Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8115episodis
Entrevistes de la Justa del 27/10/2021 — On Air Jazz Series: nou anys de programació musical a Sant Just i el guardó poètic de Joan Urpinell - episode art
Entrevistes de la Justa
16'

Entrevistes de la Justa del 27/10/2021 — On Air Jazz Series: nou anys de programació musical a Sant Just i el guardó poètic de Joan Urpinell

Resum de l’entrevista Qui són i què fan Col·lectiu: On Air Jazz Series és una associació de Sant Just amb prop de nou anys de trajectòria, nascuda per facilitar música en directe de qualitat. Origen: creada per preparar concerts de final de conservatori; impuls inicial de Joan Urpinell amb en Nolasc i en Roger Blasco; incorporació posterior de Pere “Santos” Puertas. Evolució d’estil: de l’arrel jazzística a una programació eclèctica: blues, pop/rock, soul, funk, músiques afroamericanes i d’arrel. "simplement, doncs, música de qualitat, però de qualsevol dels estils que pot ser-ho" Programació a l’Ateneu de Sant Just Calendari: d’octubre a maig; cartell variat amb propostes jazzístiques clàssiques i modernes, i música d’autor. Formats: formacions petites (duets, trios) per limitacions de pressupost. Data destacada: darrer concert el 6/05/2022 amb el santjustenc Nou Garrofer en duet amb guitarrista. Entrades: a taquilla el mateix dia del concert. Cicle “Música Bastial al Palau” (Santa Maria de Palautordera) Curadoria compartida: 8 concerts; Pere “Santos” Puertas se centra en el blues i derivats; Joan Urpinell en el jazz i propostes afins. Estils: funk, músiques de rels, Centroamèrica, i més; també amb formats reduïts (duets i algun solista). Entrades: venda telemàtica cercant “Música Bastial Palau”. Impacte de la Covid-19 i suport institucional Aturada inicial del cicle durant la pandèmia; represa tan aviat com ha estat possible. Suport clau: l’Ateneu de Sant Just i l’Ajuntament de Palau aposten per mantenir i fer créixer la programació. Filosofia: prioritzar oportunitats per a artistes que no són “caps de cartell”, fomentant el teixit musical local i emergent. Premi de poesia de Joan Urpinell Guardonat amb el 37è Premi Narcís Seguer de Poesia (Vallgorgina) pel poemari Eixam de Claus, centrat en la paternitat (primers dos anys). Publicació prevista per Sant Jordi vinent; disponible a Sant Just (Ateneu i Llibreria Llibre T). Fragments i moments destacats "Sant Just sempre t’esperarà... als teus orígens sempre seràs ben rebut" "El silencio de Dios fue todo lo que se escuchó" Informació pràctica Ateneu de Sant Just: entrades a taquilla el dia del concert. Música Bastial al Palau: compra online cercant “Música Bastial Palau”.

Entrevistes de la Justa del 27/10/2021 — Ament: Néstor Ribes retrata la vellesa rural, la solitud i la litúrgia al Prepirineu - episode art
Entrevistes de la Justa
18'

Entrevistes de la Justa del 27/10/2021 — Ament: Néstor Ribes retrata la vellesa rural, la solitud i la litúrgia al Prepirineu

Resum Entrevista amb el fotògraf santjustenc Néstor Ribes arran de la seva exposició Ament al celler de Can Ginestar. El projecte, desenvolupat durant 3-4 anys en un poble del Prepirineu, retrata amb plànols tancats una generació de gent gran que viu la ruralitat amb austeritat, solitud i una forta litúrgia/religiositat, tractant la mort amb respecte i sense tabús. Punts clau del projecte Concepte i títol: Ament significa «així sigui»; una paraula breu i potent que concentra la idea de realitat assumida i té una connotació religiosa coherent amb el projecte. Universalitat: tot i fer-se en un poble del Prepirineu, els plànols tancats minimitzen el lloc i converteixen les escenes en una realitat traslladable a molts pobles d’Europa. Metodologia: fotografia espontània i natural, amb moments de confiança i respecte; breus converses per contextualitzar i captar la humanitat del moment. Relació amb els retratats: sense lligam previ, però amb gran sensibilitat per la gent gran (història personal amb avis i família); el projecte es va viure amb intensitat emocional. Temes: Solitud i austeritat quotidianes. Litúrgia i pregària com a eix vital. Mort assumida amb dignitat i tractada sense tabús. Felicitat en les petites coses (jocs de cartes, horts, comunitat). Resistència i manteniment de la vida del poble. Impacte de la pandèmia en la soledat de la gent gran. Impacte personal en l’autor: projecte més emocional de la seva trajectòria; reflexió sobre els límits i el respecte quan alguns protagonistes van morir durant el procés. Recepció i retorn: presentació inicial al poble amb els protagonistes vius; moments de llàgrimes i commoció; l’exposició a Sant Just és un somni personal. Cites rellevants "Nací madre de tu seno a tu regazo vuelvo." "Tanto amor recibido queda el que dimos." "Del polvo venimos y en polvo nos convertiremos." "Ament... així sigui." La paraula que acompanya la imatge Col·laboració amb una escriptora que aporta versos per enfortir el missatge visual i narratiu. Exemple: la imatge de nínxols buits dialoga amb el vers sobre el retorn i el cicle vital. Reflexions que deixa l’exposició La felicitat no depèn de tenir molt, sinó d’allò essencial i compartit. La vida rural convida a revalorar el temps, la comunitat i la memòria. Parlar de la mort amb respecte ajuda a comprendre millor la vida. Informació pràctica Lloc: Celler de Can Ginestar (Sant Just Desvern). Dates: fins al 26 de novembre. Web de l’autor: nestorribes.es (dues erres). Els llibres del projecte es van exhaurir; es prepararà una nova tirada.

Entrevistes de la Justa del 26/10/2021 — Abraçada: monument de pedra seca per al dol perinatal a Sant Just — conversa amb Nil Nabot - episode art
Entrevistes de la Justa
15'

Entrevistes de la Justa del 26/10/2021 — Abraçada: monument de pedra seca per al dol perinatal a Sant Just — conversa amb Nil Nabot

Resum de la conversa Context i objectiu Encàrrec municipal a l’artista santjustenc Nil Nabot per crear un monument dedicat al dol perinatal i gestacional. Inauguració: 1 de novembre al cementiri municipal de Sant Just. Finalitat: oferir un espai de reconeixement, acollida i reflexió per a les famílies que han viscut una pèrdua abans o poc després del naixement. "Els nou receptacles simbolitzarien els nou mesos de la gestació." La peça: “Abraçada” Concepció com a espai més que no pas com a objecte: un pedrís circular de pedra seca, amb una obertura que convida a entrar i seure. Interacció humana: altura de banc; convida a seure, pensar, plorar o parlar. Un lloc que recull i acompanya. Simbolisme clau: 9 receptacles incrustats al pedrís que evoquen els 9 mesos de gestació i propicien petits rituals (flors, objectes simbòlics). Al centre, un còdol negre de quarcita del riu Segre, peça natural no treballada, que simbolitza la matriu i/o l’abraçada. Materials i atmosfera: pedra blanca i textura rugosa que aporten calidesa i proximitat, en contrast amb materials més freds habituals als cementiris. Atemporalitat: aspecte anacrònic, com d’una construcció antiga o runa, que connecta el dolor amb una experiència humana universal i històrica. "Convida a generar un espai en el que et recull; per això el títol de l'abraçada." Arrel i inspiracions Marges de pedra seca: inspiració en els petits forats on es deixava el canti per mantenir l’aigua fresca — una imatge de cura i vida. El còdol central, peça trobada fa anys per l’artista, esdevé el nucli inspirador de tota la proposta. Procés i col·laboracions Selecció per concurs entre diversos artistes locals. Construcció in situ al cementiri, amb pedres portades en palets i col·locades una a una; procés orgànic i únic per la irregularitat de cada pedra. Assessorament emocional: contacte amb la psicòloga Teresa Pisonia, especialitzada en dol perinatal, que aporta una frase inscrita al monument per contextualitzar-lo. Vivència artística: per a Nil Nabot, és una primera aproximació directa a aquest tipus de dol; experiència de presa de consciència i servei a la comunitat. "Que la gent que vagi allà trobi un espai en el que hi ha una representació del que els està passant." Ubicació i invitació Cementiri municipal de Sant Just. Acte d’estrena: 1 de novembre (16 h). Espai obert a tothom: tant a qui hagi viscut aquest dol com a qui vulgui empatitzar, recordar i acompanyar. Missatge central Visibilitzar un dol sovint silenciat i humanitzar-lo amb un espai acollidor, simbòlic i participatiu. Ritualitzar el record amb gestos senzills, en contacte amb materials naturals que evoquen calor, puresa i continuïtat. Entendre el dol com una realitat atemporal, compartida per generacions, a la qual l’art pot oferir recolliment i comunitat.

Entrevistes de la Justa del 26/10/2021 — Alta Fidelitat: diàleg entre música i arts visuals — conversa amb Javier Panera a Ràdio Desvern - episode art
Entrevistes de la Justa
21'

Entrevistes de la Justa del 26/10/2021 — Alta Fidelitat: diàleg entre música i arts visuals — conversa amb Javier Panera a Ràdio Desvern

Resum Conversa amb el comissari Javier Panera sobre l’exposició Alta Fidelitat, un recorregut per la genealogia entre la música popular i les arts visuals a través de portades de discos creades per artistes. Panera comparteix la seva visió, el criteri curatorial, la seva col·lecció de més de 15.000 peces, i reflexiona sobre el present i futur del vinil. Punts clau Exposició viva i didàctica que traça la relació entre arts visuals i música. Criteri curatorial únic: només portades fetes per artistes o que reprodueixen obres d’art amb connexió directa amb el contingut musical. Més de 300 peces exposades (majoritàriament vinil, però també pòsters i documents). Llistes de Spotify per seccions, accessibles via QR a la sala. Títol inspirat en “Alta Fidelitat” (pel·lícula de Stephen Frears basada en el llibre de Nick Hornby). El vinil com a objecte amb fort component fetitxista i valor cultural, però ja no hegemònic com a indústria. Què trobaràs a l’exposició Objectiu: explorar com la música influeix les arts visuals i viceversa. Abast temporal: peces dels anys 60–70 (p. ex. Fluxus i performance) fins a èpoques posteriors. Formats: sobretot vinils, però també pòsters i documentació. Criteri de selecció: es deixen fora portades de dissenyadors/fotògrafs quan responen a directrius de segell; es prioritza la llibertat autoral de l’artista visual. Didàctica: recorregut per capítols amb llistes de Spotify per seccions (descàrrega via QR). Context: pensada per a tots els públics, amb peces de gran qualitat i valor històric. La col·lecció de Javier Panera Més de 15.000 peces entre vinils i CDs; col·lecció viscuda i escoltada. Origen familiar (bar dels avis) i coleccionisme continu al llarg de la vida. El títol “Alta Fidelitat” reflecteix una visió: la música com a memòria emocional i màquina del temps. Valoració del component visual: de vegades compra per la portada; no sempre el contingut musical acompanya, i a l’inrevés. El vinil avui: present i futur No és nostàlgic: cada època té formats i usos d’escolta propis. Algunes músiques sonen millor en vinil (pensades per a aquest suport); d’altres, millor en streaming. El vinil continuarà com a nínxol amb reedicions de qualitat i com a objecte fetitxe (p. ex. en habitacions adolescents). S’ha perdut el ritual d’“arribar a casa i escoltar el disc” (ara sovint ja s’ha escoltat prèviament a Spotify/YouTube). Cites rellevants "La música és la millor màquina del temps que tenim." "A qualsevol li pot costar tenir un Warhol sis dòlars... i és tan bo com el del museu" — atribuït a Andy Warhol, sobre les portades de discos. Context i recepció Inauguració amb bona acollida i explicació guiada; col·laboració amb Loop Barcelona i suport municipal. En el context català i espanyol, la cultura popular (portades, pòsters, còmics) ha difós tendències artístiques abans que els museus. Peces destacades esmentades William Mix de John Cage i una peça de Philip Corner (experimentals) i la seva influència en el pop. Revolution 9 de The Beatles (exemple pop amb incorporació de soroll i improvisació). Singularitat de la col·lecció Col·lecció vertebrada pel diàleg música–arts visuals: probablement única a l’Estat i entre les 3–4 de referència a Europa amb aquest criteri. Informació pràctica L’exposició es pot visitar a l’espai municipal de Sant Just Desvern fins a finals d’any.

Entrevistes de la Justa del 26/10/2021 — Festes de Tardor a Sant Just: balanç, polèmica pels controls policials i normativa Procicat després dels incidents a Molins i Sant Feliu - episode art
Entrevistes de la Justa
25'

Entrevistes de la Justa del 26/10/2021 — Festes de Tardor a Sant Just: balanç, polèmica pels controls policials i normativa Procicat després dels incidents a Molins i Sant Feliu

Context i tesi de l’episodi Entrevista amb l’alcalde de Sant Just Desvern, Joan Bassaganyes, arran de la polèmica pels controls policials preventius durant les Festes de Tardor. Es fa el balanç de les activitats, es justifica el dispositiu de seguretat i s’analitza l’impacte de la normativa del Procicat sobre el consum d’alcohol i la gestió de l’oci nocturn. Temes principals • Balanç de les Festes de Tardor: valoració globalment positiva; èxit de “Sant Just al Carrer” i baixa participació comercial a la “Shopping Night”. Dificultats per canvis normatius constants que afecten la programació. • Justificació del dispositiu policial: els controls s’instal·len pel record recent d’incidents greus a Molins de Rei i Sant Feliu (apunyalaments amb arma blanca, agressions a policies, agressions sexuals, robatoris i vandalisme). Es decideix mantenir el concert i elevar la prevenció. Resultat: a Sant Just, nit “sense incidents” rellevants. • Proporcionalitat i molèsties: el dispositiu inclou identificacions aleatòries, controls perimetrals, requisament d’alcohol per evitar botellades i alguns escorcolls superficials. L’alcalde admet que pot ser impactant i molest, però defensa la mesura per evitar riscos majors. • Alcohol i normativa del Procicat: absència de barra a la pista de l’Institut per exigència d’una entitat de restauració homologada (NIF de bar-restaurant). Amb el canvi normatiu d’última hora, l’Ajuntament no va poder contractar a temps un proveïdor. Compromís de resoldre-ho en futurs concerts per limitar botellades i concentrar el consum dins el recinte. • Dades i comparatives: els incidents greus a poblacions veïnes els haurien provocat grups d’altres municipis. L’alcalde parla d’una “nova realitat” en l’oci nocturn que requereix controls preventius similars als de grans esdeveniments. Punts clau destacats • Seguretat vs. molèsties: priorització de la seguretat ciutadana davant el risc d’incidents greus. • Resultat: primera nit festiva recent “sense incidents” greus a Sant Just, a diferència de veïns. • Procicat: la normativa dificulta la gestió de bars temporals; cal previsió administrativa per donar servei de restauració homologat. • Futur: mantenir dispositius robustos si persisteixen patrons de risc a l’entorn metropolità. Cites rellevants “Prefereixo generar aquestes molèsties que no haver de lamentar fets més greus.” “Primeres festes, amb els antecedents que teníem, on no hi ha hagut problemes.” Conclusions • L’entrevista aporta la visió del consistori: el dispositiu va ser preventiu i proporcional al risc percebut per antecedents immediats. • Es reconeix el malestar d’alguns joves per identificacions i escorcolls, però s’argumenta que el balanç de seguretat ho justifica. • Caldrà millorar la logística (barra homologada) per reduir botellades i fer compatible l’oci juvenil amb la seguretat i la normativa. • En funció de l’evolució regional, es mantindran controls preventius similars, amb retirada d’efectius si la nit evoluciona amb normalitat.

Entrevistes de la Justa del 25/10/2021 — Entrevista a Aleix Abadia: rebuig a un dispositiu policial “desproporcionat” a les festes de Sant Just (23 d’octubre) - episode art
Entrevistes de la Justa
8'

Entrevistes de la Justa del 25/10/2021 — Entrevista a Aleix Abadia: rebuig a un dispositiu policial “desproporcionat” a les festes de Sant Just (23 d’octubre)

Context i protagonistes Data i lloc: Dissabte 23 d’octubre, a l’entorn de l’institut de Sant Just. Veu entrevistada: Aleix Abadia, present als fets i signant d’un comunicat conjunt d’entitats i grups polítics locals. Tema central: Crítica a un dispositiu policial considerat desproporcionat i amb identificacions massives de joves. Què va passar Aleix Abadia i el seu grup d’amics es dirigien a les festes de l’institut quan van observar un ampli desplegament policial (policia local i Mossos d’Esquadra) a uns 200 metres del recinte. Segons el relat, la policia identificava sistemàticament joves i obligava a obrir motxilles. Es van requisar ampolles d’alcohol tot i que, com subratlla Abadia, portar alcohol tancat al carrer no és il·legal. L’únic incident destacat, segons Abadia, va ser el generat pel mateix dispositiu policial; dins la festa no hi va haver problemes. "Vam veure un desplegament policial desproporcionat... la consigna era identificar tota la gent jove i fer-los obrir les motxilles." Arguments de la policia i resposta d’Abadia Agents haurien al·legat incidents previs (com apunyalaments en altres festes) per mantenir-se en alerta. Abadia qualifica l’argument d’excusa perquè la majoria de joves identificats eren del poble, molts vinculats a l’organització i a la convivència local. "Això em sembla una excusa barata... són gent del poble que coneixen." Reiteració d’un patró Es recorda un precedent a la Festa Major (amb toc de queda) on també hi va haver identificacions massives i persecucions a joves sota el pretext de robatoris. Abadia denuncia una mena de criminalització del jovent: ser jove de nit equival a sospita automàtica. Responsabilitats i resposta institucional Segons el comunicat, l’actuació no seria aleatòria: segueix ordres municipals (alcalde Joan Basagañas i equip tècnic). Abadia afirma no haver rebut cap resposta de l’alcalde ni del consistori. Recorda que després del precedent de Festa Major es va prometre que “no tornaria a passar”, cosa que s’ha incomplert. "Si van dir que no tornaria a passar i torna a passar, hi ha hagut un problema de fiscalització." Impacte en el jovent i el model de poble Efectes previstos: Desànim per participar en les festes i la vida comunitària. Tensió innecessària i trencament de confiança entre jovent i cossos policials. Crítica al model de poble: Sant Just funcionaria com a poble dormitori, amb manca d’oferta d’oci juvenil. "No ho solucionarem anant amb la porra i identificant la gent jove." Proposta Diàleg i corresponsabilitat per definir un model d’oci a Sant Just que no promogui el consum d’alcohol però que no criminalitzi el jovent. Reclam de proporcionalitat i respecte als drets en futurs dispositius. Punts clau Desplegament policial intens a l’entorn de la festa amb identificacions i requisició d’alcohol. Absència d’incidents dins la festa; el conflicte s’atribueix al dispositiu mateix. Incertesa sobre la necessitat d’efectius i sobre una eventual participació de unitats com la brigada mòbil (esmentada com a possibilitat a l’emissió). Responsabilitat municipal i manca de resposta malgrat compromisos anteriors. Crida a repensar l’oci juvenil i a evitar la criminalització dels joves.

← Torna a tots els podcasts