta societat i el buit existencial; el “qui” importa menys que el “com són” Henry: retrato de un asesino (John McNaughton) • Mirada seca i bruta a un psicòpata sense empatia; violència sense glamur • Contrast entre matar “com qui menja patates” i el soci que gaudeix del crim; final colpidor i sense redempció Robocop (2014, José Padilha) • Relectura més corporativa i política (influència directa de les empreses sobre l’Estat) • Humanitat residual vs. control farmacològic/algorísmic; menys ferotge que Verhoeven, però amb diagnòstic vigent Pauses i aniversaris Biopics i càsting • “Tina – What’s Love Got to Do with It” fa 21 anys: record d’Angela Bassett i el debat sobre semblança vs. essència en biopics (Grace de Monaco, Diana) Píndola 80s • Rick Astley – “Together Forever” (26 anys del debut): moment de nostàlgia ballable a l’equador del programa Temes transversals • Casta/corrupteles i protecció entre privilegiats (Romania post-Teló d’Acer, corporacions a Robocop) • Identitat i empatia: del docu-estil a la comèdia i el noir, el programa contraposa maneres de mirar l’ésser humà • Realitat vs. fantasia: de Walter Mitty als loops d’Edge of Tomorrow • Memòria i llibres com a resistència (La ladrona de libros)

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...


Resum executiu Programa de "Veus de la parròquia" amb la Montse Giró i el convidat Salvador Rosés i Urgellés. A partir de dos textos bíblics —el sacrifici d’Isaac (Gènesi) i l’Anunciació (Lc 1)— es reflexiona sobre la fe com a obediència confiada, el paper del sentit comú en el discerniment, i el nucli de l’Evangeli: estimar Déu i el proïsme. S’insisteix a evitar lectures literalistes, a viure la fe amb humor, esperança i realisme, i a reconèixer la presència de Déu en el quotidià. Temes principals • Obediència i confiança en Déu: pujar la “muntanya” de les proves, sense caure en el fanatisme. • Discerniment i sentit comú: “Déu no demana bestieses”; la fe no anul·la la raó. • Acceptació del misteri: dir “sí” a la crida de Déu encara que no s’entengui del tot. • Amor evangèlic: el cor de l’Evangeli al Pare Nostre, les Benaurances i les obres de misericòrdia. • Teodicea quotidiana: no “demanar comptes” a Déu; responsabilitat humana i límits. • Vida espiritual pràctica: prioritzar el que no es compra amb diners; humilitat i servei. Desenvolupament 1) Gènesi: Abraham i Isaac — obediència i seny • Lectura del passatge i lectura simbòlica: l’“àngel del seny” detura el gest extrem; l’esforç és pujar la muntanya, no sacrificar el fill. • Crida a desmitificar el fanatisme: la inspiració divina no legitima bestieses; la fe autèntica integra el sentit comú. • Humilitat davant del misteri: reconeixement dels límits humans, temps i espai com a fragments d’eternitat i infinit. 2) L’Anunciació (Lc 1): el “sí” que accepta el misteri • Maria respon amb acceptació confiada: “que es compleixi en mi la teva paraula”. • La fe com a acte de voluntat: creure allò que no es veu; confiar sense exigir justificacions. • L’humor com a signe d’esperança: Déu també té sentit de l’humor; viure la fe amb joia. 3) El nucli de l’Evangeli i la vida moral • Resum de Jesús: estimar el proïsme com a un mateix i estimar Déu per damunt de tot. • Dificultat real: sovint és més costós estimar bé els amics i la família (constància quotidiana) que limitar-se a respectar l’enemic. • Essencials que basten: Pare Nostre, Benaurances i obres de misericòrdia. 4) “Per què Déu ho permet?”: una mirada serena • No carregar a Déu el mal fruit de la llibertat i la història humana. • Acceptar Déu encara que no ens agradi en certs moments: la fe no és fer-se un Déu a mida. • Discernir amb distància i seny: Déu no es veu amb microscopi ni telescopi, sinó amb mirada neta i compassiva cap al proïsme. 5) Vida quotidiana: desapego i humilitat • Prioritzar allò que no es paga amb diners; preparar la “maleta” per a l’eternitat amb senzillesa. • Reconèixer “àngels de la guarda” en persones concretes que ajuden. • Invitació final: llegir els textos sagrats i evitar interpretacions literalistes o interessades. Cites clau "Déu bestieses no en demana." "Facis en mi segons la teva paraula." "Mireu al vostre voltant: Déu és més a prop del que ens pensem." Takeaways pràctics • Quan no entenguis, mantén el sí confiat i aplica sentit comú. • Posa al centre l’amor efectiu i les obres de misericòrdia. • Llegeix la Bíblia sense literalismes; busca el missatge més que la lletra. • Detecta Déu en el proïsme i en els gestos humils del dia a dia.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.