Babilònia del 29/9/2012 — Llums de Bohèmia, art barceloní, cinema i Sàhara
Visió general Programa cultural amb un recorregut viu i variat per teatre, art i arquitectura de Barcelona, llengua, cinema i un tram final de documentalisme i geopolítica. Els moments clau giren entorn de: • Teatre: “Llums de Bohèmia” de Valle-Inclán, amb context històric del 98 i lectura contemporània. • Art/arquitectura: visita als terrats de Santa Maria del Mar i l’audiovisual de la Mercè a la Sagrada Família; reflexions sobre Gaudí i Cerdà. • Llengua: el Diccionari Vintage de Vicenç Pagès Jordà (paraules com «andròmina», «cardar»). • Cinema: Ombres tenebroses (Tim Burton) i Cosmopolis (David Cronenberg). • Documental i geopolítica: Hijos de las nubes i el conflicte del Sàhara Occidental. Teatre “Llums de Bohèmia” (Valle-Inclán) • Lectura crítica de la crisi espanyola de finals del XIX i inicis del XX (pèrdua de colònies: Cuba, Filipines, Puerto Rico, Marianes i Carolines) a través de l’"esperpent" i la figura de Max Estrella (ceguesa simbòlica que fa veure millor la realitat). • Sàtira del poder: premsa i governs del torn entre liberals i conservadors, amb dards a Alfons XIII. • Posada en escena a la Biblioteca de Catalunya (espai gòtic recuperat, terra de terra, graderies en U): La Perla 29 amb 8 actors interpretant prop de 40 personatges; ovació dempeus. • Actualitat temàtica: misèria material i intel·lectual, influències, elitisme cultural i dolor per la manca de reconeixement institucional. • Connexions històriques: la Setmana Tràgica (1909), el proletariat i l’anticlericalisme; pèrdua patrimonial (convents i esglésies) i la figura de Ferrer i Guàrdia. "El millor humorista que hi ha en aquest país és el rei Alfons XIII" — sàtira del poder. • Idea forta: la història rima; cal conèixer-la per no repetir-ne els errors. Apunt d’agenda • Recordatori de l’obra “Madame Bovary” (Auditori de Cornellà, 7 d’octubre). Art i arquitectura Terrats de Santa Maria del Mar • Nova visita als terrats (parròquia): guia, accés per torre i recorregut pels sostres plans del gòtic català amb vistes 360º del Born. • Consells pràctics: entrada econòmica, escales de cargol de pedra (calçat còmode), contacte directe amb rosassa i vitralls. Audiovisual de la Mercè a la Sagrada Família • Mapping lumínic-musical a la façana del Naixement: llums des de fora i làsers des de les torres. • Dues parts: ambientació de cants gregorians (tons blancs, cascades) i seqüència orgànica (flors, vegetació, papallones), alineada amb l’imaginari gaudinià. "Una obra religiosa es pensa per durar i apropar a Déu — amb llenguatges que evolucionen." Gaudí i Cerdà: idees clau • Gaudí: innovació estructural (maquetes invertides amb pesos; arcs hiperbòlics; columnes inclinades; organicisme en espais com la Cripta o el Park Güell). • I. Cerdà: urbanisme visionari de l’Eixample i els xamfrans pensats per a la mobilitat futura. Llengua Diccionari Vintage (Vicenç Pagès Jordà) • Sèrie d’articles estiuencs recuperant paraules “en perill d’extinció” amb mirada irònica i afectuosa. • Exemples: • «andròmina»: objecte vell, inútil, fora de moda, però amb pàtina estètica en l’era de l’obsolescència. • «cardar» vs. «follar»: evolució semàntica i matisos; recuperació d’usos genuïns i cultes. • Missatge: gaudir de la llengua i rescatar lèxic amb valor cultural i expressiu. "En un món d’actualitzacions constants, certs objectes adquireixen una pàtina romàntica." Cinema Ombres tenebroses (Tim Burton) • Adaptació d’una sèrie dels 60: to gamberro i festiu, gòtic pop sense voluntat de terror. • Johnny Depp com a vampir desubicat als anys 60/70; Michelle Pfeiffer en un retorn celebrat. • Valoració: divertida i autoconscient; funciona si s’accepta el codi burtonià. Cosmopolis (David Cronenberg) • Sàtira fosca de la crisi financera i el poder, gairebé teatral, dins d’una limusina. • To molt seriós, psicodèlic/surrealista, que usa la ficció per fer més intel·ligible la complexitat del real. • Debat obert: ficció vs. documental com a vies de veritat. Documental i geopolítica Hijos de las nubes (Álvaro Longoria) i el Sàhara Occidental • Javier Bardem com a productor i fil conductor, arrel d’un viatge a un festival als campaments saharauis. • Context: antiga colònia espanyola (pesca abundant i fosfats), poble nòmada —«fills dels núvols»— que seguia les pluges per a la pastura. • Anys 70: Marxa Verda i retirada espanyola; control marroquí de la costa, divisió del territori i repressió; camps de refugiats a l’interior. • Frente Polisario: reivindicació pacífica del dret a decidir; referèndum avalat però encallat. • El film mostra també la opacitat política (llista de càrrecs que rebutgen ser entrevistats). • Reflexions ampliades: colonialisme clàssic i econòmic, dictadures africanes, memòria històrica fràgil i tensions del capitalisme contemporani; paral·lelismes que interpel·len Europa. "La solució és fer un referèndum sobre la independència del Sàhara — i complir-lo." Tancament • Conclusions: la cultura com a espai per entendre el present (teatre i cinema), mirar la ciutat (art i arquitectura) i donar context als conflictes (documental, història). • Idea final: conèixer la història —des de totes les veus— per evitar repetir-ne les ombres i defensar drets col·lectius amb perseverança.
