Episodis etiquetats amb Principals
En aquesta entrevista, l'Aranxa, professora d'ioga a l'Acadèmia Alissa Yoga de Sant Just, ens introdueix al món dels mantras, explicant el seu significat, la seva importància en la pràctica del ioga i com poden ajudar a la meditació i al benestar personal. Ens parla dels diferents mantras, com l'OM, i dels beneficis que aporten tant al cos com a la ment
La Biblioteca Joan Margarit acollirà la Supernit, una iniciativa per promoure la lectura entre infants a partir de 3 anys, amb en Tito del Canal Super 3 com a protagonista. També es destaca el creixement del mercat laboral al Baix Llobregat amb més de 346.000 llocs actius, la presentació de la candidatura del Partit Socialista de Sant Just per les eleccions municipals, i el bon inici del nou projecte de Bar Can Ginestar. Altres notícies inclouen l'aniversari de l'espai Carme Malaret, el rècord de sol·licituds per a la preinscripció escolar, i activitats variades programades per a la setmana
Resum general Dos blocs principals al programa d’avui: Entrevista a Xavi Vives sobre el nou bar Nou Ginestà a la masia modernista de Can Ginestà (Sant Just Desvern): concessió, carta, menú diari, temporada, xarxes i sinergies amb la cultura. Espai musical dedicat a la música alegre i al concepte de valència amb exemples de Queen, Rick Astley i Wham! També hi ha interludis musicals i un ampli bloc de campanyes institucionals (sequera, ictus, violències masclistes, FP, etc.). Entrevista: Nou Ginestà (bar de Can Ginestà) Punt clau Ubicació i identitat: a la masia modernista de Can Ginestà (c. Carles Mercader), equipament cultural i històric de Sant Just. El bar pren el nom Nou Ginestà. Concessió pública: adjudicació via licitació municipal per explotar el bar de l’edifici cultural. Posada en marxa: obertura recent (fa ~1 mes). Reformes ràpides durant Setmana Santa; bon inici, impulsat pel cap de setmana de Sant Jordi als jardins. Proposta gastronòmica: Carta més elaborada que l’etapa anterior, amb èxit de patates braves i tapes clàssiques ben executades. Menú diari de dilluns a divendres (12:00–16:30 aprox.); caps de setmana, només carta. Temporada i producte fresc: ajustos segons època (ex.: a l’estiu, tomàquets i cremes fredes). Plats amb menys demanda es substitueixen segons preferències dels clients. Xarxes i presència digital: recuperat el domini de Google; en marxa Google Maps i un Instagram per publicar menú diari i fotos de plats. Cultura + gastronomia: servei a usuaris de la biblioteca, arxiu, exposicions i xerrades. La cuina també té una dimensió cultural i social: "Moltes coses han passat al voltant d’una taula." Terrassa i estiu: l’entorn i les vistes són un valor clau; amb la calor prevista, s’espera bona afluència a la terrassa. Bloc d’anuncis i interludis Campanyes institucionals destacades Sequera i estalvi d’aigua: "La pluja no la controles, l’aixeta sí". Ictus (112) amb Mireia Belmonte: rapidesa en detectar símptomes i trucar. Violències masclistes: visibilització d’actituds quotidianes; "No hi contribueixis". Formació professional (FP) i acreditació de competències: vies per créixer professionalment. Esport femení: si no el veus, "et perds la meitat de l’espectacle". Voluntariat per la llengua: pràctica del català en parelles lingüístiques. Productes catalans, 012 dones, medi ambient (fem créixer el verd), Bici sense edat (contra la soledat de la gent gran). Interludis musicals Fragments amb lletres en anglès (inclou passatges explícits), i temes com Drake – Passionfruit i Fool’s Garden – Lemon Tree. Espai musical: què és la "música alegre"? Introducció Presentació del tema: com definir la música alegre i per què certes cançons es perceben com a "felices". Exemples i anàlisi Queen – Don’t Stop Me Now (1978) Percepció d’alegria per la lletra i la música: energia, optimisme, sensació d’empoderament i llibertat. Construcció musical: introducció de piano i bateria animada; ritme accelerat i clímax progressiu que transmet moviment constant. Apunt humà: Brian May ha expressat ambivalència amb la cançó en certs moments, associant-la a l’estil de vida d’excessos de Mercury, malgrat el fort vincle creatiu i personal amb ell. El concepte de valència musical La valència és la càrrega emocional percebuda d’una peça (subjectiva), des de la tristesa fins a l’eufòria. Factors: lletra, melodia, ritme, to de veu i altres elements musicals. Aplicacions: tria musical per a festes i rituals (casaments/funerals), publicitat (crear imatges positives), i cinema (guiar l’emoció de l’espectador). Queen – Bohemian Rhapsody (fragment) i relació Freddie Mercury–Brian May Recordatori del paper clau de May (guitarra icònica, composicions com We Will Rock You), i col·laboració estreta amb Mercury fins a la seva mort (1991). Correccions de títols citats: "The Show Must Go On" i "I Want to Break Free". Rick Astley – Never Gonna Give You Up (1987) Arquetip del pop 80s: bateria electrònica, sintetitzadors, baix marcat, cors; tornada adhesiva i repetitiva. Temàtica: declaració d’amor i lleialtat. Cultura d’internet: fenomen Rickrolling (enllaços sorpresa al videoclip). Wham! – Wake Me Up Before You Go-Go (1984) Peça festiva i contagiosa, èxit internacional; homenatge a George Michael. Idees clau Nou Ginestà aposta per producte de temporada, menú diari i millora de presència digital per connectar amb el públic local i d’esdeveniments culturals. La música alegre no és només qüestió de tempo o lletres: la valència és un marc útil per entendre la percepció emocional i els seus usos socials i comercials.
Help Up és un projecte impulsat per un grup de joves que busca connectar ONGs amb voluntaris a través d'una aplicació mòbil. Han creat una plataforma que facilita la participació dels joves en el voluntariat, fomentant la seva implicació amb la societat. A l'entrevista, els membres del grup expliquen com es van unir, els seus objectius i els èxits aconseguits fins ara
En l'edició d'avui de Sant Just Notícies, s'informa sobre l'exposició "El món ficció" que s'inaugura dissabte a l'espai Marc Art, la jornada OAP Cafè Digital Baix Llobregat que ajudarà a l'empresa a digitalitzar-se, la presentació de Circular, una botiga de moda vintage amb impacte social, i el concert "Tinc Clàssic" que apropa la música clàssica als adolescents. També s'anuncia la campanya electoral de les eleccions municipals
Resum general En aquest episodi de L’Ajusta es combinen dues converses al voltant de la música com a experiència propera, inclusiva i transformadora. Primer, amb la Mar Bizoso (coordinadora d’Estones de Clàssica), es presenta el concert final del cicle —Teen Classic— protagonitzat per adolescents de l’Escola Oriol Martorell, i es reflexiona sobre com trencar prejudicis al voltant de la música clàssica i acostar-la als joves. Després, amb Pep Quintana, la conversa deriva cap al cantar en cor, les relacions humanes que s’hi teixeixen, i com la cultura i la música actuen com a vàlvula d’escapament en contextos exigents, inclosa la salut mental. Destaquem • Teen Classic (21/05, 19 h, Sala Cinquantenari, Ateneu): concert gratuït amb joves intèrprets (violí, clavicèmbal, flauta i violoncel) i repertori de música barroca. • Format innovador d’Estones de Clàssica: concerts a la platea, proximitat amb el públic, explicacions en directe i tertúlia final —i, en molts casos, sense programa de mà per evitar prejudicis i escoltar amb la ment oberta. • Clàssica i adolescents: la clau no és imposar un cànon, sinó mostrar, explicar i fer viure; connexions amb la cultura digital (YouTube) i divulgadors com Jaime Altozano. • Tècnica vs especialització: la base tècnica clàssica pot aportar salut vocal i instrumental i habilitats, però cal orientar el temps d’estudi segons l’objectiu (urbana, jazz, flamenc…): tot suma, però el temps és finit. • Música, emoció i unicitat: la música és vibració i cada interpretació en directe és irrepetible; emociona i acompanya, però no és «l’únic llenguatge» de les emocions. • Cor i comunitat: el cantar en grup (p. ex. treballant un Stabat Mater) crea vincles i suport mutu; testimoni sobre límits feina-vida en professions exigents i com la música ajuda a sostenir. Temes principals Estones de Clàssica i el concert Teen Classic • Concerts de proximitat, sense escenari, amb músics a la platea i tertúlia final. • En molts concerts, sense programa de mà per evitar biaixos; en el cas de Teen Classic, sí n’hi ha per treballar-lo prèviament amb escoles (1r i 3r d’ESO) i implicar l’alumnat. • Teen Classic: quartet de joves de l’Oriol Martorell (violí, clavicèmbal, flauta i violoncel) amb barroc. Entrada gratuïta. Adolescents, tècnica i gèneres • Els adolescents poden gaudir de la clàssica si algú els la fa visible i els en dona claus d’escolta. • En la formació professional, cal escollir branca (clàssica, jazz, flamenc…); la tècnica clàssica aporta base sòlida (evitar lesions, tècnica vocal, etc.), però pot competir pel temps amb altres gèneres. • Per passar al jazz i músiques urbanes cal reaprendre (improvisació, swing, contratemps) i no tancar-se. Música, emocions i cultura que acompanya • La música és vibració i el directe és únic; mou emocions i records segons el nostre estat i el moment vital. • La cultura (no només la música) és essencial per al benestar —especialment en contextos de solitud o desgast (aprenentatge de la pandèmia). Cor, vincles i salut mental • Experiència coral com a espai de comunitat i creixement. • Testimoni d’un psiquiatre coralista: la necessitat de no endur-se la feina a casa i com la música actua de vàlvula d’escapament davant casos duríssims (risc suïcida adolescent). Cites "La música és vibració... aquella versió en directe no la tornaràs a escoltar igual." "Tot suma, però com que el temps és finit, cal triar on poses les hores." "El barroc mola." (via Jaime Altozano) Info pràctica del concert Teen Classic • Quan: Diumenge 21 de maig, 19:00 • On: Sala Cinquantenari, Ateneu (entrada gratuïta) • Qui: Joves de 3r d’ESO de l’Escola Oriol Martorell (violí, clavicèmbal, flauta, violoncel) • Què: Repertori barroc i explicacions en directe • Més info: ateneudesverd.cat
La Penya del Vidre, creada per donar suport a l'Hockey Club Sant Just, ha organitzat diverses activitats per animar els partits del primer equip, amb un enfocament en el respecte i la bona convivència entre aficions. A més, l'Associació de Gent Gran de Sant Just es destaca per les seves múltiples activitats culturals i d'oci, incloent concerts, excursions i celebracions, things que fomenten la unió i el lleure entre els seus membres
En aquesta edició del Sant Just Notícies, Maria Ones Sales Vilanova informa sobre diverses activitats i esdeveniments destacats a Sant Just. Entre les notícies, es destaca la projecció de la pel·lícula "Jacob, Mimi i els gossos del barri" com a part del cicle Cinexic, així com la 46a marxa de regularitat Fulgens i Banyos. A més, es dóna compte de l'acord de repartiment d'espais de propaganda electoral entre els partits per a les properes eleccions municipals i la informació sobre un cicle d'audiovisuals de muntanya de la CEAS. També s'hi inclou la presentació de conferències i cursos de formació
Context i convidat "Les sessions sempre són gratuïtes i sempre a l'Ateneu a Sant Just." • Conversem amb Bernat Macià, membre de la junta del Cicle d’Audiovisuals de les Cees. • L’espai forma part del magazín de mig matí i introdueix l’entrevista després d’un breu tram musical. Què és el Cicle d’Audiovisuals • 9 edicions (amb alguna pausa per la Covid), celebrades en sessions mensuals durant 4-5 mesos. • Contingut centrat en muntanya i natura, combinant: - Audiovisuals de sòcies/socis del club - Pel·lícules de muntanya i xerrades d’expedicionaris i especialistes • Objectiu clau: acostar documentals de qualitat a Sant Just de manera gratuïta a l’Ateneu. Pròximes projeccions destacades Dinar 1 de juny – Selecció del Festival de Torelló • Projecció de dues pel·lícules guanyadores del festival internacional de cinema de muntanya de Torelló (gira territorial de l’any següent al festival): - Escalada en gel al Canadà - Expedició a Veneçuela Dijous 6 de juliol – GR del Llobregat • Presentació d’un audiovisual propi d’un grup de socis que han recorregut el GR del Llobregat per etapes. Criteris i temàtica • El cicle s’alinea amb la identitat del club: activitats de muntanya i experiències de natura. • La selecció depèn dels programes disponibles de Torelló; enguany s’ha escollit el que més encaixa amb la comunitat local. Diversitat geogràfica i d’escenaris • Al llarg dels anys s’han vist produccions de l’Himàlaia, Alps, Pirineu i arreu del món. • El cicle ofereix una mirada global a la cultura de la muntanya, amb entorns i desafiaments molt variats. Informació pràctica • Lloc: Ateneu de Sant Just. • Agenda i actualitzacions: web de les Cees (santjus.org.brcees) i Instagram. • Cada sessió és gratuïta i amb programes actualitzats a mesura que s’acosten les dates. Reprogramació recent • Una sessió prevista la setmana anterior es va ajornar per problemes logístics (conferenciant absent a última hora). • Contingut a reprogramar: viatge d’un mes a peu per Catalunya. S’anunciarà nova data a les vies oficials. Punts clau • Projeccions gratuïtes i d’alta qualitat sobre muntanya i natura. • 1 de juny: programa del Festival de Torelló (gel al Canadà, expedició a Veneçuela). • 6 de juliol: GR del Llobregat amb audiovisual de socis. • Seguiment d’actualitzacions via web i Instagram de les Cees.
En aquest episodi es parla sobre els estils de vida saludable, destacant la importància de l'activitat física regular, una alimentació equilibrada, l'evitació del tabac i del consum excessiu d'alcohol, així com la importància del son i el benestar emocional. També es mencionen activitats i recursos disponibles per a millorar la salut, com tallers i consultes
Aquest article repassa les últimes notícies de Sant Just, incloent un curs d'estratègia i creació de continguts de valor per part de la Promoció Econòmica, la presentació d'un documental pel Partit Socialista sobre el model de poble del 1992 al 2020, la celebració de l'Hockey Club Sant Just amb una victòria que els assegura un lloc als play-offs, i els detalls sobre un curs de voluntariat d'En bici sense edat. També s'hi inclou un resum de les activitats programades per la setmana i opinions sobre la municipalització del servei d'atenció domiciliària
Visió general de l’episodi En aquest episodi es tracten dos blocs principals: Entrevista amb Carles Sánchez (Bici sense Edat – Sant Just): estat del projecte, impacte social, voluntariat i formació, finançament i expansió territorial, i com sumar-s’hi. Nova secció de cinema amb José Luis Carbón Tirado: el debat sobre si el cinema està en crisi o en reinvenció, l’impacte de la pandèmia i les plataformes, l’etiqueta a sala i l’educació de l’atenció, i la màgia del setè art. Hi ha també dos blocs breus de publicitat i promos de la ràdio. Entrevista: Bici Sense Edat a Sant Just Què és i per a qui • Associació sense ànim de lucre que millora la qualitat de vida de persones grans i persones amb mobilitat reduïda a través de passejades en tricicles elèctrics adaptats conduïts per voluntariat. • Filosofia de l’activitat: compartir temps i conversa; és una experiència relacional i comunitària amb efecte terapèutic. "No es treu a passejar a ningú… escolta’m, compartim una estona." Dades i abast a Sant Just • Equip robust: 87 persones voluntàries (85 pilots i 2 en tasques de suport). • Sortides matí i tarda, de dilluns a diumenge; també amb persones particulars els caps de setmana. • Centres i rutes habituals: Vicalia, Cral, Cuidam, Sant Joan de Déu Sociosanitari, Centre Ocupacional de ProceS, Mas Lluïc, residència de Lourdes i la Maiola (Esplugues). Suport i finançament • El projecte a Sant Just funciona sota el paraigua de Sant Just Solidari i amb el suport de l’Ajuntament. • Patrocini clau de Senergi que aporta el 60% del pressupost. • Punt crític: encara que sigui voluntariat, cal estructura, coordinació i recursos econòmics per garantir seguretat, qualitat i sostenibilitat. Formació i captació de voluntariat • Es fan uns 4 cursos/any; la part teòrica és online (oberta a diferents municipis) i la pràctica és imprescindible per l’orografia del poble. • Com apuntar-s’hi: formulari a la web de Sant Just Solidari; petita entrevista i incorporació al següent curs disponible. • Flexibilitat horària: hi ha voluntariat que participa fins i tot un cop al mes. Marc legal i protecció del voluntariat • Hi ha una llei de voluntariat “moderna” que assegura: formació, assegurança, espais de trobada, i comptabilització d’hores amb certificats útils per feina, oposicions o subvencions. Impacte i professionalització amb centres • Coordinació amb equips professionals (ex. Esprocea) per maximitzar el benefici terapèutic (millora d’autonomia i benestar) de les passejades. Cronologia i expansió • Origen internacional: 2012 a Dinamarca (associació global: Cycling Without Age). • A Espanya: 2016 (Barcelona i Sant Sebastià – pilots), 2017 arrencada a Barcelona. • A Sant Just: pilot finals de 2018 i arrencada 2019, any en què neix també l’associació catalana de Bici sense Edat. • Avui present a 56+ països i 3.000+ ciutats, i a Catalunya en municipis com Cornellà, Granollers, Tarragona, Terrassa, Ripoll, Mataró, Palau d’Anglesola, Sant Cugat, Castelldefels, etc. Crida final • Necessiten més voluntariat i suport econòmic (fer-se soci de Sant Just Solidari o fer aportacions; o patrocini d’empreses amb perfil social com Senergi). Secció de cinema Cinema en crisi o en reinvenció? • El cinema ha viscut “crisis” cíclicament i sempre s’ha reinventat: del mut al sonor; irrupció de la televisió als 50 (resposta amb so estereofònic, pantalla panoràmica, CinemaScope); i el fenomen dels blockbusters als 70 (L’Exorcista, Tiburon, Star Wars). • Avui torna a reinventar-se en un ecosistema amb plataformes i nous hàbits. Postpandèmia i plataformes • La pandèmia va interrompre l’assistència a sales i va accelerar l’auge de l’streaming. • El públic torna progressivament als cinemes, però les xifres encara són per sota de la prepandèmia; creix sobretot la franja més jove. "El públic és sobirà"… però factors com cost, temps i hàbits condicionen l’assistència. Etiqueta i experiència de sala • El cinema a sala exigeix silenci i respecte; és una experiència visual i compartida diferent d’un concert. • Analogies amb biblioteques: el silenci és part del protocol bàsic d’educació i respecte a l’obra i la resta d’espectadors. Atenció i educació audiovisual • El multitasking dificulta la concentració; cal educar l’espectador en el llenguatge cinematogràfic i en pautes d’atenció (guardar el mòbil, predisposició i postura a la sala). • Anècdota docent: visionant Psicosi (Hitchcock) en VOS i en blanc i negre, l’escena de la dutxa va imposar silenci i va captivar l’alumnat, demostrant el poder de la posta en escena i del silenci. La màgia del setè art • El cinema és passió, emoció i empatia: ens permet “viatjar” i connectar amb històries i personatges. • Exemple: El riu (Jean Renoir) – el seu color i atmosfera mostren el poder de la ficció i l’efecte persistent després del visionat. • Debat sobre el futur (referència a Guillermo del Toro): el cinema està "creat per viure’s en una sala", però també es gaudeix a casa; la màgia persisteix malgrat IA i xarxes socials. "Aquesta és la màgia del cinema": estar a la sala i, alhora, ser en un altre món.