Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8105episodis
Entrevistes de la Justa del 14/5/2018 — Sant Just sense fum: balanç de la campanya «Encara Fumes», serveis del CAP, prevenció en joves, entorns i lleis, i el mite de l’e-cig - episode art
Entrevistes de la Justa
29'

Entrevistes de la Justa del 14/5/2018 — Sant Just sense fum: balanç de la campanya «Encara Fumes», serveis del CAP, prevenció en joves, entorns i lleis, i el mite de l’e-cig

Resum executiu Conversa centrada en el tabaquisme a Sant Just amb Sílvia Granollers (infermera del CAP), que repassa l’origen i l’impacte de la campanya comunitària «Sant Just Encara Fumes», els serveis actuals del CAP per deixar de fumar, les polítiques i entorns sense fum per desnormalitzar el tabac, la prevenció en joves i una crítica ferma a les cigarretes electròniques i dispositius de tabac escalfat. Es tanquen amb les conseqüències del tabac i un missatge d’esperança sobre els beneficis immediats i a mitjà termini de deixar de fumar. • Resultat clau: fins a un 10% de la població va deixar de fumar durant la campanya, amb evidència d’impacte comunitari. • Abordatge efectiu: combinació de suport conductual i tractament farmacològic (no finançat) per la dependència a la nicotina. • Polítiques: més espais sense fum, compliment de la llei, i actuacions en joves per retardar l’inici. • Riscos: e-cig i IQOS considerats una “enganyifa”; mantenen l’addicció a la nicotina i no resolen l’hàbit. • Salut: deixar de fumar comporta millores ràpides (ex. +30% capacitat respiratòria en 1–3 mesos). Temes principals 1) Origen i objectiu de «Sant Just Encara Fumes» • Objectiu fundacional: fer que la opció més saludable sigui la més fàcil i atractiva per no iniciar-se o deixar el tabac. • Impuls comunitari amb imatge pròpia (logo de la fulla), presència al carrer i missatge positiu. 2) Impacte i accions de la campanya • Impacte mesurable: reducció significativa del consum a la comunitat (≈10%). • Accions: material i senyalística, esdeveniments, concursos «Deixa de fumar i guanya», implicació d’escoles (programa «El tabac ben lluny») i premis que reforçaven l’abandonament. 3) Serveis del CAP per deixar de fumar • Abordatge basat en evidència: treball conductual + fàrmacs per dependència física (pagament a càrrec del pacient; es reclama finançament públic, idealment amb impostos del tabac). • Educació sobre síndrome d’abstinència, dependència a la nicotina i estratègies de substitució/afrontament. 4) Dades i tendències de consum • ESCA 2016: 22,7% fumadors diaris i 1,8% esporàdics a >14 anys. • Evolució: de 31% (fa ~20 anys) a ~25% actual. Encara problema greu de salut pública. 5) Prevenció en infants i joves • 4 mesures efectives: - Augmentar el preu (cada +10% preu → −4% fumadors). - Ajudar a deixar-ho des de l’atenció primària. - Retardar l’inici (clau en 13–15 anys; començar a preguntar a partir dels 10 anys per l’entorn). - Desnormalitzar el consum amb entorns sense fum (escoles, CAP, centres esportius) i «classe sense fum» (compromís col·lectiu amb reforç positiu). 6) Lleis d’espais sense fum i protecció del fumador passiu • Les restriccions en espais tancats han estat efectives: ajuden fumadors a gestionar situacions sense tabac i protegeixen treballadors i població de fum passiu. 7) Polítiques a reforçar i compliment normatiu • Ampliar espais sense fum i fer complir la llei (ex. terrasses cobertes amb més de dues parets on es fuma: situació il·legal; cal retirar cendrers i sancionar quan pertoqui). 8) Intervenció comunitària • Treball transversal: CAP, ajuntament, ràdio, escoles, comerços i restauració. Corresponsabilitat per una comunitat amb menys fum. 9) Cigarretes electròniques i tabac escalfat (IQOS) • Valoració: > "són una enganyifa grandíssima" • Motiu: contenen nicotina (addictiva), poden incloure altres tòxics i no permeten dosificar com la cigarreta; no trenquen la dependència conductual. Reports d’intoxicació per nicotina i presència de CO. 10) Conseqüències del tabac i beneficis de deixar-ho • Exposició a nicotina, monòxid de carboni (CO), quitrà, cadmi, toluè, etc. → >30 malalties relacionades (càncer, patologia de boca i coll, cardiovascular, impotència, etc.). • Dades de CO: no fumadors ≈ 4 ppm; fumadors al final del dia fins a 30 ppm (pot ser 10–12% de CO a la sang), amb menys oxigen per cervell i teixits. • Beneficis al deixar-ho: +30% capacitat respiratòria en 1–3 mesos; en 8 h el cos ja recupera nivells d’oxigen (vida curta del CO). • Missatge clau: > "El 50% de les persones que fuma morirà per un problema relacionat amb el tabac; aquesta estadística es pot trencar deixant de fumar avui." Cites destacades "Fer que deixar de fumar o no començar fos una opció saludable, fàcil, alegre, animosa." "Un 10% [de la població] va deixar de fumar... un número molt, molt elevat." "Les cigarretes electròniques són una enganyifa grandíssima." "A les 8 hores d’haver deixat de fumar, el teu cos ja està rebent tot l’oxigen que necessita." Dades clau • Impacte campanya: ≈10% de la població va deixar de fumar (resultat amb significació comunitària). • ESCA (2016): 22,7% fumadors diaris; 1,8% esporàdics; abans 31% (1 de cada 3) → ara ~25% (1 de cada 4). • Economia del control del tabac: +10% preu → −4% fumadors. • Fumadors vs temps de consum: 20 cig./dia x 3′ = 1 h/dia de consum efectiu. • CO aspirat: no fumador ≈ 4 ppm; fumador al final del dia fins 30 ppm (≈ 10–12% CO a sang). • Beneficis de cessació: +30% capacitat respiratòria en 1–3 mesos; 8 h per normalitzar oxigenació.

Entrevistes de la Justa del 11/5/2018 — Voleibol Sant Just al Campionat d’Espanya: èxit juvenil, femení en auge i masculí en crisi; Any Pompeu Fabra, denúncies a “Longshot” i vaga estudiantil - episode art
Entrevistes de la Justa
27'

Entrevistes de la Justa del 11/5/2018 — Voleibol Sant Just al Campionat d’Espanya: èxit juvenil, femení en auge i masculí en crisi; Any Pompeu Fabra, denúncies a “Longshot” i vaga estudiantil

Context i convidats • Entrevista amb Borja Llorenç, director tècnic del Voleibol Sant Just, sobre la participació històrica del juvenil al Campionat d’Espanya i l’estat del club. Entrevista: Voleibol Sant Just Debut històric al Campionat d’Espanya • Primera participació del club en un Campionat d’Espanya (fins ara només experiències a la Copa d’Espanya). • Fita aconseguida per mèrits esportius a Catalunya, que dona plaça a l’estatal. "És la primera vegada... i ho hem disfrutat moltíssim veient com l’han aconseguit." Rendiment i partit clau • Resultat final: 23è de 32. • Fase de grups amb 4 equips: victòria en el primer partit i derrota contra el rival fort del grup. • Partit decisiu contra un equip de Balears: anaven 2-0 però van perdre 2-3 per remuntada, quedant fora dels vuitens i passant a lluitar del 17è al 32è. "Anàvem guanyant 2-0... la pressió o la por de ser entre els millors d’Espanya va fer que ens remuntessin." Valoració del grup i opcions de vuitens • El sorteig va ser favorable: un equip molt fort (Coventas) i dos del mateix nivell que Sant Just. • Veien opcions reals de vuitens, però el partit clau “no va caure de cara”. La generació juvenil i la base del club • El juvenil porta anys entre els 6 millors de Catalunya; terceres l’any passat i també aquest any; cinquenes el 2015. • Base en bon moment: - Alevines: a la fase final (26 de maig) per lluitar el Campionat d’Espanya. - Infantil: entre els vuit millors de Catalunya. Equips masculins: situació i plans • Actualment, sense equips masculins al club. • Pla de promoció a escoles per captar també nens i, si cal, començar amb equips mixtos per reactivar el masculí local. Tendència general: femení creix, masculí decau • Panorama català: molt pocs clubs masculins (uns 20), nivell i fitxes molt baixos. • El volei femení creix exponencialment i deixa de ser minoritari. • Explicació: el futbol masculí ha concentrat atenció, visibilitat i màrqueting els darrers 15 anys, “menjant-se” l’opció del volei per a molts nois. "És dramàtic... hi ha molt poc volei masculí arreu." Tancament del bloc esportiu • Felicitacions per la 23a posició i la trajectòria del club; transició a pausa musical i a la secció escolar “Posem-li veu”. Pausa musical i autopromocions • Emissió de cançons i falques de programació i serveis (Ràdio Desvern, WhatsApp, campanyes socials, etc.). Secció “Posem-li veu” (alumnes de l’Institut) Any Pompeu Fabra i les 10 paraules més boniques • 2018, Any Pompeu Fabra. Més de 10.000 participants trien: xiu-xiuejar, aixopluc, caliu, tendresa, llibertat, moixaina, amanyagar, enraonar, ginesta, atzavara. Denúncies contra el fotògraf “Longshot” • Cas del fotògraf Danielson Gómez (“Longshot”): múltiples acusacions d’assetjament a clientes (situacions incòmodes en canvis de roba, preguntes sexualitzades, gravacions amb mòbil). • La primera denúncia pública, de Margarida Maria, va animar altres testimonis. El cas està en investigació. Vaga estudiantil i manifestació • Vaga convocada pel Sindicat d’Estudiants; bona afluència general i d’alumnes de l’institut (40-50). • Elaboració de pancartes prèvies amb missatges com: - “Per unes aules lliures de masclisme” - “No és no” (en relació amb el motiu de la vaga)

Entrevistes de la Justa del 10/5/2018 — Trobada de gegants a Sant Just (2 de juny) i nou gegantó escolar: detalls, participació i calendari - episode art
Entrevistes de la Justa
14'

Entrevistes de la Justa del 10/5/2018 — Trobada de gegants a Sant Just (2 de juny) i nou gegantó escolar: detalls, participació i calendari

Resum Dades clau de la trobada (2 de juny) Data i hora: dissabte 2 de juny, plantada a les 16.00 a la Plaça Maragall. Arrencada del cercavila: aproximadament 19.00. Final: Plaça Verdaguer amb final de ball i altres sorpreses. Participació: 11 colles (10 convidades + la local), amb molts gegants pels carrers de Sant Just. Colles convidades Esplugues, Matadepera, El Prat, Barceloneta, Paral·lel, Caldes, Sant Fruitós, Barri de Sant Josep, Sant Andreu i Sant Feliu. La colla de Tuïr (Catalunya Nord) finalment no hi podrà assistir. Itinerari i activitats Plantada a la Plaça Maragall → cercavila pels carrers → cloenda a la Plaça Verdaguer. Final de ball i sorpreses per tancar la festa. Sopar popular Barbacoa/sopar obert al poble després de la cercavila. Cal tiquet anticipat a la Granja Carbonell. Nou gegantó escolar (presentació a la tardor 2018) Procés participatiu amb el 2n cicle de primària (5è i 6è) de les escoles de Sant Just. Inspirat en un conte de Palmira Badell sobre "un íbar que viu a la Penya del Moro" i decideix quedar-se a Sant Just. Els infants han creat dibuixos i dissenys; l’artista Toni Mujals (Cardona) ha fet el disseny final combinant elements de 3 propostes (i el nom d’una 4a escola). El/La gegantó/na viurà a les escoles durant el curs i passarà l’estiu a la Casa dels Gegants. El nom es revelarà el dia de la presentació a les Festes de Tardor 2018. "Els gegants tenen alguna cosa de màgia, que als nanos els hi encanta." Treball amb les escoles i cartell de la trobada Les classes de 2n de primària han visitat la Casa dels Gegants: explicació de històries, mini cercavila amb gralla i tabal, i dibuixos in situ. De tots els dibuixos, s’ha triat el cartell oficial de la 17a Trobada (2 de juny). El cartell es publicarà aviat i es veurà a comerços, plafons, aparadors i en flyers a les escoles. Vida de colla i implicació familiar La colla creix: s’hi han sumat 12 persones recentment, amb fills que s’apunten a música o de portadors. És una entitat molt familiar, especialment amb infants de 6–8 anys; a mesura que creixen, els costa més matinar per sortides. Logística i sortides fora vila Transport de gegants amb remolc propi i furgoneta municipal (amb bola). En sortides llargues, autocar arrossegant el remolc. Sistema de tornada entre colles: si vas a un poble, després ells retornen la visita. Sortida destacada a Tuïr (22–23 de juliol), amb altres colles i correfoc al vespre. Crida a la participació Invitació a famílies i veïnat a gaudir de la cultura popular, a acompanyar el cercavila i a sumar-se a la colla. Recordatori de fer-se amb els tiquets del sopar popular a la Granja Carbonell.

Entrevistes de la Justa del 10/5/2018 — Sant Jordi i primavera cultural a Sant Just; ERC prepara les municipals: pactes, 1-O i 155; enquesta de serveis, comerç local i el debat sobre la investidura - episode art
Entrevistes de la Justa
28'

Entrevistes de la Justa del 10/5/2018 — Sant Jordi i primavera cultural a Sant Just; ERC prepara les municipals: pactes, 1-O i 155; enquesta de serveis, comerç local i el debat sobre la investidura

Resum general Conversa amb Sergi Seguí (ERC Sant Just) sobre l’actualitat local i política: valoració de Sant Jordi i l’agenda cultural de primavera, la preparació de les eleccions municipals (procés intern i jornada participativa), el paper del tema nacional a Sant Just (pacte amb PSC/Movem i balanç de l’1-O), l’enquesta municipal de serveis, el relleu a Comerç, i la situació catalana (investidura i efectes de l’article 155). "No la nació, la gent." "Nosaltres arribem fins al B i encara gràcies." "L’Ajuntament no va posar absolutament cap pega l’1 d’octubre." "Evitem anar a eleccions." Valoració de Sant Jordi i agenda cultural Sant Jordi molt positiu: • Millor organització de l’espai i més tranquil·litat. • Entitats i llibreters satisfets; esforç extra amb retorn. Primavera intensa d’activitats: • Trobada de geganters i tram final del centenari de l’Ateneu. • Presentacions de llibres d’autors locals, Festa de la Pau i Rutes Singulars (masies de la vall; Art al Carrer). • El temps condiciona i obliga a plans B quan és possible (espais interiors per dinars/sopars); en rutes a l’aire lliure, s’ajornen. • Frase clau: > "Nosaltres arribem fins al B i encara gràcies." ERC Sant Just: candidatura i preparació de les municipals Procés per escollir el cap de llista Assemblea 14 de maig per triar la persona cap de llista. Mecànica: candidatures per 20% d’avals o proposta de l’executiva. Sergi Seguí es presenta amb els avals; previsió d’única candidatura. Votacions a favor o en blanc (no es vota “en contra” per estatuts). Jornada participativa i programa Jornada oberta 3 de juny: benvinguda, marc electoral i balanç de mandat. Creació de grups de treball amb relatories per elaborar el programa 2018–inici 2019. Objectiu: programa participatiu fet amb gent del poble, a defensar en campanya i a l’Ajuntament. Tema nacional i pactes locals a Sant Just Pacte amb PSC/Movem i eix social El tema nacional tornarà a ser rellevant al 2019. ERC justifica el pacte amb PSC/Movem per polítiques d’esquerres i benestar compartides i per l’aval al dret a decidir del PSC local. ERC subratlla que és independentista i republicana, però prioritza millorar la vida de la gent i la inclusió. Referència a la Conferència Nacional d’ERC i la ponència política (doble ànima social i nacional). 1 d’Octubre a Sant Just: balanç Ajuntament va oferir 7 espais (finalment 4 per decisió de la Generalitat). Aprenentatge: concentrar en un únic punt hauria facilitat el control i la protecció. Punt clau: > "L’Ajuntament no va posar absolutament cap pega l’1 d’octubre." Enquesta municipal de serveis Enquesta de l’Ajuntament per mesurar satisfacció amb serveis municipals. Resultats públics; els partits els poden emprar per ajustar propostes (p. ex. millores a la recollida de voluminosos, “bona aigua”, etc.). Comerç local: relleu i balanç Relleu a Comerç: entra Montse Moliner per Ferran Tost. Diferent disponibilitat horària però mateixa línia política: comerç de proximitat, producte km0 i empoderament d’entitats (Desvern Comerç i Empresa, Dona i Empresa). Balanç positiu de Festa de la Primavera i Quinto Tapa; suport a noves iniciatives com Forrestock i accions de canvi de temporada. Política catalana: investidura i article 155 Investidura i estratègia Llei d’investidura a distància suspesa pel TC. Estratègia: evitar eleccions, posar un govern a treballar i recuperar institucions; la majoria independentista és molt justa. Calendari: decisió imminent, ple d’investidura entre dilluns i dimecres; pronòstic d’investidura abans del 22 de maig i menció a possibles noms (p. ex. Laura Borràs). Efectes del 155 Afectacions indirectes a la ciutadania i, per extensió, al municipi: • Debat sobre la casella del castellà a l’escola. • Subvencions i transferències aturades, especialment al tercer sector. Crítica a la possibilitat de mantenir el 155 un cop hi hagi govern; referències a declaracions d’Enric Millo, Albert Rivera i M. Rajoy. Pausa publicitària i transició Falques i autopromocions de Ràdio Desvern i espais diversos (Smooth Jazz Club, La plaça Mireia, Bet aquí una vegada, Sant Justenques, Babilònia, WhatsApp, Mans Unides, 061 CatSalut, Informatiu Comarcal). Entrada a la tertúlia de dijous amb salutació als tertulians.

Entrevistes de la Justa del 9/5/2018 — Concert extraordinari del Cor Pom de Flors amb 30 acordions pel centenari de l’Ateneu i tertúlia del Clàssic Barça–Madrid - episode art
Entrevistes de la Justa
29'

Entrevistes de la Justa del 9/5/2018 — Concert extraordinari del Cor Pom de Flors amb 30 acordions pel centenari de l’Ateneu i tertúlia del Clàssic Barça–Madrid

Resum general Programa amb dues parts principals: una entrevista sobre el concert extraordinari del Cor Pom de Flors, amb l’Orquestra de Cambra d’Acordions de Barcelona, i una tertúlia esportiva sobre el Clàssic Barça–Madrid i l’arbitratge. Entre mig, hi ha diverses falques i promocions de la ràdio. 1) Entrevista: Concert extraordinari del Cor Pom de Flors (inici del programa) Motiu i context • Concert extraordinari per col·laborar amb el centenari de l’Ateneu (sala municipal). • Data i hora: dissabte, 20:00 (es va canviar de les 19:00 a les 20:00). • Preu: 10 € (no socis) • 8 € (socis de l’Ateneu). "És una oportunitat única: veure 30 acordeons i un cor d’una cinquantena de veus junts." L’orquestra convidada • Convidats: Orquestra de Cambra d’Acordions de Barcelona (fundada el 1948, 30 acordions en escena). • Repertori propi divers: valsos, sardanes, pasdobles, sarsueles… • Estructura del concert: - 1a part: orquestra sola. - 2a part: orquestra + cor. Repertori del cor: Anselm Clavé • El Cor ha triat exclusivament cançons d’Anselm Clavé (tradició coral obrera i per a veus d’home). • Peces seleccionades (4): - El pom de flors - Les flors de maig - Els pescadors - La maquinista • Temàtiques: cançons descriptives d’oficis i vida popular. - “La maquinista” retrata la jornada a fàbrica (Poblenou). - “Els pescadors” segueix la sortida i retorn a la mar. - “Les flors de maig” evoca festes del temps. - “El pom de flors” té un aire de pastoral. Força coral i tradició local • Les obres de Clavé demanen molta massa coral (macrocoral de 50–70 veus). • Voluntat de revifar el format macrocoral que la Federació havia impulsat en el passat. • El Cor Pom de Flors (Sant Just, 1881) és una entitat molt arrelada; en Pere Pasqual n’explica la saga familiar (besavi–avi–pare–ell). Direcció i crèdits • Orquestra: direcció de Jesús Otero. • Cor: direcció de Sílvia Plana Comà. • Acompanyament d’acordió (cor): Begoña Companyon. Logística i missatge al públic • Lloc: Sala municipal de l’Ateneu (gran aforament). • Crida a omplir la sala; s’ha fet molta difusió. • Es reivindica la singularitat de veure una orquestra d’acordions amb cor gran: ocasió poc habitual. 2) Falques i promocions • Blocs de promocions de programes (Smooth Jazz Club, La plaça Mireia, Veus de la parròquia, 60 i més, Ara bé…), campanyes socials (Mans Unides), serveis públics (061 CatSalut), i promoció d’InformatiuComarcal. • Cortinetes amb aplaudiments i repeticions de “Fins demà!” com a transició. 3) Tertúlia esportiva: El Clàssic Barça–Madrid Entrada amb to humorístic • Arribada d’un tertulià amb narració en clau de gol i bromes prèvies. Debat principal: arbitratge i VAR • Es discuteixen jugades polèmiques i la cobertura mediàtica. • Incidents destacats: - Possible penal a Marcelo amb valoració de la “caiguda” i la seva posta en escena. - Falta de Suárez a Varane. - Entrada de Bale (accions dures que podrien haver estat groga o més). - Expulsió i criteri arbitral. - Foras de joc i línies trencades (esment a Piqué i a una acció de Rakitic). • Reflexió sobre el VAR: pot corregir, però la polèmica sovint persisteix. • Lectura del partit: - 1a part molt intensa i equilibrada; - 2a part condicionada per l’arbitratge; - S’apunta que el Madrid podia haver guanyat, però el Barça va dominar fases del segon temps. "És molt complicat que surtin dos equips dient que l’àrbitre ha estat bé." Conclusions • Oferta cultural destacada i poc habitual: cor gran + orquestra d’acordions per celebrar el centenari de l’Ateneu. • Tertúlia futbolística amb anàlisi d’arbitratge i utilitat del VAR, repassant jugades clau del Clàssic.

Entrevistes de la Justa del 8/5/2018 — Laberint, metàfora de vida a Can Ginestà: Teresa Cines sobre l’exposició, tècniques i la seva faceta de retratista (fins a Joan Pau II) - episode art
Entrevistes de la Justa
25'

Entrevistes de la Justa del 8/5/2018 — Laberint, metàfora de vida a Can Ginestà: Teresa Cines sobre l’exposició, tècniques i la seva faceta de retratista (fins a Joan Pau II)

Resum general • Entrevista a Teresa Cines, pintora i retratista, sobre l’exposició “Laberint, metàfora de vida” al Celler de Can Ginestà (3–27 de maig). • Es parla de la inauguració, el concepte del laberint com a metàfora vital, les tècniques pictòriques emprades i la seva faceta de retratista, incloent retrats a figures notòries com Joan Pau II. • També es destaca el vincle personal de l’artista amb Sant Just Desvern. Temes principals Inauguració i muntatge de l’exposició • Sala “preciosa”, suport en el muntatge i acollida excel·lent d’institucions i amics. "fue una inauguración de las que no se olvidan" Concepte: el laberint com a metàfora de vida • El laberint no com a trampa, sinó com un camí complex que es recorre fins al final, com la vida. • Sèries de laberints tipològics: del prudent, de l’insegur, de la persona il·lusa, etc. • Identificació personal: Teresa es defineix com a il·lusa, que continua somniant malgrat els cops de realitat. "yo sigo soñando... como te lo van a recortar, pues para que te llegue algo" Vincle amb Sant Just Desvern • Viu a tocar d’Esplugues però Sant Just és el seu poble: hi esmorzava i passejava diàriament; allà va fer la seva segona exposició i n’hi té un afecte especial. Tècniques i obra • Predomini de pintura acrílica per la gama àmplia de colors. • També pigments naturals en dibuixos petits. • Obra destacada: un quadre principal de gats amb caretes, amb tècniques barrejades. Retratista: filosofia i procés • Ha fet molts retrats; actualment prefereix nens per l’energia i satisfacció compartida. • El retrat com a trobada emocional: parla poc, deixa parlar; la mirada i l’expressió revelen l’essencial. "al final me dicen que son ellos mismos... no por lo grande que son los ojos... sino por su expresión" Retrats a figures conegudes • Va escriure a persones notòries per mostrar un estil ràpid i diferent: retrats al Papa Joan Pau II, Manuel Fraga, Carmen Cervera, i al Cardenal Jubany (via el nunci). • Broma recurrent: sembla la “retratista de l’església”. Cas pràctic: pintar Joan Pau II • Sessió en audiència general; per claustrofòbia prefereix la plaça a una sala tancada. • Pluja a mitja sessió: “coses del directe”. Invitació a tornar al febrer (menys gent), però finalment no hi va tornar. Dades pràctiques • Exposició: del 3 al 27 de maig al Celler de Can Ginestà (Sant Just Desvern). Cites destacades "fue una inauguración de las que no se olvidan" "yo sigo soñando" "en mi consulta no he sacado tanta información... como usted en el retrato" (comentari d’un psiquiatra retratat) Notes del programa • Després de l’entrevista, s’emeten falques i promocions de programes musicals i culturals, així com campanyes socials (Mans Unides, 061 CatSalut Respon) i Informatiu Comarcal.

← Torna a tots els podcasts