
Entrevistes de la Justa del 27/6/2019 — Descalços al parc a Sant Lluís: Maica Duenyes i Dani Martínez al “Just a la Fusta” (98.1 FM)
Resum de l’entrevista Context del programa Ara són les 11:25, segona hora del magazín matinal de ràdio d’Esvern, 98.1 FM, espai d’entrevista de “Just a la Fusta”. Programa especial dedicat al teatre local: Just Teatre estrena la comèdia de Neil Simon “Descalços al parc” aquest cap de setmana a l’Ateneu de Sant Lluís. "No cal anar a Barcelona per passar-ho bé i per veure bon teatre." L’obra i el muntatge Comèdia clàssica de Neil Simon, gran èxit a Broadway i adaptada al cinema (1967) amb Jane Fonda i Robert Redford. Acció situada a finals dels anys 60 a Nova York. El muntatge s’ha adaptat a l’època: vestuari, ambientació i to. Repartiment i equip Protagonistes: Dani Martínez — Paul Bratter. Cori (doble repartiment): Dissabte: Marta García. Diumenge: Núria García. Personatges destacats: Maria del Valle Fernández (debut) — mare de la Cori. Joan Sàlvia — Víctor Velasco, veí amb un paper molt divertit i entranyable. Josep Maria Marquès (debut) — Henry, tècnic de la telefònica. Lluís Fossalba — mosso; també dona suport tècnic per la baixa de la regidora. Equip tècnic: Regidoria habitual: Elbida Schafer (de baixa per accident, cama engeixada). El Lluís Fossalba assumeix part de les tasques. Treball en equip i professionalitat Es remarca la importància del treball coral en una companyia amateur amb alts estàndards professionals. "El teatre és... una feina d’equip." Quan falta algú, el grup s’autoorganitza: "entre tots... jo me lo guixo i me lo como". Procés creatiu dels actors Dani Martínez (Paul): Reconeix el repte d’un personatge amb trets diferents als seus. S’inspira en la sèrie Suits (personatge Harvey Specter) per posat, imatge i gestualitat d’advocat. Va veure la pel·lícula del 1967 per situar el context, malgrat el consell contrari de la direcció. Criteri de direcció (Maica Duenyes): "És molt important que els actors no imitin a ningú perquè cada persona té una energia diferent." Primer cal construir el personatge propi; veure l’adaptació cinematogràfica pot induir a la imitació inconscient. Núria García (Cori): Inicialment sense el “treball de taula”, construeix la Cori imaginant com reaccionaria una persona amb aquell caràcter en cada situació. Evolució del personatge gràcies a la lectura, memòria del text i preguntes de direcció que fan pensar el perquè de cada acció. Doble Cori: dues energies, un mateix personatge Núria García (diumenge): Cori entranyable, enamoradissa, atrevida i simpàtica. Marta García (dissabte): Cori més agosarada, amb punt pícar i espurnes de malícia bona. Dani s’adapta a dues partners diferents, guanyant agilitat i taules: cada funció demana ajustar posicions, ritmes i energia. Idees clau Teatre local de qualitat a Sant Lluís amb una gran comèdia clàssica. Companyia amateur amb rigor professional i suport tècnic sòlid. Construcció orgànica del personatge i alerta contra la imitació. Doble repartiment que enriqueix el muntatge i posa a prova la flexibilitat escènica.






