Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8110episodis
Entrevistes de la Justa del 25/5/2018 — Últim concert del Cor de Can Gregorià a l’Ateneu (centenari i Llibre Vermell) + Gomets d’actualitat, Meteo en francès i Graduació de Batxillerat - episode art
Entrevistes de la Justa
29'

Entrevistes de la Justa del 25/5/2018 — Últim concert del Cor de Can Gregorià a l’Ateneu (centenari i Llibre Vermell) + Gomets d’actualitat, Meteo en francès i Graduació de Batxillerat

Resum general Programa magazine de Ràdio Desvern (Just a la Fusta) amb quatre blocs principals: una entrevista a Ramon Muragas sobre l’últim concert del Cor de Can Gregorià en el marc del centenari de l’Ateneu; la “Secció de gomets” amb tres notícies breus; la meteorologia del cap de setmana presentada en francès per alumnes de 2n d’ESO; i una entrevista a tres alumnes acabats de graduar de batxillerat. Entrevista a Ramon Muragas — Últim concert del Cor de Can Gregorià Punts clau • Concert de comiat i centenari: aquest diumenge a les 18:00, a la sala del 50 de l’Ateneu, el Cor de Can Gregorià fa el seu últim concert, que també celebra el centenari de l’Ateneu de Sant Just. • 35 anys de trajectòria: el cor va néixer l’1 de gener de 1983 (impulsat per Josep Maria Majoan i Ricard Segura) i el primer concert públic fou per Sant Jordi de 1984. Han fet gairebé 200 actuacions i han enregistrat diversos discos. • Reconeixement i enregistraments: destaca un concert a Sant Felip Neri (1994) enregistrat per TV3 i Catalunya Música, considerat un dels millors registres del cor. • Motiu de l’acomiadament: Muragas, amb 94 anys, plega; no s’ha trobat relleu i els cantaires prefereixen no continuar sense ell. • Reflexió sobre el cant gregorià: el pas a la llengua vernacla a la litúrgia va desplaçar el cant gregorià en l’església. "Som culpables nosaltres mateixos d’haver demanat la llengua vernàcula... i això ha desplaçat el cant gregorià." • Anècdota: en un concert al Monestir de Pedralbes (Festes de Santa Eulàlia, Barcelona), Muragas recorda la presència sorprenent d’un jove amb una gran cresta a primera fila, símbol de la diversitat del públic. • Programa del concert: aproximadament 12 peces variades. El final serà conjunt amb un grup de vent de dolça de fusta (música medieval) interpretant una peça del Llibre Vermell de Montserrat (segle XIV), de gran valor històric i musical. "No és un concert avorrit; si ho expliquem, la gent ho passa millor." Peça a l’antena del Cor de Can Gregorià • Després de l’entrevista, s’emet en antena una peça del cor amb cant gregorià. Secció de “Gomets” (vermell, groc, verd) • Gomet vermell (esports/seguretat): uns 50 ultras irrompen al vestidor de l’Sporting de Portugal i agredeixen jugadors i entrenador per la no classificació a Champions; es destaca la manca de seguretat. • Gomet groc (social/salut): una dona de Michigan, embarassada i amb càncer cerebral, prioritza el naixement de la filla (“Life”) mentre es manté amb suport vital; la mare mor el mateix dia del part. • Gomet verd (ciència/salut): un equip liderat des de La Rioja desenvolupa un medicament que enlenteix l’Alzheimer. No és una cura, però pot retardar l’aparició o reduir la severitat. Meteorologia del cap de setmana (en francès) — Alumnes de 2n d’ESO • Divendres: pluja a gran part de Catalunya i sol al nord; matí fred i plujós, tarda amb clarianes. 18–22 ºC, vent fluix. • Dissabte: calor fins a 27 ºC, sense pluja, vent màxim 13 km/h; dia llarg, ideal per platja o piscina. • Diumenge: 60% de probabilitat de pluja, entre 17–26 ºC, vent de l’est a 25 km/h. Entrevista a tres graduats de batxillerat • Acte de graduació: actuacions (piano, cant i ball), lliurament de bandes i discursos; sopar i festa posterior. • Com es senten: alleujament per haver acabat batxillerat i il·lusió per començar la universitat. • Plans d’estudi: interessos com Història; universitats com UB i UAB; possible màster a futur. • ESO vs Batxillerat: més exigent i estressant (especialment 2n per la intensitat), però amb millor relació amb el professorat. El temps d’estudi varia segons examen. • Horaris de la graduació: prevista a les 20:00, va començar més tard i va acabar entorn de les 00:00.

Entrevistes de la Justa del 24/5/2018 — Taller de música per a nadons a l’Ateneu, concert d’alumnes i tertúlia sobre el Mercat de Sant Antoni - episode art
Entrevistes de la Justa
21'

Entrevistes de la Justa del 24/5/2018 — Taller de música per a nadons a l’Ateneu, concert d’alumnes i tertúlia sobre el Mercat de Sant Antoni

Resum executiu Dissabte se celebra el primer taller de música per a nadons (0–36 mesos) a l’Escola de Música de l’Ateneu, dins la Festa Major. Dos grups: 4–18 mesos (11:00) i 19–36 mesos (12:00); durada de 45 minuts per sessió. Activitat gratuïta amb inscripció prèvia i places limitades (10 famílies). Dinamització a càrrec de Sonaill (projecte de Gemma Refeques i Marta Casals). Objectius: sensibilització musical, aproximació al món sonor, i reforç del vincle nadó-família; desenvolupament cognitiu, motriu i emocional. Assistència familiar: màxim 2 familiars per nadó i sense germans grans (activitat específica de 0–3 anys). Sessió com a prova pilot, amb opció de programacions mensuals/trimestrals/anuals en el futur. També dissabte, concert d’alumnes (guitarra, piano i saxo) a les 10:30 a la Sala del Cinquantenari. Detalls del taller de música per a nadons Objectius pedagògics clau Reforçar el vincle familiar a través del so i la música. Sensibilització i aproximació al món sonor des de la primera infància. Desenvolupament integral: cognitiu, motriu i emocional. "La música és so" i els nadons tenen una precoç capacitat auditiva que ajuda a crear un vincle emocional profund. "Des del ventre matern ja captem els sons". Metodologia i recursos Cançons, danses i jocs tímbrics. Percussió i instruments acústics (p. ex. teclat, flauta) per crear melodies i experiències sensorials variades. Activitats que activen la motricitat i converteixen la música en un llenguatge significatiu per al nadó. Logística i inscripcions Grups d’edat: 4–18 mesos (11:00) i 19–36 mesos (12:00); cada sessió dura 45 minuts. Activitat gratuïta dins la Festa Major de l’Ateneu; cal inscripció prèvia. Places limitades (10 famílies per grup). Encara queden algunes places. Assistència: màxim 2 familiars per nadó (pares, mares, avis/àvies, etc.). No s’admeten germans grans (p. ex. 7 anys) per la naturalesa específica de les activitats i l’atenció centrada en el nadó. "L’atenció al protagonista és el nadó i aquest vincle que es vol crear". Continuïtat prevista Si té èxit, l’Escola de Música i Sonaill preveuen programacions regulars (mensuals, trimestrals o anuals) per fer un treball més aprofundit amb famílies. Concert d’alumnes de l’Escola de Música Dissabte, 10:30, a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu. Participen alumnes de guitarra, piano i saxo. L’oferta de l’Escola de Música de l’Ateneu Després de l’etapa de nadons, sensibilització i iniciació a partir de P4 (ocasionalment P3 si hi ha demanda). Grau elemental: 4 cursos de llenguatge musical (1 h/setmana). Opció de grau mitjà o itineraris lliures. Estudi d’instruments: piano, corda (viola, violoncel), guitarra, flauta dolça, flauta travessera, saxo i cant. Classes per a adults i alumnat de totes les edats. Tertúlia: Reobertura del Mercat de Sant Antoni i els mercats de Barcelona Vivències personals i nostàlgia dels mercats de barri (Sant Antoni, Rambla de les Flors...). Preocupació veïnal perquè Sant Antoni no es “boqueritzi”: "Sobretot que no caiguen en aquesta cosa del turisme". Debat sobre turisme massiu i el seu impacte en l’ús quotidià dels mercats. Transformació dels hàbits de compra: auge de supermercats i hipermercats (esmentats: Esclat, Mercadona, Lidl), i menor dependència del mercat tradicional. Accessibilitat i reptes dels mercats locals (p. ex. desplaçaments i pujades que dificulten l’accés de la gent gran). Contrapunt entre funció veïnal dels mercats i la seva atracció turística (cas de la Boqueria i la Rambla).

Entrevistes de la Justa del 23/5/2018 — Festa de la Vida Bona i salut mental comunitària: Fundació Cassià Just, Cuina Justa, conceptes clau i prèvia Liverpool–Madrid - episode art
Entrevistes de la Justa
29'

Entrevistes de la Justa del 23/5/2018 — Festa de la Vida Bona i salut mental comunitària: Fundació Cassià Just, Cuina Justa, conceptes clau i prèvia Liverpool–Madrid

Resum general En aquest episodi es presenta la Festa de la Vida Bona, una proposta comunitària al Parc de Torreblanca (27 de maig) per promoure un model de salut mental comunitària i integrador. A través de la veu de la regidora Gina Pol Borràs i de Francesc Vilà (Fundació Cassià Just/Cuina Justa), s’explica la crítica al model biomèdic hegemònic des dels anys 80 i es reivindica que el 75% dels factors dels malestars són socials, no sanitaris. Es defineix la vida bona com l’otium compartit —aprendre a «no fer res» junts— i es detallen activitats com artteràpia, ioga, espais per «no fer res» i experiències creatives i gastronòmiques. També s’exposa el rol dels ajuntaments, els tres pilars per al benestar (llar, ocupació/ocupabilitat i vida en comunitat) i conceptes clau com overlook it (invisibilització) i postbiopolítica. El tram final inclou falques promocionals i un bloc esportiu amb la prèvia de la final de la Champions Liverpool–Real Madrid i rumors de fitxatges (Griezmann). Temes principals Fundació Cassià Just i Cuina Justa Origen del nom (abat Cassià Just) i missió: acompanyar vides amb fragilitats mentals, personals o socials a través del treball. De la biopolítica a la comunitat Crítica a la creença «tot malestar té una causa cerebral». Efectes no desitjats: cronificació i discapacitació. Reorientació cap a un model comunitari basat en determinants socials. “Vida bona” vs “bona vida” Recuperació dels otium/negotium llatins: aprendre a no fer res, però acompanyats. La Festa de la Vida Bona: detalls i filosofia Ubicació en carpes al Parc de Torreblanca, al costat del mercat de pagès. Activitats: • ioga • artteràpia • música i dansa • pintura • cuina • espais per «no fer res». Oberta a tothom: trencar l’estigma, barrejar públic general i persones amb diagnòstic. Organització: grup impulsor híbrid (administració, entitats i persones no formalitzades), amb Sant Just, altres municipis i Sant Joan de Déu. Paper municipal i projectes Acompanyament integral des de Serveis Socials. Proves pilot: ioga, habitatge amb suport, inserció laboral i col·laboració amb Cuina Justa. Conceptes clau Overlook it (invisibilització): el gran desemparament de l’era postmoderna és «no ser vist». Postbiopolítica: convivència de mentalitats diverses amb igual dignitat i sense segregació. Tres pilars: • llar pròpia • ocupació/ocupabilitat • vida en comunitat. Bloc esportiu Prèvia Liverpool–Real Madrid: debat sobre estats de forma (Ramos, Bale, Cristiano, etc.) i estil de joc. Rumors: possible decisió de Griezmann i mercat d’estiu. Cites destacades "El 75% dels factors que compliquen la vida a algú mentalment fràgil són socials i no sanitaris." "Vida bona ve d’això: de fer oci, de no fer res amb els altres. Aprendre a no fer res acompanyat." "El gran desemparament de l’època és no ser vist (overlook it)." Dades pràctiques de la Festa Data i hora: 27 de maig, de 10:00 a 14:00. Lloc: Parc de Torreblanca (al costat del mercat de pagès dominical). Activitats destacades: ioga, artteràpia, percussió en cercle, tallers de cuina, música i dansa, espais per «no fer res». Web: www.vidabona.llobregat.info Punts clau Missió: acompanyar fragilitats mitjançant treball, comunitat i habitatge. Objectiu de la Festa: destigmatitzar i integrar, posant la comunitat al centre. Enfocament: de la biopolítica al model comunitari; de la medicalització a la participació i autonomia.

Entrevistes de la Justa del 22/5/2018 — Tabaquisme a Sant Just: la campanya 'Sant Just, Encara Fumes?', prevenció juvenil i entorns sense fum, tractaments i riscos dels e-cigs - episode art
Entrevistes de la Justa
28'

Entrevistes de la Justa del 22/5/2018 — Tabaquisme a Sant Just: la campanya 'Sant Just, Encara Fumes?', prevenció juvenil i entorns sense fum, tractaments i riscos dels e-cigs

Resum general Converses amb la infermera Sílvia Granollers, impulsora de la campanya comunitària 'Sant Just, Encara Fumes?', sobre l'origen, l'impacte i les noves línies de treball contra el tabaquisme a Sant Just. S'hi aborden accions massives de sensibilització, resultats mesurables (fins al 10% de cessació), estratègies terapèutiques efectives, prevenció en joves, expansió d’entorns sense fum i crítica als dispositius electrònics (e-cigs, IQOS). El tram final repassa conseqüències de fumar i ofereix un missatge optimista sobre la millora ràpida després de deixar-ho. Temes principals Origen i filosofia de la campanya Fer de l’opció saludable (no iniciar o deixar de fumar) la més fàcil, alegre i atractiva. Impacte i avaluació En 2,5 anys intensos, fins a un 10% de la població va deixar de fumar; diferències significatives a nivell comunitari. Accions emblemàtiques Branding local (logo de la fulla), materials a carrers i fires, concursos i premis, coordinació amb escoles i una cançó de campanya. Tractaments al CAP Combinació d’intervenció conductual i suport farmacològic segons dependència a la nicotina (fàrmacs encara no finançats). Prevenció en joves i desnormalització Retardar l’inici (13-15 anys) i evitar la normalització del consum amb entorns sense fum i programes com Classe Sense Fum. Polítiques i compliment de la llei Ampliar espais sense fum, fer complir la normativa (p. ex. terrasses cobertes), i considerar fiscalitat. E-cigs i dispositius escalfats Valorats com a ineficaços i addictius; contenen nicotina i poden produir intoxicació i mantenir l’hàbit conductual. Salut: danys i beneficis de cessar Diverses patologies (càncer, cardiovascular, respiratori). Beneficis ràpids: en 8 h millora l’oxigenació; 1-3 mesos +30% capacitat respiratòria. Dades i xifres clau • Impacte local: ≈10% de cessació durant la campanya (2,5 anys). • Tendència a Catalunya (ESCA 2016): 22,7% fumadors diaris i 1,8% esporàdics (vs 31% a finals dels 90). • Política de preus: +10% preu → -4% fumadors. • CO exhalat: no fumadors ≈ 4 ppm; al final del dia fumadors fins a 30 ppm. • Risc vital: 50% de fumadors morirà per causes relacionades amb el tabac (estadística que es pot trencar deixant-ho). Iniciatives destacades Campanya 'Sant Just, Encara Fumes?' • Lema i imatge (logo fulla de Bern, Gerard Pàmies) per omplir l’espai públic. • Materials: pins, bosses, opis, pancartes, enganxines; presència a fires i actes. • Acció escolar amb “El tabac ben lluny”: recursos docents, concursos i premis a l’alumnat. • Concursos “Deixa de fumar i guanya” (premis destacats). Línies actuals • Ajuda al CAP: intervenció conductual + fàrmacs per dependència física (pagament a càrrec del pacient; es reclama finançament, idealment via impostos del tabac). • Entorns Sense Fum: senyalitzar voltants d’escoles, CAPs i centres esportius per desnormalitzar fumar. • Classe Sense Fum (UE): compromís de classe de no fumar durant el curs amb recompenses positives. • Compliment de la llei: actuar sobre terrasses cobertes on encara es fuma il·legalment. Salut i tractaments • L’evidència dona suport a: Tractament conductual per dependència conductual. Teràpia farmacològica per dependència física a la nicotina (no efectiva sense el component conductual). • E-cigs/IQOS: no recomanats; contenen nicotina, poden afavorir sobredosificació, no trenquen l’hàbit i mantenen la dependència. • Beneficis de deixar-ho: millora ràpida de l’oxigenació i +30% de capacitat respiratòria en 1-3 mesos; millora de qualitat i esperança de vida. Cites destacades "Fer que deixar de fumar o no començar fos una opció saludable, fàcil, alegre, animosa." "Quan augmentes un 10% el preu de la cigarreta, hi ha un 4% de fumadors que deixen de fumar." "El cos és molt savi: quan deixes d’introduir-te aquestes substàncies, fa un gir i es recupera." "El 50% de les persones que fumen morirà per un problema relacionat amb el tabac... però aquesta estadística la pots trencar deixant de fumar avui."

Entrevistes de la Justa del 22/5/2018 — Supernit de les Biblioteques: enigmes del Super3 a la Biblioteca Joan Margarit (25 de maig, 20 h) - episode art
Entrevistes de la Justa
4'

Entrevistes de la Justa del 22/5/2018 — Supernit de les Biblioteques: enigmes del Super3 a la Biblioteca Joan Margarit (25 de maig, 20 h)

Resum de l'entrevista Context i protagonistes Conversa telefònica amb Rosa Maria Vallès, directora de la Biblioteca Joan Margarit. Tema central: la Supernit de les Biblioteques, activitat familiar vinculada al Super3. Què és la Supernit? Activitat simultània a biblioteques de tot Catalunya amb els personatges del Super3. Trama: la Nenúfar i la Matoll han quedat tancades per culpa del senyor Pla amb un candau de 4 números. Ja tenen els dos primers números; cal resoldre dos enigmes finals per descobrir els que falten i obrir el candau. "Totes les biblioteques es farà simultàniament. Aquest divendres a les 8 del vespre." On i quan Data i hora: divendres 25 de maig, a les 20:00. Lloc: totes les biblioteques de Catalunya (aprox. 280); a Sant Just, a la Biblioteca Joan Margarit. Funcionament i requisits Format: joc de pistes amb resolució de dos enigmes en directe, amb interacció amb els personatges del Super3. Activitat gratuïta, però cal inscripció prèvia a la biblioteca. Obert a tots els nens: no cal ser soci del Club Super3 ni tenir el carnet de la biblioteca. "No cal ser soci del Club Super 3, ni tampoc tenir el carnet de la Biblioteca." Públic i acompanyament Edat recomanada: a partir de 4 anys (fins a 8–10 aprox.). Es recomana que els infants vinguin acompanyats: activitat pensada com a aventura en família. Horaris especials a Sant Just La biblioteca farà una excepció d’horari: A les 19:45 es demanarà que el públic habitual surti per preparar l’activitat. A les 20:00 comença la Supernit. Cap a les 20:45 es preveu el final; es reobrirà l’aula d’estudi. Novetat i perspectives És la primera vegada que el Super3 col·labora amb biblioteques públiques d’aquesta manera. Per l’èxit de participació, es valora donar-hi continuïtat amb noves activitats similars. Estat de les inscripcions A Sant Just, les places estan gairebé exhaurides; es recomana trucar ràpid si algú s’hi vol apuntar.

Entrevistes de la Justa del 22/5/2018 — Dones, ciència i canvi climàtic: recerca en plantes i visibilitat femenina amb Anna Caño Delgado - episode art
Entrevistes de la Justa
22'

Entrevistes de la Justa del 22/5/2018 — Dones, ciència i canvi climàtic: recerca en plantes i visibilitat femenina amb Anna Caño Delgado

Context i esdeveniment Taula rodona: DonesTech (Dona Estec) Data i hora: dimarts 29 de maig, 18:00 Lloc: Sala Isidro del Cònsul Participant destacada: Anna Caño Delgado, investigadora del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) "Jo no vull espantar ningú, però... hem de generar més aliments per a tothom" Recerca d’Anna Caño Delgado Camp: processos de senyalització hormonal que controlen el creixement de les plantes i la seva adaptació al canvi climàtic. Focus principal: resiliència a la sequera des d’un punt de vista genètic. Estratègia científica: Estudi de gens que donen resistència a la sequera. Anàlisi de plantes antigues com la molsa per identificar mecanismes d’adaptació del pas de l’aigua a la terra. Aplicació a cereals com el sorgo (semblant al blat de moro) per fer-los més resistents. Objectiu: solucions biotecnològiques per garantir aliments en un context de canvi climàtic i creixement demogràfic. Dones a la ciència: diagnosi i “sostre de vidre” Paritat a graus i doctorat en biologia/biotecnologia; davallada a postdoctorat (~40%). A lideratge de grup, al CRAG, ja hi ha 50% dones. Persistència de baixa presència en direccions de centre, departaments i cossos d’elit (p. ex. CSIC). Reconegut “sostre de vidre” encara present, tot i que en procés de trencar-se. "A mi m'agradaria pensar que no existeix, però, malauradament, existeix" Barreres específiques i cultura Maternitat coincideix amb la franja d’estabilització professional (35–40 anys). Crisi i pressió social dificulten trajectòries. Manca de referents històrics femenins visibles. Invisibilització en espais de decisió i lobby: Reunions informals masculinitzades. Situacions d’“ens fan transparents” a trobades internacionals. "Si et fan transparent... t'estic ignorant; això és el pitjor que et pots fer" Canvis positius i exemples Al CRAG, en un acte recent, el 70% de la recerca destacada presentada era liderada per dones. Visibilitat mediàtica ajuda a normalitzar i accelerar el canvi. Exemple de conciliació: Laura Botigué, nova cap de grup al CRAG, amb maternitat coincident amb la contractació. A la UAB, rectora al capdavant i primer lloc al rànquing estatal; aposta per la transferència de tecnologia. Què aporten les dones a la recerca Humanitat, creativitat i varietat de perspectives. La diversitat d’equips millora la qualitat i els resultats científics. Crida a l’acció i rol de la societat Corresponsabilitat a la llar (més pares a escoles i AMPA) per facilitar la conciliació. Més iniciatives com DonesTech per crear referents i reconeixement. Centrar-se en resultats i mèrits, garantint igualtat d’oportunitats i visibilitat. "Tots som una mica referents... i aquestes petites iniciatives, tot suma"

Entrevistes de la Justa del 18/5/2018 — Repàs d’un concert, problemes de connexió i llarg comiat: Fins demà i Bona nit - episode art
Entrevistes de la Justa
26'

Entrevistes de la Justa del 18/5/2018 — Repàs d’un concert, problemes de connexió i llarg comiat: Fins demà i Bona nit

Resum general Episodi principalment de tancament d’un programa de ràdio. Es constata que només s’ha pogut fer un breu repàs del concert previst perquè la connexió telefònica no era prou bona. A continuació, s’encadena un llarg comiat amb fórmules repetides —“Fins demà”, “Adéu” i “Bona nit”— que ocupen la major part de la durada. Temes principals • Repàs molt breu del concert: es menciona que s’ha fet “una mica de repàs”, però sense detalls pel problema de connexió. • Logística i agraïments: es tanca l’entrevista amb “moltes gràcies” i el recordatori “ens veiem dijous vinent”. • Tancament extens del programa: repetició de “Fins demà”, després “Adéu” i finalment “Bona nit”, marcant el comiat progressiu. Cites destacades "Hem pogut fer una mica de repàs del que serà aquest concert, però malauradament la connexió no és prou bona." "Ens veiem dijous vinent." "Fins demà!" "Bona nit" Cronologia i dinàmica • 0s–150s: “Fins demà!” repetit — tancament habitual del programa. • 152s–164s: Comiat de l’entrevista i referència al repàs del concert amb mala connexió; agraïments i “ens veiem dijous vinent”. • 165s–397s: “Adéu” repetit — comiat prolongat entre interlocutors i audiència. • 398s–1597s: “Bona nit” repetit — tancament nocturn fins al final.