Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8115episodis
Entrevistes de la Justa del 2/12/2021 — Destapa Sant Just: balanç de la 1a edició, xifres, premis i guanyadors, amb plans de futur - episode art
Entrevistes de la Justa
23'

Entrevistes de la Justa del 2/12/2021 — Destapa Sant Just: balanç de la 1a edició, xifres, premis i guanyadors, amb plans de futur

Resum general Context i objectiu de l’episodi Conversa amb Alícia Murciano (Regidora de Comerç) i Joaquín Esparza (impulsor del Destapa) per fer el balanç de la primera edició del Destapa a Sant Just, explicar la mecànica de votacions, detallar els premis, anunciar els guanyadors i esbossar properes edicions. Punts clau • Participació massiva: 2.000 passaports entregats (1.600 utilitzats) amb una mitjana de 5 tapes per passaport; un local (El Mil·lenari) va servir 700 tapes. • Èxit en temporada de tardor/fred: interiors i terrasses plenes; l’esdeveniment ajuda a omplir la temporada baixa de la restauració. • Xarxes socials a l’alça: creixement ràpid d’Instagram i molt volum de missatges privats (consultes, rutes, tapes); interès també de poblacions veïnes (Esplugues, Sant Joan Despí, Barcelona). • Mecànica de votacions: millor tapa, millor establiment i millor servei per votació als passaports; millor client per sorteig amb noms registrats als locals. • Premis destacats: - Millor tapa/xef: estada per a dues persones a l’ecosistema gastronòmic i d’allotjament d’Uller del Mas (spa, restaurant amb cuina de producte i cabanes entre vinyes). - Millor establiment: menú degustació complet per a dues persones al restaurant del mateix espai. - Millor servei: visita i tast amb aperitiu singular a Viladellops (història i vins espumosos/ancestrals; vistes al castell d’Olèrdola). - Millor client: el seu pes en litres de vi de la bodega Bellaserra (Ben Plantat); gran ressò i interès extern. • Ressò mediàtic: "l’entrega del premi la farem directament a la bodega" "hem tingut a prop de 10.000 consultes" sobre el premi del pes en vi. • Guanyadors: - Millor tapa/xef: La Placeta del Gust (xef: Brian). - Millor establiment: Fudis. - Millor servei: Cafeteria Muñoz (Walden). - Millor client: Dulce Beneito. • Rutes ciutadanes i comunitat: grups organitzant recorreguts per barris; 35 passaports completats amb totes les tapes; interacció viva amb recomanacions entre clients. • Descobriments gastronòmics: La Picoteca (mil fulles de patata amb porro), Burgo Clock (carn esparracada), El Trineu (ous estrellats) entre les sorpreses més celebrades. • Logística visitants: descompte hoteler puntual per seguretat i comoditat durant l’edició (ja finalitzat; dependrà de l’hotel en futures edicions). • Futur i calendari: s’estudia repetir a la tardor per reforçar la temporada baixa; opció de dues edicions l’any en estudi. Lliurament oficial de premis: demà a les 10 h a l’Ajuntament. Conceptes clau • Passaport • Ruta de tapes • Temporada baixa • Degustació • Producte de proximitat • Ancestrals/espumosos

Entrevistes de la Justa del 1/12/2021 — WhatsApp, Telegram i SMS per impulsar la recollida selectiva: el projecte LIFE a Sant Just Desvern i municipis italians - episode art
Entrevistes de la Justa
11'

Entrevistes de la Justa del 1/12/2021 — WhatsApp, Telegram i SMS per impulsar la recollida selectiva: el projecte LIFE a Sant Just Desvern i municipis italians

Resum Idea central Projecte europeu LIFE que utilitza canals de missatgeria mòbil com WhatsApp, Telegram i SMS per conscienciar i millorar els hàbits de recollida selectiva mitjançant missatges positius basats en dades. Punts clau Nudging digital: es prioritzen missatges positius i comparatius veïnals per estimular millores, evitant l’èmfasi en errors o sancions. Comunicació accessible: ús d’eines que tothom té al mòbil per arribar a més gent amb un llenguatge proper. Dades al servei de la ciutadania: aprofitament de milions de dades (p. ex., targetes per obrir contenidors) per fer comunicació personalitzada i rellevant. Recerca sociològica i de governança: tot i la base tecnològica, el focus principal és sociològic i de política pública local. Com s’implementa Canals: WhatsApp (amb cost per missatge), Telegram (gratuït però menys usuaris) i SMS (segons context). Missatges de reforç positiu: comparatives i reconeixements del tipus “millor del barri”. Personalització via dades d’ús de contenidors i patrons de dipòsit. Àmbit i participants Sant Just Desvern és l’únic municipi participant a Espanya en aquest consorci. Tres municipis a Itàlia ja hi participen, amb nous municipis catalans afegint-s’hi. Context italià: més de 4.000 municipis amb porta a porta i ~1.000 amb contenidors tancats. Calendari i estat Idea nascuda fa 2–3 anys; el projecte és ara a mitja fase. Finalització prevista a final de l’any vinent. S’estan revisant resultats preliminars per ajustar estratègies. Indicadors d’avaluació Percentatge de persones que es donen d’alta als canals (WhatsApp/Telegram/SMS). Taxa de baixes i motius (avorriment, percepció d’inutilitat dels missatges, etc.). Grau d’interès dels missatges i implicació real en les pràctiques de reciclatge. Expectatives i hipòtesis Millorar amb menys recursos: equilibrar abast i cost (WhatsApp vs Telegram) sense saturar ni molestar. Pagament per generació (taxa justa): pot ser útil, però no sempre ha de ser la primera eina; el nudging pot precedir o complementar. Context internacional Segons l’experiència del consultor, Catalunya i Itàlia estan al capdavant d’Europa en recollida selectiva i innovació social. A Alemanya, la recollida d’orgànica és sovint mixta amb poda (baixa captura), el pagament per generació és suau i hi ha poca comunicació directa amb l’usuari. Cites destacades "Tu, ets el millor del teu barri." "No pas les coses negatives, sinó coses com mitjanes, coses positives." "És un projecte d'investigació, el LIFE, finançat per la Unió Europea." "Catalunya i Itàlia som els millors d’Europa." Nota logística Ponències avui i demà; visita a Miranda Canigó (Sant Just) per conèixer el sistema de contenidors tancats.

Entrevistes de la Justa del 1/12/2021 — Celo, fotocòpies i xinxetes: l’art conceptual com a praxi social (entrevista amb Toni Mercader) - episode art
Entrevistes de la Justa
15'

Entrevistes de la Justa del 1/12/2021 — Celo, fotocòpies i xinxetes: l’art conceptual com a praxi social (entrevista amb Toni Mercader)

Resum de l’entrevista Entrevista amb Toni Mercader a Ràdio d’Esvern sobre la mostra express consultiva “celo, fotocòpies i xinxetes: una praxi social”, presentada a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret (25–28 de novembre). La conversa revisita l’art conceptual dels anys 70, el seu component social i polític, els materials i formats d’arxiu emprats i una activitat vinculada: una visita guiada al MACBA sobre la col·lecció Rafael Tous. Context i propòsit de la mostra Exposició de caràcter express i consultiu: accés directe a uns 20 catàlegs i llibres d’art conceptual. Objectiu: sensibilitzar sobre el canvi en la producció artística dels 70, en paral·lel a transformacions socials i polítiques de la fi del franquisme. Títol complet: “celo, fotocòpies i xinxetes: una praxi social”, que qüestiona visions individualistes i mercantilitzades de l’art conceptual. Materials, mètode i organització Documents originals de l’època (1972–78), provinents de les “sèries informatives” comissariades per Mercader a: Banyoles, Prada de Conflent (5a UCE), Tarragona i Terrassa. Estructura en taules: Abans, Durant, Després i Actualitat (com es llegeix avui aquest treball). Ús de materials pre-digitals per a la difusió i el muntatge: celo, fotocòpies, còpies de plano, proves osàliques. Documentació de performances a Vilanova de la Roca en un espai buit de 1.219 m³, difosa per fotocòpia i muntada amb celo, textos i fotografies. “En aquella època no hi havia el Photoshop… i aleshores el cel·lo, les fotocòpies, les còpies de plano, les proves osàliques, servien per difondre.” Audiovisuals projectats Tres films en projecció contínua: 16 mm B/N: film col·lectiu del Grup de Treball. Super 8: accions d’Antoni Muntadas. Super 8: crònica de la invitació de Documenta 5 (Kassel) a quatre artistes d’aquí: Jordi Benito, Robert Llimós, Francesc Cavat i Antoni Muntadas. Art conceptual: definició i dimensió social Definició clau: “L’art conceptual és una actitud, no és un estil.” Posa la idea per sobre del resultat, i a l’època tenia un fort component social i polític, responent a la necessitat d’“emergir” després del franquisme. Recepció i interacció amb el públic Quatre franges de visita (dj. tarda; dv. tarda; ds. matí/tarda; dg. matí) i prop de 100 assistents. Consulta directa de documents (amb guants de cotó); Mercader present com a consultor a sala. Valoració: molt satisfactòria. Activitat vinculada: visita guiada al MACBA Dilluns 13 de desembre, 18:00: visita gratuïta i comentada a “En temps real”, sobre la col·lecció Rafael Tous (MACBA). Places limitades: cal contacte previ amb l’Espai Malaret. Guia: Toni Mercader i personal del MACBA. Periodisme i sentit crític Funció essencial de l’art: desenvolupar el sentit crític de la ciutadania. “La pràctica periodística… és aquesta capacitat crítica d’analitzar la realitat propera i que envolta a cada un de nosaltres.” Notes finals Mercader, amb humor, es declara a “l’època de la petanca”, però celebra el plaer de projectes com aquest. L’exposició ja no és visitable, però queda la oportunitat de la visita al MACBA.

Entrevistes de la Justa del 30/11/2021 — Marcel Cams presenta “Inmaterial”: escultura entre fusta, ferro i l’espiritualitat - episode art
Entrevistes de la Justa
17'

Entrevistes de la Justa del 30/11/2021 — Marcel Cams presenta “Inmaterial”: escultura entre fusta, ferro i l’espiritualitat

Resum de contingut Entrevista amb l’escultor Marcel Cams sobre l’exposició Inmaterial, on explora la relació entre matèria i esperit treballant principalment amb fusta i ferro, incorporant tècniques noves i un ús subtil del color. Procés i materials Construeix l’armadura amb varilla de ferro per donar volum i forma. Habitualment entrena amb un material tou (p. ex. escuma) i porta les peces a fundició per convertir-les en blocs de ferro. En aquesta mostra, introdueix el trenat amb fusta mitjançant doblegat de fusta al vapor. Innovació: doblegat de fusta al vapor Permet corbar la fusta amb una finestra d’acció d’uns 10 segons abans que s’esquerdi o es trenqui. Ha estat una investigació recent i és eix central de la mostra. Color i acabats Incorpora color tintat (no pintura opaca) per respectar la veta i l’expressivitat del material. Objectiu: que es vegi la matèria —la fusta o el ferro— i el procés que hi ha al darrere. L’exposició “Inmaterial” Títol escollit per parlar de la no-matèria amb la matèria. La majoria de peces (≈80–90%) són noves i creades el darrer any per a aquest espai. Hi ha 13–14 obres preparades, però l’equip està seleccionant-ne quines “poden respirar” a sala. Núcli de cinc peces centrals pensades específicament per a l’espai. Temes i intencions Dualitats: fusta/ferro, orgànic/mineral, cos/ànima. Motivacions: espiritualitat i amor com a temes universals. Defensa la lliure interpretació del públic i evita sobreexplicar. Trajectòria i obres destacades Materials principals: fusta i ferro; també ha explorat resina, vidre (fosa) i coure. Obra destacada: “Cavallfort” (2012), cavall de ferro a mida real (encàrrec privat a Font Rubí), que va originar una sèrie d’estudis i altres cavalls. Producció i temps Temps per peça: aproximadament de 2 setmanes a 2 mesos. La darrera peça sovint és percebuda per l’artista com “la millor” en el moment de la seva creació. Cita rellevant "Que no es pot percebre pels sentits perquè pertany a l’esperit" Definició d’inmaterial trobada en un diccionari que inspira i sintetitza el concepte de la mostra: parlar de l’intangible a través del tangible.

← Torna a tots els podcasts