Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8115episodis
Entrevistes de la Justa del 19/10/2021 — Cròniques postpandèmiques: del dudacionisme a la poesofia visual — humor, teràpia i camins d’autoedició - episode art
Entrevistes de la Justa
26'

Entrevistes de la Justa del 19/10/2021 — Cròniques postpandèmiques: del dudacionisme a la poesofia visual — humor, teràpia i camins d’autoedició

Introducció Entrevista a Rubén Córdova (Dissoñando) sobre la seva primera obra en format còmic-llibre: “Cròniques postpandèmiques”. Es parla del naixement del projecte a partir d’una anècdota amb la mascareta, del concepte central de dudacionisme (postura de dubte actiu entre extrems), del format de microrelats + vinyetes amb to de tragicomèdia, de l’ús de l’humor per reflexionar, i de la seva estratègia de publicació (editorials, micromecenatge, autoedició). També s’explica la seva “poesofia visual” i es destaca la peça “Obligació vs raó”, metàfora icònica de la portada. Naixement i propòsit de l’obra Gènesi: arrenca amb una anècdota a Begur; no reconeix algú sense mascareta hores després d’haver-lo vist amb mascareta. Idea clau: la pandèmia ha generat canvis subliminals i invisibles en relacions, pors i psicologia col·lectiva. Objectiu: més que donar respostes, provocar preguntes i consciència. “Què ens està passant i com d’invisible és?” Clau conceptual: el “dudacionisme” Ni negacionista ni afirmacionista: postura humil que parteix de “no saber”. Serveix per reconnectar i esquivar guerres d’ideals i veritats absolutes. Tesi: “Nego que ningú pugui saber la veritat al 100%”. Format i to: microrelats, còmic i humor Format: compilació de microrelats autobiogràfics (o de l’entorn proper) + il·lustració/còmic. To: tragicomèdia — riure’s de la desgràcia per alleujar i pensar. Temes: por, vida i mort, virus, distància social, relacions humanes. “Si el roce hace el cariño, què farà la distància?” Impactes invisibles i preguntes obertes Més enllà dels símptomes i pèrdues, hi ha seqüeles socials i sistèmiques poc visibles que condicionaran el futur. El llibre deixa més preguntes que respostes com a motor de pensament crític. Escriptura com a teràpia Còrdova afirma que l’escriptura li ha servit un 300% com a teràpia (en paral·lel al seu procés amb psicòleg). Referència a Daniel Ventosa: “La felicitat està en patir cada dia una mica menys.” Publicació i camins editorials Ha produït 5 còpies físicament acabades (per mostrar a editorials i com a objecte de valor). Explora camins: editorials, micromecenatge, Amazon (autoedició); balança entre visibilitat i retribució. Possibilitat de tiratge curt autoeditat i naixement de la marca “Disso Books”. Poesofia visual Fusió de poesia i filosofia en clau visual per implicar l’espectador proactivament. Cerca activar la creativitat (i el seu poder crític) com a “revolució des de dins”, sembrant llavors de creativitat a les persones. Peça destacada: “Obligació vs raó” (la portada) Portada amb el personatge (“el dudacionista”) portant mascareta tapant els ulls. Missatge central: “La mascarilla por encima de la nariz, nos dicen; pero toda obligación la debe filtrar la razón, porque si no, acabas ciego.” Vídeo promocional on, “cec” per la mascareta als ulls, aboca el cafè: metàfora directa de complir sense filtre racional. Properes passes i tancament Demanda inicial: ~50 persones interessades en 2 dies; valora edició especial amb làmines. Vol començar presentacions locals i fer camí cap enfora. Tanca amb música: “Mad World”, subratllant el to reflexiu de l’episodi.

Entrevistes de la Justa del 19/10/2021 — Xipi Night: homenatge al cabaret històric de Sant Just i estrena pública de Mare meva Produccions - episode art
Entrevistes de la Justa
22'

Entrevistes de la Justa del 19/10/2021 — Xipi Night: homenatge al cabaret històric de Sant Just i estrena pública de Mare meva Produccions

Resum general La conversa presenta la Xipi Night, un espectacle de cabaret de petit format que ret homenatge al llegendari local nocturn El Xipi de Sant Just Desvern. Es farà el dissabte 23 d’octubre a la Plaça Antoni Malaret (zona pista de ciment), en el marc de la Nit de la Dona organitzada per Dona i Empresa, amb dos passis (21:00 i 22:30). Punts clau Estrena pública de la companyia local Mare meva Produccions, després de l’èxit de «Mamma Mia». Format petit i immersiu, visible des de la plaça i el carrer Creu; aforament aproximat de 100 persones per passi a la zona de grades. Repertori de musicals (p. ex. Cabaret, Chicago) amb alguna peça d’època (Sara Montiel, Lina Morgan), majoritàriament en traducció al català. Recuperació de l’himne del Xipi: lletra original localitzada via la família Modulell i música reimaginada; moment estrella de la vetllada. Patrimoni i identitat local: l’espectacle aprofita la història del poble per apropar-la al públic jove de forma festiva. Col·laboració amb Dona i Empresa i suport de l’Arxiu Municipal (Jordi Amigó) per donar veracitat històrica. Equip artístic amb fort lideratge femení, rols masculins feminitzats i nova masculinitat. "El Xipi tenia himne i bandera, només li faltava govern." "Volem retre homenatge al bon Xipi —l’essència dels orígens: trobar-nos i fer família." Context i origen del projecte Després de l’embranzida de «Mamma Mia» (aplaudiments multitudinaris), Mare meva Produccions fa la seva estrena pública com a companyia amb El Xipi (cabaret). El nom Xipi Night neix com un joc de paraules espontani que juga amb Shopping Night i esdevé marca pròpia de la vetllada. L’objectiu: celebrar la memòria del Xipi i activar l’orgull de poble a través d’un espectacle musical accessible i de carrer. El Xipi: què va ser i per què importa Fundat a inicis dels anys 40 per Josep Maria Modulell com a restaurant de referència que acollia autoritats i figures de la faràndula. Hi van passar personalitats com Cantinflas i Lola Flores; també esportistes com Biosca. Amb el temps, el local deriva cap a cabaret i, per pressió veïnal, es desplaça cap al polígon (zona Walden). L’espectacle ret homenatge al “bon Xipi” (orígens i anys 50), recuperant la seva essència comunitària. Ubicació històrica: aproximadament on hi ha l’Òptica Josa (carrer de la Creu), a pocs metres de l’escenari actual. Repertori i música Cançons de musicals icònics (Cabaret, Chicago, etc.) que el públic reconeixerà al moment. Inclusió d’algunes peces d’època (Sara Montiel, Lina Morgan) per donar color històric. Traduccions al català (algunes noves o adaptades) per reforçar la proximitat. Rescat de l’himne del Xipi: Lletra original facilitada per Josefina Modulell (filla del fundador). Música re-creada (modernitzada) a partir de la lletra i records familiars. Participació especial del pianista Aleix Cuevas, besnet de Josep Maria Modulell. Format, posada en escena i equip Petit format amb proximitat i interacció: Dos passis: 21:00 i 22:30. Aforament limitat de ~100 persones a grades, però visible des de tota la plaça i el carrer. Elenc: Emma, Gala, Carles, Javi i Daniela; Dani Martínez condueix amb un monòleg que fil conductor; piano en directe d’Aleix Cuevas. Direcció: Dani Martínez. Direcció artística i musical / coreografies: Daniela Fumador (coreos creades i adaptades). Producció: Lluís Teresa (prod. executiu); Carles (ajud. direcció musical i producció). Disseny i documentació: referències visuals del Xipi versionades fidelment a partir de cartells i materials originals. Treball d’equip intens (assajos simultanis amb «Mamma Mia») i aposta per nova masculinitat i power woman a escena. Col·laboracions i territori Projecte en co-producció real amb Dona i Empresa (no només encàrrec): Suport clau de Sara Jaques, Ira i Marta Malaret en decorat i logística. Impuls i suport de Mercè (presidenta) i de l’ecosistema de dones empresàries locals. Arxiu Municipal i Jordi Amigó: aporten rigor i materials (entrevistes, imatges) que donen veracitat a la peça. Compromís de Mare meva Produccions: treballar sempre amb el patrimoni cultural de Sant Just i fer pedagogia d’orígens. Experiència de públic i espais La Zona Xipi oferirà punts de restauració i espai per seure i gaudir de l’ambient mentre s’escolta l’espectacle. Visibilitat ampliada: més enllà del pati de butaques, l’acció s’estén pel carrer Creu i la plaça. Ambient festiu i participatiu, amb números que inviten a moure’s i a rememorar històries familiars. Informació pràctica Data: Dissabte 23 d’octubre. Lloc: Plaça Antoni Malaret (zona pista de ciment). Passis: 21:00 i 22:30. Organitza: Dona i Empresa. Companyia: Mare meva Produccions. Accés: obert a la plaça; aforament limitat a la zona de grades (~100).

Entrevistes de la Justa del 19/10/2021 — Ple municipal, Mas Lluí, nous contenidors i Festes de Tardor: Ateneu, Espai MarcArt, Butlletí i processos participatius a Sant Just - episode art
Entrevistes de la Justa
23'

Entrevistes de la Justa del 19/10/2021 — Ple municipal, Mas Lluí, nous contenidors i Festes de Tardor: Ateneu, Espai MarcArt, Butlletí i processos participatius a Sant Just

Context i to de l'entrevista • Inici cordial amb felicitacions a Ràdio Desvern per la nova temporada i el paper de tres dones joves al capdavant. • L’entrevista entra en matèria sobre l’actualitat municipal de Sant Just Desvern, amb èmfasi en el darrer ple, serveis públics i vida cultural. Ple municipal i mocions (curs 2021-2022) • Moció sobre el 1 d’Octubre: L’Anna va retirar la moció per dedicar un carrer al "1 d’Octubre" com a protesta per la no-presència al ple del regidor de la CUP (tràmits no a temps), tot i tenir suports suficients. Es tornarà a presentar al ple d’octubre. • Nova incorporació: Es preveu que Aleix Abadià (CUP) prengui possessió al ple d’octubre. "La vaig retirar... per denunciar la no presència del regidor de la CUP... la presento aquest proper ple." Mas Lluí: creixement i mancances • Crescuda molt ràpida del barri amb equipaments insuficients i problemes de mobilitat (una sola via d’accés al centre). • Microtalls de telefonia i incidències elèctriques (Endesa ja ho està abordant). • Reivindicació de planificació i inversió més acurada per equiparar serveis. "Ens hem de posar seriosament perquè és una part important de Sant Just." Ateneu: obres de la sala municipal • S’inicien les obres a la sala gran de l’Ateneu, valorades com a bona decisió per adequar l’equipament a les necessitats del poble. • Crítica constructiva: manca d’un pla acústic específic, considerat tan important com la comoditat i ventilació per garantir qualitat d’escolta als espectacles. Festes de Tardor 2021 • Festes del 13 al 24 d’octubre, adaptades a la Covid. Amb relaxació de restriccions, s’espera major participació sense inscripció prèvia a tots els actes. • L’oposició es queixa d’escassa consulta prèvia; se’ls va informar però no es va demanar opinió. Nous contenidors i mobilitat al Centre • Canvi del sistema de recollida amb nous contenidors i canvis de sentit a carrers del barri Centre (entre Taneu i Montserrat), per adaptar-se al camió amb braç a la dreta. • Preocupacions veïnals: impacte en la mobilitat (semàfor Creu-Rambla pot congestionar), i privacitat per l’obertura amb xip (gestió de dades). • Posició de l’Anna (Alcaldia Republicana): aposta pel model porta a porta, confiant en l’alta capacitat de reciclatge de Sant Just. "Els canvis sempre produeixen inconvenients" i molts no seran reversibles per les limitacions tècniques (braç del camió a la dreta). Cars de coixinets: retorn i públic • Activitat emblemàtica que finalment es fa amb públic al 100% (com a activitat esportiva). És un fita identitària i de retrobament per la comunitat. Covid-19 a Sant Just • Tendència a la millora, amb normalitat progressiva i compliment en espais tancats. Relaxació a l’aire lliure. • Agraïment a l’equip de govern per la informació continuada durant la pandèmia. Cultura i difusió: Espai MarcArt i comunicació • Valoració positiva de les exposicions a l’Espai MarcArt (Mercat Municipal, 1a planta), inclosa la d’Agustí Centelles. • Relleu pendent: baixa afluència i manca de comunicació efectiva; molta gent no coneix la sala o no arriba la informació a temps. • Cas del Butlletí municipal: retards en el repartiment van dificultar inscripcions a actes de les festes. Butlletí municipal: espais i representació • Canvis de format i reubicació dels textos de regidors no adscrits, amb el mateix espai però en pàgina diferent, diluïdes entre continguts informatius. • Polèmica: se li hauria vetat signar en nom d’Alcaldia Republicana (ex-socis de coalició ho haurien demanat). L’Anna ho troba injust i ho vol reclamar. • Explica que el pas a regidora no adscrita deriva de no haver-se constituït com a agrupació d’electors/entitat; de cara al futur, estudien presentar-se com a Alcaldia Republicana constituïda. "Se’m fa molt estrany que no pugui parlar en nom d’Alcaldia Republicana." Processos participatius i Plaça de la Pau • Celebració de l’anunci d’impulsar processos participatius (pressupostos participatius i usos d’equipaments), un compromís també del seu programa. • Exemple: Plaça de la Pau. Hi va haver una "pluja d’idees", però falta tancar el procés amb debat i acord final; ara per ara, percepció d’inconcreció sobre resultats.

Entrevistes de la Justa del 15/10/2021 — Festes de Tardor 2021 a Sant Just: Corre Llengua, homenatge a Isabel Clara Simó i activitats per la llengua - episode art
Entrevistes de la Justa
10'

Entrevistes de la Justa del 15/10/2021 — Festes de Tardor 2021 a Sant Just: Corre Llengua, homenatge a Isabel Clara Simó i activitats per la llengua

Resum Context i objectiu Festes de Tardor 2021 a Sant Just Desvern (13–24 d’octubre) amb diversos actes culturals i participatius. La CAL Sant Just (que celebra 25 anys) impulsa el Corre Llengua 2021 després d’un 2020 amb activitat mínima. Retorn progressiu al carrer i a la vida cultural després de les restriccions sanitàries. Què és el Corre Llengua? Moviment i acte festiu que promou l’ús social del català i la cultura popular arreu dels Països Catalans. Format lúdic i comunitari per “portar el català al carrer”. Homenatge a Isabel Clara Simó Reconeixement a la seva vida i obra (escriptora, periodista i veu referent del país). Lectures a càrrec de Roger i Arnau Cònsul. Missatge central sobre la llengua: "si no salvem la llengua no salvarem el país." La llengua com a ADN de Catalunya i eix de memòria, cultura i identitat. Estat de la llengua i crida a l’ús social Segons la Mercè Gràcia, l’ús del català retrocedeix entre els joves a l’espai públic per dinàmiques socials, no pas per manca de vitalitat. Crida a iniciar les converses en català de manera natural i adaptar-se només si cal per fer-se entendre. Referència a altres llengües com el basc en la importància de preservar el patrimoni lingüístic. Activitats destacades A l’Ateneu: conferència d’obertura “Com es va formar el feixisme a Espanya” i acte del Corre Llengua amb homenatge a Isabel Clara Simó. Dissabte (davant del mercat municipal): A les 11 h: jocs de paraules, jocs infantils i xocolatada. A les 12 h: vermut musical amb Marcel Marimón en directe. Activitats obertes a tothom. Participació i col·laboracions Agents implicats: El Llibreter, Ajuntament de Sant Just, Ateneu, Centre d’Estudis Santjustencs (Maria Quintana i Palmira; la Palmira crea el Joc de Paraules), La Granjeta (Raúl i Teresa), Òmnium Cultural i Seyer de Can Mata (suport logístic i vermut). Pandèmia: restriccions i reactivació Organització condicionada per tanques, gels i distàncies; ara, directrius més laxes i coordinació amb l’Ajuntament per espais. El 2020: només una exposició a l’Ateneu; les Nadales no es van poder fer. Properes cites Nadales previstes el 18 de desembre (últim dissabte abans de Nadal), davant del mercat. Tancament musical del programa amb “Cançó de Suburbi” de Marcel Marimón i Aina Torres.

Entrevistes de la Justa del 14/10/2021 — Dol perinatal: suport, acompanyament i trencament del tabú — Petits amb Llum, Vall d’Hebron i iniciatives locals - episode art
Entrevistes de la Justa
20'

Entrevistes de la Justa del 14/10/2021 — Dol perinatal: suport, acompanyament i trencament del tabú — Petits amb Llum, Vall d’Hebron i iniciatives locals

Introducció Converses sobre el dol perinatal i gestacional, un tema encara tabú, amb la participació de Cristina Cruz (Petits amb Llum) i Maria Teresa Pissonier (doctora en Psicologia, experta en dol perinatal). Es destaquen les xerrades i tallers a la Biblioteca Joan Margarit i iniciatives com l’espai memorial al cementiri (obra de Nil Nebot). "No hi ha batec" — la frase que inicia sovint un procés de dol complex i profund. Petits amb Llum: què fan i per a qui Grups d’ajuda mútua (GAM) per a pares, mares i familiars que han patit una pèrdua durant l’embaràs o després del part. Tipologies de grups: Dol gestacional general (presencial i online). Dol per interrupció de l’embaràs (voluntària per causes mèdiques). Nous embarassos després d’una pèrdua. Objectius clau: Trencar la solitud i el silenci. Reconeixement del dol i del rol de pares. Espais segurs per parlar del part, del fill i de l’estat emocional. Per què el dol perinatal és diferent Múltiples pèrdues: no només el fill, sinó també el futur imaginat i els plans projectats. Dimensió imaginària i familiar: nom, habitació, expectatives i vincles creats abans de néixer. Experiència corporal de la mare: vincle íntim i creixent; la buidor física i emocional quan es perd. Invisibilitat legal i social: Nounats que viuen ≥ 5 minuts es poden registrar; nats morts no consten i “no són ningú” administrativament. Afegeix dolor al no-reconeixement social. "És un dol que s’ha de fer bé; no hi ha drecera." Acompanyament sanitari que ajuda Necessitat d’un circuit continuat des del primer moment (diagnòstic d’hòbit fetal o malformació amb interrupció mèdica). Bones pràctiques (exemple a Vall d’Hebron): Entregar el nadó a la parella, temps i intimitat per acomiadar-se. Ritualitzar i validar l’experiència: reconèixer que "això ha passat" i que són pares. Formació específica de l’equip i suport als professionals (grups per gestionar el propi impacte emocional). Impacte: Facilita el procés de dol i prevé complicacions. Un pare: "Mai m’hagués imaginat que marxaria tan tranquil i amb tanta serenitat... i que els professionals també estimaven el meu fill." El paper de la parella, la família i la societat Parelles: proximitat i presència són clau; el dol pot ser diferent en ritmes i necessitats. Evitar frases que minimitzen: "ets jove, ja en tindràs un altre". Reconeixement social i espais de paraula redueixen el tabú i la sensació d’aïllament. Procés, temps i integració del dol Temps orientatiu: al voltant de 6 mesos per integrar el que ha passat (molt individual i variable). Permetre’s: Tristesa, plor, baixa laboral i el temps necessari. Acompanyament de família, serveis sanitaris i GAM. Objectiu: reconvertir el dolor en força interior i integrar el fill en la història familiar (parlar-ne amb germans, recordar-lo amb amor). Dades i context A l’Estat espanyol: 2.500 nadons moren cada any durant la gestació o el primer mes de vida (sense comptar avortaments involuntaris i altres complicacions). 15 d’octubre: Dia Mundial del Dol Gestacional i Neonatal. Agenda i recursos Biblioteca Joan Margarit / Escoles: Avui: taller sobre dol (18–20 h). 15 d’octubre: xerrada amb Maria Teresa Pissonier i Ewa Sitko (18–19:30 h). Proper dilluns: nou embaràs després de la pèrdua. Inscripcions: directament a la Biblioteca. Missatge clau Parlar-ne amb naturalitat, reconèixer la pèrdua i cuidar l’acompanyament sanitari i comunitari són essencials per a un dol sa i integrador.

Entrevistes de la Justa del 14/10/2021 — Ple de setembre, Mas Lluí (llum, cobertura i equipaments), nous contenidors i mobilitat, Festes de Tardor, COVID i retorn dels CARS - episode art
Entrevistes de la Justa
35'

Entrevistes de la Justa del 14/10/2021 — Ple de setembre, Mas Lluí (llum, cobertura i equipaments), nous contenidors i mobilitat, Festes de Tardor, COVID i retorn dels CARS

Panorama general de l’episodi Entrevista amb l’alcalde Joan Basanyes sobre un conjunt de temes municipals. Els eixos principals són: el ple de setembre (i la presa de possessió pendent de la CUP), serveis i equipaments a Mas Lluí, nous contenidors i canvis de mobilitat, Festes de Tardor (Shopping Night i Sant Just al Carrer), situació de la COVID-19 i retorn de la cursa CARS. Ple municipal de setembre (2020-2021) • Tema clau: la presa de possessió del nou regidor de la CUP, Aleix Abadia, no es va poder fer al setembre perquè les credencials van arribar tard (ja a l’octubre). • L’Ajuntament havia preparat la participació d’Abadia, però no hi havia marge legal per endarrerir el ple (és obligatori i l’últim dijous de mes). • S’espera que el regidor prengui possessió a l’octubre amb normalitat. "No hi havia cap possibilitat de suspendre o d’endarrerir aquest ple." Mas Lluí: serveis i equipaments Microtalls elèctrics • S’ha dialogat amb Endesa; l’avaria s’hauria localitzat i resolt. En les últimes setmanes no consten queixes. • Es mantindrà seguiment perquè les solucions provisionals poden fer reaparèixer incidències. Telefonia mòbil i antenes • Doble problema: edificis nous amb gran aïllament (menys cobertura interior) i manca d’antenes. • Les comunitats sovint són reticents a autoritzar antenes a cobertes; l’Ajuntament fa de mediador i ofereix equipaments municipals per instal·lar-ne. "Tenir un bon accés a la telefonia és essencial." Equipaments: centre cívic i parcel·la educativa • Centre cívic Soledat Sants: obertura endarrerida, però amb dimensions considerables per donar serveis al barri. • Parcel·la reservada per a equipament educatiu: el Departament d’Educació ha dit que no la preveu. Explora ampliar l’Escola Montserrat com a institut-escola. • L’Ajuntament valora reorientar la parcel·la a ús esportiu (hi ha pressió d’entitats), però cal consens i informe del Parc de Collserola per compatibilitat ambiental. Connexió Mas Lluí – Barri Sud • En marxa el projecte d’un itinerari amable per a vianants i bicicletes amb una passera al costat de la Masia de Can Jalabert fins al c. Juan Ramón Jiménez (durada aproximada: 6 mesos). • El pont per a vehicles es va descartar: els estudis de mobilitat indicaven més problemes a la Carretera Reial dels que solucionava. Residus i mobilitat urbana Nous contenidors de 2.000 l i logística • Arriben nous contenidors (més capacitat) i s’incorporen camions de càrrega lateral. • Calendari: a partir del 25 d’octubre, substitució setmana a setmana per fraccions (convivència d’uns 1,5 mesos amb models antics). Objectiu: inici de novembre operatius. Canvis de sentit al centre (Montserrat i Ateneu) • Reunió prèvia amb el veïnat; balanç de pros i contres. Es manté el disseny previst i es monitorarà la congestió al c. Creu. • Si cal, l’Ajuntament rectificarà ràpid amb canvis a Verge del Pilar i Bonavista per restablir sortides alternatives. • Es garanteix el model de proximitat: una bateria de contenidors a tots els carrers (molt valorada per la gent gran). "Si no funciona, rectificarem. Són modificacions ràpides: senyalètica i pintura." Sistema amb xip: estat i aprenentatges • El xip s’activarà després d’instal·lar els contenidors nous i repartir les targetes a totes les llars. • Al pilot de Canigó–Miranda, el problema ha estat la fragilitat dels contenidors antics (trencaven l’aparell del xip en el bolcatge), però el comportament ciutadà ha estat molt bo i el reciclatge ha millorat. Festes de Tardor i esdeveniments • Campanya Sant Just Residus present a Sant Just al Carrer (24 d’octubre) amb punt informatiu, tallers i jocs per sensibilitzar sobre la recollida selectiva. • Shopping Night: dependrà de les noves restriccions (previstes el 15 d’octubre). Objectiu: recuperar el format habitual si és possible. • Sant Just al Carrer es trasllada a l’Avinguda Indústria per seguretat (més espai i millor evacuació). Si funciona, podria consolidar-se o combinar-se amb altres espais. COVID-19: situació sanitària • Dades molt bones a Sant Just: alguns grups confinats puntuals, però incidència baixa i >80% vacunats. • El CAP funciona amb normalitat, tot i que al novembre coincideixen vacunació de la grip i tercera dosi de COVID per a col·lectius vulnerables (pot haver-hi pic de demanda). • La mascareta probablement es mantindrà més temps en espais tancats i sanitaris per criteri de reducció de riscos. "Sembla que estem al final del túnel i aviat podrem recuperar la normalitat." Cursa CARS (13–14 de novembre) • Després de la suspensió de 2020 (primera en 44 anys), es vol recuperar la cursa amb públic si la normativa ho permet. • L’organització preferia sense públic abans que amb el públic assegut i perimetrat; ara, amb relaxació de mesures, l’objectiu és la normalitat. "L’espectacle no és complet sense el públic."

← Torna a tots els podcasts